Dades personals dels menors al web 2.0
Antoni Bennàssar Moyà
El 6 de febrer és el Dia Internacional per una Internet Segura, promogut pel projecte Safer Internet de la Comissió Europea. Es converteix, per tot plegat, en una efemèride molt significativa per analitzar el fenomen de la Internet i les seves repercussions sobre els menors d’edat.
La xarxa ha evolucionat de manera revolucionària durant els darrers temps. Així, convé recordar que, en poc menys d’una dècada, Internet ha passat de ser un instrument destinat a grans centres universitaris i a usos militars a ser un eina útil que trobam a la majoria de llars. Com qualsevol canvi tecnològic i social, Internet ha reportat grans avantatges però, consegüentment, alguns perills.
Internet ha permès una nova forma de comunicació. Aquesta manera de relacionar-se es caracteritza per la superació del concepte de frontera física. És molt fàcil que persones d’origen geogràfic o cultural molt diferent es trobin i mantinguin relació a través de la xarxa. El canvi comunicatiu, en aquest aspecte, és de primer ordre. A la possibilitat d’entrar en contacte gent d’origen i residència diversos, Internet hi ha afegit una nova característica: la descentralització de la informació. Els canals d’accés a la informació ja no estan supeditats als mitjans clàssics, i les dades i les notícies flueixen amb gran rapidesa i de forma horitzontal a través de la xarxa.
L’evolució de la Internet és constant. Allò que avui és innovador demà passa a formar part de la història arqueològica de la xarxa. En tot cas, les evolucions de la Internet es poden intentar datar. La primera, als efectes que ens interessen, es produeix a partir del moment en el qual es democratitza l’accés de la ciutadania a la Internet. Aquesta fase es pot situar a final de la dècada dels anys noranta del segle XX. La segona fase va vinculada al concepte de web 2.0. La web 2.0 (terme sorgit d’una conferència impartida pel fundador de Global Network Navigator, actualment inclosa dins del gegant American On Line, Tim O’Reilly) suposa, intentant simplificar molt el concepte, que el protagonista de la creació de continguts és el mateix internauta. Així, les pàgines de la web 2.0 són, bàsicament, instruments que faciliten que l’internauta difongui entre tercers els seus escrits, fotografies o qualsevol altre material personal.
La web 2.0 representa una oportunitat única de difondre informació sense restriccions; aquesta dada és òbvia. Implica, no obstant això, un perill específic en matèria de menors d’edat. Així, el principal problema que afecta els menors d’edat és la possibilitat que, mitjançant aquestes eines de la web 2.0, allotgin i difonguin dades personals que els puguin perjudicar en el present o en el futur. Ja he parlat, en altres ocasions, i per posar un exemple, del perill que comporta que els menors d’edat puguin allotjar sense cap control fotografies inapropiades, pròpies o de tercers, a la xarxa.
En relació amb la protecció de dades personals a la xarxa, consider que darrerament s’ha perdut una oportunitat de poder protegir els drets dels menors a Internet. Així, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades va aprovar el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, que regula el reglament de desplegament de la Llei orgànica de protecció de dades personals. Aquesta norma preveu, en l’article 13, la possibilitat genèrica que els menors, a partir de catorze anys, puguin disposar lliurament de les seves dades personals. Som del parer que en un món com és el de la Internet, en el qual les dades personals tenen un valor de mercat molt alt, disposar que els menors puguin cedir-les i difondre-les sense que els pares en tenguin coneixement és tremendament perillós i inapropiat. L’Estat ha determinat, en certa mesura i de forma controvertida, la majoria d’edat en matèria de dades personals als 14 anys. En tot cas, s’haurà de veure si en àmbits específics, com ara el de la protecció de la pròpia imatge del menor, podem protegir les dades dels menors mitjançant una legislació específica, i tancar la porta incomprensiblement oberta pel reglament estatal.
El 6 de febrer és el Dia Internacional per una Internet Segura, promogut pel projecte Safer Internet de la Comissió Europea. Es converteix, per tot plegat, en una efemèride molt significativa per analitzar el fenomen de la Internet i les seves repercussions sobre els menors d’edat.
La xarxa ha evolucionat de manera revolucionària durant els darrers temps. Així, convé recordar que, en poc menys d’una dècada, Internet ha passat de ser un instrument destinat a grans centres universitaris i a usos militars a ser un eina útil que trobam a la majoria de llars. Com qualsevol canvi tecnològic i social, Internet ha reportat grans avantatges però, consegüentment, alguns perills.
Internet ha permès una nova forma de comunicació. Aquesta manera de relacionar-se es caracteritza per la superació del concepte de frontera física. És molt fàcil que persones d’origen geogràfic o cultural molt diferent es trobin i mantinguin relació a través de la xarxa. El canvi comunicatiu, en aquest aspecte, és de primer ordre. A la possibilitat d’entrar en contacte gent d’origen i residència diversos, Internet hi ha afegit una nova característica: la descentralització de la informació. Els canals d’accés a la informació ja no estan supeditats als mitjans clàssics, i les dades i les notícies flueixen amb gran rapidesa i de forma horitzontal a través de la xarxa.
L’evolució de la Internet és constant. Allò que avui és innovador demà passa a formar part de la història arqueològica de la xarxa. En tot cas, les evolucions de la Internet es poden intentar datar. La primera, als efectes que ens interessen, es produeix a partir del moment en el qual es democratitza l’accés de la ciutadania a la Internet. Aquesta fase es pot situar a final de la dècada dels anys noranta del segle XX. La segona fase va vinculada al concepte de web 2.0. La web 2.0 (terme sorgit d’una conferència impartida pel fundador de Global Network Navigator, actualment inclosa dins del gegant American On Line, Tim O’Reilly) suposa, intentant simplificar molt el concepte, que el protagonista de la creació de continguts és el mateix internauta. Així, les pàgines de la web 2.0 són, bàsicament, instruments que faciliten que l’internauta difongui entre tercers els seus escrits, fotografies o qualsevol altre material personal.
La web 2.0 representa una oportunitat única de difondre informació sense restriccions; aquesta dada és òbvia. Implica, no obstant això, un perill específic en matèria de menors d’edat. Així, el principal problema que afecta els menors d’edat és la possibilitat que, mitjançant aquestes eines de la web 2.0, allotgin i difonguin dades personals que els puguin perjudicar en el present o en el futur. Ja he parlat, en altres ocasions, i per posar un exemple, del perill que comporta que els menors d’edat puguin allotjar sense cap control fotografies inapropiades, pròpies o de tercers, a la xarxa.
En relació amb la protecció de dades personals a la xarxa, consider que darrerament s’ha perdut una oportunitat de poder protegir els drets dels menors a Internet. Així, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades va aprovar el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, que regula el reglament de desplegament de la Llei orgànica de protecció de dades personals. Aquesta norma preveu, en l’article 13, la possibilitat genèrica que els menors, a partir de catorze anys, puguin disposar lliurament de les seves dades personals. Som del parer que en un món com és el de la Internet, en el qual les dades personals tenen un valor de mercat molt alt, disposar que els menors puguin cedir-les i difondre-les sense que els pares en tenguin coneixement és tremendament perillós i inapropiat. L’Estat ha determinat, en certa mesura i de forma controvertida, la majoria d’edat en matèria de dades personals als 14 anys. En tot cas, s’haurà de veure si en àmbits específics, com ara el de la protecció de la pròpia imatge del menor, podem protegir les dades dels menors mitjançant una legislació específica, i tancar la porta incomprensiblement oberta pel reglament estatal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada