Entrades

Doblers destinats a política lingüística

El Diari de Balears inclou a l'edició d'avui un article amb les xifres comparatives de doblers destinats a política lingüística. A les Illes Balears, la quantitat no arriba als quatre milions d'euros. Poques coses es poden amb aquests doblers. A més, si comparam els nostres quatre milions amb els noranta-dos que hi destina Euskadi, la xifra fa empegueir. I si ho comparéssim amb els doblers que destina Espanya a l'Institut Cervantes, el resultat seria colpidor.

Qué ens costarà la Casa Reial durant l'any 2008?...

... la quantitat de 8.66 milions d'euros. Aquí , la notícia. Evidentment, despeses de seguretat, viatges, manteniment de palaus i demés no hi romanen incloses.

Un metro d'aigua

Imatge
Una imatge val més que mil paraules.

N'hi ha que tenen sort

Els fills del president del Real Madrid CF han tengut molta de sort. Han aconseguit l'adjudicació, per part de la Comunidad Autónoma de Madrid (presidida per Esperanza Aguirre), de tres àtics de protecció oficial a preu de ganga. Sempre n'hi ha d'afortunats. Tres joves "de classe treballadora" menys cercant vivenda; ara, a Madrid, "només" ens queden 200.000 que continuen en cerca. Llegiu aquí la notícia.

11-S

Davant la injustícia, tal i com deien les argentines mares de la Plaza de Mayo, "ni olvido, ni perdón".

La justícia es polititza

Grans esquetx humorístic dels bufons de Polònia sobre la politització de la justícia. Afortunadament, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.

Empenedida

Déu les vol empenedits : Maria de la Pau Janer quiere ´olvidar´ su relación con el PP y critica a sus dirigentes : "La derecha del Estado es tan desagradable que nadie quiere pactar con ellos", dijo en Catalunya Radio

Relleu al capdavant del PP

El PP ja té nou, o millor dit, "nova", líder. La successora de Jaume Matas és Rosa Estaràs. D'aquest relleu em criden l'atenció dues coses. Primer, la forma amb la qual s'ha produït la dimissió de l'antic pressident: per fax des de Washington. Es veu que l'ex-president de les Illes no tenia temps suficient per viatjar al seu antic País per fer un relleu en condicions. El segon que em crida l'atenció és la persona triada per substituir a Jaume Matas: Rosa Estaràs. La política valldemossina és la persona que fa pocs mesos va fonamentar la seva estratègia política en una campanya extremadament dura, amb atacs furibunds i personals, contra Unió Mallorquina i Maria Antònia Munar. Ara, actualment, el PP està a l'oposició, entre d'altres coses, degut a què UM es va negar a pactar amb el PP, un partit que havia sotmès al partit regionalista i a la seva líder a tot tipus d'insults durant la campanya electoral de RosaEstaràs. Sembla que, amb el relle...

La sanitat als Estats Units

Impressionant article econòmic sobre el sistema sanitari dels Estats Units. La privatització provoca que una operació d'apendicitis et pot costar 40.000 euros de la teva butxaca. I una altra dada molt preocupant, als Estats Units hi ha més d'un onze per cent dels menors d'edat que no tenen cobertura sanitària. Xifres impressionants, i més si les comparam amb la depesa en armament que té la gran potència nord-americana. Aquestes xifres ens han de fer reflexionar sobre les conseqüències que té el capitalisme ultralliberal si no li aturam els peus des de el sector públic. Afortunats som els europeus de tenir el sistema sanitari que tenim.

Article sobre el primer pacte de progrés a l'Ajuntament de Palma

Molt interessant article de Miquel López Crespí sobre el primer govern d'esquerres postfranquista a l'Ajuntament de Palma. Es veu que el PSM ja tenia aleshores dues ànimes: una més esquerrana, i una altra eminentment nacionalista. La història és cíclica, tal i com va escriure Marx al preàmbul del 18 Brumuari de Napoleó Bonapart . Reproduesc, acollint-me al dret de cita, un petit fragment d'aquest article que parla d'un episodi cabdal de la política illenca: Hi havia membres de la direcció del PSM entestats en pactar amb UCD, «pel bé del nacionalisme», explicaven. S'havia d'escollir dreta o esquerra. Inexorablement arribava el moment d'escollir. Els terminis legals finien i tot depenia del vot del PSM. En Ramon Aguiló no sabrà mai el prop que va estar no ser mai batle de Palma! El nostre vot decidia si era l'UCD o el PSOE -aliat amb PCE i PSM- qui es feia amb el govern municipal. La reunió definitiva en el local del Temple fou dura. Record que comb...

A l'escola: un ordinador per cada nin

Article publicat al diari Ultima Hora el dissabte 25 d'agost de 2007 (pàgina 48): A l’escola: un ordinador per cada nin Antoni Bennàssar Moyà El Ministeri d’Educació i Ciència acaba de fer públiques les dades estadístiques sobre la implantació de la informàtica en els centres educatius no universitaris durant el curs 2005-2006. La mitjana aritmètica espanyola és de 9,3 alumnes per cada ordinador disponible a una escola o institut. Si la xifra és alta de per si comparada amb la d’altres estats desenvolupats, les dades són més colpidores si analitzam el nombre d’ordinadors en funció de la comunitat autònoma de què es tracti, ja que la diferència entre territoris és espectacular. Així, i per posar un exemple, a Extremadura hi ha un ordinador per cada 2,6 nins. En el cas de les Illes Balears, que en això, com en altres coses, estam a la cua de l’Estat, tenim un ordinador per cada 14,2 nins. La diferència ho diu tot. Curiosament, l’altra comunitat autònoma que està quasi "tan mal...

Metro inundat

Imatge
El metro de Palma es va inaugurar a corre-cuita poc abans de les eleccions. Fou símbol electoral d'un partit polític que, fins i tot, va presentar la seva candidatura autonòmica en una rèplica d'estació de metro i amb el logo públic del mitjà de transport. Ara el metro, a les primeres pluges de final d'estiu, està inundat d'aigua. A més, llegesc amb preocupació les declaracions del conseller de mobilitat en les quals explica les mancances en matèria de manteniment que té la infraestructura. Esperem que poguem corregir, des de el pacte de progrés, les mancances que s'han generat en els serveis públics durant els quatre darrers anys de govern autonòmic. Una legislatura, la passada, fonamentada en una política de projectes "estrella", de molt de rebombori mediàtic però que, a l'hora de la veritat, mantenia greus mancances de fons. PS: Pau, el dibuixant del DM, ja pensa amb un metroacuarium:

L'adéu popular a Xirinacs

Nins per ordinador

Quan es reclama un millor finançament autònomic, i es parla de balances fiscals, no es fa de manera aleatòria. Acab de llegir un informe del Ministeri d'Educació i Ciència en el qual s'estableix que a Extremadura hi ha un ordinador per cada 2,2 alumnes. A les Balears, tenim un ordinador per cada 14,2. Si mal no record, les Illes som la Comunitat que més aporta a l'Estat fiscalment, i Extremadura la que més rep del propi Estat. Aquest model de finançament es reflecteix després amb dades com aquesta.

Ha mort Josep Maria Xirinacs

Ha mort Josep Maria Xirinacs. Ha mort un referent de l'independentisme socialista als Països Catalans. Ha mort un capellà. Ha mort un lluitador per la amnistia política. Ha mort un defensor de la no violència. Ha mort un candidat al premi Nobel de la pau. Ha mort un ex-senador del BEAN, el "bloc" català (Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional). Ha mort un pensador. Ha mort un polemista. Ha mort, en definitiva, una persona que el darrer que ha fet abans de morir ha estat denunciar en un poema-epitafi la covardia dels líders polítics catalans. Descansi en pau. PS: El mateix dia de la seva mort han passat dues coses: a) Madrid ha patit un terratrèmol b) hi ha hagut una reunió extraordinària de consellers catalans per tractar el desastre d'infraestructures que pateix Catalunya, fruit d'anys de manca d'inversions per part de l'Estat al Principat. Molt significatiu tot plegat. PS-2: "No oblidarem les coses que hem après en aquests anys de fosca tra...

Nin predicador

No em deixa de sorprendre els resultats que pot donar la mescla de noves tecnologies, mitjans mass media , i la situació social i cultural d'un continent com sudamèrica. El darrer producte d'aquesta realitat és una autèntic "fenomen" de masses a Amèrica llatina. Es tracta d'un nin que s'ha convertit en predicador d'una església evangèlica. Divulga, a més de per televisió, per internet el "seu missatge". Aquí el podeu veure emetent un "sermó" en el qual nega la teoria evolutiva de Darwin. Sobren els comentaris.

Indígenes

A la presentació del Real Mallorca SAD el seu entrenador, Gregorio Manzano, es va dirigir al públic dient unes paraules en català. Per al diari El Mundo aquest fet fou motiu d'una notícia completa en la seva edició de dia 8 d'agost de 2007, en concret, a la segona pàgina de la seva secció d'esports. Aquest era el titular que encapçalava la notícia: FÚTBOL/ XXXIII Trofeu Ciutat de Palma Promesas en mallorquín MANZANO SORPRENDE A LOS AFICIONADOS LEYENDO CASI TODO SU DISCURSO EN LENGUA INDÍGENA Es veu que pel rotatiu, els catalanoparlants som "indígenes". Sobren els comentaris.

Tretze roses

Imatge
Tal dia com avui (un 5 d'agost) de 1939, morien afusellades a les tàpies d'un cementiri de Madrid un grup d'al·lotes joves, la majoria menors d'edat. Ràpidament foren conegudes amb el nom de les " trece rosas " i es convertiren en un mite dins de la resistència antifranquista. Eren totes elles militants d'una organització política que he tengut oportunitat d'estudiar: les Joventuts Socialistes Unificades (JSU). Les JSU foren el primer i el darrer gran intent d'unificar sota una mateixa organització a socialistes i comunistes, superant la divisió de 1921. Ara, i tornant a les tretze roses roges, hem de dir que, gairebé setanta anys després, no queda més que recordar la seva memòria i la de tants altres que moriren durant la guerra civil. S'ha d'intentar donar compliment, en tot cas i en l'aniversari de l'afusellament, a la darrera voluntat d'una de les afusellades (Julia Conesa, de 19 anys), reflectida en el seu testament, i que ...

8.500 al mes

Poc a poc, es van sabent coses de l'anterior etapa de govern. Avui el Diario de Mallorca reprodueix les reaccions a la remodelació directiva de IB3. Una de les dades que més m'ha cridat l'atenció de la notícia és el que cobrava el metge forense (que no llicenciat en ciències de la informació) Javier Alarcón per presentar el seu programa a IB3 ràdio. Eren un total de 8.500 al mes si sumam els conceptes. A més, a n'aquesta quantitat se li havia de sumar el sou de director general de la vivenda (a temps parcial) a l'Ajuntament de Catalina Cirer. És a dir, si sumam, uns ingressos mensuals autènticament impressionants. I els resultats de la feina feta, com més d'un recordarà, les vaig patir en carn pròpia. Afortunadament, el temps posa a cadascú al seu lloc. Se da además la circunstancia, siempre según fuentes de IB3, de que Alarcón había solicitado, el pasado mes de marzo, abandonar su colaboración con la emisora autonómica, por la cual cobraba 6.000 euros -corre...

Semos peligrosos (cinisme republicà)

Imatge