Tretze roses


Tal dia com avui (un 5 d'agost) de 1939, morien afusellades a les tàpies d'un cementiri de Madrid un grup d'al·lotes joves, la majoria menors d'edat. Ràpidament foren conegudes amb el nom de les "trece rosas" i es convertiren en un mite dins de la resistència antifranquista. Eren totes elles militants d'una organització política que he tengut oportunitat d'estudiar: les Joventuts Socialistes Unificades (JSU). Les JSU foren el primer i el darrer gran intent d'unificar sota una mateixa organització a socialistes i comunistes, superant la divisió de 1921. Ara, i tornant a les tretze roses roges, hem de dir que, gairebé setanta anys després, no queda més que recordar la seva memòria i la de tants altres que moriren durant la guerra civil. S'ha d'intentar donar compliment, en tot cas i en l'aniversari de l'afusellament, a la darrera voluntat d'una de les afusellades (Julia Conesa, de 19 anys), reflectida en el seu testament, i que era que s'impedís que el seu nom, juntament amb el de les seves companyes, "no se borre en la historia...".

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"La internacional" en català

Malditos socialistas, malditas elecciones...

Judici a la memòria