Montserrat

L'Abadia de Montserrat no només és un símbol religiós, sinó polític. Durant la dictadura, Montserrat fou un nucli de resistència antifranquista. Juan Carlos de Borbón va visitar Montserrat el 17 de febrer de 1976. L'abat Cassià Maria Just va reivindicar en aquella visita, i davant tot el món, l'amnistia dels presos polítics que romanien a les presons franquistes sota el regnat del Borbó. Ahir, víspera de Sant Joan (diada oficiosa dels Països Catalans), el rei dels espanyols va visitar el Monastir. La visita, segons la Casa Reial espanyola, respon a la "nueva normalidad" que es ve produint des de que el PSOE governa Catalunya. Felip VI va atacar des de Montserrat en el seu discurs a les "identidades excluyentes" que es fonamenten en una "superioridad moral" en contra de les altres. Les seves paraules es devien referir a la identitat castellano/espanyola, m'imagin...

El Ford Fiesta i la dictadura franquista

Un vídeo imprescindible. Petit fragment de la premiada pel·licula-documental sobre la història de l'automòbil "Vroum: une brève histoire de l'automobile" (2025) gravada el director francès Jean-Christophe Ribot. El tall conta l'arribada dels ianquis de Ford a Almussafes després de pactar amb Franco i Juan Carlos de Borbón. Els nord-americans vingueren a un Estat atrassat, quasi tercermundista des de la seva visió, per aprofitar-se de la mà d'obra barata, explotada i sense sindicació que els proporcionava la dictadura. A canvi, a més a més, la dictadura franquista els va exonerar d'haver de tributar arancels. D'aquella aliança de la dictadura espanyola amb el capital nord-americà va néixer el primer "Ford Fiesta".

Divendres i 13

Avui és divendres 13. L'origen de la superstició sobre la mala sort d'aquest dia prové de que un divendres i 13, el divendres 13 d'octubre de 1307, es va cometre una de les més grans injustícies que es produïren durant l'Edat Mitjana. En concret, aquell dia el Rei de França Felip IV, conjuntament amb el Papa Clement V, ordenaren la detenció i posterior execució, després de llargues tortures, de tots els membres de l'Ordre del Temple. Els bens templaris foren confiscats i entregats a l'Ordre dels Hospitalaris, i els deutes que mantenia la Corona francesa, i molt probablement el mateix Papat amb els Templaris, foren condonats.

Jacques de Molay, el Gran Mestre de l'Ordre del Temple, va llançar una maledicció des de la seva pira crematòria, amb les següents paraules: 

"Déu coneix que se'ns ha portat al llindar de la mort amb gran injustícia. No trigarà a venir una immensa calamitat per a aquells que ens han condemnat sense respectar la justícia autèntica. Déu s'encarregarà de prendre represàlies per la nostra mort. Jo moriré amb aquesta seguretat". 

La maledicció es va convertir en profecia i abans d'un any des de l'execució de Jacques de Molay, Felip IV i Clement V eren morts. Lluís XVI, el renet de Felip IV, va ser empresonat 486 anys després de la mort de Molay a l'antiga presó de l'Ordre del Temple a París abans de que fos executat per la Revolució. Amb la mort del Borbó a la guillotina semblava complida totalment la maledicció templària...

PS. L'Ordre del Temple va tenir una importància enorme en la conquesta i repartiment de Malloca. L'actual zona de Sa Calatrava a Palma, el Prat de Sant Jordi, o Pollença, eren zones templàries, tot i que se'ns hagi amagat sempre bona part de la nostra història. És més, Jaume I fou criat pels Templers a Montsó, i, hi ha hagut teòlegs i historiadors que m'han defensat amb arguments que, molt probablement, en Rei en Jaume fou un "llegat" (seglar) dins l'Ordre durant una bona part de la seva vida. 

MAGA

Han passat 160 anys des de la finalització de la Guerra Civil nord-americana. Trump no es conforma en ser el 47è President dels Estats Units. Ell i el moviment MAGA d'extrema dreta que li dona suport tenen un objectiu clar: abolir la Constitució de 1787 i implantar una dictadura cessarista. 

Ara, el boig del pèl groc ja ha començat les primeres passes per iniciar una nova Guerra Civil per aconseguir aquest objectiu... alea iacta est!

Llengua i classe social

Antoni Janer Torrens escriu avui un colpidor article sobre llengua i classe social al diari Ara Balears.

Parlar en castellà als fills feia ric; fer-ho en català, feia pobre. Hem estat les classes populars i treballadores les que hem mantingut viva la llengua a les Illes Balears: no ho oblidem mai 👇 

“A mi i als meus tres germans, de petits, ens parlaren en castellà. Tant mon pare com ma mare són ben mallorquins. L’opció de no transmetre’ns el català vingué determinada sobretot per ell. Procedia d’una família industrial sabatera i pensava que el castellà feia més senyor. La meva mare, que era filla d’un dentista important, no li posà cap emperò. Ara aquesta posició pot resultar molt estranya, però aleshores, no. Era un tema d’estatus social”.

"Em va saber molt de greu la seva deserció lingüística amb els meus dos germans i amb mi. Sempre em deia que, en ple boom turístic, com que venia d’una família pagesa, pensava que el català era cosa de pobres. En canvi, veia el castellà de mon pare com la llengua que ens podia obrir més portes. En aquells temps els eivissencs no tenien cap mena de consciència lingüística”.

Judici a la memòria

Aurora Picornell, Catalina Flaquer, Antònia i Maria Pascual; i Belarmina González: els vostres botxins no foren mai ni jutjats ni condemnats. És més, moriren entre honors després d'haver vençut per la força de les armes. Ara, com a mínim, qui us ha ultratjat des de la posició d'impunitat que li dona ser la segona autoritat de les Illes Balears es seurà a la banqueta d'acusats. El delicte del que se l'acusa? haver violentat la vostra memòria i haver fomentat fent-ho l'odi en contra de tot el que representàveu. Aquest judici serà, no obstant, molt més que això. Serà, en definitiva, un judici històric per posar llum i començar a reparar moltes ferides mal curades a una societat en la que mai s'ha fet justícia a favor dels vençuts.

PS: Us volgueren enterrar a una fossa comú de Son Coletes per fer-vos desaparèixer i heu estat llavor per tots nosaltres. No passaran! Fins a la victòria sempre!

Jaume Santandreu, in memoriam

Fa poc més d'un mes vaig visitar a n'en Jaume a Ca'n Gazà - Institut contra l'exclusió social. Es trobava cansat físicament però extremadament lúcid mentalment. Parlàrem de molts temes, entre altres, de la seva joventut comunista i de la tasca que que dugueren a terme amb Paco Obrador ajudant als treballadors forasters i explotats de l'hosteleria; i, de com, aquella parròquia comunal que va crear a S'Arenal servia de refugi per molts de perseguits pels tentacles del franquisme. Parlàrem  molt, amb noms i llinatges, de la corrupció intrínsica a tots els àmbits que va suposar el franquisme sociològic (no només el polític), i de com dita corrupció ha continuat fins el dia d'avui sense que ningú les hagi fet passar comptes als botxins. També parlàrem dels seus enfrontaments constants amb l'alta jerarquia eclesiàstica; apareixent, de manera recurrent en forma de trauma, els abusos sexuals que va patir d'infant al seminari, i com dits abusos foren tapats pels superiors convertint-lo a ell que era la víctima, en culpable, pel simple fet d'haver-se atrevit en denunciar els fets amb només 12 anys d'edat. Aquell encobriment institucional era, i se li notava, el que més mal li feia a l'ànima.

En Jaume desprenia aquell dia una gran pau interior. Quan ens acomiadàrem em va regalar un llibre seu: "Mon cor aflama estels", obra que recull  una quarantena d’intervencions seves com a capellà en funerals i actes de comiat de persones. Me va dir, a manera de metàfora: "'Te'n vas, però amb aquest llibre estaré una estona més amb tu". Li vaig demanar que me fes un "ex libris" a manera de dedicatòria i em va contestar: "ja t'ho faré quan ens tornem a veure i l'hagis llegit". Vaig llegir el llibre tot d'una i, del mateix, em va impactar, sobre tota la resta, el relat de la mort de la seva germana petita en l'adolescència, i com aquell tràgic fet li havia fet canviar la visió de la vida, i de la mort. Amb en Jaume a no ens tornarem a veure físicament, com a mínim en aquesta dimensió, però queda simbòlicament aquella dedicatòria pendent. 

Descansa en pau camarada Jaume Santandreu Sureda, que bé t'ho has guanyat. 

Saturació i fam

Avui, el Diario de Mallorca publica una entrevista a una important dirigent hotelera mallorquina. En referència als que ens oposam a la massificació turística diu que està "... preocupada de ver que hay gente que no sabe de qué come" (referint-se a que els mallorquins, segons ella, "menjam" gràcies al turisme). Això ho diu a la pàg. 7 del Diario de Mallorca. Dues pàgines més enllà, a la pàg. 9 del mateix diari, el president de "Mallorca Sense Fam" conta com molts de treballadors, amb una feina estable i una nòmina fixa, passen fam i han d'acudir a demanar caritat per menjar, perquè amb el que guanyen de nòmina a n'aquesta Mallorca classista no poden ni pagar un lloguer per una casa a on viure. A mi, "el que me preocupa", és que haguem tornat a l'esclavitud i que un treballador, amb el que guanya per la seva feina, hagi de demanar caritat per poder menjar. 

Atlètic Balears 2024-2025

Aquesta temporada, per primera vegada en la meva vida, no he publicat res sobre la marxa esportiva de l'Atlètic Balears a les xarxes socials. No ho he fet degut a que no m'he sentit identificat amb determinades coses de la gestió efectuada i, també, per no haver de replicar, silenciar o blocar continuament a determinats individus que es dediquen de forma sistemàtica a fer de trolls a les xarxes, sent els sicaris dels seus amos. Me fa molta peresa, la veritat. Esportivament, la temporada ha estat un desastre sense paliatius. El masculí, amb un pressupost milionari, no ha estat capaç d'ascendir, i ens ha eliminat un cinquè classificat que fa mesos que no paga la nòmina als seus jugadors. El femení, després d'una primera volta espectacular, ha acabat descendint. El juvenil, ha perdut la Divisió d'Honor. Sobren els comentaris, està tot dit. En quant a la propietat, ha tornat a invertir una doblerada, que li han malbaratat. No se li pot recriminar res, sinó agrair-li el que ha tornat a fer (gastar un dineral en una categoria oiosa semiamateur). Tenim jugadors de molt superior categoria, fruit de la inversió espectacular de la propietat: Keita, Florin o Berto Roses són jugadors que podrien jugar a LFP perfectament. Què ha passat? Els experts en futbol (jo no ho sóc) ens ho sabran dir, però la decepció, enguany, ha estat majúscula. En sap greu per molts que els agraïria que no fos així, però l'any vinent em tornaré a fer-me abonat de l'entitat i no fallaré cap partit, a no ser que una circumstància de força major m'ho impedeixi. Ho faré tal i com ho he fet des de que vaig néixer. Sé que aquest fet molestarà de nou a oportunistes, rapinyaires i comissionistes que viuen del que treuen a la propietat; i als seus respectius palmeros, un individus de vida mediocre que es dediquen a fer de bufons a canvi d'un plat de llenties. I, que les molesti a tota aquesta banda veure a balearicos de tota la vida amb trajectòria inqüestionable al camp, i que no desistim ni ho farem mai, és, per mi, una gran satisfacció. I no em queda altra de demanar, per últim i de forma retòrica, una cosa: que, per favor, la propietat es desfaci de manera dràstica de la colla d'aus rapinyaires que porten molt de temps saquejant a la propietat i al Club. Aquests són el gran mal del nostre estimat Atlètic Balears. Fer neteja dràstica és la única salvació pel Club. Només així, podren reedreçar el rumb i tornar a on es mereix aquesta afició. Pel que foren som, i pel que som seran. Seguim!

Crema de llibres a Barcelona

Avui, diada de Sant Jordi, en que idolatram el llibre, una imatge impactant 👇

Publicació del "Corriere della Sera" del 5 de febrer de l'any 1939 en que es retrata i descriu la gran crema de llibres que feren les trobes feixistes de Franco un cop conquerida Barcelona el 29 de gener de 1939. Foren, en total, 72 tones de llibres cremats. La crònica descriu com, mentre cremaven els llibres, sonava l'himne espanyol i es saludava braç en alt celebrant la crema. 

Ni oblit ni perdó: memòria històrica!

Plaça vacant

Se n’ha anat l’any del Jubileu, just després de la Pàsqua de resurrecció, i d'haver visitat als presos d'una presó de Roma; d'haver condemnat en el seu darrer missatge el genocidi que pateix el poble palestí així com el maltracte que pateixen els immigrants als països occidentals. Se n'ha anat també just després d’haver rebut a Vance, vicepresident dels Estats Units, l’encarnació racista del mal als Estats Units. Més simbolisme impossible.

Roma

Haver pogut estar a Roma de peregrinació en la Setmana Santa de l'any jubilar ha estat una experiència meravellosa. 

PS. Ah, i per cert, no sé què passarà en altres èpoques de l'any, però, en aquesta Setmana Santa tan especial, la ciutat no estava gens saturada tot i la nombrosa presència de peregrins; els preus dels productes de consum eren molt més barats que a Palma; no he vist mostres d'incivisme, ja que el perfil majoritari dels visitants de la ciutat era la recerca cultural/religiosa; a tots els monuments hi havia advertències que les mostres d'incivisme contra el patrimoni cultural estaven penades amb 5 anys de presó; i l'ecotaxa que pagàrem fou de 6 euros persona/vespre. Que en prenguin nota els que han cedit a l'extrema dreta negant-se a pujar els ridículs 2/3 euros persona/vespre que paguen alguns turistes quan venen a les Illes Balears (tots els centenars de milers que s'allotgen a places il·legals no paguen ni un cèntim). 

Un altre model turístic i de País és possible, però, per aconseguir-ho, necessitam tenir un governants que no estiguin de genollons davant l'extrema dreta; els hotelers, els touroperators i tota l'oferta il·legal. 

PS2. L'actual batle de Roma, Roberto Gualtieri, ex-music professional, és llicenciat en literatura i filologia, a més de Dr. en Història i professor titular universitari a la Universitat de la Sapienza en dita especialitat. Militant del mític PCI, a la seva desaparició va entrar al socialista Partit Demòcrata Italià. Gualtieri ha desenvolupat la seva carrera acadèmica estudiant el PCI, en especial durant la postguerra, i és un dels grans experts mundials en l'obra de Togliatti; a més d'haver estat director de la Fundació Antonio Gramsci.

Protecció de menors

VOX ha votat al Consell de Mallorca en contra del pressupost destinat a la protecció de menors. Vaig tenir l'honor d'ocupar el càrrec de DG de Defensa del Menor de la CAIB entre 2007 i 2011. Quan ocupava la DG hi havia aprop de 1.000 menors amb mesura de protecció a les Illes Balears. La majoria, tenien mesura de protecció per haver patit maltractament. I, en aquella època (no sé ara), la causa més comuna de maltractament eren els abusos sexuals als menors, molts d'ells a l'àmbit familiar. S'ha de ser la mateixa encarnació del mal per votar en contra de destinar doblers a la protecció dels infants, i més, al·legant que s'hi oposen degut a que es poden beneficiar de dits mitjans de protecció infants immigrants. Uns infants immigrants que, segons l'extrema dreta, tot i ser abusats, el que s'ha de fer amb ells no és atendre-los, sinó expulsar-los de "España".

Gràcies a tots els que, amb el seu vot*, han permès la dotació del pressupost en matèria de protecció de menors del IMAS, deixant aïllada (ni que sigui per un cop) a l'extrema dreta lluciferina en un tema tan delicat.

*PP - El Pi a favor; PSOE - MÉS abstenció.

Repressió lingüística

La situació de la llengua és dramàtica. Arreu del territori els catalanoparlants no arribam al 30% de la població. L'origen de tot plegat està en la repressió franquista, tot i que i s'ha accentuat amb l'arribada massiva d'immigrants castellanoparlants durant les darreres dècades arreu dels Països Catalans. Davant el revisionisme històric dels neofalangistes que patim, i que neguen la repressió franquista de la llengua, aquí unes petites mostres de com el franquisme va perseguir i reprimir durant 40 anys tota llengua que no fos el castellà 👇

Imatge dels menors

 Aquesta és la vuitena portada en dos anys que ven Ana Obregon amb la imatge de la seva neta. Emprar la imatge d'una menor amb finalitats comercials, afectant a la seva intimitat present o futura, està expressament prohibit per la llei (art. 4 de la Llei Orgánica 1/1996, de 15 de gener). La neta, a més a més, és filla de gestació subrogada, probablement a canvi de l'entrega de diners a la mare, pràctica que és considerada delicte pel Codi Penal espanyol (art. 221 CP). NIngú ha fet res, ni amb una cosa, ni amb l'altra. La impunitat que tenen els rics i poderosos al Reino de Espanya és aterradora.

El Che, més que una fotografia

Alberto Díaz, "Korda", prenia el dia 5 de març de 1960 amb la seva modesta càmera Leica, fa aquests dies 65 anys, una de les fotografies més icòniques de la història: la del Che Guevara, amb la mirada perduda, durant el funeral a les víctimes mortals d'un atemptat terrorista comès per la CIA. Els serveis d'intel·ligència ianquis havien fet explotar el 4 de març de 1960 el vaixell francès “La Coubre” al port de La Habana, provocant més de 100 morts i 200 ferits. Curiosament, l'atemptat va succeir amb el Che Guevara molt aprop dels fets i, en la seva qualitat de metge, el Che fou uns dels primers en assistir a les víctimes de l'atemptat ianqui. "Korda", comunista convençut, mai va voler cobrar un sol cèntim pels drets d'autor d'aquesta icònica fotografia.

Competències en matèria d'immigració

 ➡️Podemos diu que no votarà a favor de la transferència de les competències d'immigració a Catalunya ja que hi ha "el perill" que el dia de demà gestioni dites competències un govern català integrat per Junts i Aliança per Catalunya.

➡️En canvi, mai els sentireu dir als de Podemos que estan a favor de les transferències d'immigració a Catalunya, ja que és una garantia de que dites competències no les gestioni el dia de demà un govern de PP i VOX a Madrid.

↔️Queda clar que el nacionalisme espanyol i el centralisme messetari és un sentiment transversal que agermana al Reino de España, sota una mateixa bandera rojigualda, des de VOX fins a Podemos.

Nacionalisme espanyol i lliga

Transfermarket ha publicat una classificació de Primera Divisió pel cas que només computassin els gols marcats per jugadors amb nacionalitat espanyola. Aniria líder l'Athletic de Bilbao, i el Real Madrid estaria penúltim en lloc de descens. A més, l'Athletic té més mèrit encara ja que no admet tampoc al Club jugadors de nacionalitat espanyola que no siguin bascos (per jugar a l'Athletic has d'haver nascut a Euskal Herria o hi has de portar més de 10 anys vivint). El més sarcàstic de tot és que gairebé tots els coneguts meus madridistes són, ideològicament, nacionalistes espanyols...

El nazisme als Estats Units

La història que ens han ocultat:

Un 20 de febrer de 1939, fa avui 86 anys, més de 22.000 nazis nord-americans ompliren el Madison Square Garden, braç en alt, i animaren a exterminar a comunistes i jueus. 10.000 nazis més quedaren fora del recinte ja que es va esgotar l'aforament. L'excusa per celebrar l'acte nazi era celebrar l'aniversari del naixement de George Washington, a qui els nazis organitzadors qualificaren del "primer feixista d'Amèrica". Al carrer, hi hagué greus enfrontaments entre els nazis i militants comunistes que acudiren en massa per protestar en contra de l'acte polític nazi al crit de "Drive the Nazis Out of New York". Més de 1.700 policies foren desplegats intentant separar als dos grups antagònics.

El líder de "German American Bund" (l'equivalent del Partit Nazi als Estats Units), organitzador de l'acte, era Fritz Julius Kuhn, un químic alemany, nascut a Munich, i nacionalitzat (de forma fraudulenta) nord-americà. Fritz Julius Kuhn va acabar jutjat i condemnat a cinc anys de presó per malversació de fons (es gastava els diners del partit en una amant que tenia) i per diversos delictes fiscals. Després de passar 43 mesos a presons nord-americanes, Kuhn va tornar a ser detingut poc temps després per haver actuat com a espia de l'Alemanya nazi als Estats Units. Per aquest motiu fou deportat a Alemanya. Perduda pels nazis la II Guerra Mundial, Kuhn es va escapar en una fuga pactada del camp de concentració de Dauchau, lloc a on esperava ser jutjats pels seus crims contra la humanitat. Mai va arribar a complir la pena de 10 anys de presó a la que fou comdenat en absència pels seus crims, i va acabar morint per causes naturals a Munich a l'any 1951.

Especulació immobiliària i futur de País

L'any passat s'empadronaren 14.000 nous habitants a les Illes Balears. Més els milionaris que han comprat casa a Mallorca i que no s'empadronen normalment a les Illes (el darrer, Robert Lewandowski). Hi hem d'afegir, a més a més, els gairebé 16 milions de turistes internacionals arribats i un nombre indeterminats de turistes "nacionals" i treballadors temporers del sector turístic. Hem de fer un pensament sobre de cap a on anam com a País (que sembla que és de cap a l'autodestrucció absoluta). Això és INAGUANTABLE!  

Selecció judicial

 Si s'acaba aprovant, serà la reforma més important de la història del poder judicial a l'Estat espanyol 👇. 

El sistema d'elecció de jutges i fiscals és el que determina el model judicial existent a qualsevol Estat. I, aquí, tenim un model decimonònic, i amb un sistema d'oposició que afavoreix el classisme. 

Tant de bo prosperi. tot i que recordem que el darrer Ministre de Justícia que va intentar canviar l'accés a les carreres judicial i fiscal, el Sr. Mariano Fernández Bermejo, va durar dos dies en el càrrec després de fer l'anunci de modificació... 

Per últim, recomanar l'obra "La justicia de los jueces", que acaba de sortir publicada a l'editorial Tirant lo Blanch, escrita pel Sr. Pascual Ortuño, magistrat i ex director de l'Escola Judicial. En dita obra, l'autor compara els sistemes d'elecció de jutges i fiscals a nivell de tot el món occidental, acreditant que el sistema espanyol de selecció està totalment desfassat.

El 47

Avui he vist, finalment i després dels PremisGaudí, la pel·lícula "El47". Interessant film que retrata molt bé la immigració espanyola a Catalunya durant els anys 60 i 70 i la seva lluita social per una vida digna, així com la seva integració nacional i lingüística. Hi he trobat a faltar, no obstant, una dada històrica bàsica: la militància del protagonista real de la història, Manolo Vital, en el PSUC i en la CONC (Comissions Obreres). És més, la decisió de segrestar l'autobús la va prendre després de reunir-se, el 6 de maig de 1978, amb dirigents del PSUC que, segons sembla, avalaren la iniciativa. Manolo Vital era comunista, com també ho eren milers de persones anònimes que, des del moviment comunista, ho donaren tot per fer una Barcelona, una Catalunya i un món millor. Que no ens robin la història. Aquí una foto de l'autèntic Manolo Vital a Torre Baró, que estaria molt bé que l'hagués posat el director Marcel Barrena en els títols de crèdit de la pel·lícula 👇

PS. Sobre els milers i milers de militants anònims comunistes que ho donaren tot per una societat millor, jugant-se la vida i la feina, recoman la magistral monografia "Comunistas contra Franco. Cien años de luchas" dels historiadors Carlos Fernández Rodríguez, Mauricio Valiente Ots i Santiago Vega Sombría.

Nit de Reis

La nit de Reis fou especialment tràgica per les Illes Balears en el bienni 1937-1938. Els falangistes assassinaren a Aurora Picornell i a les roges del Molinar una nit de Reis de l’any 1937. A l’any següent, la nit de Reis de l’any 1938, moria de tuberculosi, als 24 anys d’edat, un dels més grans poetes que han existit mai en llengua catalana: Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Rosselló-Pòrcel ens va deixar els més macos versos que, per mi, s’han escrit mai en català:

“Tota la meva vida es lliga a tu, 

com en la nit les flames a la fosca”.