Toni Bennàssar

L'impacte de la Sentència del FGE té unes dimensions històriques i molt preocupants. D'entre elles, destacaria, com a advocat penalista, aquesta 👇 . El TS ha establit una presumpció de culpabilitat pel fet de que l'acusat no hagi contestat durant al judici oral a les preguntes de l'acusació. No contestar a les preguntes de l'acusació és un DRET CONSTITUCIONAL FONAMENTAL bàsic (art. 24.2 CE) i un DRET HUMÀ (art. 6 CEDH). És, a més, un principi general del Dret, originari del Dret Romà, que té un caràcter bàsic en el procés penal, i que es resumeix en l'aforisme llatí "Nemo tenetur se ipsum accusare" . Que el TS espanyol "castigui" i contribueixi a condemnar a l'acusat pel fet de no haver volgut contestar a les preguntes de l'acusació particular és una catàstrofe en matèria de drets humans que afecta a tots els futurs enjudiciats de tots els tribunals i jutjats espanyols. Esperem que el TC rectifiqui aquesta aberració.

La pregunta clau és: Com podem evitar la Catalunya dels 10 milions, o la Mallorca dels 2 milions? Siguem realistes: no tenim sobirania; no tenim control de fronteres; i, per l'Estat, quanta més gent ens arribi a les colònies (ja siguin residents o turistes) millor, ja que li generarà més ingresos per la metròpoli. L'única manera de revertir aquesta situació és aprofitar l'aritmètica parlamentària per ser decissius a Madrid, i fer valer els vots dels diputats "de provincias" per doblegar, ni que sigui mínimament, a la metròpoli. I això, fins ara i malauradament, no s'ha aconseguit, ja que, un cop a Madrid, la majoria de diputats i senadors suposadament sobiranistes es dediquen a fer política espanyola. Rufián, n'és el major exemple del que dic.

Aquesta setmana en que es "celebra" la Constitució de 1978 m'agradaria recordar de nou que una de les grans traicions històriques fou la del "carrillismo" i el PCE acceptant com a pròpia la bandera rojigualda i defensant una constitució monàrquica i capitalista. Aquí va començar la desaparició de facto del partit referent de l'oposició antifranquista...

S'acaba una setmana en la que tots els balericos miram en bucle un gol històric protagonitzat per 3 jugadors mallorquins: la penja, des de banda esquerra, Axel Bejarano (Palma, 2005); la pentina Jaume Pol (Palma, 1994); i l'envia al fons de la xarxa Jaume Tovar (Palma, 1998).

Dues notícies que s'han de llegir juntes 👇 . Els partits d'extrema dreta antieuropeus, com són el VOX d'Abascal; Fratelli d'Italia de Meloni; Fidesz d'Orban o Alternative für Deutschland de Weidel; són cavalls de Troja, finançats i promoguts pels Estats Units, amb una única missió: destruir l'Europa occidental i convertir-la en el que ha estat sempre pels ianquis Amèrica Llatina: una colònia extractiva de l'imperialisme ianqui.

Avui és el dia de la pàtria andalusa. Un 4 de desembre de 1977 la Policia Armada va disparar contra els manifestants indefensos que es manifestaven a Màlaga en favor de l'autonomia andalusa. Manuel José García Caparrós va caure mort al Carrer Vendeja cantonada Alameda de Colón víctima dels trets policials disparats per l'espatlla . García Caparrós, de 18 anys d'edat, era obrer, membre de @CCOO , simpatitzant comunista, i s'ha convertit des de la seva mort en un referent i màrtir (conjuntament amb Blas Infante) de la lluita per les llibertats nacionals d'Andalusia. Els criminals que el mataren mai foren identificats, ni detinguts, ni jutjats pel seu crim. Així es va fer la modèlica transició espanyola.

El mateix dia que Donald Trump diu que ho té tot preparat per atacar Venezuela, ha indultat a Juan Orlando Hernández, ex- president d'Honduras, i que havia estat condemnat als Estats Units per tràfic de drogues a 45 anys de presó. Juan Orlando Hernández complia condemna a la presó d'alta seguretat de Hazelton (EEUU), després d'haver-se demostrat que havia introduït un mínim 400 tones de cocaïna als USA que suposaven 4.500 milions de dosis individuals. Aquest és el "combat al narcotràfic" que impulsa Trump i el MAGA. Odi etern a l'imperialisme ianqui sobre Amèrica llatina.

Es diu Valentina Gómez i és filla d'immigrants hispans i candidata a congressista pel Partit Republicà a les eleccions de 2026 per l'Estat de Texas. Als seus vídeos de campanya promet execucions públiques amb un tir al clatell pels immigrants que cometin delictes greus. El nazisme és això!

És una gran satisfacció moral per tots els republicans veure com el Borbó ha d'acabar els seus dies havent de fer de youtuber per mantenir-se "in fire", i poder vendre així més exemplars de les seves memòries sentimentals.

A l'exposició temporal sobre Josep Maria Llompart que hi ha actualment a l'edifici Jovellanos de la Universitat de les Illes Balears - UIB m'hi he trobat aquesta meravella 👇 . Aina Moll, Toni Serra, Gabriel Janer Manila, Antònia Vicens, Damià Pons i Josep Maria Llompart. Qualsevol comparança d'aquella època amb el desert intel·lectual que tenim ara és penosa...

  Molt interessant resum històric, fet pel diari Público, sobre els orígens de l'extrema dreta catalana (AC) 👇

Em sent afortunat d'haver pogut veure jugar a René Higuita. No sé si va ser el millor porter de la seva època, però el que sí sé és que ha estat el més espectacular de la història. Gol de falta directe contra el River Plate a les semifinals de la Copa Libertadores de l'any 1995 👇

Quan jo era infant només podien jugar dos jugadors estrangers als Clubs de futbol. I, els jugadors comunitaris, es consideraven també estrangers. El Barça tenia d'estrangers a n'aquella època a Laudrup i Koeman (després, ampliaren a un tercer estranger, però només es permetia que dos jugassin simultàniament; i va ser quan arribar un tal Hristo Stoichkov...). Amb ells, es va guanyar la primera Copa d'Europa del Barça. Avui, el Barça s'ha posat líder de la lliga. I, el més important de tot per mi: a la darrera alineació del Barça contra l'Alavés jugaren 9 jugadors catalans; i d'ells, 7 han estat formats a la pedrera del Barça. Aquest camí, que és el de l'Athletic de Bilbao des de la seva fundació, hauria de ser el far pel futur del Barça. Gràcies Jan Laporta per fer-ho possible.

Ahir es va inaugurar el "nou" Camp Nou. He trobat aquesta joia 👇 en la que es pot veure com era un dia de partit al Camp Nou a l'any 1977, l'any en que vaig néixer...

Algú s'imagina que un diari alemany publiqués la foto d'un jove alemany, amb uniforme de les Schutzstaffel, i fent apologia de Hitler? No, no passaria, perquè, entre altres coses, a Alemanya l'apologia del nazisme està penada amb 3 anys de presó (§ 86a del CP alemany). Aquí, en canvi, esser feixista, està "de moda", entre els joves, i entre determinada premsa.

  Ahir va desaparèixer a la mar una pastera camí d'Eivissa amb 18 persones. Entre els possibles ofegats hi ha una mare i un infant de 4 anys. Els mitjans locals publiquen la notícia, i s'omple immeditament de comentaris racistes celebrant els ofegaments. Dits comentaris són, en la seva majoria, constitutuis d'un delicte d'odi d'acord amb l'article 510.1 del codi penal (penes de 1 a 4 anys de presó). No obstant, ningú les persegueix a n'aquest nazis, i de cada pic es senten més forts i orgulllosos del seu odi.

Quan es reuneixen els socialistes (PSOE) de Catalunya, País Valencià i Illes Balears ho autodenominen com una trobada dels "socialistes de la Mediterrània". Doncs no, el que fa en comú a n'aquests tres països no és la Mediterrània, sinó la llengua, la cultura i la història comunes. Els socialistes de Múrcia, Almeria o Màlaga també ho són "de la Mediterrània" i no hi eren ahir a la reunió. És per tant, i serà sempre, una cimera dels "socialistes dels Països Catalans", tot i que els hi faci aversió el terme. Un terme, el dels "Països Catalans", creat per un jurista i historiador valencià de Catarroja, funcionari del Govern espanyol: Benvingut Oliver i Estellés. Però aquesta, ja és una altra història...

Ja que els mitjans espanyols veig que no en parlen, us pujo un vídeo de la televisió pública alemanya internacional sobre les caceres humanes protagonitzades per milionaris a l'ex Iugoslàvia.  

Com veien els espanyols a les dones a finals dels anys '90? Aquí en teniu la resposta 👇 Les 1.238 dones assassinades per les seves parelles des de l'any 2003 en que es va posar en marxa el registre estatal no són una casualitat: són una conseqüència d'una d'una cultura atàvica masclista.

Amb el que costa comprar-se un pis a Mallorca, es poden comprar 5 pisos a Extremadura. En canvi, les pensions, sous funcionarials, SMI, salaris (via convenis col·lectius estatals) i demés, són iguals (o inclús inferiors, en cas de les pensions...) aquí que a Extremadura. En resum: els mallorquins tenim sous espanyols, i preus propis de les zones més luxoses de centre Europa. Aquí hi ha la clau de l'empobriment continuat de les classes populars i treballadores d'aquest País. Via Ultima hora Mallorca

A la nostra Mallorca no aturen d'aparèixer com a bolets esglèsies evangèliques. Arreu del món, l'evangelisme ha esdevingut, a nivell internacional, en la base ideològica i financera de la nova extrema dreta mundial, des de Trump fins a Milei. Entre altres coses, està més que estudiat que sense el suport dels "telepredicadors" evangèlics no hagués arribat mai Trump a la Casa Blanca. Ah, i així se les gasten aquestes pseudoesglèsies a nivell econòmic 👇

          Abascal diu que representa a "la España que madruga"; i ell porta tota la vida visquent d'un salari públic per designació política. Aquí el teniu quan no portava barba, era dirigent del PP, i vivia d'una "paguita" de doblers públics que li va proporcionar Esperanza Aguirre (cobrava d'un "chiringuito" madrileny 93.855 euros/any, gairebé 20.000 euros més que el President del Govern espanyol d'aleshores) 👇 .

L'euro ens havia de portar al "nivel de vida de Alemania". 20 anys després, el ministre que va fer aquestes declaracions va acabar a la presó per corrupció; les nostres cases estan en mans de sueco-alemanys; i els nostres fills viuen en habitacions compartides sobrevivint amb sous mileuristes.  Beneïda hemeroteca...

Avui he agafat un bon xop per anar a veure l'Atlètic Balears - Espanyol B. I allà m'he trobat amb la desagradable sorpresa que l'ATB anava vestit de color morat sent l'equip local. Quan he demanat explicacions, m'han dit que havíem canviat els color per un contracte publicitari amb un espónsor. Això és el "futbol modern" capitalista que tant menyspreo. Ni els colors ens respecten. Ah, i he de dir que el rival, l'Espanyol, tampoc anava de blanc-i-blau, sinó que vestia de blanc; supòs que en homenatge al seu equip mare, el Real Madrid, que avui horabaixa juga contra el Barça. PS. Enhorabona a la U.D. Poblense pel seu meritori empat al camp del Barça B, amb dos gols de l'ex capità balearico Xesc Fullana, resultat que el manté colíder de la categoria. Els poblers estan demostrant que, amb jugadors mallorquins i sense malbaratar una milionada tal i com fan altres il·luminats, es poden fer, amb humiltat, molt bé les coses.

  Els líders de la patronal illenca ja demanen que Prohens es converteixi en la “Ayuso mediterránea”; i que actuï “sin complejos” 👇 El que reclama la patronal és l’eliminació de controls administratius per poder fer i desfer el que vulguin, obtenint el màxim de benefici possible. Ho aconseguiran, n’estic segur. Diuen que a les Illes Balears els hi falta la “alegria de la libertad” (sic) que té Madrid. Dita reclamació la fan en base al mateix discurs ideològic que repeteix constantment Milei i tota la “nova” extrema dreta internacional, tan de moda ara: el capitalisme i el mercat és l’únic Deu, i l’Estat ha de ser destruït perquè limita el benefici empresarial… Pobre País 😢

En el darrer entrenament del Real Madrid s'han assajat les jugades més repetides pels blancs durant tota la temporada per poder-les executar correctament al clàssic que es disputarà avui 👇

Permetrien a una mare anar a votar amb la seva filla embolicada amb una estelada o amb una bandera tricolor? La resposta és no. En canvi, ho fa amb l'estanquera monàrquica, la foto es converteix en portada patriòtica del diari. No, no tots som iguals davant la llei, ni totes les ideologies són respectades per igual a n'aquest Estat que se'n diu democràtic...

La Mallorca preturística era una societat probra i feudal dominada, des de feia segles, per cacics locals. L'única sortida per milers de mallorquins fou l'emigració. Veure la documentació de l'època escarrufa. Què curta és la memòria i què poc n'hem après de tot plegat.  

Avui celebren el "Dia de la Hispanidad" amb una desfilada militar al centre de Madrid darrera un boc de tres anys anomenat "Baraka". El boc "Baraka" s'estrena enguany en substitució del seu predecessor que es deia "Killo" i que havia desfilat l'any anterior. "Baraka" és una paraula àrab que significa "gràcia divina" i, curiosament, era la que emprava el dictador Franco de forma recurrent durant les guerres d'Àfrica per fer creure a les analfabetes tropes mores que era un elegit immortal de Déu*. No sé si serà la tria de la denominació casual o no. En tot cas, trob que el boc és un magnífic símbol militar i nacional que ho diu tot del que representa... *La millor obra per conèixer la utiltizació política i militar de la "baraka" per part de Franco és el llibre "Franco Top Secret: Esoterismo, apariciones y sociedades ocultistas en la Dictadura" de Miguel Pedrero i Jose Lesta Mosquera publicat a ...

Gerardo Iglesias fou secretari general del Partit Comunista d'Espanya entre 1982 i 1988. Iglesias va ocupar la SG del PCE en els pitjors moments del Partit, just després de la desfeta electoral comunista fruït de la traició del "carrillismo" a l'electorat i militància del PCE. Gerardo Iglesias, des del seu lideratge al PCE, va cofundar Izquierda Unida a l'any 1986, i en fou el seu primer coordinador general.  Gerardo Iglesias va tornar a la seva professió de miner quan va deixar la política activa. Un 20 de novembre de 1989 davallava, per primer cop després d'anys, a la mina. Les dretes i el PSOE de Felipe González (valgui la redundància) digueren  aquell dia que tot plegat era un muntatge publicitari "dels comunistes" i que, en haver-se fet la foto, Gerardo no tornaria mai més a la mina. Com diu el refrany castellà: "Cree el ladrón que todos son de su condición". Gerardo Iglesias, ben el contrari del que pronosticaren els seus injuriadors,...

Aquest és el resultat lingüístic de les polítiques etnocides angleses portades a terme durant segles en contra del poble irlandès. Quan part del poble irlandès va tenir un Estat propi, ja fou massa tard a nivell lingüístic. En podem prendre exemple els mallorquins si no volem acabar com els irlandesos; i en portam camí.

L'ensenyament privat, en especial l'universitari, és un instrument burgés per perpetuar les desigualtats de classe. Aquí, un exemple 👇 ¿Cuál crees que será tu primer sueldo? "No sé qué es lo normal porque nunca he trabajado, pero 3.000 euros" En un futuro, ¿Qué considerarías que es para ti un buen sueldo? "Un buen sueldo: 15.000. 15.000 me parece que está bien"

Programa de dia 1 d'octubre de 2025 . Parlam de Palestina, del lloguer vacacional i de l'inici del nou curs polític.  

Arran de l'arribada d'un portavions nord-americà a Palma, i de la seva càlida rebuda com a "Bienvenido Mr. Marshall" de García Berlanga, vull recuperar aquest reportatge del diari Diari ARA 👇 en el qual es detalla com, quan dites visites eren el segle passat més freqüents, les principals cases de putes de Ciutat portaven els noms dels portavions de la VI Flota: Salem, Kansas, Winston, etc.; i tot perquè els mariners es sentissin allà "com a casa"...

Aquesta setmana es compleixen els 90 anys de la fundació del POUM (un 29 de setembre de 1935). Un partit comunista català, popular i antiestalinista. Fou represaliat a parts iguales pels feixistes de Falange, pel PSOE (amb Negrín al capdavant) i pels estalinistes espanyols del PCE fidels a Stalin. George Orwell va immortalitzar de diferents formes el seu martiri en les seves obres, des de "Rebelió a la Granja" fins a "Homenatge a Catalunya" ...

He de rectificar el post anterior. Els edificis eivissencs construïts enmig d’una torrentera de dit post no són hotels, sinó pisos. I, com a mínim un dels seus propietaris, m’ha dit que els que les habiten volen viure allà; que “només” s’inunden cada dos o tres anys; i mai fins ara hi ha hagut “cap desgràcia”. A més, dóna les gràcies al capitalisme voraç que va transformar en edificis a “4 peluts que vivien al camp” amb “corrals de cans i cavalls”. Gràcies per l’aclariment!