Toni Bennàssar

Avui, 27 de setembre, es compleixen 50 anys de les darreres execucions que va cometreel règim franquista. Juan Paredes Manot "Txiki"; Ángel Otaegui; José Humberto Baena; José Luis Sánchez Bravo i Ramón García Sanz foren executats per la dictadura. Ni la petició directa de clemència del Papa Pau VI al dictador va servir per salvar la vida als executats. El dictador va arribar al poder matant, i se n'havia d'anar a l'infern matant. Els advocats defensors dels assassinats encara romanen vius, i, la majoria, tot i ser molt majors, continuen exercint l'advocacia. Magda Oranich i Solagran, l'advocada de "Txiqui", jugant-se un Consell de Guerra i amagant-se la càmera dins els sostenidors, va aconseguir fotografiar el cadàver del seu defensat després de l'execució i, a més, va poder guardar part dels casquets de bala del pelotó d'execució, entre elles, la de la pistola amb la que li pegaren el tir de gràcia. Aquí hi ha les fotos 👇 . De la mateix...

Simpatitzant/votant de VOX, amb la inevitable polsera identificativa, nega que Andorra i Suïssa partanyin al continent europeu. I pensau sempre que aquesta gent, de cada cop són més, i voten...

Ahir, els diputats trànsfugues de Podemos* votaren amb PP i VOX i impediren la transferència de la gestió de les competències d'immigració a Catalunya. Els "podemitas" acusaren, a més, a les institucions catalanes de ser racistes (així, en general...). Es bo recordar que quan els "podemitas" formaven part del Govern espanyol i es feien, en aquella època, massacres a la tanca de Melilla (amb més d'un centenar de morts i desaparegut denunciats per Amnistia Internacional), les ministres de Podemos callaven, cobraven i no deien ni mu al consell de ministres. No es plantejaren tampoc, en cap moment, dimitir. Tot valia per mantenir nòmina de ministra, tenir cotxe oficial i poder-se fer fotos per la Vanity Fair a despatxos de luxe amb la foto dels Borbons al darrere 👇 . *Els diputats de Podemos que votaren amb PP i VOX deixaren el GP de Sumar, candidatura unitària amb la que es presentaren a les eleccions, el 6 de desembre de 2023, trencant el pacte de coalició q...

Avui ha mort, als 94 anys, una de les referents mundials de la lluita pels drets humans: Azucena Díaz. El seu fill, Manuel Teján, jornaler i sindicalista, va desaparèixer el 24 de març de 1976. Mai el va trobar. Fou un dels 30.000 assassinats per la dictadura militar argentina en col·laboració amb el govern dels Estats Units. Teján era un "zurdo", un d'aquests "zurdos" que tant odia Javier Milei. Azucena, mai va deixar va deixar de cercar al seu fill; i, fins al darrer dels seus dies, va denunciar els crims del feixisme a Argentina. Va definir, en una ocasió, la seva lluita amb aquestes paraules: "Cansancio no siento. Hay veces que no puedo, pero las ganas no se me quitan de ir. Porque a mí me parece que en la Plaza, entre medio de toda la juventud, está mi hijo. Y están todos, los 30.000 desaparecidos...". Descansa en pau Azucena; i, pels que quedam, ni oblit ni perdó als assassins.

  👉 Porta 5 anys fent feina de reposador en un supermercat. 👉 Viu amb els seus pares perquè no es pot permetre viure sol. 👉 Es defineix com a "cayetano" perquè és: "de derechas y religioso". 👉 Afirma que es mereix pertànyer a una classe social superior en base a les seves idees, tot i la seva precària vida i economia; amb una situació social que, molt probablement, no canviarà al llarg de la seva vida degut a la inexistència d'ascensors socials per gent com ell. 👉 Aquest ciutadà és el producte final de l'alienació capitalista; i, també, és el prototip de votant desclassat de la dreta/extrema dreta espanyola.

Un 19 de setembre de 2010, fa avui 15 anys, va morir el que fou, i serà sempre, un referent per molts de noltros: José Antonio Labordeta. "Somos Como esos viejos arboles Batidos por el viento Que azota desde el mar. Hemos Perdido compañeros, Paisajes y esperanzas En nuestro caminar. Vamos, Sintiendo en las palabras Las huellas de los labios Para poder besar. Tiempos Futuros y anhelados De manos contra manos Izando la igualdad. Somos Como la humilde adoba Que cubre contra el viento La sombra del hogar. Hemos Perdido en nuestra historia Canciones y caminos En duro batallar. Vamos A echar nuevas raíces Por campos y veredas Para poder andar. Tiempos Que traigan en su entraña Esa gran utopía Que es la fraternidad. Somos Igual que nuestra tierra Suaves como la arcilla Duros del roquedal. Hemos Atravesado el tiempo Dejando en los secanos Nuestra lucha total. Vamos A hacer con el futuro Un canto a la esperanza Y poder encontrar. Viejos Cubiertos con las manos Los rostros y los labios Que ...

VOX pretén castellanitzar el sistema educatiu de les Illes Balears amb aquest argument: “No se puede hablar de igualdad mientras se excluye el castellano de las aulas" Igualtat? De quina igualtat lingüística parlen? Quina "igualtat lingüística" tenim els mallorquins? 👉 Tendríem "igualtat lingüística" si el 50% de la televisió i ràdio que s'emetés a les Illes fos en català. 👉 Tendríem "igualtat lingüística" si el 50% de la premsa i revistes que es venen a les Illes Balears fos en català. 👉 Tendríem "igualtat lingüística" si el 50% de la cartellera de cinema de les Illes fos en català. 👉 Tendríem "igualtat lingüística" si, com a consumidors, tots els productes s'etiquetassin en català i castellà. 👉 Tendríem "igualtat lingüística" si, als comerços, tinguéssim dret a ser atesos en la nostra llengua per part del dependents. 👉 Tendríem "igualtat lingüística" si, quan estam malalts, tinguéssim dret a que ...