Toni Bennàssar

Un multimilionari, que amb prou feines va acabar la ESO, a qui contracta un banc , per donar conferències en les que renya als "compatriotes" que es queixen degut a què no poden arribar a fi de mes amb sous de misèria (si és que es troben entre els afortunats que poden tenir feina); dient-los que no remuguin ja que, segons ell, Espanya és “privilegiada”. Qui és un privilegiat és ell, ja que, entre altres coses, el Parlament de les Illes Balears, durant la passada legislatura i amb el suport de PP i PSOE, li va fer una “ privata legis ” per a què pogués construir una escola elitista privada en terreny rústic requalificat, fora de l'ordenació urbanística ordinària del municipi, per la qual cobra gairebé 60.000 euros per alumne i any. Per no parlar de què insinua que ell és un exemple de puresa fiscal quan va passar el que va passar amb les seves cotitzacions a través de societats a Euskadi , tot i que fos indultat per l’agència tributària (com no) a través d’un procés pac...

Escultura d’homenatge als saliners d’Eivissa.  Ja fa molts d’anys que vaig fer aquesta foto; i ara, per casualitat, l’he trobada a la meva hemeroteca digital. Tot un record d’una època allà a on, a les quatre illes, es passava molta de fam i el proletariat treballava de sol a sol per a poder malviure.  Que no oblidem mai d’on venim, que, sinó, no sabrem de cap a on hem d’anar.

Crec que va sent hora de deixar de queixar-se a les barres dels bars i començar a organitzar, des de la ciutadania i la societat civil, una manifestació històrica en contra de l'actual model econòmic que està duent a la destrucció d'aquesta terra nostra; per dir alt i fort, als especuladors i n'aquells que els hi toleren les seves malifetes: PROU! #SalvemMallorca

Curiós que els polítics que es defineixen com a "liberals" a Espanya, enlloc de ser empresaris com passa a altres països, siguin alts funcionaris de l'estat que duen tota la vida vivint de la funció pública. Repassau el currículum de Rajoy (registrador de la propietat), Aznar (inspector d'hisenda), Ana Pastor (funcionària del Ministeri de Salut), Soria (TECO), Montoro (catedràtic d'universitat pública), Soraya (advocada de l'estat)... És molt fàcil receptar que els altres han de ser emprenedors i assumir riscos empresarials quan tu tens un sou vitalici de per vida. 

Després de casi 6 anys sent l'advocat del Col-legi Oficial de Guies Turístics Illes Balears , veig amb enveja i una creixent alta taxa d'indignació, com a altres Comunitats es persegueix , fins i tot policialment, l'intrusisme professional a n'aquesta necessària i imprescindible professió, mentre que, a les Illes Balears, governi qui governi, els intrusos exerceixen, sense reunir els requisits, ni idiomàtics ni de titulació, amb total impunitat; contractats fonamentalment per gran touroperators que després s'omplen la boca de professionalitat i turisme de qualitat. Vergonya cavallers, vergonya...

La transició política espanyola resumida en una pregunta: " ¿Por qué Lorca sigue enterrado en una cuneta de Granada y Billy El Niño corriendo media-maratones en Madrid? " Gran Rufián en el debat d'investidura! " Compañeros Iglesias y Doménech, ¿Os imaginais un País con un PP residual? ¿Os imagináis un país con las mayorias sociales políticas y parlamentarias suficientes para iniciar y culminar un proceso constituyente en pos de una república? El país que imagináis ya existe y se llama Catalunya, ¡ayudadnos porque nosotros siempre os ayudaremos! "

Crec que la millor foto de posta de sol que he fet enguany amb la meva reflex ha estat a Ses Salines d’Eivissa, un paradís natural inigualable. Encara record quan jo, d’adolescent, vaig quedar impressionat per les més de 60.000 persones que a Mallorca es mobilitzaren i ompliren els carrers de Palma per aturar el procés de desprotecció que havia iniciat el PP a instàncies dels seus dirigents Gabriel Cañellas i Abel Matutes per urbanitzar Ses Salines d’Eivissa. El projecte del PP era reformar la Llei d’Espais Naturals per permetre la construcció d’un camp de golf a Ses Salines, juntament amb hotels, i urbanitzacions annexes… Era l’any 1999 i a Eivissa sortiren també al carrer, de manera paralel·la a la manifestació de Mallorca, més de 13.000 manifestants defensant la protecció de Ses Salines. Gràcies a aquella mobilització, i al paper del GEN-GOB (quantes coses li tenim d’agrair els illencs a aquest grup ecologista), aquest passat cap de setmana vaig poder fer aquesta foto.  ...

Després que un turista italià fa uns dies pegàs foc a un bosc de savines centenàries a Formentera a una bengala; avui ens aixecam llegint que, anant bé, posaran una multa de menys de 1.000 euros a 3 iots de luxe que s’apropiaren del Parc Natural de Cabrera per estiuejar-hi posant-hi gandules i para-sols, convertint les seves platges en un pati privat d’aquests milionaris turistes. A més, mirant la premsa, veim com a Mallorca tenim il·lustres visitants alemanys que es dediquen a saquejar pedres i sorra de platges mallorquines protegides per després vener-les al pes per ebay. A Eivissa, costes autoritza a milionaris per posar gandules a espais de domini públic, i aquests mateixos milionaris, privatitzen la platja tancant-la i posant-hi guàrdies de seguretat que impedeixin que hi passin, o fins i tot s’hi acostin, els “indígenes”. Com es pot veure, enguany, tenim més “turisme sostenible” que mai…

Si un simple viatge en Fokker a Eivissa genera 62,38 kilograms de CO2 per passatger, jo em deman: algú ha estudiat mai l'impacte del C02 sobre la salut dels habitants de Mallorca que tenim/patim proporcionalment un dels aeroports amb més trànsit d'Europa? Segons les darreres dades , cada minut entra un avió per Son Sant Joan en temporada alta. Algú ha estudiat quin impacte té la contaminació provocada pels avions sobre els veïnats que vivim a Son Ferriol i a Sant Jordi; pobles que fan frontera amb l'aeroport? Per quin motiu AENA, enlloc d'espoliar i dur-se'n de cap a Madrid els beneficis que genera Son Sant Joan per finançar a la resta d'aeroports deficitaris desplegats per la geografia espanyola, no es dedica a sembrar als voltants de l'aeroport grans extensions d'arbrat que, com a mínim, mitigui, ni que sigui simbòlicament, l'impacte ambiental del trànsit aeri?  I un cop acabades les reflexions sobre la contaminació pel trànsit aeri, podíem pa...

Una publicació imprescindible, apareguda en la revista El Temps, en la vigília de l’Atlètic Balears - RCD Mallorca B, sobre la història del nostre futbol, i el “who is who” en matèria futbolística a les nostres Illes: “ El Balears va ser històricament l'equip dels treballadors, de les classes populars, amb molts dels seus jugadors que se sentien orgullosament d'esquerres, cosa que li passà factura durant la dictadura franquista, mentre que el Mallorca ho fou de cavallers selectes de l'alta condició i sempre ha fet part de la distinció social -es va fer dir Reial Alfons XIII en el seu naixement, el 1916, un nom prou eloqüent-, i gaudí del suport i la protecció del franquisme ”.

El poble d'alemanya va erigir l'any 1971 el bust més gran del món al més gran filòsof de tots els temps: Karl Marx; el primer filòsof que, quelcom ell mateix va escriure, no es va limitar a interpretar la història de la humanitat, sinó que va dedicar tota la seva vida a canviar-la...

El pitjor del lloguer d'habitatges per ús turístic, no és només la massificació que comporta, sinó que està inflacionant un mercat immobiliari al que ja abans casi no hi podíem accedir els indígenes mallorquins #algúhohaviadedir

Olimpíades: període de temps allà a on polítics, periodistes, i, de retruc, opinió pública, converteixen en herois nacionals, sobre la base d'un absurd patriotisme, a esportistes d'esports minoritaris als quals havien condemnat a l'ostracisme informatiu durant els darrers quatre anys.

Fa trenta anys Mallorca es coneixia internacionalment pel fet de què aquí hi havien residit o estiuejat escriptors com Camilo José Cela, Ruben Darío, José Luis Borges o Robert Graves. Arribàrem a tenir una densitat de premis nòbel per metre quadrat que era per llevar-se el capell. Estiuejaren a Mallorca també Charles Chaplin, Orson Welles, Ava Gardner, John Wayne, Kirk i Michael Douglas, Jack Nicholson o, fins i tot, George Lucas (aquest últim a Deià, sí, Deià, aquell mateix poble en el que ara cada nit Son Marroig es converteix en una verbena musical per a què els visitants es facin, entre canya i canya, "selfies" davant Na Foradada...). Durant una època tinguérem residint a John Lennon, al temps que Von Karajan inaugurava l'Auditòrium i Jimi Hendrix tocava a Gomila. Què s'ha fet malament per passar de tenir aquests visitants com a portada internacional a tenir el "mamading" de Magaluf i les violacions i gateres de la Bierstrasse? Ens han espoliat i matat ...

Aquesta temporada turística tenim MES turistes que mai; i des de la conselleria de turisme se'ns demana als autòctons MES bona cara de cap als que han vingut saturant Mallorca.  Fora bromes: S'ha d'iniciar un debat seriós sobre el límit poblacional a n'aquesta terra; l'aturada de l'espoli fiscal que patim (l'Estat se'n duu de cap a Madrid, per exemple, el 100% del que recaptam per l'IVA turístic); la regulació, limitació i fiscalització dels habitatges vacacionals; la redistribució social dels beneficis obtinguts per tour operators i hotelers; i, per últim, la sostenibilitat econòmica d'un model basat en el turisme estil "Benidorm" que deixa en destí molta brutor i pocs beneficis. És un moment de preparar una revolució social i econòmica, no de posar smileys somrients intentant tapar el que s'ha convertit en un problema. #aturemelcollapse 

Un escamot de falangistes afusellaren, tal dia com avui de fa 80 anys, al pare de la pàtria andalusa: Blas Infante. A pesar de la seva mort, el seu pensament segueix més viu que mai i les seves reflexions andalusistes, que són aplicables 100% a la situació actual; em vénen al cap cada pic que sent declaracions reaccionàries i espanyolistes de polítics andalusos del règim com puguin ser Susana Díaz o Javier Arenas:  "Sentimos llegar la hora suprema en que habrá que consumarse definitivamente el acabamiento de la vieja España (...). Declarémonos separatistas de este Estado que, con relación a individuos y pueblos, conculca sin freno los fueros de la justicia y del interés y, sobre todo, los sagrados fueros de la Libertad; de este Estado que nos descalifica ante nuestra propia conciencia y ante la conciencia de los Pueblos extranjeros (...). Ya no vale resguardar sus miserables intereses con el escudo de la solidaridad o la unidad, que dicen nacional ”.

Tal dia com avui de fa 10 anys entrava en vigor l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006. Un Estatut que Zapatero havia promès respectar quelcom havia sortit del Parlament de Catalunya, i que, després, en paraules del “patriota” company de partit de ZP, Alfonso Guerra, se lo “ cepillaron ” a Madrid. Un “cepillado” que fou total amb la Sentència de 28 de juny de 2010 del Tribunal Constitucional, en la qual tot el contingut “nacional-català” de l’Estatut fou declarat inconstitucional i anul·lat o sotmès a interpretació. Durant aquest procés, el PP de Mariano Rajoy va recollir quatre milions de signatures en contra de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya entre “el resto de españoles”. Amb l’anul·lació política de l’Estatut del 2006 s’engegava, sens dubte, el procés de secessió de Catalunya.

Kosovo ha guanyat la seva primera medalla d’or en un Jocs Olímpics en la seva història. Per Margallo i Rajoy, Kosovo no existeix, ni existirà mai (pel Govern espanyol Kosovo, és i serà sempre, segons les seves declaracions públiques, una part més de Sèrbia, ergo, pel Govern espanyol, la medalla guanyada avui per Kosovo és una medalla sèrbia). La lliçó política i jurídica és clara: com es pot veure, és totalment irrellevant l’opinió del Govern espanyol per poder arribar a ser subjecte de ple dret en la comunitat internacional.

Tots els marxistes valoram enormement l'aportació teòrica al materialisme de Gustavo Bueno; però, davant les manifestacions grandiloqüents que estic sentint avui de què ha estat "el més gran filòsof marxista espanyol" vull recordar avui a un altre mestre oblidat: Manuel Sacristán Luzón; mort molt prematurament, i que ens va deixar un gran llegat, tant en quant a teoria, com a praxis revolucionària. Una praxis que el va dur a què en l'any 1965 fos expulsat de la seva càtedra de filosofia degut a la seva militància comunista. Com diu l'aforisme, molt apropiat avui pel cas de Bueno, tot i el proselitisme ateu del filòsof asturià: " Que Déu te n'alliberi del dia de les gran alabances ".

Som molts els que ens hem criat sentint contar les històries del primer jugador negre que va tenir el Club: en Máximo "Vides" Mosquera . Per ventura vaig escoltar mil vegades contar al meu padrí els gols de l'internacional peruà que havien quedats gravats en la retina dels que el pogueren veure jugar. Passaren els anys i Mosquera fou sempre un ídol per tots els que pogueren gaudir-lo portant la samarreta blanc-i-blava. Despús ahir va morir a Perú als 88 anys. Descansi en pau.