Toni Bennàssar

Tal dia com avui de 1963, el règim franquista afusellava al Secretari General "d'interior" del Partit Comunista d'Espanya: en Julián Grimau. Tot i els clams de la comunitat internacional, amb el propi Papa al cap davant de la petició de la clemència, el govern espanyol matava al principal líder de l'oposició interna a la dictadura. Votaren a favor de l'afusellament els 19 ministres que integraven el govern, entre ells, un jove anomenat Manuel Fraga Iribarne, fundador, anys després, del Partit Popular. Però aquesta és una altra història...

Un dels millors moments per mi del passat dijous a la final de la Copa Federació a Son Malferit fou quan, acabat ja el partit, algú va posar per megafonia (no sé si per casualitat, o no) la cançó "I will survive" de na Gloria Gaynor. Vaig patir un déjà vu, i, per uns moments me vaig reportar a la meva infància quan, en els anys vuitanta, per la vetusta i escardada megafonia de l'Estadi Balear en Tomeu Bonet posava abans de començar els partits aquella cançó que representa, en definitiva, la supervivència d'un Club que hem estat mil vegades apunt de desaparèixer. Des de aleshores, aquesta cançó va adquirir un significat mot especial per mi. Sobreviurem, sí o sí, i ho farem ja que, per damunt de canvis de directives, jugadors o propietats, una cosa ens caracteritza i és que, a Palma, i a Mallorca, els balearicos som el que som, i representam el que representam.

El 9 d'abril de 1977 es legalitzava el PCE. Avui que es compleixen 39 anys d'aquell "dissabte sant roig" no queda més que recordar a la militància heroica del PCE que, en la fosca nit de la dictadura, donaren el millor de la seva vida i il·lusions per construir una societat més justa.

El mateix dia en què jugam la final de la Copa Federació a Madrid, rebem la notícia de què el Consell diu no a la construcció de la Ciutat Esportiva blanc-i-blava. És el mateix Consell de Mallorca que va autoritzar en el seu dia la construcció de Son Bibiloni al Real Mallorca i després, no fa gaire (en concret el 20 de juliol de 2014), li va legalitzar una sèrie de construccions il·legals , entre elles la tribuna de Son Bibiloni. N’hi ha que, des de sempre, han tingut cera del Corpus.

En plena crisis, amb milers de joves a l’atur i sense futur, que hagin caigut les matrícules universitàries és un autèntic drama. A què es deu? Quants d’alumnes han hagut de deixar els estudis per no poder-se pagar les matrícules, que de cada any són més cares? Una societat és un mirall de la seva universitat i el que està passant amb els nostres estudis universitaris és més que preocupant. S’ha de fer un nou pla de finançament de la UIB, s’han d’ampliar els estudis que s’hi imparteixen, s’han de becar completament als millors estudiants i s’ha d’abaratir el preu de la residència d’estudiants permetent que els bons alumnes de Menorca i les Pitiüses puguin estudiar a Palma (si no hi ha els estudis a les seves extensions) a preu pràcticament gratuït. Cada euro destinat a la Universitat no és un euro gastat, és un euro invertit.

Molt interessant article de El Temps sobre l'espanyolització de la nostra Setmana Santa i com va venir d'una moda importada pels botiflers mallorquins... " Fins a final del segle XIX les confraries organitzaven les respectives processons com volien o podien. No existien normes generals. En el cas de les Palma -i cal suposar que passava el mateix a la resta de capitals dels Països Catalans- no es permetien les caperutxes ni es desfilava uniformat ni res semblant al que ara és tan conegut. Els fidels feien la processó en silenci portant el pas, i res més. Però, de sobte, tot canvià.  En dóna fe de la muda el diari La Almudaina, el qual se sorprenia en la seva edició del Diumenge de Pasqua del 1896 perquè a les processons dels dijous i divendres anteriors s'hi havien vist "nombroses caperutxes", quan l'any anterior "no s'hi veié cap penitent amb el vestit amb caperutxa". Què estava passant? Ho conta el mateix diari quan explica que el 1...

Hi ha algú amb un poc de seny que s'en doni compte dins del catolicisme del contrasentit teològic i del missatge profundament antievangèlic, gairebé sacríleg, que és veure a legionarios armats fent honors amb els seus CETMES a una talla de Crist crucificat?

Avui és l’aniversari de la Proclamació de la Comuna de París, per molts el primer govern socialista de la història. La primera mesura de la Comuna fou aturar els desnonaments, conjuntament amb la defensa dels serveis públics essencials, la prohibició del treball nocturn (que solia amagar esclavatge) i l'establiment d'un sistema públic de pensions de viudetat i orfandat. Curiós que gairebé 150 anys després, des de l’esquerra, seguim defensant els mateixos, simples però revolucionaris, objectius. La repressió burgesa contra la Comuna va acabar amb més de 50.000 morts. Des de aleshores, la comuna, i la denominació dels seus partidaris (comunistes), s’ha convertit en un mite i referent per tota l’esquerra política.   

Ara que tothom discuteix sobre la Facultat de Medicina, i un dels arguments dels que hi estan en contra és dir que vindran estudiants de tota Espanya finançats amb doblers illencs, com així ningú es planteja exigir què com a mínim el 50% de les assignatures s'hagin d'impartir forçosament en català? Ja m'agradaria tenir un "Decret de Mínims" a la Universitat, i crec que podríem començar amb medicina que serà la Facultat més costosa pels ciutadans de les Illes.

La lluita contra el tabac per part de les institucions públiques, ve de molt enfora…

Avui, amb la ventada que patim a Mallorca, es compleix tristament al camp mallorquí la lletra d'una antiga cançó pagesa... "Aigo, vos demanam, aigo i vós, senyor, mos dau vent i mos girau ses espatlles i fais com qui no mos sent. A s'hort sa terra és eixuta, s'ha mort tot el que hem sembrat, es tarongers s'han 'secat, es blat és mort i no és nat. Abans, senyor, éreu flors, ara, senyor, sols sou cards. Abans, senyor, éreu amor, ara s'amor s'ha assecat. Abans, senyor, éreu horts, ara, senyor, pols i vent. Abans, senyor, éreu gent, i ara, on és, on és sa gent?"

Duc des de l'any 2004 en el moviment veïnal oposant-me al projecte mastodòntic del Segon Cinturó. He tengut desenes de reunions amb responsables polítics de UM, PP i PSOE. Ara veig que s'ha rescindit l'adjudicació del primer tram per greus irregularitats. El comunicat del CIM estableix que s'haurà d'indemnitzar amb un 3% de les obres no executades a la constructora i el valor de l'adjudicació d'aquestes obres són 28.194.537,70€. Sóc de lletres, però els comptes són bons de fer i la xifra resultant és astronòmica. Qui és el responsable dels doblers que perdrem els ciutadans amb aquesta rescissió? Vegeu el redactat original del comunicat : "Segons la Llei de contractes de les administracions públiques, s’haurà d’indemnitzar l’empresa contractista amb un 3 % del que no s’ha executat". És vergonyós com s'ha gestionat tot plegat, i els veïnats afectats exigim responsabilitats polítiques i jurídiques d'aquest desgavell. 12 anys després, no atura...

Tal dia com avui, de fa 79 anys, un escamot de falangistes afusellaren al cementiri de Palma a Emili Darder, Josep Maria Ques, Antoni Mateu i Alexandre Jaume. Durant l'afusellament, s'aglutinaren centenars de dretans que aplaudiren efusivament l'"espectacle". El meu padrí matern, em va narrar que ell, adolescent, i militant comunista en la clandestinitat, comptava cada matinada els companys republicans que havien mort enumerant els tirs de gràcia que podia escoltar des de Sa Vileta, allà a on vivia aleshores i a on arribava el renou de la pistola del botxí cap d'escamot, tir a tir, des de les tàpies del cementiri de Palma després de la ràfaga inicial dels fusells dels soldats. Que el nom dels màrtirs per la democràcia i la llibertat no s'esborri mai de la història.

Després del pacte entre PSOE i Ciudadanos, és bo recordar una antiga cançó anarquista, cantada pel genial Sánchez Ferlosio, que torna a tenir més actualitat que mai:  "Menudos demagogos  con sus perros de presa  jugando como siempre  al palo y la promesa  malditos socialistas vendidos al patrón  jugando con nosotros al gato y al ratón.  Nos habéis traicionado   sin ninguna vergüenza  nos habéis desterrado y matado tambien...  Habrá que echar la cuenta de tantas injusticias  la cuenta de la sangre y de la libertad  La cuenta de la sangre y de la libertad..."

És un orgull tenir la Universitat PÚBLICA que tenim a les Illes. És cert que és millorable, i que s’ha d’acabar amb el caciquisme i nepotisme d’alguns catedràtics i professors, però, al marge d’això, en moltes matèries som punters en investigació i s’ha reconèixer la feina que fan els seus investigadors amb uns recursos molt escassos. El finançament que rep la UIB és vergonyós, quelcom ho és el que rep la nostra Comunitat Autònoma. Vull una Universitat de primera divisió, amb un finançament equitatiu, impartint el màxim de carreres possibles, i amb instituts i equips d’investigació ben dotats i amb recursos. Si no és així, no tendrem una universitat, sinó una simple acadèmia. He criticat molt internament, per exemple, que des de fa més de cinc anys la meva Facultat, la de Dret, no tingui, per motius diversos, programa de doctorat propi. Una Facultat que no forma doctors, no és una Facultat, és una simple acadèmia. Per un altre costat, s’ha d’haver acabat la figura de l’alumne que se n...

Veient els personatges que ahir es manifestaren defensant el monument feixista de Sa Feixina, queda clar que no pot estar ni un segon més en peu. És, i serà sempre, un símbol franquista. Hem d’exigir la màxima celeritat a l’Ajuntament en esbucar el monòlit. Els peperos no es torbaren tant en llevar el carril bici de les Avingudes: trobaren pressupost i l’executaren en dos mesos. Sa Feixina, ni un minut més en peu!

Avui ens ha deixat un dels grans escriptors del segle XX: Umberto Eco; recordem-lo amb unes paraules alliçonadores que va deixar escrites en la seva màxima obra, "Il nome della rosa": " Fuig, Adso, dels profetes i dels que estan disposats a morir per la veritat, perquè solen provocar també la mort de molts altres, sovint abans que la pròpia, i, de vegades, en lloc de la pròpia .

Sóc de família pagesa, he fet de pagès, i els meus pares encara mantenen una guarda de 100 ovelles conrant unes quaranta quarterades de secà. La situació del camp illenc és dramàtica . Patim una sequera que ningú recorda comparable. Els ajuts no arriben, i no es sap encara quan i com arribaran als petits pagesos de forma directa els doblers necessaris per poder mantenir, ja només amb vida, als seus animals. Jo proposaria que, per justícia, ara que es parla tant del repartiment de l’ECOTAXA, els primers doblers que es recaptassin amb ella anassin a ajudar als petits pagesos (que no als terratinents, als “senyors” de possessions) de les Illes Balears. No és fer demagògia la meva proposta, es fer justícia amb una gent que sempre ha estat tractada de forma injusta.

És vergonyós que els atletes mallorquins no tinguin pistes a on entrenar mentre s’ha consentit per part de les institucions públiques que el RCD Mallorca SAD s’hagi apropiat, monopolitzat, i ara darrerament inutil·litzat i destruït amb la instal·lació de grades supletòries, de la millor instal·lació i superfície d’atletisme de les Illes, pagada amb doblers públics, quelcom és l’Estadi MUNICIPAL de Son Moix. 

Fa ara just un any vaig signar un manifest al diari Público amb altres candidats a la Secretaria General de Podem de les nacionalitats històriques (Gemma Ubasart - Catalunya , Roberto Uriarte - Euskadi, Breogán Rioboo - Galícia i jo mateix) que defensàvem el dret d’autodeterminació, el pluralisme lingüístic i la plurinacionalitat de l’Estat. Ahir, després de la sortida de la Secretaria General de Galícia de Breogán Rioboo, que fou el darrer resistent, definitivament tots els signants del manifest estam fora de qualsevol òrgan de direcció i/o polític del partit. Crec que és significatiu.