Toni Bennàssar

"Que el poble vegi, tot alçant el puny, tenyir l’espina d’una santa eufòria. La teva veu indòmita retruny: Tornarem a lluitar per la Victòria! No oblidarem les coses que hem après en aquests anys de fosca tramuntana, les ribes uniran homes de pes i obrirà solcs l’esquerra catalana". Oda al President Companys Joan Brossa

El discurs de la unitat popular ve de molt endarrera. El cartell que penj és de l'any 1977. Ara la unitat popular està tant de moda com difícil és d'aconseguir. La superació de les sigles i la creació de formacions sorgides de la ciutadania organitzada per si mateixa és un desideràtum a aconseguir, tot i reconèixer la dificultat d'arribar-hi. La fórmula emprada, i el seu nom, ha de ser un simple instrument en l'objectiu final de tornar el poder al poble.

Llegesc als diaris que Podem-IB inclourà al seu programa el cobrament d'una ecotaxa als aeroports. Per a poder-ho fer, el primer que necessitam és la sobirania aeroportuària. Sinó, és impossible. Celestí Alomar, Pere Sampol i el primer pacte de progrés, ho saben molt bé. Els ports i aeroports de les Illes són nostres, no es poden continuar gestionant des de Madrid. Aquesta reivindicació sí que és autènticament revolucionària a dia d'avui i és la base de qualsevol canvi econòmic del nostre model productiu. Mentre tant, AENA i l'Estat espanyol no permetran mai que es cobri als aeroports illencs, ja que els consideren "seus" i noltros no hi tenim empriu. Com ho feim idò? Primer la sobirania fiscal i territorial, i després ja parlarem de quins impostos volem i com les implantam. Sense això, tot plegat és un brindis al sol.

Sembla que PodemIB no defensarà la implantació dels estudis de medicina a Balears. Esper que aquesta qüestió es rectifiqui. Els nostres joves tenen dret a estudiar medicina a Balears, fora haver d'anar a Madrid per fer-ho (els que tenen doblers per pagar-se els estudis). És una qüestió de justícia social i territorial.

Sembla que l'executiva estatal de Podemos ha censurat els acords i programes polítics presos democràticament pels militants de l'organització a Euskadi i Navarra. L'excusa és que s'ha d'acabar amb la "dinámica cantonalista" i que s'ha de "nacionalizar" la campanya, a mes de dir que "no vamos a enarbolar las identidades". El següent pas, segons diuen, serà negar el dret d'autodeterminació. El propi terme "cantonalista", per a mi, és insultant. La censura interna i negar el dret dels pobles a decidir lliurament el seu futur és directament incompatible amb la democràcia.

Transcric part de la intervenció de Dolores Ibárruri, Pasionaria , el 16 de juny de 1936 a les Corts espanyoles. El més trist és que, malauradament, 79 anys després, encara queda molt de "republicanismo embustero" a la política espanyola. El republicanisme no s'afirma, el republicanisme es demostra. I mi personalment, no m'agraden els reis, ni a les sèries, ni a la Constitució: ¿Qué ocurrió desde el momento en que hombres que, barnizados de un republicanismo embustero, pretextaban querer ampliar la base de la República, ligándoos a vosotros, que sois antirrepublicanos, al Gobierno de España? Pues ocurrió lo siguiente: Los desahucios en el campo se realizaban de manera colectiva; se perseguía a los Ayuntamientos vascos; se restringía el Estatuto de Cataluña; se machacaban y se aplastaban todas las libertades democráticas; no se cumplían las leyes de trabajo; se derogaba, como decía el compañero De Francisco, la ley de Términos municipales; se maltrataba a los tr...

Amb motiu de les properes eleccions, la UIB ha fet públiques les dades en quant a inversions que rep la nostra universitat. Són vergonyoses i evidencien, un cop més, el profund maltractament que rep el nostre País per part de l'Estat. Sense una universitat puntera, i sense inversió en I+D+I, estam condemnats al subdesenvolupament econòmic. No queda més que exigir un pacte polític transversal, de totes les forces polítiques, reclamant que s'acabi amb l'espoli fiscal que patim a aquestes Illes, i que fa que siguem tractats com una vulgar colònia per part d'un Estat que només ens veu com una font fàcilment explotable per obtenir ingressos i divises.

" El nacionalisme català és un factor revolucionari progressista en la fase actual. El nacionalisme espanyol és un factor imperialista reaccionari. El comunista espanyol que no comprengui aquesta distinció, que la ignori, que no la valori en primer pla, que, per contra, s'esforci per minimitzar la seva importància, corre el perill de convertir-se en agent inconscient de la burgesia espanyola, i d'estar perdut per sempre per a la causa de la revolució proletària " Carta de Lev Trotsky a Francisco Garcia Lavid (Lacroix) escrita el 17 de maig de 1931.