Toni Bennàssar

Vaig participar al darrer Ple de Cort, en qualitat de president de l'Associació Sa Creu Vermella, defensant una millora de la seguretat vial a Son Ferriol. El que més m'ha sorprès és que l’únic argument que ha emprat el PP per rebatre la meva argumentació és que vaig ser “Director General con el Pacto”. Es veu que haver participat a un govern roig m’estigmatitza de per vida. Esper que no em facin passejar per Son Ferriol amb un sambenet o gramalleta. 

Totes les retransmissions esportives vénen farcides de publicitat de pàgines web d'apostes i avui, els informatius de IB3, durant minuts han contat les bondats d'una "escola" de croupiers muntada a Palma. S'ha presentat el nou Casino i el món del joc com una oportunitat laboral i de negoci per part dels informatius de la televisió pública. Patim un bombardeig televisiu consentit en pro de la ludopatia; una addicció molt greu. Crec que s'hauria de restringir, i, fins i tot prohibir, la publicitat que fomenti la ludopatia.

Roda de premsa a l'Informatiu Balear sobre les obres del Segon Cinturó de Palma i els accessos a Son Llàtzer des de Son Ferriol.

Rafa Nadal ha refusat que li donin el doctorat honoris causa que li havia oferit la UIB. És un gest que l'honora i que demostra el seu seny. Em sembla patètic la moda de universitats petites espanyoles de premiar a esportistes sense cap tipus de titulació acadèmica amb la seva màxima distinció. Començaren amb en Vicente del Bosque per la Universitat Privada de Múrcia i continuaren amb el jugador de bàsquet José Manuel Calderón per la Universitat d'Extremadura. Nadal hagués estat el tercer. Que una persona, per molt bé que li pegui a una pilota, que no ha acabat la ESO sigui investit amb el màxim grau acadèmic és un aberració. Si Nadal vol ser doctor, que acabi la ESO quan es retiri, que faci el batxillerat més selectivitat o l'accés per majors de 25 anys; que dediqui 4 anys a fer un grau acadèmic, i, després, dos anys mínim per un màster d'investigació homologat. En acabar això, podrà cercar un director de tesi i començar per espai de quatre anys una tesi doctoral ...

Belén Esteban ha venut més de 100.000 llibres de “Ambiciones y Reflexiones” en menys d’un mes i és el llibre més venut a Espanya. Tele 5 és la cadena de televisió més vista. Kiko Rivera s'ha convertit en el disc més venut de la setmana. El Marca, un diari esportiu, és el diari amb més lectors. Això és Espanya i la seva societat. Qualcú s'estranya que governi el PP amb majoria absoluta?

Rouco Varela ha emès el seu darrer discurs com President de la Conferència Episcopal. Ha tornat a atacar al nacionalisme (perifèric, no espanyol) defensant la unitat d'Espanya a l'hora que ha afirmat que les secessions d'Espanya no són "moralment acceptables" d'acord amb la doctrina social catòlica. Clar, m'imagin que els de la Conferencia deuen haver deduït que a l'època de Crist ja existia Espanya i que els Evangelis preconitzen la seva unitat indissoluble.   “Donau al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu”  ( Reddite ergo quæ sunt Cæsari, et quæ sunt Dei, Deo) Mateu 22, 15-21

 Mallorca en Xarxa; Programa de dia 5 de març de 2014:

La UIB vol fer doctor raquetis causa a Rafa Nadal. Ja està bé que et facin doctor sense haver aconseguit acabat el 4art de la ESO . Un doctorat molt apropiat i que serà tot un exemple per un País, Balears, que lidera l'índex d'abandonament escolar de l'Estat. Desig escoltar la seva lliçó magistral d’investidura. Supòs que estarà al nivell de la que va fer Escarrer en el seu dia.

Article publicat al Diario de Mallorca de dia 25 de febrer de 2014.   Machado, 75 anys Antoni Bennàssar Moyà El 22 de febrer de 1939, ara en fa 75 anys, va morir, enmig de l’enyorança, soledat i tristor, a l’exili de Cotlliure, el gran Antonio Machado. Machado és, per a mi, el gran poeta espanyol del segle XX. La seva vida representa, a més, una metàfora perfecte d’una generació. Cap com ell ha fet versos sobre les dues Espanyes (...españolito que vienes; al mundo te guarde Dios; una de las dos Españas; ha de helarte el corazón... ). Ell en representava a una, a la progressista, a la intel·lectual, a la republicana, a la que protestava davant el caciquisme i la corrupció d’una monarquia decrèpita. Machado criticà sempre a l’altra Espanya, a l’Espanya dretana i caciquil que mesclava els rosaris amb el toreros, mentre explotava als seus fills en un règim, a moltes zones, de pràctica esclavitud. Era aquella l’Espanya que criticava, l’Espanya de “......

M'agradaria recordar que la primera gran protesta organitzada contra el franquisme la varen dur a terme els advocats l'any 1958 per la imposició de la llei de taxes que gravava els processos judicials ( Ley de Tasas y Exacciones Parafiscales de 26 de diciembre de 1958 ). La llei de taxes judicials franquista fou suprimida, arribada la democràcia, mitjançant la Llei 25/1986, de 24 de desembre . L'esmentada llei desplegava la recentment aprovada LOPJ i suprimia les taxes franquistes recordant que l'article 119 de la Constitució preveu amb caràcter general la gratuïtat de la justícia, així com l'art. 9.2 i el principi de igualtat real i efectiva entre els ciutadans. Ara, amb Gallardón i la seva llei 10/ 2012, de 20 de novembre, de taxes (llei aprovada, curiosament, l'aniversari de la mort del dictador), hem retornat a una situació inclús pitjor a la que es patia durant la legalitat franquista.

Avui s'ha fet públic el cessament del director de El País. En 3 setmanes s'han cessat als 3 directors dels principals diaris de l'Estat, tots ells crítics amb el Govern: El País, El Mundo i La Vanguardia han cessat als seus directors. Tota la premsa internacional veu la mà de Rajoy al darrera d'aquests cessaments. Al temps, el mateix Rajoy aprova un projecte de Llei que farà pagar als cercadors per poder citar les notícies del diaris, afavorint a les empreses editores que acaben de cessar als directors crítics. La llibertat de premsa està sent greument atacada a Espanya i el camí de cap a una possible dictadura institucionalitzada, a l'estil rus, és en procés. Fins i tot el New York Times ho reflecteix en la seva darrera edició. Que Déu ens aplegui confessats.

Avui el diari Ara Balears ha citat aquest blog. El motiu, la meva entrada precedent sobre l'incompliment de la Llei de símbols. De la notícia destacaria les explicacions que ha donat el PP sobre el seu nou logo que incorpora la bandera del Consell de Mallorca. Segons el PP les sigles del PP no estan inserides a la bandera, sinó que estan "superposades" a ella i, per tant, no incompleixen la Llei de símbols. Tot plegat em recorda la distinció inaudita que ha fet Hisenda entre el concepte de factura falsa i falsejada per poder salvar a la Infanta. Les factures de la empresa de la Infanta no eren "falses", sinó "falsejades", i, per tant, no constituïen un delicte fiscal. De la mateixa manera, les sigles del PP no estan "inserides" a la bandera de Mallorca, sinó que hi estan "superposades", i, per tant, no mereixen sanció per part de la Llei de símbols. Sense comentaris.  

El PP ha infringit greument avui la Llei de Símbols (art. 3.5) i ha emprat la bandera del Consell de Mallorca com a símbol de Partit durant el dinar de Nuevas Generaciones a Campos. Hi han participat el President Bauzá i Maria Salom. Esper que es posi en marxa la maquinària la Conselleria d'Interior i els sancionin de forma immediata. Si l'Administració no ho fes, podríem estar parlant d'un tracte de favor constitutiu de delictes penals greus.

“…gracias a ti he sabido que la verdad es sólo un cabo suelto de la mentira…”

Petit resum sobre el recurs del partit contra el Nàstic per alienació indeguda. Veurem que acaba decidint el Jutge de Competició, però la seva interpretació serà interessant. Amb molts pocs recursos, i lluitant contra els més grossos, des de la modèstia, s'ha d'intentar. Esperem que hi hagi sort!

Avui és el dia internacional de la ràdio. Per a mi, la ràdio, ha estat sempre una companya fidel de la que n'he après molt. La ràdio era una font de cultura durant una adolescència en la qual em sobrava feina i em faltaven llibres. Poder escoltar mentre treballava la veu sàvia d'experts de totes les matèries fou, i encara és, un privilegi impagable. La Ser sempre va ser la meva cadena de capçalera, però hi hagué, ho he de reconèixer, programes de RNE que m'aportaren molt. Sempre duia, fes el que fes, un petit transistor dins la meva butxaca. Inaki Gabilondo el dematí mentre feia el cafè amb llet; Sardà a La Ventana els horabaixes; i, els vespres,  Hora 25 amb el desaparegut Carlos Llamas i El Larguero amb un José Ramón de la Morena que començava i es barallava a diari amb un líder indiscutible, José María García, "el butanito". La Primera Divisió era el Carrusel Deportivo, amb el mític Pepe Domingo Castaño, i, el Barça era radiofònicament, i és, en Joaquim Mar...

M'acaba d'arribar un rebut de la llum de 205 euros. Més del doble del q pagava habitualment. He de tenir un agraïment total i absolut al Ministre Soria, al Partido Popular, a Mariano Rajoy i a tots els polítics jubilats que cobren centenars de milers d'euros per estar als consells d'administració de les empreses energètiques. Aznar va privatitzar el sector energètic per, segons ells, davallar els preus. Un Aznar que també ha acabat a un d'aquests consells d'administració, així com també Felipe González o, fins i tot, l'advocat de la Infanta de España, Miguel Roca. Aquí en teniu les conseqüències.

El TSJ de les Illes Balears acaba d'anul·lar la pujada de sou als assessors personals del President de la CAIB, José Ramón Bauzá. Al temps que reduïen un 5 % els salaris dels funcionaris i els llevaven la paga extraordinària de juliol, l'executiu autonòmic pujava un 25 % el sou als seus assessors. Ara, el TSJ ha qualificat la pujada de sou de "despropòsit" i de ser una decisió totalment "arbitrària".  La resposta del Govern? Que recurriran al Tribunal Suprem per mantenir la pujada i evitar que els "beneficiaris" no hagin de tornar els doblers. Els advocats i el cost del plet, ho pagam tots els ciutadans. Una mostra més de l'austeritat popular en època de crisi.

Mai m'hagués pensat sortir pel Telediario de RTVE havent d'explicar que a tots els espanyols que els membres de la família reial poden esser jutjats com "cualquier otro ciudadano" (ho he repetit intencionadament dues vegades, mem si queda clar). La igualtat jurídica, teòricament, no entén de privilegis regis (llevat del privilegi absolut que té el Monarca, art. 56).

A Mallorca, els ametlers, anuncien la propera primavera... " L’ametller que tinc a l’hort, com si fes una pregària, aixeca els braços al cel per copsar-ne la llum clara, i quan davalla la nit i es veu lluir l’estelada es confon sa viva llum amb les blanques flors de l’arbre ell arrelat al terrer,   elles vagant sempre en l’aire ". Josep Gibernau i Clos (Castelló d'Empúries, 1887 · Masquefa, 1945)