Toni Bennàssar

Aquesta és l'entrada 666 del meu blog des de que el vaig crear l'any 2004, aviat farà 10 anys. Crec que es mereix un apartat especial sobre el significat teològic d'aquest nombre, aprofitant l'avintentesa per parlar de teologia, demoniologia, Dret canònic, i un poc de cinema... " I a tots, petits i grans, rics i pobres, esclaus i lliures, els fa portar a la mà dreta o al front un encuny, perquè ningú no pugui comprar ni vendre si no porta l'encuny, és a dir, el nom de la bèstia o la xifra del seu nom. Aquí cal la saviesa! Qui sigui intel·ligent, que calculi la xifra de la bèstia, que és una xifra referida a una persona: sis-cents seixanta-sis " Apocalipsis , 13, 16-18. Hi hauria molt per escriure sobre el 666. L'autor de l' Apocalipsi s, Joan de Patmos, fa un convit a desxifrar el sentit d'aquest número. Molts de biblistes ho identifiquen com una representació numèrica de Neró, perseguidor els cristians (teoria bíblica de Nero Redi...

Avui ha mort Santiago Carrillo. No repetiré els estàndards biogràfics que demà es publicaran als diferents mitjans informatius. Diré, simplement, el que va representar Santiago Carrillo per a mi. De petit, Santiago Carrillo, era, per a mi, la imatge del PCE. Poc importava que ja no hi fos al partit, i que ni es presentés "el Partit" a les eleccions (ja estava dissolt dins Izquierda Unida ), i que hi hagués al capdavant de l'esquerra del PSOE un tal Gerardo Iglesias (sense comentaris...), però, per a l'imaginari col·lectiu en el que em vaig criar, Santiago Carrillo i Dolores Ibarruri eren les icones del comunisme a l'Estat espanyol. De petit, no sabia qui era en José Díaz ... ni n'Andreu Nin ..., ni les diferències entre el PSUC i el PCE, però sabia qui era en Carrillo i la Pasionaria. Això, per bé i per mal, em va marcar. Carrillo, Pasionaria, Rafael Alberti i Vázquez Montalbán han estat, per a mi, sempre, la imatge del comunisme a l'Estat espanyol. ...

Article aparegut al Diario de Mallorca de divendres dia 14 de setembre de 2012, pàgina 31:   Absentisme escolar Antoni Bennàssar Moyà Se m’ha demanat per part de les associacions de pares i mares d’alumnes que, en qualitat de jurista, doctor en Dret, i ex Defensor del Menor de la Comunitat Autònoma, em pronunciés sobre la polèmica referida a la campanya de protesta “Així el meu fill no comença” promoguda per determinats col·lectius de pares d’alumnes. Dir que sóc poc amic de les polèmiques i que, simplement, aprofitaré l’avinentesa per aclarir un grapat de conceptes jurídics referits a la no assistència dels alumnes a classe. La primera distinció que s’ha de fer és entre absentisme i desescolarització. Un alumne absentista és aquell que estant escolaritzat (és a dir matriculat) deixa d’acudir de manera reiterada a classe. Un alumne desescolaritzat és aquell que ni tan sols està inscrit en un centre educatiu. A Espanya, al contrari que a altres països occidentals, ...

El tabac provoca la mort de 53.000 persones cada any a Espanya. Els no addictes a la nicotina vàrem veure fortament millorada la nostra qualitat de vida amb la llei 42/2010, més coneguda com a la llei antitabac. Ara, n'Esperanza Aguirre ha anunciat que vol que es reformi l'esmentada llei per permetre que es pugui fumar al seu nou centre de vici, denominat Eurovegas, que vol construir a Madrid. Jo em deman: Es permetria que fos legal una organització terrorista que mata a 53.000 persones cada any a un País? Jo crec que no, idò bé, tenim una droga assassina entre nosaltres que, a més, provoca efectes i morts entre els denominats fumadors passiu, i ara resulta que el govern reaccionari que ens governa sembla que vol tornar a permetre que es pugui fumar a locals tancats. Davant l'atac a la nostra salut, no podem consentir que es doni ni una sola passa endarrera.

" Hay que plantearse hasta qué punto el argumento de que la educación diferenciada supone discriminación entre los sexos es un argumento compatible con la Convención de la Unesco que firmó España contra la discriminación en la enseñanza " José Ignacio Wert, Ministre espanyol d'educació, referint-se a la sentència del Tribunal Suprem que prohibeix finançar a les escoles que segreguin per raó de gènere, dixit . No me pensava mai que veuria a un Ministre espanyol criticant al Tribunal Suprem per progressista. El Tribunal Suprem s'ha oposat a una cosa que és òbvia: no es pot finançar amb doblers públics a les escoles que segreguen per raó de gènere a les seves aules. De la mateixa manera que no es podria finançar amb doblers públics a les escoles que segreguen per raó de raça, religió, classe social, o qualsevol altre causa de discriminació de les incloses a l'article 14 de la Constitució. Aquest model segregador era propi de l'escola franquista, plen...

Estic, un cop més, empegueït de pertànyer a n'això que en diuen Espanya, i, especialment, dels meus "compatriotres", tan ben educats: il·lustrats per T5 i ensenyats per na Belén Esteban. Una regidora socialista de Toledo ha estat víctima d'un delicte de revelació de secrets, difonent-se per internet un vídeo privat eròtic que ella protagonitzava. La resposta de la gent del seu poble, enlloc de donar-li suport, ha estat anar a escridassar-la en el primer ple municipal, dient-li "puta" i "zorra" .  Viure a un Estat que tracta amb indiferència a la corrupció i als lladres dels doblers públics, i que, en canvi, es mobilitza per anar a linxar a una pobre dona víctima d'un delicte contra la intimitat, és per avergonyir-se, i, fins i tot, per exiliar-se. Veure com lladres dels meus i nostres doblers públics entren rient als Jutjats entre la indiferència de la gent i com una representant popular i víctima de la delinqüència informàtica és increpada ...

Rajoy acaba de dir a Sotomayor (Galícia), referint-se a la pujada de l'IVA: " Si hubiera habido una alternativa, ¿alguien creen que no habría sido el primer interesado en adoptarla? " Hi ha alternatives a la pujada de l'IVA, i n'hi donaré 5 al "nostre" president del Govern, de bones a primeres: 1.- Pujada de l'IRPF a les rendes més altes. 2.- Reimplantació de l'impost sobre el patrimoni. 3.- Impost de societats progressiu. 4.- Enduriment penal del frau fiscal i prohibició expressa de l'aplicació de l'indult per part del Govern als defraudadors fiscals. 5.-Aplicació d'un nou impost sobre les transaccions de capitals especulatives. Com veis, propostes alternatives n'hi ha moltes des de l'esquerra. Ells són el d'adalt i governen només pels d'adalt. Que no ens prenguin el pèl, per favor!

" Marx diu que les revolucions són les locomotores de la història. Però, tal vegada, les revolucions siguin la forma en que la humanitat, que viatja en aquell tren, acciona el fre d'emergència "  Walter Benjamin , filòsof (1892-1940), en Tesis sobre la història i altres fragments .

He llegit amb estupefacció la notícia del Diario de Mallorca en la qual es conta que s'han hagut de retirar agents de l'ORA (ordenança reguladora de l'aparcament) de la zona de Pere Garau per incidents protagonitzats presumptament per fidels a la mesquita de la zona. El que més me preocupa del tema és que hagi estat un cas específicament en contra de les dones treballadores. No es pot consentir en un Estat democràtic que es produeixi cap tipus de coacció en contra de les dones, escudant-se en raons culturals, religioses, o ètniques. Me és absolutament igual els motius que s'hagin pogut al·legar però que en la meva ciutat hi hagi hagut dones (i només dones, cal remarcar-ho, que hagin patit atacs pel fet de ser-ho, ja que segons la notícia no s'han produït incidents amb els homes que fan la mateixa feina) em fa empegueir a l'hora que preocupar. No sóc ni he estat mai xenòfob, sinó tot el contrari, però no he consentit mai i no ho faré ara que es violin els dre...

Ja tenim imatge de l'estiu: Bauzá entrant bales d'alfals. Com a fill de pagesos, i orgullós d'haver fet des de petit feina de pagès al camp, aquesta imatge me fa empegueir. Cañellas es va fer una foto amb un tractor, i se'l va conèixer com a "tractorman", ara en Bauzá l'emula i, amb nàutiques, texans, i repentinat, s'ha fet una foto entrant bales d'alfals. Tot aquest tipus d'imatges preparades pels Goebbles de la comunicació governamental creant escenaris propis de Bienvenido Mr. Marshall me fan encendre la sang. Que durant 10 minuts, l'àngel exterminador de la nostra llengua, cultura i tradicions, es llevi la roba italiana per fer-se una foto amb pagesos m'encén la sang, no ho puc evitar. M'agradaria que aquest senyor sapigués que és el camp mallorquí: que hagués patit el que són hores davall un sol de justícia entrant bales de palla, d'alfals o de garba d'avena, unes rabioses pel picor i les altres criminals pel pes. M...

Algú les havia de dir quatre veritats sense complexes: "Nosotros, si fueramos españoles, que no lo somos, estaríamos avergonzados de este gobierno... su marca España, es de baratillo, de "todo a cien"" "Ustedes no toman medidas contra los de arriba, porque son de los de arriba" "Una paisana, mujer y vasca universal, Dolores Ibarruri dijo en su día: No pasareis; y no vais a pasar!"

L'any 1995 Vázquez Montalbán va escriure un genial article sobre na Dolores Ibarruri, Pasionaria , al diari El País . D'ell, n'extrec una frase, de clara inspiració Gramsciana, sobre l'ensenyament universitari que he repetit mil vegades i que, ara més que mai, en una època brutal d'atacs des de el sector públic, crec que convé recordar:  " La burguesía renovaba, y renueva, cada cinco años sus cuadros dirigentes en las universidades. El proletariado tuvo que hacer una larga marcha hacia la cultura convencional, pasando por la escolarización, la alfabetización y el descifrar los códigos de la cultura establecida para comprobar hasta qué punto traicionaban sus propias necesidades " Pasionaria y los mil enanitos MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN EL PAÍS , 10 / 12 / 1995 Si un personaje histórico español no se merece el todo o la nada es Dolores Ibárruri, Pasionaria, no sólo para las amistades y los afines, sino para medio mundo. Esta hija de...

Article publicat al diari Ultima Hora de dia 8 d'agost de 2012, pàg. 28;  Elefant blanc, capitalisme negre  Aquests dies hi en cartellera una interessant pel·lícula hispano-argentina: Elefant Blanc, dirigida per Pablo Trapero. La pel·lícula és un homenatge al Pare Carlos Múgica, fundador de la parròquia Cristo Obrero i assassinat l'any 1974 pels feixistes de la Alianza Anticomunista Argentina (La Triple A) sortint de celebrar missa. És una pel·lícula que especialment indicada per tots aquells que partint de l’anticlericalisme tenen una visió primària i estereotipada de l'església, i que desconeixen la història de l'església de base, obrera i esquerrana, que tant a llatinoamèrica com a Espanya, foren i continuen sent, focus de resistència (i esperança) obrera i camperola. El fenomen dels “capellans obrers” neix a França a partir de 1944 de la mà de Henri Grouès, conegut com l’Abbé Pierre o l’ ”Àngel dels Pobres” i s’estén aviat a altres Estats, entre ells, Espanya...

Tal dia com avui, 6 d'agost, de fa només 47 anys, el president demòcrata Lyndon Johnson signava la Voting Rights Act que permetia als negres poder votar... i avui, Barack Obama, un afroamericà, és president dels Estats Units. Els somnis, amb lluita, esforç i sang, sempre s'acaben aconseguint, per molt que costi aconseguir-los. Avançam, amb estires i arronses, de cap a la igualtat entre els éssers humans. Yes, we can!

Avui fa 50 anys que trobaren morta a Norma Jean, més coneguda com a Marilyn Monroe. Marilyn fou, i és, un mite del segle XX. Va morir molt jove, als 36 anys, després d'una vida que no podríem qualificar d'altre forma que no fos de desgraciada. El seu pare fou desconegut i la seva mare la va donar en adopció, sense que s'arribés a consumar la mateixa, passant per orfenats públics i sent criada per diferents famílies d'acollida després de l'internament psiquiàtric de la seva mare. Es va casar per primera vegada als 16 anys i durant un temps, inclús, s'arribà a prostituir a la ciutat de Nova York a canvi de menjar. Norma Jean mai va superar l'abandonament dels seus pares. Així, va afirmar en ocasions Marilyn que la seva única família era el públic. La manca d'estima familiar la va portar a una vida autodestructiva en les seves relacions personals, canviant de forma periòdica d'amant, tant abans com després del seu èxit. Dos homes marcaren, dins la...

Malauradament, en Wyoming va ser premonitori amb aquesta cançó. Tan de bo que no s'hagués complit les seves prediccions, però, per la nostra desgràcia, s'estan complint amb amb escreix els pitjors dels presagis... "Cuando pierda todas las ayudas cuando no me quede solución cuando te jubiles de becario o parado de la construcción. Cuando te despidan con un beso en lugar de la indemnización, cuando al matrimonio entre los gays llamen matrimonio maricón. Resistiré aunque me quiten todo, Aguantaré los años de gobierno del PP que el telediario de la 1 sea el NO-DO y que el que mande en mi destino sea de la CEOE. Resistiré para seguir viviendo soportare los años de gobierno del PP aunque el recorte se transforme en un deporte Resistiré, resistiré. Cuando no haya ley de dependencia y paguemos por la educación, cuando el hospital sea de copago y te cobren por la transfusión. Cuando el Gran Hermano sea Mariano y el superviviente sea yo, cuando le debamos todo al banco y aun así...

Les hemeroteques són molt dures. Poca gent s'enrecorda, ara que han començat els jocs olímpics de Londres, que ens gastàrem desenes de milions d'euros en la candidatura de Madrid 2012. Us imaginau quin caos hagués estat organitzar uns jocs olímpics en un Estat que no té ni per pagar les nòmines? Després de la candidatura de Madrid 2012, es gastàrem una altra fortuna de doblers públics en la candidatura de Madrid 2016, i ara encara estam pagant per aspirar a Madrid 2020... Tot surrealista i simbòlic d'un Estat que ha viscut per damunt de les seves possibilitats i amb una mentalitat de nou ric que era insostenible. De totes formes, i per molt que ho vulguin imitar, he de dir als espanyols que mai el Madrid actual podrà repetir la màgia de la Barcelona 92, per molt que li donassin l'organització d'uns jocs olímpics: Botella no és Maragall; Esperanza Aguirre no és Pujol, i Gallego&Rey no són en Mariscal...

Kristen Stewart, de 22 anys, ha enganyat a la seva parella , l'actor Robert Pattinson, actualment per ventura el més desitjat per les nines, i no tan nines, de mig món, amb Rupert Sanders, director de 44 anys, casat i amb dos fills. Sembla que Pattinson estava apunt de fer pública les noces amb Stewart quan s'ha descobert la infidelitat. Ni Crepúsculo queda aliè als tòpics de comportament patriarcal que sobreviuen per damunt del pas de les generacions i de l'avanç de la dona en tots els àmbits. Supòs que acudint a les fonts clàssiques del nostres padrins, podríem dir que de la mateixa manera que hi ha dones que han nascut amb l'objectiu de ser "senyores de...", n'hi ha que, per pròpia voluntat, no passaran mai de ser "queridas" d'un home casat, tot i que podrien aspirar a molt més (Stewart n'és un cas clamorós...). Digne d'estudi antropològic, tot plegat. A més, he dir que a mi sempre m'han interessat des de una perspectiva psi...

Ahir vaig tenir l'oportunitat de veure una meravellosa pel·lícula, Elefant Blanc . És un homenatge al Pare Carlos Múgica , fundador de la parròquia Cristo Obrero i assassinat pels feixistes de la Alianza Anticomunista Argentina (La Triple A) l'any 1974 sortint de celebrar missa. És una pel·lícula que recoman especialment per tots aquells que tenen una visió primària i estereotipada de l'església, i que desconeixen la història de l'església de base, obrera i esquerrana, que tant a llatinoamèrica com a Espanya, foren i continuen sent, focus de resistència obrera i camperola. En aquest sentit, la història i ambientació de la pel·lícula me va recordar molt el Pozo del Tio Raimundo , i el paper dels jesuïtes en la lluita obrera dels anys 70, amb el seu cap visible, el Padre Llanos , al capdavant. És una església que poc o res té a veure amb les altes jerarquies que porten el purpurat però és, sens dubte, la més propera al missatge comunista de Jesús de Natzaret. Quanta di...

S'han hagut d'esperar moltes dècades. Hi ha hagut moltes llàgrimes vessades i molt de sofriment, però finalment s'ha fet justícia i el dictador feixista argentí Jorge Rafael Videla ha estat condemnat a cinquanta anys de presó per robar nins durant la seva dictadura. La dictadura argentina va acabar amb la desaparició de més de 30.000 persones, la majoria assassinades i llançades a l'Oceà des de avions militars. Dins aquesta tàctica repressora es robava els nins a les detingudes i se'ls entregava a famílies de dretes afins al règim. Així, s'intentava "extirpar" a aquelles criatures de les seves malignes mares marxistes. Aquesta tàctica ja la va començar anys abans el franquisme, sobre la teoria "científica"del psiquiatra Antonio Vallejo Nájera , i la seva teoria de què el marxisme era una malaltia mental que incapacitava per criar un fill. Així, Vallejo Nájera va començar els seus "estudis" amb 50 mares preses a Málaga per la sev...