Toni Bennàssar

Ja tenim imatge de l'estiu: Bauzá entrant bales d'alfals. Com a fill de pagesos, i orgullós d'haver fet des de petit feina de pagès al camp, aquesta imatge me fa empegueir. Cañellas es va fer una foto amb un tractor, i se'l va conèixer com a "tractorman", ara en Bauzá l'emula i, amb nàutiques, texans, i repentinat, s'ha fet una foto entrant bales d'alfals. Tot aquest tipus d'imatges preparades pels Goebbles de la comunicació governamental creant escenaris propis de Bienvenido Mr. Marshall me fan encendre la sang. Que durant 10 minuts, l'àngel exterminador de la nostra llengua, cultura i tradicions, es llevi la roba italiana per fer-se una foto amb pagesos m'encén la sang, no ho puc evitar. M'agradaria que aquest senyor sapigués que és el camp mallorquí: que hagués patit el que són hores davall un sol de justícia entrant bales de palla, d'alfals o de garba d'avena, unes rabioses pel picor i les altres criminals pel pes. M...

Algú les havia de dir quatre veritats sense complexes: "Nosotros, si fueramos españoles, que no lo somos, estaríamos avergonzados de este gobierno... su marca España, es de baratillo, de "todo a cien"" "Ustedes no toman medidas contra los de arriba, porque son de los de arriba" "Una paisana, mujer y vasca universal, Dolores Ibarruri dijo en su día: No pasareis; y no vais a pasar!"

L'any 1995 Vázquez Montalbán va escriure un genial article sobre na Dolores Ibarruri, Pasionaria , al diari El País . D'ell, n'extrec una frase, de clara inspiració Gramsciana, sobre l'ensenyament universitari que he repetit mil vegades i que, ara més que mai, en una època brutal d'atacs des de el sector públic, crec que convé recordar:  " La burguesía renovaba, y renueva, cada cinco años sus cuadros dirigentes en las universidades. El proletariado tuvo que hacer una larga marcha hacia la cultura convencional, pasando por la escolarización, la alfabetización y el descifrar los códigos de la cultura establecida para comprobar hasta qué punto traicionaban sus propias necesidades " Pasionaria y los mil enanitos MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN EL PAÍS , 10 / 12 / 1995 Si un personaje histórico español no se merece el todo o la nada es Dolores Ibárruri, Pasionaria, no sólo para las amistades y los afines, sino para medio mundo. Esta hija de...

Article publicat al diari Ultima Hora de dia 8 d'agost de 2012, pàg. 28;  Elefant blanc, capitalisme negre  Aquests dies hi en cartellera una interessant pel·lícula hispano-argentina: Elefant Blanc, dirigida per Pablo Trapero. La pel·lícula és un homenatge al Pare Carlos Múgica, fundador de la parròquia Cristo Obrero i assassinat l'any 1974 pels feixistes de la Alianza Anticomunista Argentina (La Triple A) sortint de celebrar missa. És una pel·lícula que especialment indicada per tots aquells que partint de l’anticlericalisme tenen una visió primària i estereotipada de l'església, i que desconeixen la història de l'església de base, obrera i esquerrana, que tant a llatinoamèrica com a Espanya, foren i continuen sent, focus de resistència (i esperança) obrera i camperola. El fenomen dels “capellans obrers” neix a França a partir de 1944 de la mà de Henri Grouès, conegut com l’Abbé Pierre o l’ ”Àngel dels Pobres” i s’estén aviat a altres Estats, entre ells, Espanya...

Tal dia com avui, 6 d'agost, de fa només 47 anys, el president demòcrata Lyndon Johnson signava la Voting Rights Act que permetia als negres poder votar... i avui, Barack Obama, un afroamericà, és president dels Estats Units. Els somnis, amb lluita, esforç i sang, sempre s'acaben aconseguint, per molt que costi aconseguir-los. Avançam, amb estires i arronses, de cap a la igualtat entre els éssers humans. Yes, we can!

Avui fa 50 anys que trobaren morta a Norma Jean, més coneguda com a Marilyn Monroe. Marilyn fou, i és, un mite del segle XX. Va morir molt jove, als 36 anys, després d'una vida que no podríem qualificar d'altre forma que no fos de desgraciada. El seu pare fou desconegut i la seva mare la va donar en adopció, sense que s'arribés a consumar la mateixa, passant per orfenats públics i sent criada per diferents famílies d'acollida després de l'internament psiquiàtric de la seva mare. Es va casar per primera vegada als 16 anys i durant un temps, inclús, s'arribà a prostituir a la ciutat de Nova York a canvi de menjar. Norma Jean mai va superar l'abandonament dels seus pares. Així, va afirmar en ocasions Marilyn que la seva única família era el públic. La manca d'estima familiar la va portar a una vida autodestructiva en les seves relacions personals, canviant de forma periòdica d'amant, tant abans com després del seu èxit. Dos homes marcaren, dins la...

Malauradament, en Wyoming va ser premonitori amb aquesta cançó. Tan de bo que no s'hagués complit les seves prediccions, però, per la nostra desgràcia, s'estan complint amb amb escreix els pitjors dels presagis... "Cuando pierda todas las ayudas cuando no me quede solución cuando te jubiles de becario o parado de la construcción. Cuando te despidan con un beso en lugar de la indemnización, cuando al matrimonio entre los gays llamen matrimonio maricón. Resistiré aunque me quiten todo, Aguantaré los años de gobierno del PP que el telediario de la 1 sea el NO-DO y que el que mande en mi destino sea de la CEOE. Resistiré para seguir viviendo soportare los años de gobierno del PP aunque el recorte se transforme en un deporte Resistiré, resistiré. Cuando no haya ley de dependencia y paguemos por la educación, cuando el hospital sea de copago y te cobren por la transfusión. Cuando el Gran Hermano sea Mariano y el superviviente sea yo, cuando le debamos todo al banco y aun así...

Les hemeroteques són molt dures. Poca gent s'enrecorda, ara que han començat els jocs olímpics de Londres, que ens gastàrem desenes de milions d'euros en la candidatura de Madrid 2012. Us imaginau quin caos hagués estat organitzar uns jocs olímpics en un Estat que no té ni per pagar les nòmines? Després de la candidatura de Madrid 2012, es gastàrem una altra fortuna de doblers públics en la candidatura de Madrid 2016, i ara encara estam pagant per aspirar a Madrid 2020... Tot surrealista i simbòlic d'un Estat que ha viscut per damunt de les seves possibilitats i amb una mentalitat de nou ric que era insostenible. De totes formes, i per molt que ho vulguin imitar, he de dir als espanyols que mai el Madrid actual podrà repetir la màgia de la Barcelona 92, per molt que li donassin l'organització d'uns jocs olímpics: Botella no és Maragall; Esperanza Aguirre no és Pujol, i Gallego&Rey no són en Mariscal...

Kristen Stewart, de 22 anys, ha enganyat a la seva parella , l'actor Robert Pattinson, actualment per ventura el més desitjat per les nines, i no tan nines, de mig món, amb Rupert Sanders, director de 44 anys, casat i amb dos fills. Sembla que Pattinson estava apunt de fer pública les noces amb Stewart quan s'ha descobert la infidelitat. Ni Crepúsculo queda aliè als tòpics de comportament patriarcal que sobreviuen per damunt del pas de les generacions i de l'avanç de la dona en tots els àmbits. Supòs que acudint a les fonts clàssiques del nostres padrins, podríem dir que de la mateixa manera que hi ha dones que han nascut amb l'objectiu de ser "senyores de...", n'hi ha que, per pròpia voluntat, no passaran mai de ser "queridas" d'un home casat, tot i que podrien aspirar a molt més (Stewart n'és un cas clamorós...). Digne d'estudi antropològic, tot plegat. A més, he dir que a mi sempre m'han interessat des de una perspectiva psi...

Ahir vaig tenir l'oportunitat de veure una meravellosa pel·lícula, Elefant Blanc . És un homenatge al Pare Carlos Múgica , fundador de la parròquia Cristo Obrero i assassinat pels feixistes de la Alianza Anticomunista Argentina (La Triple A) l'any 1974 sortint de celebrar missa. És una pel·lícula que recoman especialment per tots aquells que tenen una visió primària i estereotipada de l'església, i que desconeixen la història de l'església de base, obrera i esquerrana, que tant a llatinoamèrica com a Espanya, foren i continuen sent, focus de resistència obrera i camperola. En aquest sentit, la història i ambientació de la pel·lícula me va recordar molt el Pozo del Tio Raimundo , i el paper dels jesuïtes en la lluita obrera dels anys 70, amb el seu cap visible, el Padre Llanos , al capdavant. És una església que poc o res té a veure amb les altes jerarquies que porten el purpurat però és, sens dubte, la més propera al missatge comunista de Jesús de Natzaret. Quanta di...

S'han hagut d'esperar moltes dècades. Hi ha hagut moltes llàgrimes vessades i molt de sofriment, però finalment s'ha fet justícia i el dictador feixista argentí Jorge Rafael Videla ha estat condemnat a cinquanta anys de presó per robar nins durant la seva dictadura. La dictadura argentina va acabar amb la desaparició de més de 30.000 persones, la majoria assassinades i llançades a l'Oceà des de avions militars. Dins aquesta tàctica repressora es robava els nins a les detingudes i se'ls entregava a famílies de dretes afins al règim. Així, s'intentava "extirpar" a aquelles criatures de les seves malignes mares marxistes. Aquesta tàctica ja la va començar anys abans el franquisme, sobre la teoria "científica"del psiquiatra Antonio Vallejo Nájera , i la seva teoria de què el marxisme era una malaltia mental que incapacitava per criar un fill. Així, Vallejo Nájera va començar els seus "estudis" amb 50 mares preses a Málaga per la sev...

Avui, per casualitat, m'he assabentat d'una curiosa història d'un dels grans pintors del segle XXI, René Magritte. Durant l'any 1913 Magritte tenia 15 anys i vivia un dels pitjors moments de la seva vida, ja que feia poc que s'havia suïcidat la mare. Un dia, va decidir anar a passejar per una fira que es celebrava a un petit poble de Bèlgica, i allà, va veure perduda entre la multitud a una nina. Magritte, un jove adolescent de 15 d'anys, es va presentar a la nina, de 12, i la va convidar a pujar un carrusel que hi havia. Parlàrem, passejaren junts, però acabat el dia, la nina se'n va anar amb la seva germana major i no va a tornar a saber res més d'ella. El pintor contà que, no obstant, es va prometre que aquella seria la dona de la seva vida. I no la va a tornar a veure fins a set anys després, en què un dia, de manera casual, passejant ambdós pel Jardí Botànic de Brussel·les, es van retrobar, es van reconèixer, i menys de dos anys després (era l...

El Binissalem és, per primera vegada en la seva història, equip de Segona B. Després d'una brillant temporada ha aconseguit assolir dos objectius que ben pocs podrien somiar: la Copa Federació i l'ascens de categoria. Me n'alegr per molts de motius d'aquest ascens: en primer terme, perquè és un equip mallorquí i modest; i, en segon terme, degut a què és un equip en el que juguen molts de jugadors que han portat la samarra blanc-i-blava del meu Atlètic Balears en diferents temporades (Contreras, Castillo, Plata...). L'any que ve hi haurà quatre equips a Segona B mallorquins: noltros, l'Atlètic Balears; el Constància d'Inca, al que també felicit; el Binissalem i el RCD Mallorca B. Ara comença l'autèntica tasca difícil, que no és altre que mantenir la categoria, un objectiu, molt i molt complicat, i ho dic per pròpia experiència...

Fa molt que no glosava i avui m'hi vull posar Sant Joan intentaré aprofitar per aquest poema em reservava Mallorca de cop s'ha buidada partint tothom de cap una illa germana que posa la festa en palangana regada amb tassons de gin i llimonada tenint la bauxa per motivació sent capaç de convertir en devoció una multitud anualment retrobada A Sant Joan li haurem de demanar si ens pot fer un miracle acabant amb el trist espectacle d'uns dirigents que no saben governar a l'hora que intenten esclafar a una multitud silenciosa a la que ullen amb mirada golosa somiant conseguir-la exterminar Sant Joan és una nit màgica diuen que tot es pot aconseguir entre els nostres desitjos haurem de dir que s'acabi aquesta època tràgica i que després l'agonia poguem tornar a respirar intentar reprendre el caminar en direcció a l'alegria superant l'època ombria  que no hem ni de recordar De les ensopegades e...

Rajoy ha fet públic que enguany no hi haurà debat sobre l'estat de la "nació". Serà el primer pic, llevat de l'any 1990, en què no es celebra. Tot plegat va emmarcat en una dinàmica de menyspreu de cap a les institucions democràtiques que em sembla molt greu. Estam en la pitjor crisis econòmica dels darrers cinquanta anys i el mínim que es mereix la ciutadania és que els seus representants polítics, les persones a les que ha votat, donin la cara. No ens mereixem que els que ens governen, President i Ministres, adoptin la tàctica covarda de l'estruç. I que no m'al·leguin manca de temps, ja que per anar a veure partits de futbol a Polònia, si que en tenen de temps. Si a la manca de respecte a les institucions parlamentàries li afegim la repressió desmesurada de les protestes, l'enduriment de la legislació en matèria de reunió i manifestació, i la progressiva eliminació de la pluralitat informativa... podem deduir que la salut de la democràcia, està molt ...

No hem guanyat, però hem fet història. Syriza ha passat del 4 % dels vots l'any 2009 a un resultat que oscil·la entre el 26 i el 28 % del vots, a 2 punts d'haver guanyat les eleccions. Els guanyadors, amb un 30 % del vots són els conservadors de Nova Democràcia que ja han anunciat que governaran amb els sus "amics" "socialdemòcrates" del PASOK.  La situació me recorda molt la d'Itàlia dels anys 70. Syriza ha aconseguit un resultat només comparable al del Partit Comunista d'Itàlia en aquells anys (l'any 1976 el PCI va arribar a un 34,4% dels vots). La dreta, per aturar el pas de l'extrema esquerra, va fer el que fa sempre, pactar amb els socialistes. Giulio Andreotti, Aldo Moro, Bettino Craxi, ben cohesionats per poders fàctics com la màfia i el Vaticà, pactaren per aturar l'arribada de Berlinguer al poder. Veurem que fan ara els poderosos a Grècia, però estic content ja que un nou fantasma recorr Europa, el fantasma de Syriza ...

"Jo em preocupava molt pel que seria quan creixés o quants diners tindria o si algun dia seria important ... i de vegades el que tu més desitges mai passa i de vegades el que menys esperes, això passa. Com declinar el meu treball a Chicago i decidir quedar-me i tornar a la universitat. No sé, coneixes a milers de persones i cap d'elles t'afecta ... després coneixes una persona i la teva vida canvia per sempre."   Jake Gyllenhaal  a  Anne Hathaway  a la pel·lícula Love and other drugs ,  Edward Zwick , 2010. Per jo, una de les millors pel·lícules romàntiques de la darrera dècada. 

"El futur no serà dominat per aquells que romanen atrapats en el passat" Willy Brandt (1913-1992), polític socialdemòcrata alemany.

L'economia espanyola ha estat de facto intervinguda, s'han demanant un centenars de milers de milions d'euros per tapar el forat financer d'una banca nefastament gestionada, un doblers que haurem de tornar tots els ciutadans "espanyols". Així va començar Grècia i ha acabat com ha acabat, amb una vaga general cada quinze dies, el centre d'Atenes cremat, aldarulls als carrers que finalitzen sovint amb centenars de detinguts i, fins i tot, amb morts entre els manifestants. Mentre, el president del govern espanyol, enlloc de donar la cara se n'ha anat a l'Eurocopa a veure "La Roja" sense haver ni dirigit l'operació d'intervenció (ells li diuen de préstamo para la banca ) ni haver-la explicat als ciutadans. Tot plegat me sembla patètic i molt propi del millor franquisme, una època en la qual s'amagava la fam amb el panem et circenses que representava el futbol i els toros. La imatge den Rajoy botant al costat dels "Príncep...

Aquests dies ha estat notícia l'acomiadament d'una treballadora de Mango per haver-se quedat embarassada. Malauradament, en ple segle XXI, estam tornant a l'esclavitud laboral i a una cultura patriarcal en contra dels drets de les dones, i, per extensió, de tota la classe obrera. Crec, en aquest sentit, que davant els atacs continuats de la dreta patronal des de les empreses i de la dreta política des de les institucions només ens queda una solució: fer-los mal allà a on poguem, i aquest a on poguem és a la cartera. S'ha de començar a difondre els noms i llinatges de les empreses que discriminen als treballadors i hauria d'haver un compromís civil del conjunt de la població de boicotejar la compra de productes o serveis als establiments que van en contra dels drets de la classe obrera. És intolerable que una dona compri, per posar un exemple, roba a una tenda que discrimina a les dones.