Toni Bennàssar

Ahir vaig tenir l'oportunitat de veure aquesta magnífica pel·lícula. No he tingut encara, no obstant, el plaer de llegir la novel·la. La pel·lícula és llarga, però ràpida, no té moments d'avorriment, està ben tramada, amb acurades acceleracions argumentals i sense cap llacuna en la trama que sigui remarcable. D'entre les interpretacions, tot i que sigui molt secundària, destacaria la den Donald Sutherland, un dels meus actors favorits, fent del dolent President Snow.  La pel·lícula és l'adaptació d'un llibre del mateix títol. Tot i ser el llibre molt recent (2008) té un argument que presenta, al meu entendre, un transfons que m'ha recordat molt les meves lectura, quan era adolescent, de dues obres clàssiques de la literatura de ciència futurista: 1984 de n'Orwell (escrita l'any 1948) i Un Món Feliç den Huxley (escrita l'any 1932). Aquests llibres m'encantaren, descrivint determinades coses que dècades després es varen produir (malauradame...

Article publicat la diari Ultima Hora de dia 28 de maig pàgina 32. Es sol dir que l’èxit té mil pares i el fracàs és orfe. Després del partit més important que hem viscut els balearicos en els darrers 50 anys (i amb un resultat que no ha estat el desitjat) voldria tenir unes paraules per a tots aquells que ens han dut a on estam. Així, en uns moments durs, vull reconèixer a la persona que ha estat l’artífex de portar-nos a un moment històric que mai hauríem somiat fa uns anys: en Fernando Crespí, el nostre President. En Fernando ha estat el responsable d’un canvi històric en la dinàmica de l’entitat, aconseguint que, un Club que duia dècades arrossegant-se per tercera divisió estigui a les portes, encara ara a dia d’avui, de la segona divisió A. Es pot dir, en aquest sentit, que s’ha produït un petit miracle, i que en Fernando ha estat capaç de ressuscitar un mort, rejovenint i il·lusionant a l’afició, i aconseguint durant els darrers anys uns èxits esportius sense precedents. A mé...

Estam a 90 minuts de la glòria o de la decepció. No sé que passarà diumenge amb el Mirandés, però aquests dies m'entra la nostàlgia. La nostàlgia d'una persona, jo mateix, que s'ha criat a l'Estadi Balear. Em vénen els records de nin, pujant les escales de l'Estadi de la mà del meu padrí Guillem al cel sia; em vénen a la ment tants de moments, alguns de bons i molts de dolents; em vénen al record grans alegries i moltes llàgrimes, callades, després d'un partit, a qualsevol racó de l'Estadi. Per jo l'Atlètic són els càntics de l'afició; l'olor dels fruits secs menjant-se un dia d'hivern a les grades de l'Estadi; per jo l'Atlètic és l'abraçada que et dóna quan tel trobes un balearico conegut per un carrer de Palma; per jo l'Atlètic és el renou de fons de la Via de Cintura mentre es disputa un partit; per jo l'Atlètic és sentir-te estimat per uns companys de colors que estan amb tu quan els necessites en l'aspecte pers...

El començament d'una de les millors pel·lícules de terror que he vist en els darrers temps, amb una interpretació impressionant de Rebecca Hall :   " Observació : Entre 1914 i 1919 la guerra i el grip se n'havien dut més d'un milió de vides només a Gran Bretanya. Conclusió : Era un temps pels fantasmes" La maldició de Rookford ( The Awakening ), 2011.

El mateix govern que va sortir amb la bandera rojigualda per defensar a una empresa privada, Repsol, davant la nacionalització de feta pel govern argentí de Kirchner, ara diu que vol nacionalitzar un banc privat gestionat per l'exministre del PP Rodrigo Rato, Bankia, per intentar tapar amb doblers públics el forat financer generat. Els argentins, de forma intel·ligent, nacionalitzen una empresa que gestiona recursos propis i que és extremadament beneficiosa pel País; aquí es nacionalitza un pou de deutes, un banc que ha fet fallida i que no té salvació possible aplicant les regles del lliure mercat. És molt curiós aquesta dreta pepera, que és nacionalista econòmica per defensar l'empresa privada, que és liberal a l'hora de suprimir serveis públics, i que és comunista a l'hora de salvar amb doblers públics a la banca que han dut a la ruïna els seus militants. Fa molt que dic que el capitalisme salvatge que patim és liberal a l'hora de privatitzar beneficis i social...

A Grècia hi ha hagut una sorpresa majúscula. Per primera vegada en la història recent europea, des de la caiguda del PCI italià, hi ha hagut sorpasso i l'esquerra autèntica ha passat per davant dels socialdemòcrates. La coalició Syriza s'ha fonamentat en la idea d'unitat i amb una alternativa coherent i realista a l'esquerra tradicional, tant la socialdemòcrata del PASOK com la comunista hereva de l'estalinisme del KKE (8,5% dels vots). Syriza, amb Alexis Tsipras al capdavant, un jove enginyer de 37 anys, ha aconseguit aglutinar a amplis sectors de la població, sumant el 16,8% dels vots, molt aprop dels guanyadors dretans de Nova Democràcia (18,9 %) i superant i humiliant als socialdemòcrates del PASOK (13,2%). Syriza és el camí en el qual ens hem de mirar els esquerrans, partint de polítiques d'unitat, amb fórmules electorals noves, sorgides de la base, i connectant amb amplis sectors de la població, sobretot els joves. S'ha de tenir en compte, a més,...

"El gran problema actual de la Unión Europea son los sindicatos radicales. Tenemos unas leyes arcaicas donde sólo hay derechos para los trabajadores". Juan José Hidalgo, president de Globalia, al diari El Mundo de dia 6 de maig de 2012, edició de Balears, pàgines 6 i 7. Els empresaris han perdut la vergonya, i mostren les canyes. Diuen el que pensen sense complexes. Segons ells, el problema és que els treballadors tenim massa drets i això fa que no siguem competitius. És el mateix argument que feien servir els empresaris en el segle XIX per declarar delicte el sindicalisme o per permetre que els nins fessin feina per una tercera part del sou d'un adult. Han passat els segles, però ells estan igual ideològicament, i ara, amb uns governs europeus que els recolzen. Ens queda molta de lluita per mantenir allò que ens va costar generacions aconseguir: que els treballadors siguem tractats com a persones humanes.

Participació al Club Diario de Mallorca: Club Diario de Mallorca Expertos defienden la república porque es ´la expresión de libertad´ El historiador David Ginard asegura que fue un momento positivo para la construcción democrática de España ROSA FERRIOL. PALMA ­ Mas, Ginard y Bennàssar, ayer en el Club.  Guillem Bosch "Defendemos la República porque es la máxima expresión del principio de igualdad", con estas palabras el doctor en Derecho y patrón de la Fundació Emili Darder, Antoni Bennàssar , abrió la mesa redonda "República es igualdad", que ayer se celebró en el Club. Para Bennàssar el sistema republicano es una "nostalgia del pasado" pero una "esperanza de futuro" ya que se trata de un sistema que no discrimina ni otorga privilegios a nadie. "Las personas son libres", sentenció. La presidenta del Lobby de Dones, Francisca Mas , también participó a esta mesa redonda. Aprovech...

" Una classe oprimida que no intenti assolir coneixements militars, entrenar-se en l'ús de les armes i disposar d'armes, sols es mereix ser oprimida, maltractada i considerada com a esclava ". Vladimir Illich Uliánoz, "Lenin".

"Gollum: Él vino a mi... todo mío... mi vida... todo mío... ¡Mi tessoro! ¡Gollum!  Galadriel: E l Anillo proporcionó a Gollum longevidad antinatural. Durante 500 años envenenó su mente; y en la lúgubre caverna de Gollum esperó. La oscuridad negó los bosques del mundo. Llegó el rumor de que una sombra crecía en el Este. El murmullo de un temor sin nombre "

"El seu ego expedeix xecs que la seva butxaca no pot pagar" Tom Cruise en  Top Gun , Tony Scott, 1986.

"Yo nunca he comprendido cómo se puede estar en contra de la pena de muerte y al mismo tiempo a favor del aborto" Antonio Burgos dixit , Diari ABC del dia 15 d'abril de 2012, pàgina 15. Mira tu, jo no he entès mai com molta de gent de dreta, de forma hipòcrita, està en contra de l'avortament i en favor de la pena de mort. Els mateixos que consideràvem un assassinat la despenalització de l'avortament mitjançant la Llei 9/1985, sortien a cantar " Contra la ETA metralleta " i defensaven la reinstauració de la pena de mort prenent una copa de "Soberano" a la barra d'un bar. Curiosament, el franquisme tenia penalitzat i fortament perseguit l'avortament i a l'hora assassinava ciutadans per les seves idees polítiques, afusellats o en el garrot vil. I a molts de dretans catòlics de missa diària els semblava el més normal del món. I m'imagin que alguns d'aquests eren els mateixos que pagaven els viatges de les seves filles i...

Ara més que mai un s'enorgulleix d'escoltar els símbols de la lluita obrera i nacional. La Varsoviana és una de les meves favorites. És cert que s'ha identificat a l'Estat espanyol com l'himne anarquista però fou, i és, a escala internacional, un símbol, de la lluita del poble polonès per l'emancipació social del seu proletariat i per l'alliberament nacional de l'ocupació russa. Així, en un sol himne s'agermana les dues ànimes, la socialista i la sobiranista. És per tant, un himne a recuperar, i que no és, ni ha de ser, pel molt que representa, patrimoni exclusiu dels anarquistes.  Originalment anomenada Varchavianka, Warschawjanka o Varsoviana, va ser composada, el 1883 pel poeta polonès Wacław Święcicki , mentre romania tancat en una presó de Varsòvia, en un moment en què el moviment obrer polonès sostenia dures lluites contra l'ocupació russa. La cançó es fonamenta en un tema popular polonès ( Les Hussards de Bercheny ) i fou cantada, pe...

Rajoy acaba d'anunciar  en el senat que ha prohibit a partir del proper divendres fer pagaments a treballadors autònoms per damunt de 2.500 euros. Amb això es presumeix que tots els petits treballadors autònoms són potencials defraudadors. Aquesta mesura s'acompanya d'una gran amnistia a tots els grans defraudadors i d'un indult que va concedir fa 15 dies a un important empresari que havia d'ingressar en presó per frau fiscal. Com es veu la política del nou Govern està ben clara: sagnar fins a la mort als petits a l'hora que beneficia als rics i poderosos amb tot tipus de prebendes injustes i injustificades. Entram en una nova etapa de fiscalitat a la carta allà a on els únics que pagam impostos som els petits contribuents, que hem de veure com, a l'hora que ens sagnen les nostres esgotades butxaques, els rics es beneficien de tot tipus de tractes de favor per part del poder. En tot cas, que prenguin nota de la història els professionals del nepotisme, ja q...

Article d'opinió sobre la reforma laboral publicat al Diario de Mallorca , dia 6 d'abril de 2012, pàgina 29: FAL·LÀCIA LABORAL Antoni Bennàssar Moyà. Doctor en Dret   La darrera reforma de la legislació laboral que s´ha produït a l´Estat espanyol mitjançant el RDL 3/2012, de 10 de febrer. Aquesta reforma segueix una línia persistent durant les darreres reformes laborals, i que no és altra que abaratir l´acomiadament i reduir de forma dràstica els drets dels treballadors. La reforma 3/2012 es caracteritza bàsicament per reduir amb caràcter general a 20 dies (dels 45 anteriors) la indemnització per acomiadament improcedent a l´hora que s´eliminen de facto els denominats salaris de tramitació, que, en la majoria d´ocasions, podien arribar a sumar més que la pròpia indemnització per acomiadament si l´empresari no havia consignat les quanties a l´inici del procediment judicial. La màxima inspiradora de l´actual reforma laboral és la mateixa que la de les darr...

"L'ambició sol portar a les persones a executar els menesters més vils. Per això, per trepar*, s'adopta la mateixa postura que per arrossegar-se". Jonathan Swift  (1667-1745) Polític i escriptor irlandés. *En català, el terme més usat (i menys castellanitzat) és "enfilar" enlloc de "trepar" per referir-se a pujar aferrant-se al que sigui. De totes maneres el Diccionari Català Valencià Balear admet l'expressió "trepar" maldament ens adverteix que no és d'ús freqüent. De totes maneres, el propi Borja Moll solia dir que, a Mallorca, de forma inconscient, les coses dolentes tendeixen a dir-se en castellà ("quina noche que he passada" "vaja caldo que li ha sortit" "es passa tot lo dia fent es perro ". Així, i considerant des de el meu punt de vista l'actitud "trepa" com una de les pitjors del gènere humà, crec que he fet una traducció el més fidedigne possible a l'esperit d...

He viscuts al llarg de la meva vida molts de derbis estre el meu estimat Atlètic Balears i el Real Mallorca. Uns cops amb el primer equip i l'altra amb el seu filial. Forma part de l'essència balearica la rivalitat amb el nostre etern contrincant, el Real Mallorca. Aquest diumenge vaig viure el darrer, contra el filial mallorquinista (un filial que juga a Segona B, tal i com molt bé va recordar el nostre fons nord, gràcies a la compra per 400.000 € d'una plaça a la RFEF, ja que havia descendit l'any passat esportivament); un derbi que acabàrem guanyant, gràcies a Déu, per 3 gols a 1. Les emocions viscudes m'han dut a recordar passatges de la meva biografia en to nostàlgic, no ho negaré.  Vaig néixer en el si d'una família balearica, i vaig començar a anar al camp de la mà del meu padrí. He vist ascensos i descensos de categoria, he viscut la glòria i he tocat l'infern, he observat caure moltes llàgrimes i brotar molts de somriures a les grades de l'...

L´únic dret constitucional que costa doblers d'exercir als ciutadans és el dret de vaga. Així, per molts de treballadors, en èpoques de crisi els costarà moltíssim haver de perdre un dia de sou a l'hora que es signifiquen laboralment davant la seva empresa. Així, la incidència de la vaga crec que no serà tot el nombrosa que desitjaríem. En tot cas, sí que crec que s'ha de fer una crida a tots els treballadors que es veuen obligats per les seves circumstàncies personals a anar a fer feina demà que, com a mínim, s'apunten a les diferents manifestacions (que això no els costarà res econòmicament) per poder demostrar el poder de la classe obrera en marxa plantant cara al neoliberalisme destructor de totes les conquestes que ha costat segles aconseguir. 

Tal dia com avui va morir Miguel Hernández, un dels meus poetes favorits. La poesia compromesa socialment de Miguel Hernández ha superat totes les èpoques convertint-se en referent ètic d'un home forjat a si mateix, de formació autodidacte, d'orígens gairebé marginals i que es va convertir en la veu d'un poble que mai havia tingut veu: Vientos del pueblo me llevan   Vientos del pueblo me llevan, vientos del pueblo me arrastran, me esparcen el corazón y me aventan la garganta. Los bueyes doblan la frente, impotentemente mansa, delante de los castigos: los leones la levantan y al mismo tiempo castigan con su clamorosa zarpa. No soy un de pueblo de bueyes, que soy de un pueblo que embargan yacimientos de leones, desfiladeros de águilas y cordilleras de toros con el orgullo en el asta. Nunca medraron los bueyes en los páramos de España. ¿Quién habló de echar un yugo sobre el cuello de esta raza? ¿Quién ha puesto al huracán...

La Conselleria d'Educació ha enviat una circular a tots els centres escolars ordenant retirar les senyeres que s'hi han anat penjat per protestar contra les polítiques reaccionàries que s'han emprès des de el Govern en contra de la llengua catalana. La circular, que ja "circula" per internet, és espectacular, ja que diu que s'ha d'eliminar la senyera dels instituts ja que ni és un "símbol reconegut a l'Estatut d'Autonomia" ni tampoc és "la bandera nacional" (es deu referir la circular com a bandera "nacional" a la rojigualda, ara bandera oficial del regne borbònic en el que vivim, i abans, durant 40 anys, bandera oficial del règim franquista...). A més a més, diu la circular que no es poden fer reivindicacions als centre amb "rerefons polític". Bé doncs, en primer lloc, com a mallorquí, em sent avergonyit que se'm digui que la senyera del Rei en Jaume no és un "símbol reconegut". Així ens va an...