Toni Bennàssar

Després de molts de temps sense fer-ho, m'he decidit a publicar una petita glosa per no perdre el costum de la rima; Llampegada Ha començat a llampegar i amb una forta arruixada la dreta ha estat cridada per durant quatre anys governar Estimant enormement la democràcia els resultats vull respectar tot i que em fa molt emprenyar que governin els amics de l'autocràcia Quatre anys de retallades haurem de suportar  i ens podem començar a preparar ja que aquesta gent no va de ninades L'escola pública quedarà ben menuda privatitzada la sanitat diuen que l'Estat està embargat i que d'ajudes socials no en quedarà ni una El treballador serà ben venut a una patronal engreixada per una dreta que va ben estufada i vol recuperar el temps perdut La patronal és la que governa maldament no ho volgueu escoltar i a noltros només en queda acatar el que la banca ens reclama  I jo amb tot això em deman a on queda la...

"Abraham Lincoln va fer a tots els homes lliures, Sam Colt els va fer iguals" Avui he sentit aquesta frase, que és anònima, pel que sé, i molt típica als Estats Units. Crec, en tot cas, que representa molt bé la idiosincràsia dels Estats Units, la seva segona esmena, i el dret de portar armes. Una frase per reflexionar...

El sistema capitalista viu un dels seus pitjors moments en l'Europa occidental i els Estats Units. Altres economies (tal i com Rússia, Brasil o, sobretot, Xina) no en tenen gens de crisis, aposta no podem parlar d'una crisi global tal i com fan alguns. D'aquesta crisi el que més em preocupa és la manca d'esperança. Sembla que la societat en el seu conjunt viu una depressió continuada. Ens acostam a unes eleccions generals i jo not l'apatia electoral en tots els cantons. Això és un símptoma molt preocupant per a la salut democràtica de la nostra societat. No es veu la sortida i sembla que l'estat actual d'explotació laboral, retallades socials i inestabilitat econòmica serà permanent. La manca d'esperança implica el pitjor d'un estat depressiu que és, al meu entendre, el que viu la nostra societat. Sense il·lusió, res és possible, i d'il·lusió, jo, en veig ben poca a dia d'avui...

En Rajoy ha proposat fer un examen d'espanyolitat als estrangers que resideixin a Espanya i, sobretot, a aquells que vulguin accedir a la ciutadania espanyola. M'agrada la idea (mode sarcasme \ off). Idò bé, agafant la idea "popular" jo propòs, com a mallorquí, fer una examen de mallorquinitat a tots els que vénen de fora. L'examen hauria de començar per la part gastronòmica, exigint que l'immigrant (espanyol, comunitari o extracomunitari...) sàpiga degustar una bona sobrassada de porc negre, exigint també que li agradin les olives trencades, a més de saber fer cocarrois i panades, i que sigui capaç de clavar-se una bona copa d'herbes dolces i conegui perfectament que és el palo amb xifon i el rebentat d'amazona. Si supera aquesta prova hauríem de passar ja a majors, demanant-li a veure qui és "la moreneta", a on es situa (o es situava) es Güell, què és un rebosillo o la diferència entre un ruc, un ase i un gorà. Si supera això ja podríem ...

Mai havia vist tanta de gent, petits i grans, disfressats pels carrers de Son Ferriol, el meu poble, ahir vespre. Allò semblava una Rua anticipada, i, que jo sàpiga, la Rua sempre s'ha celebrat pel febrer. Aquí, des de sempre, hem celebrat Tots Sants, una celebració, que no festa, basada en el record callat i emotiu als difunts. La meva infància ve marcada pels rams d'estranys (crisantems), que construïa amb autèntica devoció el meu padrí matern, al cel sia, i que romanien disposats a la galania de ca meva, preparats per ser repartits als cementiris de Palma i Establiments l'on demà. Record també, com no, la tradició de regalar els padrins joves als fiols un rosari de confits (uns confits que confés que a mi no m'agradaven especialment de gust...) i també la tradició dels panellets d'ametla.  Poc a poc Tots Sants ha passat a ser Halloween. Tanta televisió i tanta sèrie americana han provocat que s'omplin els carrers de l'horterisme del truco o trato...

" Docendo discimus"   ‘(els docents) aprenem ensenyant’.  Séneca , Epistulae morales ad Lucilium 7 y 8. "No ensenyis res, ja que encara ho has d'aprendre tot" Fernando Pessoa , L'educació de l'Estoic A pesar de tots els regustos amargs que he patit, i que encara patesc a la docència universitària, he gaudit, gaudesc i gaudiré probablement sempre d'ensenyar. Unes ensenyances, les meves, que sempre parteixen de la humilitat d'hom que encara li queda tot per aprendre. Avui m'ha vingut de gust posar un aforisme clàssic i una frase literària del gran escriptor portuguès Fernando Pessoa, en un instant de reflexió filosòfica sobre l'ensenyament, un ensenyament menyspreat, de cada cop més a n'aquest País, tant pels responsables polítics com per una part important de la societat.  

Ensenyar és la millor manera d'aprendre. Les meves classes de Dret matrimonial em permeten, en darrera instància, reflexionar sobre determinats aspectes filosòfics, vitals i professionals. Així, a la meva darrera classe els vaig recomanar un petit fragment d'un poema den Pablo Neruda, Farewell :  "Yo no lo quiero, Amada.  Para que nada nos amarre  que no nos una nada.   Ni la palabra que aromó tu boca,  ni lo que no dijeron las palabras.  Ni la fiesta de amor que no tuvimos,  ni tus sollozos junto a la ventana.  Amo el amor de los marineros que besan y se van.  Dejan una promesa.  No vuelven nunca más.  En cada puerto una mujer espera:  los marineros besan y se van.  Una noche se acuestan  con la muerte en el lecho del mar.  Amo el amor que se reparte  en besos, lecho y pan.  Amor que puede ser eterno  y puede ser fugaz.  Amor que quiere libertarse...

Cada dematí un s'aixeca amb l'anunci d'un nou projecte urbanístic que vol promoure el Govern de les Illes Balears. Els ultraliberals que ens governen no han après la lliçó. Que els quedi clar, la crisi és la crisi del totxo, una crisi provocada per l'especulació en el món de la construcció. Idò bé, ens pretenen treure de la crisi fent grans projectes urbanístics a dit amb la intenció d'afavorir a especuladors que suposadament generaran riquesa en bé de tots. No m'ho crec, sincerament.  Un dia ens diuen que urbanitzaran el Guix, l'on demà que faran un parc temàtic religiós a Ses Salines, passat demà que faran un parc temàtic no religiós de 200 hectàrees a Llucmajor, l'altre dia que urbanitzaran Ses Fontanelles, sense comptar el pelotazo  (ho he d'escriure en castellà, com no...) de Calvià concedint llicencies a dit per reorganitzar una zona pública segons els interessos singulars d'un determinat grup hoteler. A més, es tornen a classificar ...

"Twitear no és escriure, és fer graffitis amb signes de puntuació" Diàleg de la pel·lícula Contagion (2011). De cada cop estam immersos en la cultura del breu. Twitter , amb els seus 140 caràcters, n'és el màxim exponent. És això periodisme? I escriptura? Es pot considerar el microblogging una forma de literatura o periodisme? Tot el ben fet necessita el seu temps, i la seva dedicació. Difícilment es poden resumir coses importants en tant poques lletres i, el resultat final, sol ser una mediocritat lingüística i periodística. Visca la immediatesa, però fora perdre mai el gust per la lingüística i la literatura. 

" No us   deixeu   atrapar pel   dogma que   és   viure   segons   els   resultats   del pensament   dels altres. No   deixeu   que el soroll   de   les   opinions   dels altres   ofegui   la vostra   pròpia   veu interior . I el més   important , tingueu   el coratge   de seguir   al vostre   cor   i la vostra   intuïció . D'alguna   manera   ells ja   saben el   que tu   realment   vols ser . Tota la resta   és   secundari ". Steve Jobs , fundador d'Apple Computer i Pixar, discurs a la cerimònia de graduació d'Standford de l'any 2005.

Davant les retallades que està duent la dreta, tant la dreta del PP, com la del PSOE, ara que vénen les eleccions generals, vull fer una proposta, com a expert en Dret Públic, de reestructuració del sistema institucional espanyol per reduir dèficit (ara que això sembla el més important). Propòs suprimir 4 institucions, reconegudes constitucionalment que, al meu parer, són totalment inútils, i que es podrien eliminar fora que passés absolutament res.  D'aquesta manera, propòs eliminar las següents institucions: - La Corona (Títol II de la Constitució). - El Senat (Títol III) - Les Diputacions Provincials (Títol VIII) - Els Delegats del Govern (Títol VIII). No sé quants de centenars de milions d'euros suposaria eliminar aquestes institucions, però sí que sé que, tal i com estan configurades, no aporten res que no puguin fer altres ja existents. Les funcions del Cap d'Estat les pot fer el Cap de Govern. Les funcions del Senat les pot fer el Cong...

Una de les millors escenes de cinema polític dels darrers 20 anys: "...vamos a dejarlos en la tierra, pero esta tierra ahora nos pertenece compañeros, y de aquí tenemos que sacar la fuerza para seguir luchando, porque la batalla es larga y son muchos, pero nosotros somos muchos más, siempre seremos muchos más, el mañana es nuestro compañeros. La lucha continúa, no pasarán, nosotros pasaremos..."

Aquests dies plujosos resorgeix el meu esperit celta i em ve inevitablement a la ment, en forma de record, la història de Bobby Sands. Una història que la vaig conèixer, gràcies a TV3 (la nostra Pirenáica de joventut), i que en va marcar vital i políticament; que el seu nom no s'esborri de la història! "They have nothing in their whole imperial arsenal that can break the spirit of one irishman who doesn't want to be broken" Bobby Sands "You cannot conquer Ireland. You cannot extinguish the Irish passion for freedom" Patrick Pearse , 1916 Bobby Sands, Bobby Sands Will you swear to bear allegiance to the flag of Ireland Will you wear the black beret   Will you serve the IRA If you can you`re a man Bobby Sands And when the sound of the battle is over   It`s shoulder to shoulder we`ll stand   To remember the brave young Irish soldiers   Who fought for the cause of Ireland Bobby Sands, Bobby Sands Will you fight for the right to unite all Ireland Will...

"Un delito de tráfico llega a castigarse con la cárcel. Un ataque a la unidad de España no tiene sanción. Tampoco está prevista una respuesta penal ante la declaración de secesión de una comunidad autónoma" Victoria Prego dixit , El Mundo, diumenge 18 de setembre de 2011, pàgina 24. De cada cop la democràcia i la llibertat semblen estar més en perill a l'Estat espanyol. Durant anys se'ns va dir que totes les ideologies estaven permeses mentre es defensassin amb la força de les urnes, ara, de cada cop més, s'està propugnant obertament per perseguir i penalitzar determinades ideologies divergents A mi, personalment, m'aterra veure com es defensa directament incloure al Codi Penal un ideologia que defens. Supòs que no arribaran aquests teòrics de la dictadura del pensament únic a defensar que ens fiquin a la presó pel simple fet de pensar el que pensam (tal i com feien els nazis o els estalinistes) però ja ens adverteixen, que si les volem executar a les...

Resum de la taula rodona sobre ciberassetjament, feta al Club Diario de Mallorca , en la qual hi vaig participar.   La prevención del cyberacoso es una tarea educativa de toda la sociedad  "No hay que alarmarse, hay que ocuparse" es la recomendación que los expertos hacen a progenitores y profesores ante este fenómeno. Monzó, Perdigón, Gomila, Martín y Bennassar, ayer durante la charla.  B. Ramon ROSA FERRIOL. PALMA   "Internet es imprescindible" con esta afirmación arrancó la charla sobre Cyberacoso celebrada ayer en el Club. Son palabras de la experta en redes sociales y sociedad digital, Ajo Monzó, quien se preocupa de que debido a este fenómeno uno coja miedo a estar en internet. Según explicó, la red tiene oportunidades y peligros pero ello no quiere decir que no deban estar en ella ya que "todo lo que sucede en el espacio digital, pasa en el espacio presencial". Eso sí, la coordinadora de la Xarxa Infojove asegura ...

Meravellós poema de Costa i Llobera dedicat a la Mare de Déu de Lluc, especialment apropiat, avui dia 12 de setembre, en que es celebra la festivitat de la Mare de Déu que presideix el cor espiritual (i nacional en certa mesura) de Mallorca. Convé recordar als clàssics, i als símbols, en una època en que la identitat lingüística, cultural i ètnica es veuen greument amenaçades, des de dalt, i des de abaix: Dins el cor de la muntanya,  Mallorca guarda un tresor.  Germans, amb santa companya,  pugen a la Casa d’or. Anem amb bandera alçada  com un exèrcit de pau. Verge de Lluc coronada,  damunt Mallorca regnau! Maria té santuaris per tot aquest Regne bell:  mes entre puigs solitaris, com a Reina té un castell.  Just es que sia adorada  dins un tan noble palau. Lluc per Mallorca és encara  lo sant racó de la llar: I dins la llar de sa mare,  quin no es podria escalfar?  Nostra pregària in...

Aquests dies en José Ramón Bauzá ha començat la polèmica lingüística a les illes. Ha anat a la metròpoli, Madrid, i ha dit  de forma literal " El castellano es nuestro idioma y el catalán és una lengua cooficial ". Sé que aquest senyor que és el nostre president i que per tant ens representa a tots és farmacèutic, però si no sap ell directament de Dret almanco hauria de tenir qualcú al costat (d'entre els molts assessors als quals els va pujar el sou a començament de legislatura) que li digués que no anàs pel món amollant bajanades jurídiques. Segons el nostre Estatut d'Autonomia, article 4, el català és la llengua pròpia de les Illes Balears , i el castellà tindrà, juntament amb la llengua catalana el caràcter de llengua cooficial. Ja veis com es gira, quan es vol, l'Estatut, invertint els seus termes amb la intenció de confondre i generar confrontació. En un segon, va convertir en llengua pròpia la llengua cooficial, i la llengua pròpia, el català, en simple ...

Article publicat al Diario de Mallorca d'avui dia 7 de setembre de 2011, pàgina 26: Reforma constitucional exprés ANTONI BENNÀSAR MOYÀ  DOCTOR EN DRET PÚBLIC   Dúiem 33 anys esperant una reforma constitucional. La única reforma que havíem vist en aquest temps de la Constitució fou la introducció durant el mes d´agost de l´any 1992 de les paraules "i passiu" a l´article constitucional (13.2) que regula el sufragi dels ciutadans comunitaris a Espanya. Bona part de la població espanyola, per la nostra edat, no poguérem participar en el procés constituent. Per afegitó, quan plantejàvem assolida la majoria d´edat la possibilitat de canvis en profunditat del pacte constituent érem acusats ràpidament, com a mínim, de revolucionaris, recordant-nos immediatament que es necessitaria sempre el consens bipartidista del PP i el PSOE, degut al sistema de majories del Títol X de la Constitució, per poder plantejar qualsevol...

"El major honor de la meva carrera política fou no haver votat la constitució" Heribert Barrera, dixit .   In memoriam . Aquest passat cap de setmana ens va deixar un patriota, Heribert Barrera. És cert que es pot discrepar d'alguna de les seves postures polítiques, però sempre va ser una persona que va dir el que pensava, sense importar-li ser "políticament correcte". D'aquest tipus de personatges, com n'Heribert o en Vázquez Montalbán, per posar un altre exemple, de cada cop en queden menys. Una mala notícia per a la llibertat d'expressió i per a la salut democràtica del nostre País. La valentia intel·lectual, malauradament, no sol donar prebendes institucionals, i són d'admirar les persones que, des de la llibertat d'opinió, diuen sempre el que pensen. 

En 24 hores, el bipartidisme PP-PSOE ha arribat a un acord per reformar la Constitució. Dúiem 33 anys esperant, semblava que la Constitució era un text bíblic intocable, i, ara, en 24 hores, resulta que s'ha acordat revisar la Constitució, i que en menys d'un mes i mig estarà canviada. El motiu del "miracle"ha estat que els que ens governen vertaderament (i que no hem votat, visca la democràcia!), Àngela Merkel i Nicolas Sarkozy, han decidit que s'ha de posar una clàusula constitucional d'endeutament màxim. En aquest món del capitalisme feudal, allò que ordena un senyor feudal, els seus súbdits ho han d'obeir ipso facto, i així ho estan fent els súbdits espanyols, popular i "socialistes". M'enrecord que ara fa 7 anys, en José Luís Rodríguez Zapatero va presentar un projecte seriós de reforma constitucional: volia constitucionalitzar el nom de les autonomies, reformar el Senat, eliminar la discriminació de la dona en la successió hereditària a...