Toni Bennàssar

Sembla que el Govern central ha pactat amb el sindicalisme oficial (CCOO i UGT) un retard en l'edat de jubilació als 67 anys. Supòs que poc a poc s'aniran coneixent els detalls del pacte i la lletra petita del mateix. En tot cas, hi ha molts de dubtes sobre aquest acord. En primer terme, sembla que l'element essencial a partir d'ara serà els anys que dugui el treballador de cotització a la Seguretat Social. Si tenim en compte que pertanyem a un Estat en el qual el principal motor monetari és l'economia submergida, i que hi ha milions de treballadors que durant anys han fet feina sense cotitzar, podem veure el drama que s'aproxima a l'hora de jubilar-se. A més, hi ha milions de dones que han treballat en empreses familiars sense haver començat a cotitzar fins que el negoci ha estat estabilitzat i s'ha convertit en rentable. Exigir a aquesta gent que tengui ara quasi 39 anys cotitzats per poder jubilar-se als 65 anys és molt dur. I ho és molt més quan hem ...

Ahir vaig veure una gran pel·lícula. El seu títol és " Amor i altres drogues ", us la recoman. Es tracta d'una tragicomèdia molt ben aconseguida. És de destacar la interpretació de Anne Hathaway , i un argument que, partint d'uns començament que semblen propis d'una comèdia adolescent típica nord-americana, va agafant cos i es converteix en una gran història humana sobre l'amor i la malaltia. La part còmica  l'aporta la història que interpreta Jake Gyllenhaal, que fa el paper d'un visitador mèdic de l'empresa Pfizer , que aconsegueix la representació del medicament Viagra just en el moment del seu llançament. La dramàtica, Anne Hathaway, que conta la història d'una al·lota de 26 anys malalta de Parkinson. Els sacrificis que s'estan disposats a fer per amor, com afecta una malaltia a una carrera professional, o la lluita constant entre racionalitat i sentiments, conformen els ingredients morals d'una gran pel·lícula, al meu modest entend...

Si caure esdevé en inevitable, aixecar-se es converteix en imprescindible. Frase que he llegit avui dematí, escrita a mà, al suro de la seva habitació, per un nin tutelat a una llar de protecció. Jo, per la meva part, només puc dir una cosa: Em sent un privilegiat d'estar fent la feina que faig, d'haver vist el que he vist durant aquests darrers quatre anys, i del molt que n'he après gràcies a aquest ofici, tant en l'aspecte professional, com en l'humà.

Avui es difon un informe del catedràtic de geografia humana Pere Salvà que indica l'augment de la població a les Illes Balears en 304.311 persones durant els darrers 15 anys. El 88,26% d'aquests nous residents provenen de la immigració. A més, les Illes Balears som la comunitat amb més estrangers respecte a la població total, amb un 21% dels habitants. Aquestes xifres ens han de dur a reflexionar. En poc més d'una dècada hem augmentat ne gairebé un terç la població del País. En canvi, els recursos financers s'han mantingut o, fins i tot, reduït, fruit de l'expoli fiscal que pateixen les Illes per part de l'Estat. En aquest sentit, els serveis socials, la sanitat o l'educació no han vist incrementats els seus pressupostos de forma proporcional a l'increment poblacional que s'ha produït a aquesta terra. En èpoques de crisi, com l'actual, en patim les conseqüències. Ja teníem un Estat del benestar magre i ara, amb més població i menys serveis, les ...

Són la una del matí, i m'acab d'assabentar, a través d'un tweet publicat per Andrés Iniesta, que ha mort Ángel Pedraza . Ha estat un pal molt dur, per sorpresiu i inesperat. Sabia de la seva malaltia, però semblava que estava superada i que simplement era un record del passat. Durant la temporada que vaig poder compartir amb ell a l'Atlètic Balears, n'Àngel em va demostrar una proximitat, una estima i una noblesa que encara no havia vist en un entrenador de futbol. Quan qualcú es mor tot solen ser bones paraules, però en aquest cas us puc assegurar que són del tot ben certes. Amb ell vàrem viure tots els balearicos uns moments inoblidables quan, amb un equip molt justet, aconseguirem un ascens de categoria que gairebé ningú es pensava. Moments com el campionat guanyat, o el ja mític partit a Tudela, Navarra, no s'obliden fàcilment. Ara em vénen al cap els sopars compartits, les converses a la grada després dels entrenaments, les abraçades després de les victòrie...

La festivitat dels Reis dóna per acabat el Nadal. Aquestes festes solen tenir tants de partidaris com a detractors. Per un costat, sobretot si hi ha nins de per mig, el Nadal implica una època d'alegria i il·lusió, estretament vinculada a la innocentesa pura pròpia de la infància. Per un altre costat, totes aquelles persones que passen per un tràngol complicat a les seves vides, el Nadal suposa una mala època ja que accentua els sentiments de dolor i pèrdua. En aquest sentit, el Nadal implica una època de recordança de moments del passat en què, fruit de la nostàlgia, sempre es solen considerar millors.  Al marge d'apreciacions personals, el Nadal sol ser una època d'excessos. Els primers excessos solen ser els alimentaris. Es fa una ingesta de calories difícilment assumible per qualsevol cos. Bona part de les celebracions es fan asseguts a taula i això s'acaba pagant en forma d'excessos alimentaris. A més, el Nadal és una època d'excessos en la despesa. El cap...

Després de posar poemes d'altres autors al bloc des de fa temps he decidit, per aquestes festes, publicar uns versos escrits del meu puny i lletra.  Sé que les meves línies fan riure al costat dels grans poetes als que admir, però m'he decidit, des de la modèstia, començar a publicar els meus experiments amb els mots i les lletres.  Les paraules les se’n duu el vent, i les meves són molt poca cosa, però darrera elles hi ha un temps de reflexió i creació que he dedicat, aquest Nadal, als meus amics. El gran diccionari Alcover-Moll defineix l'amistat com aquell "sentiment afectuós envers d'altri, independent dels lligams de parentiu i de l'atractiu del sexe". L'afectuositat autèntica, l'amistat en definitiva, és de les poques coses coses que no es poden comprar amb doblers i, per tant, crec que s'han de valorar en extrem en aquest món materialista que vivim (o patim) tots plegats.   Poema de Nadal 2010 En les llars es passa gana en els co...

Avui hem lliurat al Parlament de les Illes Balears la memòria 2009 de l'Oficina de Defensa dels Drets del Menor que dirigesc. En total, durant l'any 2009, hem dut a terme 300 actuacions de defensa dels drets del menor, a més d'instruir 172 expedients de defensa, que han suposat un seguiment detallat del cas per part de diferents professionals i institucions. La majoria d'actuacions de defensa han anat referides a la desprotecció jurídica del menor (un 46 % del total d'actuacions de l'oficina). En quant a altres àmbits significatius, destaca un 19 % d'actuacions referides a l'àmbit educatiu. A aquesta xifra li segueix un 13 % d'actuacions referides a maltractaments de menors. Aquests casos són els més dramàtics. Quan hom ha de tractar a menors que han patit maltractament, viu situacions que el marquen per a la resta de la seva existència. Així, en el marc d'aquest 13% s'inclouen els casos d'abusos sexuals (un 2,5 % del total d'actuaci...

"La recuperación de la cultura es la primera premisa para recuperar la política de izquierda. Todos dicen que se debe mirar al centro, yo creo que se debe empezar por recuperar la izquierda".  Stefano Rodotà, professor emèrit de la Universitat de La Sapienza i coautor de la Carta Fonamental de Drets de la Unió Europea a El País de 12 de desembre dixit . N'estic fart que la resposta a una crisi econòmica espectacular que ha provocat la dreta siguin solucions d'extrema dreta. Els drets socials que han costat segles aconseguir ara seran eliminats sota la premissa de la necessària recuperació. Els que ens ho recepten són els mateixos que propugnaven la privatització dels beneficis de les grans empreses en èpoques de bonança. Aquest és el capitalisme del segle XXI, un capitalisme que privatitza els beneficis i socialitza les pèrdues amb fons públics. I jo em deman: a on és l'esquerra davant tot això? Ja no em referesc a l'esquerra partidista, en bona mesura a...

"La vida és allò que et va passant mentre estàs ocupat fent altres plans" John Lennon , en la lletra de la cançó Beautiful Boy (Darling Boy).  El dia de la nostra societat ens impedeix veure les coses amb la suficient perspectiva. Tothom es troba immers en una espiral laboral i social que dificulta plantejar-nos els gran temes vitals. L'espai d'introspecció personal és pràcticament inexistent i la gent es troba immersa en una gran fuita de cap endavant, sense aturall ni destí. S'ha arribat a un extrem a on la pròpia paraula filosofia o intel·lectual tenen un to despreciatiu en determinats àmbits. La nostra societat marca que l'individu s'ha de dedicar a fer coses "productives", a aconseguir grans objectius professionals, a tenir millors cotxes i millors cases, a fer grans viatges de luxe i a cremar la targeta de crèdit en les millors tendes de roba. Són aquests paràmetres mesurables econòmicament els que  s'empren, a dia d'avui, pe...

No fa gaire s'ha presentat l'informe Unicef 2010. Les xifres d'aquest informe donen per molt, però, d'entre elles, destacaria ara que el 24% dels nins espanyols entre 0 i 17 anys estan en risc greu de pobresa. En el marc europeu, la mitjana es situa en el 20% el risc de pobresa infantil. En aquest sentit, l'informe és clar a l'hora d'establir que els anys de bonança econòmica a l'Europa occidental no va servir per reduir el nombre de menors en risc de pobresa en la majoria de països, sinó que augmentaren. Ara, amb la crisi, s'ha incrementat encara més el número de menors en situació de risc d'exclusió social. Crec, per tot això, que és obvi que l'actual sistema capitalista no aprofita les etapes de creixement per beneficiar als més necessitats, mentre que, quan vénen mal dades, són aquests els primers en empitjorar, encara més, la seva situació. En quant a la comparativa entre països, les xifres fan empegueir, així, per posar un exemple esfer...

"El mite intern que movia les desenes de milers de comunistes no era un altre que la seva rebel·lia davant la percepció d'injustícia i la seva voluntat de lluitar per una societat millor" Carme Molinero i Pere Ysàs, en Els anys del PSUC. El partit de l'antifranquisme (1956-1981) , pàgina 17. Estic llegint en aquests moments el magnífic assaig històric d'aquests dos catedràtics d'història contemporània i he trobat una frase que resumeix el pensament comunista. Com a nét de comunista vaig entendre, des de ben petit, que la ideologia comunista, per damunt de sigles i estratègies de partit, era el fruit de la il·lusió de molta gent honrada i pobre que simplement aspirava, des de la base, a canviar les estructures d'una societat summament injusta. Aquest noble esperit fou posteriorment prostituït per múltiples dirigents que, partint de la nomenkatura estalinista i arribant a l'entreguisme monàrquic carrillista, varen acabar amb els nobles ideals de l...

L'anàlisi d'un resultat electoral es pot fer de moltes òptiques distintes. En quant a les eleccions catalanes que es celebraren ahir, el primer que s'ha de destacar és l' aclaparadora victòria de CiU després de 7 anys a l'oposició. Una CiU que s'ha distanciat molt, en quant a la seva direcció, de la CiU de Jordi Pujol. Així, i de manera sorprenent per alguns, molts dels dirigents de CiU han incorporat sense vergonya el discurs independentista en el seu llenguatge polític. A pesar de tot, s'haurà de veure en el dia a dia cap a quin camí es pren, ja que, en moltes d'ocasions, el pragmatisme del govern i la llepolia del poder fan canviar de discurs a més d'un només arribar al càrrec. En quant al tripartit, dir que el PSC-PSOE s'ha pegat una paperina de proporcions històriques. Tal i com deia ahir en el seu esplèndid article previ a les eleccions Josep Ramoneda a El País, el PSC intentava agradar a tothom i no ha acabat agradant a ningú. A més, ...

Els proppassats 18 i 19 de novembre vàrem celebrar, organitzat per l'Oficina de Defensa dels Drets del Menor, el ja III Congrés estatal sobre la defensa dels menors a les crisis de parella. En aquesta ocasió m'he de felicitat del número d'assistents, ja que es matricularen 335 persones quedant gairebé cent més sense possibilitat d'assistir-hi per manca d'aforament. Els temes tractats es basaren en dos grans blocs temàtics: la guàrdia i custòdia compartida i la violència en l'àmbit familiar. En quant a la guàrdia i custòdia compartida, s'ha de dir que vàrem triar el tema davant les darreres reformes de la legislació civil foral de Catalunya i Aragó que han prioritzat la guàrdia i custòdia compartida per davant de l'exclusiva. Aquest és un debat que s'hauria d'obrir al meu entendre a les Balears ja que tenim una compilació de Dret Civil propi infradesenvolupada. Crec que la propera legislatura s'hauria d'escometre la redacció d'un codi ...

" L'home que condiciona la seva felicitat al compliment d'un objectiu es fa esclau d'aquest " Domenico Cieri A molta de gent, els grans objectius els fan perdre la perspectiva. Aquell que sacrifica la seva vida per un gran objectiu està perdent la partida abans de començar-la. En primer lloc, perquè el camí és més important que la meta i qui s'omple d'infelicitat per arribar a la meta, quan l'aconsegueix, si és que ho fa, se n'adona que travessar la línia no valia tant d'esforç. En segon lloc, que s'ho juga tot a un únic objectiu està posant tot el seu futur en una sola carta, si aquesta li surt girada ho haurà perdut tot.

" Es pot calcular el que val un home pel nombre dels seus enemics, i la importància d'una obra d'art pels atacs que rep " Gustave Flaubert , en una carta a Louise Colet escrita el 14 de juny de 1853. L'èxit sol generar enveges i, per tant, crítiques. Cadascú ha de generar es seus propis judicis davant les persones i les obres, amb el mínim d'interferències possibles. Escoltar a tercer a l'hora d'entrar a valorar a tercers sol dur a conclusions errònies.

He vist uns homes de sang afadigada, ossos humiliats d'enllà dels segles; uns homes amb els ulls com ganivetes per fitar el cel amarg. Aquests homes no diuen mai: la nostra terra, perquè ells són la nostra terra Memòria d'un viatge Josep Maria Llompart Parlar den Josep Maria Llompart sempre m'emociona. A més d'un gran poeta, amb una obra desconeguda pel gran públic, Llompart fou, sobretot, un patriota. Defensor acèrrim de la llengua i cultura catalanes a Mallorca, lluitador en contra del gonellisme, difusor dels valors materials i immaterials del nostre País, tots els ciutadans d'aquesta terra l'hauríem de tenir en la memòria. Llompart va passar els primers anys de la seva vida a Galícia , i la castellana fou la seva primera llengua. Aquest fet no fou obstacle, retornat a Mallorca, per conèixer i estimar, amb un enamorament instantani, el patrimoni cultural i històric de la nostra terra. Llompart, que hagués pogut triar dur una vida noble i desarre...

Si em dius adéu, vull que el dia sigui net i clar, que cap ocell trenqui l'harmonia del seu cant. Que tinguis sort i que trobis el que t'ha mancat en mi. Si em dius "et vull", que el sol faci el dia molt més llarg, i així, robar temps al temps d'un rellotge aturat. Que tinguem sort, que trobem tot el que ens va mancar ahir. I així pren tot el fruit que et pugui donar el camí que, a poc a poc, escrius per a demà. Què demà mancarà el fruit de cada pas; per això, malgrat la boira, cal caminar. Si véns amb mi, no demanis un camí planer, ni estels d'argent, ni un demà ple de promeses, sols un poc de sort, i que la vida ens doni un camí ben llarg. Que tinguem sort Lluís Llach i Grande A l'hora de parlar de poesia en català, Lluís Llach és, per la seva condició de cantautor, un dels grans oblidats. Lluís Llach és un dels mestres de la poesia musicada, de la lletra convertida en art per obra i gràcia de la música. En aquest sen...

"No hemos conseguido que nuestra habla sea reconocida. Debemos crear un estándard propio del catalán en Balears" Marc González, secretari general de UM a Palma dixit (10/11/2010, Ultima Hora , pàg. 24), Una de mel, i una de sal, com casi sempre a UM. A l'hora que s'oposa a la derogació del Decret de Mínims, UM es suma, per boca del seu màxim responsable a Palma, a les tesis secessionistes en contra de la llengua catalana. El més trist és que que fa vint-i-cinc anys en Jeroni Albertí tenia les coses més clares en matèria lingüística que no els actuals dirigents uemites. La llengua estàndard és un concepte lingüístic que serveix per designar a la varietat, coneguda per tots els parlants, que s'empra en els usos formals de l'idioma. Des de la normativa fabriana, a començaments del segle passat, l'estàndard del català està perfectament fixat. Ara, dins d'una tònica blaverista preocupant, sembla que a la dreta espanyolista del PP se li pot sumar la dre...

Aquest cap de setmana he tingut l'oportunitat de ser convidat a participar a una taula rodona sobre el futur del nacionalisme polític a les Illes Balears. Els meus contertulians eren els representants polítics de PSM, ERC-Illes, Entesa per Mallorca i UM. Jo hi anava en qualitat de persona independent que duu anys lluitant per la unitat de l'esquerra política del PSOE a les Illes Balears. Fent cinc cèntims de la meva intervenció, he de dir que el meu anàlisi partia d'una realitat inqüestionable i no és altre que l'actual fragmentació del nacionalisme progressista a les Illes Balears parteix de les successives escissions que ha patit el PSM. Fins als anys 90, el PSM era la força hegemònica de l'esquerra nacionalista illenca. En els anys 90, fruit d'una escissió del PSM, neix la secció local d'ERC a les Illes Balears. L'any 2005, fruit de l'enfrontament entre els dos sectors del PSM (denominats renovadors i oficialistes), neix Entesa per Mallorca, enti...