Toni Bennàssar

Llegesc amb tristesa als diaris locals que s'ha detengut a una dona a Ca'n Picafort per haver comès un presumpte avortament il·legal que ha acabat amb la vida d'un fetus de cinc mesos. Al marge dels detalls macabres i escabrosos, que tant agraden als mitjans de comunicació, hi ha una realitat molt trista al darrera de tot plegat. La qüestió de l'avortament afecta a la intimat ètica i moral de cadascú, i és molt mal de fer expresar grans plantejaments maximalistes que siguin fàcilment extrapolables a una determinada ideologia o segment de la població. Dir, en tot cas i des de una reflexió estrictament jurídica, que tenim una legislació extremadament hipòcrita en aquest assumpte. Cínicament, si aquesta mateixa dona (pobre, immigrant i sense papers) hagués tingut doblers suficients per anar-se'n a una clínica privada de Barcelona i pagar la "tarifa" estipulada, no li hagués discutit mai ningú res, ho hauria fet tot "legal". Aquesta és la hipocresi...

Per primera vegada he d'escriure al blog de futbol amb profunda tristesa. Llegesc, amb molta preocupació, que presumpta-ment es va produir el passat cap de setmana un atac violent d'uns seguidors de l'Atlètic Balears contra un aficionat del Real Mallorca. Les úniques referències que tenc són les dels mitjans de comunicació. No sé el que ha passat realment ni en tenia constància fiins aquest moment. En tot cas dir, que si els fets són així com es descriuen, s'han de qualificar de tràgics, totalment condemnables i esper que es depurin les responsabilitats penals que se'n deriven. Em sent trist, hagi passat el que hagi passat, de veure com, per primera vegada, s'ha relacionat el bon nom del Club i la seva afició amb actes violents.

Va néixer un 4 d'agost, curiosament el mateix dia que Rodríguez Zapatero. Avui s'ha convertit amb el primer president negre de la història dels Estats Units (i amb un segon nom d'origen musulmà). Obama s'ha fet fotos, durant la cerimònia d'investidura, davant l'estàtua del president que va fer possible que ell fos allà, Abraham Lincoln. Els negres han passat, en menys de dues generacions, de no tenir drets civils a molts d'Estats de la Unió a arribar a la presidència dels Estats Units. Deixa el mandat, avui mateix, un president que passarà a la història com un dels pitjors presidents dels Estats Units. Ha dilapidat la bona situació econòmica que li havia deixat Bill Clinton i ha ficat al Món en unes guerres i una inestabilitat que no se sap com acabarà. Hi ha moltes esperances en Obama, això és perillós. Supòs que algunes de les il·lusions col·lectives es compliran, altres no. Me'n record de l'esperança que ens va provocar a molts el canvi de govern ...

Dissabte passat vaig tenir l'oportunitat de llegir un gran article del compatriota ferrioler Francesc Bujosa. L'article tracta, una vegada més (se'n va convertint en un expert), sobre l'Atlètic Balears. Curiosament, els articles publicats a aquest blog que han generat més polèmica han tractat sobre el futbol, i he rebut algunes crítiques per la meva defensa de la història esquerranosa de l'Atlètic Balears front al caràcter dretà i monàrquic del Mallorca (basti veure el nom de Reial i l'origen "alfonsí" dels barralets). En tot cas, dir que vaig gaudir molt amb l'article den Francesc, i que, a pesar d'anar coers de segona B, d'estar carregats de deutes i de no tenir gairebé cap ajut institucional ni privat, em sent, i em sentiré sempre, orgullós de pertànyer al club al qual pertany. Un club al qual hi duc més de 20 anys de soci i 5 de directiu.

Middelman, president de Fomento del Turismo i director general d'Air Berlín ha tornat a menypreuat a tots els mallorquins. En un discurs oficial, ha amollat les següents perles : "La discusión lingüística nos cuesta clientes porque millones de personas que vienen a España a aprender español se van a otros sitios por la discusión lingüística existente en las islas" "cuando salimos fuera, a Balears se la identifica con España, porque Balears es España, y aquí parece haber una necesidad de querer separarnos cuando éste es un país rico por su diversidad" "Estamos sufriendo la dictadura de las minorías, habría que cambiar el sistema electoral para que gobiernen los que tienen más votos, porque aquí están mandando los que tienen menos votos" Es veu que s'ha perdut ja la vergonya i que tot val si té per fiinalitat destruir una llengua mil vegades maltractada durant els darrers trenta anys. M'agradaria que, dins aquest cosmopolitisme, fes un discurs se...

He llegit estorat com el cap de l'exèrcit espanyol a les Illes Balears, Sr. Juan Carlos Domingo Guerra, ha declarat que l'exèrcit era "una de les primeres fonts d'ocupació, o fins i tot la principal" a les Illes. Mira tu, que jo me pensava que ho era el turisme, seguit de l'oferta complementària de serveis. Per no parlar de la indústria o de la pagesia o del sector quaternari. Es veu que no, que la principal font d'ocupació dels mallorquins és el gloriós exèrcit espanyol. Idò ja ho sabeu, a donar gràcies, ja que sense el color caqui es veu que els mallorquins no tenen cap possibilitat de trobar feina.

He d'advertir, en primer terme, que no sóc economista, i de macroeconomia en sé el que he llegit i la instrucció d'un any que em donaren durant la carrera de Dret. Ara el tema de debat és el finançament autonòmic i la seva revisió. Sembla que el President del Govern espanyol va fent rondes d'entrevistes per intentar consensuar un model que deixi satisfets a tothom. Cosa difícil el propòsit de ZP. Durant dècades, les plusvàlues generades per les Illes Balears han anat a millorar les condicions de vida dels ciutadans d'altres Comunitats Autònomes. Ara, aquestes Comunitats, es neguen a perdre el privilegi. El resultat és que a Extremadura hi ha un ordinador per cada dos nins i a les Illes Balears un ordinador per cada catorze. El resultat és que els ciutadans d'Andalusia tindran línies d'ADSL gratis total pel simple fet de ser andalusos. El resultat és que que s'estan construint TGVs al llarg de tota la península i aquí hem de plorinyar per a què ens paguin un ...

D'aquí un poc partesc cap a la manifestació del 31 de desembre. Ja fa anys que hi vaig, des de finals de la meva adolescència. N'hem viscudes de tots colors, de banyades i de mogudes, de tranquil·les i de calentes. Encara me'n record de quan es feia la mani el propi dia 31, poc abans dels sopars i els rems. També record quan a la plaça de Cort, el dia 31 dematí, hi anava a desfilar l'exèrcit, i es muntava una cridòria ben grossa en contra dels soldats espanyols (a dia d'avui substituïts per la policia municipal, quins canvis!). En tot cas, és paradoxal que facem la manifestació dia 30 de sembre, el mateix dia en què, a l'any 1833, el ministre espanyol Javier de Burgos va dividir Espanya, a imatge i semblança de la França centralista borbònica, en províncies. Per ventura, qualque anys d'aquest, hauríem de dur una pancarta que digués, en record d'aquest fet, "Illes Balears província? mai més!".

Torna el Nadal. Torna el terror a Terra Santa. No sé si ho fan aposta els dirigents israelians, però sembla que volen emular el Nou Testament i repetir, per les mateixes dates, una matança de sants innocents. A la Franja de Gaza l'exèrcit israelià ha mort més de 220 palestins . No entenc com un Estat construir sobre la base de perseguits pel genocidi nazi ara pugui cometre aquestes atrocitats. Es veu que la crueltat és repetitiva en l'ésser humà.

Hem passat en poc menys d'una dècada, d'un debat sobre la implantació a escala europea de la jornada laboral de 35 hores setmanals, a imatge i semblança de la França progressista de Jospin, a què els ministres de treball de la Unió Europea aprovessin una directiva que permetria jornades laborals de 65 hores. Avui, afortunadament i amb l'oposició del Partit Popular europeu, s'ha tomat al Parlament europeu la proposta de directiva. El mes de juny hi ha eleccions al Parlament europeu, la participació sol ser mínima, però coses com aquesta ens duen a recordar que la proclamada defunció de les ideologies, i la desaparició de les esquerres i dretes a nivell planetari, no es tal, i que tornen, molt probablement, temps de resistència i lluita pels treballadors europeus.

Article d'opinió aparegut al Diario de Mallorca de dia 11 de desembre de 2008, pàgina 38; Drets humans i democràcia política Antoni Bennàssar Moyà Dia 10 de desembre de 1948, ara fa ja seixanta anys, l’Assemblea General de les Nacions Unides proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans. El món acabava de sortir de la II Guerra Mundial, els països que havien combatut encara ensumaven el terror i la barbàrie de les potències de l’Eix feia empegueir les consciències. L’ésser humà hagué de veure com s’havien creat autèntics centres d’extermini humà, els camps de concentració, i com s’havia justificat, en nom d’una suposada superioritat ària, qualsevol atemptat contra la dignitat de la persona. Semblava que un “mai més” era l’element comú que havia d’agermanar tots els països, participants o no, del conflicte bèl·lic. La Declaració Universal dels Drets Humans fou un propòsit bonic, però d’inici ja va topar amb grans dificultats per poder ser aplicada de forma efectiva...

Fa 30 anys que es va aprovar la Constitució espanyola. Ara sembla descartada la seva reforma. Una reforma necessària des de la perspectiva democràtica. Recordem que tenim una Constitució que, encara i de manera vergonyosa, inclou la pena de mort al seu articulat. A més, és una Constitució marcada per un moment històric que furta qualsevol possibilitat de construir un autèntic Estat federal. Recordem que tenim un Senat inútil que dista molt de la cambra alta dels Estats federals, allà a on els senadors representen de forma prioritària els territoris i els seus interessos enlloc de a la població. A més, la Constitució del 78 furta, entre altres coses, la possibilitat de què les diferents Comunitats es puguin federar entre elles. Tot això es feu, com és obvi, pensant en els Països Catalans (no m'imagin una hipotètica i perillosa federació entre La Rioja i Múrcia que no deixés dormir als polítics madrilenys). Aprofitant l'avinentesa, el Centro de Investigaciones Sociológicas espany...

Antònia Ordinas surt rient de la presó. Diu que enyora el seu canet i que escriurà un llibre titulat "La canción del Cola Cao"allà a on ho contarà "tot". En una situació de crisi econòmica generalitzada, en la qual milers de famílies ho passen malament per poder anar a comprar bens de primera necessitat veure aquests espectacles fan mal al cor i a la intel·ligència. Si a n'això li sumam el judici del cas cavallistes, amb quatre bancades d'acusats integrades per batlles i alts càrrecs populars la cosa ja sobrepassa tots els extrems. Si veim després el Parlament, amb sis imputats als escons, la cosa ja sobrepassa tots els límits. La veritat és que l'espectacle de la política illenca fa empegueir. Supòs que des de l'operació "mans netes" protagonitzada pel jutge Falcone a la Itàlia de començament dels anys noranta mai s'havia vist una trama corrupta com l'actual. I segur que encara hi ha coses grosses per venir (IB3 i Palma Arena apunt...

Dijous i divendres passat celebrarem a la UIB el primer congrés sobre la defensa dels menors a les crisis de parella. Foren dos dies de molta intensitat i reflexió sobre els problemes dels menors d'edat quan la parella que formaven els seus progenitors es disol. L'organització d'un congrés implica de mesos de feina i més si es fa des de l'estalvi dels doblers públic i de manera autogestionada. En tot cas, crec que el resultat ha estat força positiu i esperem que l'any que ve ho poguem repetir.

Intervenció a la tertúlia de bitòlegs d'Ona Mallorca sobre el Facebook i les xarxes socials a internet.

Tornam a ser portada de tots els diaris estatals. S'ha condemnat a 3 anys de presó al batlle de Llucmajor, Lluc Tomàs, i a 6 al seu soci de govern, el polític anticatalanista Joaquín Rabasco. Ara el PP demana un temps de "reflexió", però ara per ara ni l'ha suspès de militància, ni l'ha expulsat, ni ha demanat que dimiteixi de batlle. Es veu que per això no necessiten consell del comitè d'ètica. Resulta cínic, en tot cas, que aquells que demanaven a crits la dimissió del diputat de UM Bartomeu Vicens (que consti, en tot cas, que trob que hauria de dimitir), ara mirin cap un altre cantó, tant amb el cas d'un batle seu condemnat, com en els casos dels altres quatre imputats que tenen i mantenen l'escó del PP al Parlament de les Illes Balears. Coses veurem...

Llegesc amb indignació com a Andalusia posaran internet gratis total a tots els ciutadans pel simple fet de ser andalusos. Tot plegat costarà un mínim de 70 milions d'euros cada any. Mentre, aquí, som els que més pagam i els que menys rebem de l'Estat. Ah, i tenim un ordinador per cada 14 nins a les nostres escoles. Resulta, en definitiva, que els nostres impostos serveixen per iniciatives tan "solidàries" com aquesta de l'adsl gratis d'Andalusia. Quan pagui aquest mes els 45 euros de la meva quota d'adsl pensaré amb la mala sort de no ser ciutadà d'una regió privilegiada com Andalusia que empra els nostros imposts per regalets com aquest. I llevonces, quan reclamam un finançament just pel nostre País, encara ens acusen els nacionalistes espanyols de "insolidaris". Vergonya cavallers, vergonya.

Del trio de les Açores, afortunadament, ja no en queda cap. Els tres "líders" que ficaren el món en la pitjor crisi econòmica de les darreres dècades estan ja fora de la política activa. Un és intentant posar pau a Orient Mitjà, paradoxal la cosa. L'altre, es dedica a donar conferències contra l'ecologisme; segueix amb la seva línia. El darrer, acaba de retirar-se ara, i se n'anirà a Texas amb capell de cowboy anant a veure, de tant en tant, amb una bossa de crispetes com es reprenen les execucions "humanitaries" que duu a terme el seu germanet, governador de Florida, Jeb Bush.

Reclamam que els nostres metges i infermeres ens atenguin en la nostra llengua, llengua oficial i pròpia d'aquest País segons l'article 4 de l'Estatut d'Autonomia. Volem que es respectin els nostres majors, molts d'ells monolingües catalanoparlants i que es troben incòmodes o que no es saben expressar bé parlant en castellà. Volem que els treballadors de la sanitat pública tenguin les mateixes obligacions que la resta de funcionaris públics en matèria lingüística. Volem poder comunicar-nos en tranquil·litat amb aquells a qui confiam la nostra salut i la nostra intimitat. Volem, en definitiva, ser un territori normal, o algú s'imagina un metge fent feina a un hospital de Washington que no sabés parlar anglès?

Avui s'ha iniciat el canvi polític als Estats Units. Fa vuit anys, va guanyar George Bush Jr. per un sol vot. Recordem que fou president per 5 vots contra 4 en una polèmica sentència del Tribunal Suprem dels Estats Units. El seu rival, All Gore, ha passat a la història com el polític que, des de la vicepresidència, havia aconseguit introduir els Estats Units a l'era d'internet (no de bades, quan va deixar la política, Apple el va fitxar tot d'una pel seu consell d'administració). El guanyador per 1 sol vot, George Bush Jr., ha passat a la història per haver ficat els Estats Units en guerres sense fi, que tenen els morts per milers, i per haver dut l'economia sanejada deixada per Clinton a la pitjor crisi econòmica des de el crack del 29. Ara, sent una cosa impensable fa uns pocs anys, per primera vegada s'ha elegit un president de raça negre i d'orígens humils. Va derrotar aquest president, a més, a Hillary Clinton en les primàries del seus partit. Una H...