Toni Bennàssar

Dijous i divendres passat celebrarem a la UIB el primer congrés sobre la defensa dels menors a les crisis de parella. Foren dos dies de molta intensitat i reflexió sobre els problemes dels menors d'edat quan la parella que formaven els seus progenitors es disol. L'organització d'un congrés implica de mesos de feina i més si es fa des de l'estalvi dels doblers públic i de manera autogestionada. En tot cas, crec que el resultat ha estat força positiu i esperem que l'any que ve ho poguem repetir.

Intervenció a la tertúlia de bitòlegs d'Ona Mallorca sobre el Facebook i les xarxes socials a internet.

Tornam a ser portada de tots els diaris estatals. S'ha condemnat a 3 anys de presó al batlle de Llucmajor, Lluc Tomàs, i a 6 al seu soci de govern, el polític anticatalanista Joaquín Rabasco. Ara el PP demana un temps de "reflexió", però ara per ara ni l'ha suspès de militància, ni l'ha expulsat, ni ha demanat que dimiteixi de batlle. Es veu que per això no necessiten consell del comitè d'ètica. Resulta cínic, en tot cas, que aquells que demanaven a crits la dimissió del diputat de UM Bartomeu Vicens (que consti, en tot cas, que trob que hauria de dimitir), ara mirin cap un altre cantó, tant amb el cas d'un batle seu condemnat, com en els casos dels altres quatre imputats que tenen i mantenen l'escó del PP al Parlament de les Illes Balears. Coses veurem...

Llegesc amb indignació com a Andalusia posaran internet gratis total a tots els ciutadans pel simple fet de ser andalusos. Tot plegat costarà un mínim de 70 milions d'euros cada any. Mentre, aquí, som els que més pagam i els que menys rebem de l'Estat. Ah, i tenim un ordinador per cada 14 nins a les nostres escoles. Resulta, en definitiva, que els nostres impostos serveixen per iniciatives tan "solidàries" com aquesta de l'adsl gratis d'Andalusia. Quan pagui aquest mes els 45 euros de la meva quota d'adsl pensaré amb la mala sort de no ser ciutadà d'una regió privilegiada com Andalusia que empra els nostros imposts per regalets com aquest. I llevonces, quan reclamam un finançament just pel nostre País, encara ens acusen els nacionalistes espanyols de "insolidaris". Vergonya cavallers, vergonya.

Del trio de les Açores, afortunadament, ja no en queda cap. Els tres "líders" que ficaren el món en la pitjor crisi econòmica de les darreres dècades estan ja fora de la política activa. Un és intentant posar pau a Orient Mitjà, paradoxal la cosa. L'altre, es dedica a donar conferències contra l'ecologisme; segueix amb la seva línia. El darrer, acaba de retirar-se ara, i se n'anirà a Texas amb capell de cowboy anant a veure, de tant en tant, amb una bossa de crispetes com es reprenen les execucions "humanitaries" que duu a terme el seu germanet, governador de Florida, Jeb Bush.

Reclamam que els nostres metges i infermeres ens atenguin en la nostra llengua, llengua oficial i pròpia d'aquest País segons l'article 4 de l'Estatut d'Autonomia. Volem que es respectin els nostres majors, molts d'ells monolingües catalanoparlants i que es troben incòmodes o que no es saben expressar bé parlant en castellà. Volem que els treballadors de la sanitat pública tenguin les mateixes obligacions que la resta de funcionaris públics en matèria lingüística. Volem poder comunicar-nos en tranquil·litat amb aquells a qui confiam la nostra salut i la nostra intimitat. Volem, en definitiva, ser un territori normal, o algú s'imagina un metge fent feina a un hospital de Washington que no sabés parlar anglès?

Avui s'ha iniciat el canvi polític als Estats Units. Fa vuit anys, va guanyar George Bush Jr. per un sol vot. Recordem que fou president per 5 vots contra 4 en una polèmica sentència del Tribunal Suprem dels Estats Units. El seu rival, All Gore, ha passat a la història com el polític que, des de la vicepresidència, havia aconseguit introduir els Estats Units a l'era d'internet (no de bades, quan va deixar la política, Apple el va fitxar tot d'una pel seu consell d'administració). El guanyador per 1 sol vot, George Bush Jr., ha passat a la història per haver ficat els Estats Units en guerres sense fi, que tenen els morts per milers, i per haver dut l'economia sanejada deixada per Clinton a la pitjor crisi econòmica des de el crack del 29. Ara, sent una cosa impensable fa uns pocs anys, per primera vegada s'ha elegit un president de raça negre i d'orígens humils. Va derrotar aquest president, a més, a Hillary Clinton en les primàries del seus partit. Una H...

Interessant article del cap d'esports del Diari de Balears , Pep Verger, sobre el Real Mallorca, l'Atlètic Balears, l'esquerra i la dreta d'aquest País. Ho podeu llegir al següent enllaç . Aquí un petit fragment del mateix: " És prou evident que hi ha moltes similituds entre la rivalitat que mantenen l’Atlètic de Madrid i el Reial Madrid i la que encara perdura entre el Reial Mallorca i l’Atlètic de Balears. Segur que tots vostès són ben conscients de l’analogia entre el Reial Mallorca i el Reial Madrid. De la mateixa manera, les semblances entre l’Atlètic Balears i l’Atlètic de Madrid són també nombroses. En aquest sentit, el conjunt blanc-i-blau sempre ha estat més a prop del poble, de la classe treballadora. El Mallorca, en canvi, ha estat un equip tradicionalment lligat a la classe dominant, als botifarres de Palma. L’Atlètic Balears, com l’Atlètic de Madrid, sempre ha estat un equip més proper a l’esquerra i s’ha vist perjudicat pels poderosos.De fet, ja saben...

Llegesc al Diari de Balears que els ciutadans de les Illes Balears som els que suportam una pressió fiscal municipal més alta. El finançament municipal és una de les grans assignatures pendents de la política espanyola. En tot cas, resulta paradoxal que un dels països que generam més riquesa de l'Estat haguem de sotmetre a tan elevada càrrega fiscal als nostres contribuients. La qüestió del finançament municipal s'ha d'arreglar, però també ho ha de fer el continu expoli fiscal patit per una terra que presenta una balança tan esbiaxada en favor d'un Estat central que escanya tant al ciutadans illencs com al conjunt de la seva economia de forma indirecta. La manca de recursos obliga als Ajuntaments a gravar a la ciutadania amb impostos i taxes molt més elevades que als de la resta de l'Estat si volen mantenir uns mínims de qualitat en els serveis públics. I en època de crisi, no estam, ni molt manco, per desincentivar el consum i la inversió mitjançant elevades càrr...

Llegesc amb alegria al Diari de Balears que es planteja per part del Govern de les Illes la construcció d'una facultat de medicina a les Illes Balears. Aquesta és una de les grans mancances que presenta aquest país des de un punt de vista educatiu. És inaudible que gairebé totes les Comunitats Autònomes tenguin a dia d'avui, i finançades en part amb els imposts dels ciutadans illencs, facultats de medicina i que, nosaltres, estiguem sense la possibilitat de formar als nostres propis metges amb la nostra pròpia llengua. A més, no oblidem que una facultat de medicina no només té finalitats formatives, sinó que serveix de motor dinamitzador de la investigació i la ciència del seu entorn.Tenim la gran experiència positiva de les escoles universitàries de infermeria i fisioteràpia que, amb bona feina, duen anys formant a professionals que s'integren al nostre sistema de salut. Sense oblidar els estudis de biologia illencs que tenen un important prestigi a l'Estat i a la ...

He tengut l'oportunitat, aquesta setmana, de veure una estona, en directe, el debat sobre l'estat de la Comunitat. L'espectacle, amb quatre imputats a la Sala, no fou gaire agradable. El discurs de la portaveu dels populars fou dels de més baix nivell que he vist. Ni el llenguatge, ni les formes, ni l'agressivitat estaren al nivell desitjat. A més, el bilingüisme tornà a estar a l'ordre del dia. A cada frase n'hi havia dues o tres expressions en castellà, no fos cosa que qualcú l'acusés d'excessivament catalanista. Quan ho veia, recordava aquells discursos que seguia d'infant, allà a on Gabriel Cañellas omplia el discurs polític amb frases de la pagesia mallorquina (a pesar de venir ell, com no, de casa senyora). O els discursos del president més breu de l'autonomia, Cristòfol Soler, que fou durament criticat entre els seus per fer servir el català literari en els seus discursos de president (llengua estàndard que no ha tornat a fer servir cap al...

Avui comença el debat sobre l'estat del país. Sent a primera hora del matí a Rosa Estaràs per la ràdio. Diu que els populars tenen una "conducta ejemplarizante (sic), expulsam als corruptes del partit i apoyam (sic) a n'es nostros compañeros (sic) que no ho són". El debat començarà amb quatre imputats asseguts als que haurien de ser nobles bancs del Parlament. Tres dels imputats són del PP, el que resta, de UM. José Juan Cardona, exconseller, imputat pel cas Cola Cao; Jaume Font, exconseller, imputat pel cas PTM; Catalina Soler, portaveu del PP, imputada pel cas cavallistes; Bartomeu Vicens, actual portaveu de UM al Parlament, imputat pel cas Son Oms. Que continuï idò aquest comportament ejemplarizante .

Les Illes Balears hem estat, una vegada més, portada de tots els diaris estatals. Una gerent d'un consorci públic va enterrar aprop de cinquanta milions de les antigues pessetes dins una capsa de cola cao dins un solc de cols que tenia al seu xalet. La imatge del fiscal arromengat, la policia cavant i el rateret a l'aguait supera al millor Berlanga. El trist és que aquest espectacle no és ficció i que els doblers enterrats són d'origen públic. Fa empegueir que, en una època en la qual la gent ho està passant molt malament per arribar a final de mes, i en que els exclosos socials augmenten dia a dia, hi hagi poquesvergonyes que fiquen mà a la caixa pública per robar allò que és de tots. I la cosa, els darrers anys, ha anat a pitjor. En fa deu que es va fotre defora a un president del Govern que semblava totpoderós per haver gestionat el cobrament de comissions il·legals en favor del PP per un valor d'uns cinquanta milions de pessetes. En l'època de Jaume Matas, sembl...

Zapatero sembla que es vol convertir en el líder mundial de l'abolició de la pena de mort. Per coherència, no obstant, convendria que comencés pel seu Estat i per la seva Constitució, l'espanyola. Així, m'agradaria recordar que la Constitució espanyola de 1978 és de les poques europees que encara inclouen, de forma vergonyosa, la pena de mort en el seu articulat. Per tot això, si en Zapatero vol ser un líder polític coherent, hauria d'impulsar de forma immediata una reforma del text constitucional espanyol enlloc de donar discursos grandiloqüents a l'àmbit internacional.

Article aparegut al diari Ultima Hora el dissabte 20 de setembre de 2008 a la pàgina 45. Educació i igualtat social Antoni Bennàssar Moyà [1] Com cada any, comença a mitjan setembre un nou curs escolar. L’educació, i en especial l’escola, és un dels principals elements conformadors de les característiques bàsiques d’una societat. Així, una de les grans revolucions que ha permès, durant els dos darrers segles, forjar una societat més justa, ha estat la implantació d’un sistema públic i gratuït d’ensenyament a la majoria d’estats del món. L’avenç que implica que un infant pugui rebre una formació estàndard, al marge de la renda dels seus pares, és un dels pilars bàsics de l’estat social i democràtic de dret. Així, només es pot construir una societat lliure sobre la base de ciutadans formats, i l’existència de l’escola pública com a element bàsic de l’aprenentatge de l’individu és un requisit inexcusable per aconseguir un model social avançat i democràtic. D’aquesta manera,...

Un any més es celebrar l'onze de setembre. Efemèride de derrotes, es commemora amb tristor a diferents llocs del món la caiguda de Catalunya davant les tropes castellanes i borbòniques de Felip V, la caiguda del govern popular de Salvador Allende a Xile i la caiguda de les torres bessones a Nova York. Aquest any, el Tribunal Constitucional ha volgut sumar una nova derrota a la llista d'efemèrides. Mitjançant una polèmica sentència, ha prohibit que el president d'Euskadi pugui cridar a consulta al seu poble. Es prohibeix una consulta popular que ni tenia caràcter vinculant ni era pròpiament un referèndum. Aquesta decisió ha implicat una nova derrota de la democràcia directa a l'Estat espanyol. Sembla que molts del prohoms de l'Estat pensen que els referèndums els carrega el dimoni, i malament va un poble que s'avesa a ser consultar a les urnes. La Sentència té perles jurídiques molt sucoses: La Ley recurrida presupone la existencia de un sujeto, el “Pueblo Vasco...

Participació a la tertúlia sobre noves tecnologies d'Ona Mallorca. Tema del programa: la recerca de feina a través d'internet.

El Diari de Balears fa una votació sobre quin és el club esportiu més estimat a les Illes Balears. Per ara anam líders nosaltres. La votació es por fer al següent enllaç .

Llegesc que Carlos Delgado, batlle de Calvià, ha introduït l'himne espanyol, la marxa de gradaneros , als actes de celebració de l'arribada de Jaume I a Peguera. A més, i com a mesura adjunta, s'ha eliminat (oh, pecat!) Els Segadors del repertori de l'orquestra municipal del consistori calvianer. Aquestes decisions són lògiques en virtut de la particular interpretació de la història que tenen alguns. Així, el proper que ens queda sentir és que Jaume I, un destacat membre de la dinastia borbònica (arrelada, com es veu, des de sempre a Espanya), va desembarcar a Mallorca amb una rojigualda al coll i xiulant l'himne d'Espanya. Espanya, una realitat existent des de la prehistòria, identificada per la llengua castellana, parlada pel bon rei aragonès (que no català), Jaume I (o Jaime Primero, millor, que era com li deien a l'època). PS. Parlant seriosament, i posats a desmuntar mentides, m'agradaria recordar que Els Segadors no sonen a les Illes arran d'un...

Divendres passat vaig tenir l'oportunitat de dinar, convidat per l'Obra Cultural Balear, amb Mònica Sabata, portaveu de la Plataforma pel Dret a Decidir . Es va parlar de la situació política al Principat, de la campanya decideixo decidir, de la implantació de la plataforma al conjunt dels Països Catalans, de la sentència del constitucional sobre l'Estatut català i de moltes altres coses. A jo, a títol personal, el que em sembla trist és que hagem d'articular, en ple segle XXI, moviment cívics que defensin una cosa tan bàsica com és el dret d'un poble a decidir lliurament el seu futur. El dret a decidir és la base de la democràcia i s'ha de lluitar per aconseguir que aquest dret estigui present a l'Estat espanyol en l'aspecte nacional. Defensar el dret d'autodeterminació de les col·lectivitats no implica, ni molt manco, defensar la independència de cap territori; simplement suposa defensar el principi bàsic democràtic que són els vots els que han de...