Toni Bennàssar

Llegesc amb alegria al Diari de Balears que es planteja per part del Govern de les Illes la construcció d'una facultat de medicina a les Illes Balears. Aquesta és una de les grans mancances que presenta aquest país des de un punt de vista educatiu. És inaudible que gairebé totes les Comunitats Autònomes tenguin a dia d'avui, i finançades en part amb els imposts dels ciutadans illencs, facultats de medicina i que, nosaltres, estiguem sense la possibilitat de formar als nostres propis metges amb la nostra pròpia llengua. A més, no oblidem que una facultat de medicina no només té finalitats formatives, sinó que serveix de motor dinamitzador de la investigació i la ciència del seu entorn.Tenim la gran experiència positiva de les escoles universitàries de infermeria i fisioteràpia que, amb bona feina, duen anys formant a professionals que s'integren al nostre sistema de salut. Sense oblidar els estudis de biologia illencs que tenen un important prestigi a l'Estat i a la ...

He tengut l'oportunitat, aquesta setmana, de veure una estona, en directe, el debat sobre l'estat de la Comunitat. L'espectacle, amb quatre imputats a la Sala, no fou gaire agradable. El discurs de la portaveu dels populars fou dels de més baix nivell que he vist. Ni el llenguatge, ni les formes, ni l'agressivitat estaren al nivell desitjat. A més, el bilingüisme tornà a estar a l'ordre del dia. A cada frase n'hi havia dues o tres expressions en castellà, no fos cosa que qualcú l'acusés d'excessivament catalanista. Quan ho veia, recordava aquells discursos que seguia d'infant, allà a on Gabriel Cañellas omplia el discurs polític amb frases de la pagesia mallorquina (a pesar de venir ell, com no, de casa senyora). O els discursos del president més breu de l'autonomia, Cristòfol Soler, que fou durament criticat entre els seus per fer servir el català literari en els seus discursos de president (llengua estàndard que no ha tornat a fer servir cap al...

Avui comença el debat sobre l'estat del país. Sent a primera hora del matí a Rosa Estaràs per la ràdio. Diu que els populars tenen una "conducta ejemplarizante (sic), expulsam als corruptes del partit i apoyam (sic) a n'es nostros compañeros (sic) que no ho són". El debat començarà amb quatre imputats asseguts als que haurien de ser nobles bancs del Parlament. Tres dels imputats són del PP, el que resta, de UM. José Juan Cardona, exconseller, imputat pel cas Cola Cao; Jaume Font, exconseller, imputat pel cas PTM; Catalina Soler, portaveu del PP, imputada pel cas cavallistes; Bartomeu Vicens, actual portaveu de UM al Parlament, imputat pel cas Son Oms. Que continuï idò aquest comportament ejemplarizante .

Les Illes Balears hem estat, una vegada més, portada de tots els diaris estatals. Una gerent d'un consorci públic va enterrar aprop de cinquanta milions de les antigues pessetes dins una capsa de cola cao dins un solc de cols que tenia al seu xalet. La imatge del fiscal arromengat, la policia cavant i el rateret a l'aguait supera al millor Berlanga. El trist és que aquest espectacle no és ficció i que els doblers enterrats són d'origen públic. Fa empegueir que, en una època en la qual la gent ho està passant molt malament per arribar a final de mes, i en que els exclosos socials augmenten dia a dia, hi hagi poquesvergonyes que fiquen mà a la caixa pública per robar allò que és de tots. I la cosa, els darrers anys, ha anat a pitjor. En fa deu que es va fotre defora a un president del Govern que semblava totpoderós per haver gestionat el cobrament de comissions il·legals en favor del PP per un valor d'uns cinquanta milions de pessetes. En l'època de Jaume Matas, sembl...

Zapatero sembla que es vol convertir en el líder mundial de l'abolició de la pena de mort. Per coherència, no obstant, convendria que comencés pel seu Estat i per la seva Constitució, l'espanyola. Així, m'agradaria recordar que la Constitució espanyola de 1978 és de les poques europees que encara inclouen, de forma vergonyosa, la pena de mort en el seu articulat. Per tot això, si en Zapatero vol ser un líder polític coherent, hauria d'impulsar de forma immediata una reforma del text constitucional espanyol enlloc de donar discursos grandiloqüents a l'àmbit internacional.

Article aparegut al diari Ultima Hora el dissabte 20 de setembre de 2008 a la pàgina 45. Educació i igualtat social Antoni Bennàssar Moyà [1] Com cada any, comença a mitjan setembre un nou curs escolar. L’educació, i en especial l’escola, és un dels principals elements conformadors de les característiques bàsiques d’una societat. Així, una de les grans revolucions que ha permès, durant els dos darrers segles, forjar una societat més justa, ha estat la implantació d’un sistema públic i gratuït d’ensenyament a la majoria d’estats del món. L’avenç que implica que un infant pugui rebre una formació estàndard, al marge de la renda dels seus pares, és un dels pilars bàsics de l’estat social i democràtic de dret. Així, només es pot construir una societat lliure sobre la base de ciutadans formats, i l’existència de l’escola pública com a element bàsic de l’aprenentatge de l’individu és un requisit inexcusable per aconseguir un model social avançat i democràtic. D’aquesta manera,...

Un any més es celebrar l'onze de setembre. Efemèride de derrotes, es commemora amb tristor a diferents llocs del món la caiguda de Catalunya davant les tropes castellanes i borbòniques de Felip V, la caiguda del govern popular de Salvador Allende a Xile i la caiguda de les torres bessones a Nova York. Aquest any, el Tribunal Constitucional ha volgut sumar una nova derrota a la llista d'efemèrides. Mitjançant una polèmica sentència, ha prohibit que el president d'Euskadi pugui cridar a consulta al seu poble. Es prohibeix una consulta popular que ni tenia caràcter vinculant ni era pròpiament un referèndum. Aquesta decisió ha implicat una nova derrota de la democràcia directa a l'Estat espanyol. Sembla que molts del prohoms de l'Estat pensen que els referèndums els carrega el dimoni, i malament va un poble que s'avesa a ser consultar a les urnes. La Sentència té perles jurídiques molt sucoses: La Ley recurrida presupone la existencia de un sujeto, el “Pueblo Vasco...

Participació a la tertúlia sobre noves tecnologies d'Ona Mallorca. Tema del programa: la recerca de feina a través d'internet.

El Diari de Balears fa una votació sobre quin és el club esportiu més estimat a les Illes Balears. Per ara anam líders nosaltres. La votació es por fer al següent enllaç .

Llegesc que Carlos Delgado, batlle de Calvià, ha introduït l'himne espanyol, la marxa de gradaneros , als actes de celebració de l'arribada de Jaume I a Peguera. A més, i com a mesura adjunta, s'ha eliminat (oh, pecat!) Els Segadors del repertori de l'orquestra municipal del consistori calvianer. Aquestes decisions són lògiques en virtut de la particular interpretació de la història que tenen alguns. Així, el proper que ens queda sentir és que Jaume I, un destacat membre de la dinastia borbònica (arrelada, com es veu, des de sempre a Espanya), va desembarcar a Mallorca amb una rojigualda al coll i xiulant l'himne d'Espanya. Espanya, una realitat existent des de la prehistòria, identificada per la llengua castellana, parlada pel bon rei aragonès (que no català), Jaume I (o Jaime Primero, millor, que era com li deien a l'època). PS. Parlant seriosament, i posats a desmuntar mentides, m'agradaria recordar que Els Segadors no sonen a les Illes arran d'un...

Divendres passat vaig tenir l'oportunitat de dinar, convidat per l'Obra Cultural Balear, amb Mònica Sabata, portaveu de la Plataforma pel Dret a Decidir . Es va parlar de la situació política al Principat, de la campanya decideixo decidir, de la implantació de la plataforma al conjunt dels Països Catalans, de la sentència del constitucional sobre l'Estatut català i de moltes altres coses. A jo, a títol personal, el que em sembla trist és que hagem d'articular, en ple segle XXI, moviment cívics que defensin una cosa tan bàsica com és el dret d'un poble a decidir lliurament el seu futur. El dret a decidir és la base de la democràcia i s'ha de lluitar per aconseguir que aquest dret estigui present a l'Estat espanyol en l'aspecte nacional. Defensar el dret d'autodeterminació de les col·lectivitats no implica, ni molt manco, defensar la independència de cap territori; simplement suposa defensar el principi bàsic democràtic que són els vots els que han de...

Tothom està de dol per la terrible desgràcia que ha passat a l'aeroport de Barajas. Tot plegat duu a la reflexió. Estam posant diàriament les nostres vides en mans de companyies privades, que declaren pèrdues, acomiaden treballadors, i que pretenen, per damunt de tot, oferir els seus productes al millor preu, costi el que costi. Hem viscut darrerament dos incidents greus que ens han impactat i que fan que molts de ciutadans tenguin dubtes sobre l'eficàcia dels controls públics sobre l'economia privada en àmbits especialment delicats. El primer d'ells, en ordre d'importància, ha estat l'accident de Barajas, però tampoc ens podem oblidar de les greus irregularitats que han dut a què s'amagués una greu fuita nuclear a la central d' Ascó . En aquest món del capitalisme desapiadat l'Estat no pot dimitir. Han de ser organismes públics i eficients els que controlin que, sota cap concepte, es posa en perill la seguretat dels ciutadans per produir a més baix ...

El govern d'Evo Morales, a Bolivia, posarà en marxa universitats en aymara, quítxua i guaraní . És una passa aquesta molt important per recuperar una cultura pròpia destruïda durant segles. Si el genocidi dut a terme a Amèrica i Àsia per part dels colonitzadors europeus va ser mol important, no és menys escandalós l'etnocidi silenciós que es va efectuar i que es continua perpetuant a molts de països d'Amèrica llatina. Tots els intents de recuperació de les cultures que intentaren ser fagocitades pel castellà, anglès i portuguès són d'aplaudir. Afortunadament, a dia d'avui, hi ha a Amèrica llatina una fornada de governs que uneixen el fet de ser d'esquerres amb un alt component indígena. Evo Morales era presentat abans de ser president com el candidato indigenista , o el líder cocolero , per part de la premsa espanyola. A Hugo Chávez se'l denomina freqüentment com a el índio Chávez , i els opositors criolls interns, o colonialistes externs, el qualifiquen h...

He participat a la tertúlia d'Ona Mallorca i s'ha parlat de dos temes ben interessants, la corrupció del consorci turisme jove i Son Espases. Aquí teniu l'arxiu.

Cada dia un s'aixeca amb una sorpresa nova a nivell de detencions judicials vinculades a la corrupció d'etapes polítiques afortunadament anteriors. Ahir, sis membres del PP foren detinguts a Palma. Havien estat alts càrrecs del Govern Matas i ara sembla que presumptivament aprofitaven la gestió pública per enriquir-se a nivell personal. La portaveu actual del PP, Catalina Soler, ha manifestat que els populars seran immisericordiosos amb els corruptes. És curiós, ja que el cinisme de la vida fa que la pròpia portaveu immisericorde estigui relacionada amb una causa de fons ben obscur, el denominat "cas cavallistes". En tot cas, i al marge de qüestions puntuals, si sumam tots els casos que han anat apareixent durant el darrer any després de la desfeta electoral pepera ens podem adonar que hi havia una manera de fer política basada en la idea d'impunitat. Sort de què, per vint i pocs vots a la Illa d'Eivissa, es va poder començar a desmuntar tot això. L'air...

Rafel Nadal, ara que negocia ser la imatge turística exterior del Govern de les Illes, s'ha posat a fer País. Segons El Mundo , se va enfadar molt de què un periodista s'atrevís a fer una pregunta en català a una roda de premsa. Sobren els comentaris. PRESENTACIÓN EQUIPO OLÍMPICO DE TENIS Nadal: 'Mejor en español' * Nadal se enfada ante la pregunta en catalán a Robredo Nada más entrar en la sala, Nadal ya preguntó en voz alta sobre el idioma en el que iba a ser la rueda de prensa: «¿Contesto en inglés o en español?». Cuando decidieron que iban a contestar a las preguntas en castellano, llegó la cuestión en catalán del informador, lo que terminó por importunar a Nadal, un poco harto de la situación.

Jo, com molts altres, sóc poc amic de portar corbata. En la professió del Dret és gairebé una peça de roba imprescindible per a determinades activitats, tal i com pot ser anar a les vistes orals del judicis. He vist en ocasions a advocats demanar excuses al jutge per no haver pogut portar corbata a un acte judicial. Ara, arran de l'incident que va protagonitzar José Bono al Congrés dels Diputats, la qüestió de les corbates s'ha tornat a posar de moda. I dins de la literatura sorgida, destacaria un gran article d'Andrés Trapiello publicat a El Magazine de dia 27 de juliol de 2008. CORBATAS, CRUCIFIJOS Y OTROS ARREOS ANDRÉS TRAPIELLO ¿Qué hombre no ha tenido en algún momento de su vida un altercado serio a cuenta de una corbata?. Hace años, formando parte del tribunal que sometía a escrutinio las solicitudes de los aspirantes a becarios de la Academia de España en Roma, se me acercó uno de los beneméritos miembros de la Academia de San Fernando (en cinco años no vi en ese ju...

Vídeo i carta anònima de resposta d'un catalanoparlant emprenyat amb la manipulació de la Telemadrid de n'Esperança Aguirre: En esta noticia de Telemadrid se quejan de que si te vas de vacaciones a la costa catalana, los restaurantes se llaman ' El racó del Bon Menjar ' y los helados se llaman ' gelats ' y los zumos se llaman ' sucs ', y se quejan de que esto sea así, y de que se indique así. ¡Qué fuerte, qué fuerte! Así que 'gelats'... ¡qué barbaridad! ¡¡En catalán helados no se dice 'helados', se dice 'gelats'!! ¡¡Dios, qué fuerteeeee... qué atropello, qué indignación!! ¿¿Pero cómo puede ser que en otro idioma no digan 'helados' igual que se dice en español?? (menudo descubrimiento que acaban de hacer estos 'periodistas' de TeleEspe, ¿eh?) Y encima la culpa de que se diga 'gelats' la tiene el gobierno catalán... que es el que está obligando a los catalanes a decir 'gelat' y 'entrepà de formatg...

Pel meu barri es publicita un vident africà. Ara he escanejat la publicitat que va deixant per les bústies ja que ho trob força interessant. De ser vera el que diu, no es necessitarien ni psicòlegs, ni advocats, ni mediadors familiars, ni metges, ni res de res. Posaríem un vident africà a la nostra vida i tot solucionat. PS. He esborrat la primera part del número de telèfon per evitar que ningú es pensi que em dedic a publicitar serveis de dubtosa eficàcia.