Toni Bennàssar

No fa gaire he arribat d'una reunió amb la gent del PSM i Alternativa que tenia per objectiu engegar el projecte del Bloc per Mallorca. El paper que tendrem els independents sembla que serà destacat en aquesta nova organització política. Esperem que les coses surtin bé i que poguem obtenir un resultat electoral acceptable que serveixi per derrotar a la dreta política que està fent malbé aquest País. I també esperem que el dia de demà el Bloc sigui una estructura sòlida i forta que es configuri de manera federal esdevenint, com a mínim, en la tercera força política d'aquesta terra. Avui començam a fer camí amb aquest objectiu, el camí que serà llarg i difícil, en sóc conscient, però crec que assolirem els nostres objectius.

Matías Vallés ha comentat aquest diumenge l'entrevista que ha concedit el President de la CAIB Jaume Matas a la revista del cor Lecturas . Mal assumpte quan un polític ha d'emprar les revistes que s'aprofiten de la intimitat personal per rellançar la seva imatge pública o per fer campanya electoral: Como el buen islamista, también el correcto mallorquín se encamina directamente en el videoclub a la sección de DVDs de martirio. Esta semana la mortificación nos llega de Lecturas, donde posa Jaime Matas con una señora desconocida. Ella viste uno de esos modelos Heidi que le quitan diez años a cualquier mujer de menos de treinta, y le suman diez a cualquier señora por encima de esa edad. El presidente la llama "princesa", pese a que no es Maria Antònia Munar ni Kournikova, las principessas que tan caras nos salen. En el gremio de la prensa ginecológica, Lecturas no es ¡Hola! -debe ser el escalón previo al posado de Matas para Pronto-, pero esta exclusiva habrá dispar...

Article aparegut al Diario de Mallorca de dia 17 de novembre de 2006: Una conselleria sense papers Antoni Bennàssar Moyà "Els sense papers" és una expressió que s´ha emprat per fer referència a una àmplia categoria social de persones que estan en un Estat sense tenir la situació jurídica regularitzada. Són estrangers, gent vinguda de manera irregular, que no es poden quedar legalment a la terra d´acollida, i que intenten sobreviure de la millor manera possible. Conformen una àmplia bossa "d´indocumentats" que generen el denominat "problema immigratori". El nostre Govern balear va emprendre fa aproximadament un any la tasca lloable d´intentar solucionar aquest "problema" creant una pionera conselleria específica d´immigració. Aquests dies, curiosament, la Conselleria en qüestió ha estat notícia. Seguint les informacions de la premsa, sembla que la conselleria d´Immigració ha estat sancionada per la Inspecció de Treball per presumptes irregularita...

Avui el Diario de Mallorca publica una interessant entrevista a la consellera d'immigració del Govern de les Illes Balears, Encarnación Pastor, sobre la qualificació necessària per a ser polític i la seva tria discrecional. Sobren els comentaris: -El artículo 40 también habla de la cualificación de los altos cargos. ¿Por qué a este diario se le le niega el currículum de Laura Giorgio cuando ocupa un cargo público por el que cobra 46.897 euros anuales? -Son temas personales, que cada uno tiene derecho a guardarlos como quiera. Es una persona cualificada, tiene algún título que otro... Además, los cargos de confianza no lo necesitan. En España ha habido un ministro electricista, otro con Bachiller, como Almunia. Yo tengo un Bachiller y un poco de Magisterio . -Pero ¿ha contratado a su sobrina? -¿Qué pasa, que mi sobrina no puede trabajar? -Sólo pregunto si la ha contratado. -Sí, aquí tengo a un sobrina trabajando. -¿Por qué la contrató? - La contraté con todo mi derecho, ¡faltaba ...

Vicente Grande, el president del RCD Mallorca SAD, ha parlat al Diari de Balears del Bloc d'esquerres entre PSM i Alternativa. Sembla que som els únics que li podem posar inconvenients al seu projecte de torres i pelotazo urbanístic per Ciutat. -Però si no hi ha consens... -«El màxim consens possible», es va dir en aquella reunió, però ningú no parlà mai d'unanimitat. La situació ideal seria un consens del màxim nombre de partits que integren el nostre panorama polític. Ara bé, el partit comunista i catalanista, que s'ha format ara, del Bloc... és molt difícil aconseguir-ne un sí. Ho intentarem, però aquesta gent sempre comença amb un «no». Abans de conèixer la idea han mogut els seus grups de pressió per anar dient no... serà difícil.

Article publicat al Diario de Mallorca el proppassat dilluns dia primer d'octubre de 2006: Un nou curs universitari Antoni Bennàssar Moyà L’any 1995 ingressava per primera vegada a la Universitat de les Illes Balears en qualitat d’alumne. Han passat ja més d’onze anys, i durant aquest temps he tingut l’oportunitat d’anar passant per diferents fases de la vida universitària. En primer terme, alumne de la llicenciatura de Dret, seguidament, alumne de doctorat i becari d’investigació, i durant els darrers anys, professor a l’àrea de Dret Constitucional. Així, el darrer decenni de la meva vida, llevat d’una breu etapa en què em vaig veure obligat a guanyar-me les sopes fora de la UIB, ha estat marcat per la vinculació a la institució universitària. Una institució universitària que comença enguany un nou curs a les Illes Balears i a la resta de l’Estat espanyol amb la necessitat obligada de canviar importants elements del funcionament. El nou curs universitari s’inicia amb...

He pogut trobar un interessant i colpidor manifest sobre l'accés del professorat a les universitats espanyoles. Tots els que hem patit les injustícies vinculades a n'els fets que es denuncien al manifest ens sentim plenament idenfiticats amb la lletra i l'esperit d'aquest text: "UNO DE LOS NUESTROS"… EL AMIGUISMO EN LA SELECCIÓN DEL PROFESORADO UNIVERSITARIO * Madrid, 26/07/06.- Aunque apenas despierta interés en la sociedad, pocas cosas tienen tanta trascendencia para nuestras expectativas de vida como la selección del profesorado universitario. Elegir mal nos hace perder el tren del desarrollo y la innovación, disminuye las oportunidades de nuestros hijos en una sociedad tecnificada y compleja y dilapida de forma absurda nuestro dinero: un profesor malo cobra lo mismo que uno bueno y, no lo olvidemos, ellos formarán a los futuros médicos, jueces, arquitectos, etc. Para que la Universidad cumpla con su papel como motor del desarrollo, debe seleccionar a los ...

Article publicat al Diario de Mallorca de dia 18 de setembre de 2006: TRIBUNA El nou feudalisme ANTONI BENNÀSSAR MOYÀ L´Estat, nascut com a racionalització de la convivència pública, és un "invent" que es conforma durant l´edat moderna i que es consolida durant l´edat contemporània. La creació d´un instrument racional de coexistència humana ha estat un dels grans passos que ha fet l´home en el món de l´organització política. Amb l´Estat, les arbitrarietats havien de desaparèixer, l´home ja no hauria de dependre de la lliure voluntat i els desitjos del seu senyor feudal romanent sotmès a unes regles estrictes: les regles del Dret. Així, la seguretat jurídica és el primer gran element sobre el qual es va construir l´estat contemporani, el model productiu capitalista i la democràcia liberal burgesa. El concepte d´Estat ha anat mutant al llarg del temps, això és evident, però sempre i en tot cas ha quedat en el si de l´organització estatal una reminiscència del passat feudal. Aix...

Estam començant la precampanya electoral catalana i sembla que la cosa està ben malament per l'esquerra catalanista. La jugada estratègica de Zapatero sacrificant a Maragall per posar una persona de perfil gris com és Montilla ha estat un dels episodis més tristos de la vida política catalana des de la transició. Sembla que pel PSOE l'únic important es llevar-se de davant a ERC i al projecte de tripartit, netejant davant l'electorat espanyol i espanyolista la seva imatge de soci de comunistes i independentistes. Per aconseguir aquest objectiu el PSOE ha pegat una ganivetada al PSC i a Pasqual Maragall, primer president no de dretes des de la mort de Companys. Estam, a més, davant una campanya en la qual el PSC sembla renunciar a la seva "C" per convertir-se en el partit dels immigrants espanyols, integrats o no integrats, a Catalunya. L'espectacle esdevé en folclorista i ridícul tenint en ocasions la impressió de viure un reviscolament d'un nou lerrouxism...

El nostre conseller d'educació, Francesc Fiol, ha concedit una sucosa entrevista al Diario de Mallorca . A la mateixa diu coses certament preocupants com que vol imposar el trilingüisme a tots es centres o que vol "importar" professors del British o l'Alianza Francesa.Però el més curiós és un petit fragment a n'el qual el nostre conseller es vanagloria (amb motiu de la separació de sexes a les escoles) de dues dades: que no té fills i per tant no s'ha de "complicar" amb la sa seva educació, i de que no en té ni idea de pedagogia. No comment ... -Pero, ¿qué opinión personal tiene? -¿Qué opino yo? No tengo hijos, por lo tanto no tengo la complicación sobre cómo los voy a educar. A mí no me parece mal. -Pero como responsable de Educación... -Yo no soy pedagogo. Yo siempre he dicho que estoy aquí por no sé qué motivos. El presidente [Jaume Matas] tendría que explicarlos (ríe). Yo soy abogado de profesión, no he vivido el ...

Darrerament hem estat parlant de les connexions entre el poder i el Real Mallorca SAD. Aquest diumenge, a la darrera pàgina del Diario de Mallorca , en Matias Vallés introdueix unes dades interessants a n'aquest debat: Soy un militante ejemplar, por lo que consulto el nombre del gerente del PP en Balears. Responde por Fernando Areal Montesinos. Me detengo a continuación en el gerente de la Fundación Antonio Maura, que se llama igual que el anterior. Entre otras cosas, porque se trata en ambos casos de la misma persona, el cuñadísimo de Jaime Matas y ex apoderado de Bancaixa. A continuación, me dirijo al organigrama de la sociedad Binigabri S.A. Una vez más, Fernando Areal Montesinos me saluda desde allí como administrador, ¿Y quién es su presidente? Vicente Juan Grande Garau, de nombre artístico Vicenç Grande ¿Entienden ahora algunas de las cosas que suceden en la Mallorca Real?

Avui fa setanta anys que un escamot de falangistes assassinaven al gran poeta Federico García Lorca. Crec que el millor homenatge es posar aquell maco poema que Antonio Machado va escriure per a què es recordés sempre aquell crim. Un Antonio Machado, el meu poeta favorit juntament amb Miguel Hernández, que poc temps després moriria ell també a l'exili de França. Un cop d'estat feixista sen va dur a la tomba, d'una manera o l'altra, a bona part de la millor generació intel·lectual que havia donat Espanya en dècades. El crimen fue en Granada . I . EL CRIMEN . Se le vio, caminando entre fusiles, por una calle larga, salir al campo frío, aún con estrellas, de la madrugada. Mataron a Federico cuando la luz asomaba. El pelotón de verdugos no osó mirarle la cara. Todos cerraron los ojos; rezaron: ¡ni Dios te salva! Muerto cayó Federico. -sangre en la frente y plomo en las entrañas-. ...Que fue en Granada el crimen sabed -¡pobre Granada!-, en su Granada... . II . EL POETA Y LA ...

Oposar-se al poder sol tenir sempre males conseqüències. En aquest dies d'estiu, entre feina i feina, estic rellegint poesia. Així, avui he fet un repàs dels Salmos del teòleg, ex-capellà i revolucionari sandinista Ernesto Cardenal. N'hi ha hagut un que, una vegada rellegit, m'ha agradat especialment: Hazme justicia Señor porque soy inocente Porque he confiado en ti y no en los líderes Defiéndeme en el Consejo de Guerra defiéndeme en el Proceso de testigos falsos y falsas pruebas No me siento con ellos en sus mesas redondas ni brindo en sus banquetes No pertenezco a sus organizaciones ni estoy en sus partidos ni tengo acciones en sus compañías ni son mis socios Lavaré mis manos entre los inocentes y estaré alrededor de tu altar Señor No me pierdas con los políticos sanguinarios en cuyos cartapacios no hay más que el crimen y cuyas cuentas bancarias están hechas de sobornos No me entregues al Partido de los hombres inicuos ¡Libértame Señor! Y bendeciré en nuestra comuni...

Avui dematí estava llegint una obra clàssica del pensament econòmic titulada Diez grandes economistas: de Marx a Keynes , de J.A. Schumpeter. Al capítol dedicat a Marx es va un interessant interpretació del sentit religiós i profètic de la ideologia marxista. Schumpeter no fou el primer en teoritzar sobre aquest aspecte, però el seu anàlisi l'he considerat força interessant: "El marxismo es una religión. Para el creyente presenta, en primer lugar, un sistema de fines últimos que dan sentido a la vida y que tienen el carácter de normas absolutas mediante las cuales pueden juzgarse los acontecimientos y las acciones; ofrece, en segundo lugar, una guía para alcanzar tales fines, la cual implica un plan de salvación y denuncia de aquellos males que deben ser evitados a la humanidad o, al menos, a una parte elegida de ella. Podemos especificar más aún: el socialismo marxista pertenece a ese subgrupo de religiones que prometen el paraíso más acá de la muerte [...] pero Marx fue un p...

Avui dematí hem presentat els primers punts de la línea programàtica del bloc progressista. La roda de premsa ha tingut lloc al Bar Pesquero del Passeig Marítim. Esperem que sigui una primera passa de cara a la creació d'un projecte engrescador per a tots...       

El proppassat 22 de maig va ser notícia la detenció de dos joves comunistes (germans per més senyes: Nayara y Eduardo) a la localitat madrilenya de Fuenlabrada degut als seus actes de protesta davant la visita dels Príncipes de Asturias. La cosa va començar amb una crida del Partit Comunista de Madrid amb els següents termes: "El PCM hace un llamamiento a sus militantes para recibir a los principes con las banderas (y/o camisetas) republicanas a las 18’15 en el C. C Tomás y Valiente, c/ Leganés 51 de Fuenlabrada en su visita a esta localidad, según lo acordado con la dirección de la UJCE, promotores de las diferentes acciones reivindicativas que se desarrollarán durante ese día." Les Joventuts Comunistes es sumaren al comunitat amb una advertència que es podia considerar premonitòria: "Recordad que el Estado va a intentar vendernos como vándalos a los que hay que omitir. No podemos permitirlo, si pretendemos que nos tomen en serio; por ello es necesario que recalquemos y...

Llegesc al Diari de Balears la següent notícia: La batlessa es disculpa amb el rei per les obres La batlessa de Palma demanà ahir les primeres disculpes conegudes per les obres i per l'estat en què manté la ciutat des de fa temps. El receptor del missatge va ser el rei Joan Carles, que passa les seves vacances d'estiu entre Marivent i el iot Fortuna, i que ahir rebé la presidenta de la Corporació en audiència. En sortir del palau, Catalina Cirer es dirigí als periodistes i els explicà que s'havia disculpat per les «molèsties». La meva capacitat de sorpresa augmenta dia a dia. Resulta que Catalina Cirer, batlessa de Palma, ha hagut de demanar disculpes al Rei d'Espanya per les obres de Ciutat, un Rei que com a cap d'estat que és me supòs que deu viatjar amb cotxe oficial, aire acondicionat i un bon grapat d'escoltes. No ens mereixeriem les disculpes els ciutadans que patim, noltros sí, aquest infernal desig constructiu de l'equip municipal? Un ciutadans pat...

Aquest dies que tenim les pantalles de televisió i les portades dels diaris plenes de víctimes innocents al Líban reflexion sobre el sentit que li dóna l'ordre social burgés a la repressió de la violència privada i a la cultura de la mort. Així, en la majoria d'estats, hi ha morts de primera, de segona i de tercera divisió. Evidentment, pel "dol nacional" no és el mateix que es mori una folklòrica que un picapedrer d'un cop de calor. I tampoc tracten igual els estats als "herois" que han mort en suposats acte de defensa de la pàtria (llegi una guerra inútil), que als morts que hi pugui haver víctimes del mal funcionament dels mecanismes de repressió estatal (llegiu maltractaments de les suposades "forces de seguretat" de determinats estats). Als primers se'ls publicita i als segons se'ls nega. A més, s'ha de dir que els poderosos i els estats solen tenir moltes formes subtils d'anar matant en vida a les persones més vàlides. Aqu...

Article publicat al Diario de Mallorca de dia 18 de juliol de 2006, pàgina 36: TRIBUNA El mirall d´Europa ANTONI BENNÀSSAR MOYÀ Aquests dies Brussel·les ha estat notícia a Espanya a causa de dues decisions polítiques de la Unió Europea d´una importància, com a mínim simbòlica, molt rellevant. D´una banda, el Parlament europeu ha aprovat que s´acceptin les comunicacions escrites en català, euskera i gallec presentades pels ciutadans davant la cambra. De l´altra, una majoria de partits del Parlament europeu han condemnat públicament, amb motiu del setantè aniversari del cop d´Estat conegut com a "alzamiento nacional", el règim franquista que va tenir sotmès els espanyols durant quaranta anys. L´aprovació de l´ús escrit del català s´aconseguí, després d´una estreta votació a la mesa del parlament, gràcies al vot de qualitat del president de la cambra, el català Josep Borrell. Curiosament, aquesta decisió hagué de superar l´oposició ferma i el vot en contra del Partit Popular Eu...

En vísperes del 70 aniversari de l'aixecament feixista del 18 de juliol de 1936 crec convenient emetre un record per totes les víctimes de la dictadura i de la consegüent repressió franquista. En una època de rescriptura de la història per part dels sectors més reaccionaris de la nostra societat, emetem un crit, democràtic i republicà, per recordar a tots aquells que donaren la seva vida per defensar els valors de llibertat, igualtat i fraternitat en que creien.