Toni Bennàssar

Avui, el president Zapatero ha anunciat al Congrés dels Diputats que començaria les negociacions amb ETA. Fa poc més de 2 anys, per una simple entrevista de Josep Lluís Carod Rovira amb ETA, es va iniciar una campanya d'atacs continuats per part del PSOE i del PP contra el tripartit català que fou la primera ganivetada que rebé el govern d'esquerres i catalanista. La segona, i definitiva, fou la foto de ZP amb Mas signant la reforma de l'estatut català d'esquenes a ERC i a Maragall. Bona part dels mateixos fariseus que es trencaven les vestidures fa dos anys ara aplaudeixen al president espanyol. No sé perquè m'ha vingut amb tot això a la ment un maco poema de Joan Brossa: "No oblidarem les coses que hem après en aquests anys de fosca tramuntana les ribes uniran homes de pes i obrirà solcs l'esquerra catalana" Joan Brossa Fragment de l'"Oda al President Companys" 1971

En uns dies en què esteim rebent forts atacs des de determinats col·lectius i mitjans de comunicació sobre la suposada catalanització del sistema educatiu illenc m'agradaria recordar unes dades que va publicar, fa quatre anys, el meu amic i col·lega Bartomeu Colom, professor de Dret Administratiu, a la Revista Llengua i Dret (número 38, 2002, pàgines 19 i següents). El professor Colom fa un repàs, en un interessant article científic titulat La llengua catalana en l'adminstracio de justícia de les Illes Balears , de la situació lingüística de la Facultat de Dret de la UIB. Les dades són certament colpidores. Professors que donin les classes en català, dividits per àrees, són els següents: Departament de Dret Públic (Dret Administratiu, 4 professors; Dret Constitucional, 5 professors; Dret Internacional Públic, 3 professors; Dret Financer, 1 professor) Departament de Dret Privat, dos únics professors a l'area de coneixement de Dret Mercantil. En total, només hi ha 5 àrees ...

El passat diumenge aparegué al Diario de Mallorca un interessant reportatge de l'historiador Joan Mas sobre un diari de dretes, publicat a Palma durant la Segona República, titulat El luchador . Algunes frases no desmereixen segons quines línees editorials actuals: “La ignorancia religiosa es la causa del malestar obrero, de su mediatización por parte de los partidos políticos, del cautiverio que padece del lado de las organizaciones societarias, de que estén los obreros amedrentados por el paro o por la pistola, de su explotación y engaño por los que acaudillan y se dicen sus redentores”. Verbalmente, se enfrentó a las publicaciones progresistas o nacionalistas editadas en Mallorca. Las calificaba de “periodiquillos de provincias que tienen un séquito de lectores menguadísimo y hablan como si fueran ellos los oprimidos, los únicos republicanos que tienen derecho a vivir y gobernar. Para ellos, para su pobrísima mentalidad política, no hay en la nación más que izquierda. Azañas, pr...

En Matias Vallés, el gran articulista del Diario de Mallorca , ha publicat un seguit de reflexions filosòfiques al periòdic. N'he triades un grapat i les he classificat en tres categories: màximes vitals-religioses, polítiques, i de relacions de parella: Màximes vitals-religioses: "Decía que no creía en Dios como si a Dios le importara" "Quien no crea, cree" "Es más difícil creer en Dios que creer que Dios eres tú" "Persona es el ser vivo que desea estar en otra parte" Política: "Libertad es quedarse sin amos y sin esclavos" "La democracia iguala el acceso a la aristocracia" "Hay doctrinas aceptables, hasta que escuchas a sus defensores" "Hay políticos que son corruptos aunque lo parezcan" Relacions de parella: "El secreto del amor no es poseer a alguien, sino pertenecer a alguien" "Le creí, hasta que se explicó" "Engañar siempre es engañarse" "Olvidar exige dedicación...

Avui, cercant reculls de poesia, he trobat uns versos lluitadors i de resistència del gran poeta algaidí Pere Capellà. En moltes ocasions, tal i com va dir Dolores Ibarruri per les ones de ràdio Madrid, val més morir de dret que passar-se la vida agenollat. "I sens parar de lluitar cercant ales pel meu vol morir sense doblegar els genolls, mirant el sol" Pere Capellà

Aquest dies he tengut una bona notícia provinent de Madrid. L'agència estatal de referència d'acreditació del professorat, coneguda amb l'acrònim d'ANECA, m'ha donat l'acreditació positiva per ser contractat com a professor col·laborador. Feia poc menys de tres mesos que l'AQUIB, l'agència depenent del Govern Matas, me l'havia denegada. Ho trob significatiu. Així, public al blog la carta general que he enviat al professorat de la UIB explicant la situació i el modus operandi de l'AQUIB: Benvolguts companys; Com tot sabreu jo personalment, i des de l'STEI-i com a organització sindical, hem dut a terme des de el passat nadal una tasca de denúncia de les irregularitats del procés d'acreditació (o desacreditació, permeteu-me la broma) del professorat universitari executat per l'agència autonòmica AQUIB. Ara, en el meu cas, crec que s'ha demostrat, pel pes dels fets, que s'havia comès per part de l'agència una manifesta inj...

Aquest blog s'està convertint a mesura que avança en un petit calaix de sastre. Una de les meves aficions menys conegudes és la teologia. Avui és notícia als mitjans de comunicació el fet de què som dia 6 del mes 6 de l'any 6 del mil·leni. Tot això, a la càbala, suma 666, el número de l'anticrist. Bé idò, i aquí ve el sentit d'aquest post pels despistats, resulta que aquesta atribució d'un número determinat a l'àngel caigut no és arbitrària sinó que prové de l'apocalipsi de Sant Joan, el darrer llibre del nou testament. Així, reproduesc el fragment en qüestió: L'altra bèstia enganya els pobladors de la terra 11 Després vaig veure una altra bèstia que pujava de la terra; tenia dues banyes com les de l'Anyell, però parlava com un drac. 12 Té tota l'autoritat de la primera bèstia i l'exerceix en representació seva, i fa que la terra i tots els qui l'habiten venerin la primera bèstia, aquella que es va guarir de la ferida mortal. 13 Opera tan...

Com molts de vosaltres sabreu no fa gaire el govern espanyol, juntament amb la gran patronal CEOE-CEPYME i els sindicats estatals i estatalistes CCOO i UGT, signaren un acord per reformar el mercat de treball. Les organitzacions sindicals minoritàries, entre elles l'STEI-i a la qual jo milit, ens hem oposat a n'aquest acord per una sèrie de motius que conformen un manifest que seguidament reproduesc per a qui li pugui interessar: PER QUÈ REBUTGEM LA REFORMA LABORAL 2006 Les organitzacions sindicals, polítiques i socials que signam conjuntament aquest document volem denunciar davant els treballadors i treballadores, i davant el conjunt de la societat de les Illes Balears, el frau social que suposa l'anomenada "Reforma Laboral 2006", que el passat dia 9 de Maig de 2006 va ser signada pels dirigents de CC.OO. i UGT, amb els representants patronals i del Govern, i amb el beneplàcit de la majoria dels partits polítics, en el palau de la Moncloa. Les raons del nostre r...

Aquesta setmana el Consell de Direcció d'IB-3 ha sol·licitat que se li permeti endeutar-se amb 30 milions d'euros més. Així, enguany la despesa de l'ens ja va pels 87 milios d'euros, superant els 15.000 milions de les antigues pessetes. Quantes coses de profit no s'haurien pogut fer amb aquesta quantitat immensa de doblers? La televisió partidista continua amb el seu camí de manipulació finançada amb fons públics i sort de l'humor, com el de Barceló al DM, que ens permet riure per no haver de plorar davant les actuacions i dispendis d'IB-3.

Article aparegut al Diario de Mallorca d'avui dimecres dia 31 de maig, pàgina 38: TRIBUNA Bloc d´esperança ANTONI BENNÀSSAR MOYÀ Molt ha plogut des de la creació, l´any 1976, del Partit Socialista de les Illes (PSI), una formació política que tenia com a logotip un puny estret i s´inspirava socialment en els models autogestionaris de la Iugoslàvia de Tito. El PSI agermanà en una sola formació un grup heterogeni de gent que anava des de marxistes dissidents del carrillisme fins a militants que provenien de l´esquerra més diversa (OEC, PSAN, etc.). Tots ells aspiraven a crear una formació política inequívocament socialista, autòctona i arrelada en aquesta terra. Al congrés d´Algaida de 1979 el PSM hagué de triar entre socialdemocràcia i socialisme, i trià el primer. El sector esquerranós va sortir del partit i va fundar, l´any 1981, un partit de vida efímera: Esquerra Mallorquina. A partir d´aleshores, el discurs nacionalista s´anà accentuant, i fins i tot va deixar de ser habitual s...

El blog ja ha superat les 2000 visites des de que tenc posat el comptador. Quasi res!

A Marroc tenen un particular concepte de com retre homenatge a les dones. Així, m'han fet arribar una foto d'un monument a la dona marroquí existent a una plaça pública de l'estat veïnat. Sobren els comentaris.

L'editorial de El Mundo sobre el Congrés del PSM ho diu tot sobre lo contents que estan des de la dreta davant la possible creació d'un Bloc d'esquerres que encisi els electors: EL MUNDO OPINA Réquiem por un PSM difunto Ha ocurrido lo peor que le podía ocurrir al PSM: que triunfara la opción teledirigida desde Esquerra Unida y que cayera en la misma trampa en la que cayeron hace años los verdes de Margalida Rosselló. El procedimiento ha sido exactamente el mismo -es marca de la casa del Partido Comunista de España y viene muy de lejos- que se siguió con los ecologistas de Els Verds que, a su vez, era el mismo que utilizó Santiago Carrillo en la República para fagocitar a las Juventudes Socialistas. El partido de Eberhard Grosske y Miquel Roselló ha utilizado a un miembro del PSM como caballo de Troya para imponer el pacto. Mal asunto, sin duda, siendo premonitorios dos hechos: la desbandada de cualificados y conocidos militantes pesemeros de los órganos ejecutivos del part...

Article publicat al Diario de Mallorca de diumenge dia 28 de maig de 2006, pàgina 45: Països Valencians ANTONI BENNÀSSAR MOYÀ A poc menys d’un any de les eleccions autonòmiques es viu, des de l’esquerra política, una etapa d’incertesa manifesta. Tenim un PSOE balear que intenta reviure aprofitant-se de l’efecte ZP i de la recuperació com a cartell electoral del primer (i únic) president socialista que ha tingut aquesta terra. La resta de l’esquerra, tal com ja vaig exposar en un article anterior, està desgavellada i en un debat que es resumeix en un punt: presentar-se units, o defensar cada grupuscle les seves segmentades sigles intentant assolir el difícil objectiu del cinc per cent dels vots. Per part de la dreta, la situació és molt diferent. El PP és més fort que mai, controla el Parlament, el Govern balear, els principals ajuntaments de Mallorca i el Consell pitiús, a més de ser el suport necessari de la presidència de Maria Antònia Munar al Consell mallorquí. Unió Mallorquina, ...

En votació celebrada ahir dissabte dia 28, i per 167 vots a favor front a 139 en contra, el PSM ha donat en la seva assemblea general el vistiplau per a la creació d'un Bloc d'esquerres que aglutini a PSM, Alternativa i ERC. És la primera passa d'un projecte que esperem que esdevingui il·lusionant pel conjunt de l'esquerra política illenca.

Llegesc al Diario de Mallorca la següent notícia "Balears supera la cifra de un millón de tarjetas sanitarias por el aumento de población Desde 2002 la asistencia a extranjeros se ha incrementado un 136%" Resulta que en poc més d'una dècada la població illenca s'ha duplicat. Un milió de persones amb tarja sanitària, casi res! Els problemes mediambientals, socials, econòmics i d'identitat nacional que ha provocat l'allau immigratori que rebem a les illes són ben evidents. Sembla que no se li poden posar portes a la immigració, sigui aquesta proletària africana-americana, o burgesa nordeuropea. No obstant això, convendria que ens plantegessim com afrontar, en un demà que és avui, una problemàtica col·lectiva que va intimament lligada al fenomen immigratori. El futur d'aquesta terra depèn molt d'això.

Tal dia com avui de l'any 1921 es creava a Palma la primera agrupació comunista de Balears. Aquesta agrupació havia nascut, a imatge i semblança del que passava a la resta de l'estat, de l'escisió del PSOE mallorquí. Un dels primers temes que he tractats en el món de la investigació ha estat el moviment tercerista i l'escisió entre socialistes i comunistes a escala internacional. Per tot això, m'ha vingut de gust recordar, especialment ara que parlam tant d'unitat, una escisió que es va produir a Palma fa 85 anys i que va marcar el futur de la política illenca.

Avui horabaixa ha tingut lloc als jardins de la Misericòrdia el primer acte públic de la plataforma progressites. Gent independent i fora militància li donam suport amb un únic objectiu: aconseguir que l'esquerra del PSOE, amb un intent de salvar els mobles, es presenti amb una llista conjunta a les eleccions autonòmiques. Veurem si s'aconsegueix o no, però nosaltres, amb la nostra feina, ja hem fet una petita i modesta passa...

Ha començat el procés pel naixement d'un nou Estat a Europa. Després d'un referéndum controlat per la Unió Europea, el poble de Montenegro ha aconseguit la independència del seu país. Amb Montenegro s'ha dibuixat un precedent, perillós per molts d'unitaristes, d'assolir per via democràtica la independència d'un territori al si d'Europa. A més, remarcar que la pròpia Unió ha establert els requisits formals necessaris pel reconeixement de la voluntat independentista d'un país que es vol convertir en Estat: més d'un 50 % de participació i més d'un 55 % de sufragis en favor de la independència. Ara, després de la independència de Montenegro, el camí formal sembla ja marcat per la resta de nacions sense estat d'Europa que vulguin prendre el camí cap a la independència.

Avui el president Zapatero ha anunciat la seva intenció de reformar la Constitució per incloure, no es sap ben bé si en el seu preàmbul o en el títol preliminar, una menció a les víctimes del terrorisme. La reforma del títol preliminar de la Constitució s'ha de dur a terme seguint el procediment de l'article 168 de la mateixa, un procediment molt agreujat que requereix forçosament la consulta al poble espanyol en referèndum. Curiosament, és el mateix procediment que s'hauria de seguir per aconseguir que eliminar la discriminació de la dona en la successió a la Corona espanyola. A pesar de que no sóc malpensat, no m'agradaria que s'empràs aquest procediment i es convoqués al poble a les urnes ficant dins el mateix sac les víctimes del terrorisme i la infanta Leonor. Seria lamentable i manipulador que el poble hagués de votar dues coses tan diferents dins un "pack" conjunt.