Toni Bennàssar

Demà es sotmet a votació al Parlament espanyol el Pla Ibarretxe. Si tot surt així com està previst, a ben segur que els grans partits espanyols, PP i PSOE, tomaran la iniciativa basca de reforma de l'Estatut d'autonomia de Guernika. A partir d'aquí, entrarem en un dinàmica que ens conduirà a unes eleccions anticipades al País Basc. El resultat d'aquestes eleccions determinarà, com no pot ser d'una altra manera, el futur polític d'Euskadi i de l'Estat espanyol.

El pla Ibarretxe ha generat a l'Estat espanyol una tempesta política d'unes mides que no es recordaven des de la transició política. L'aprovació del projecte de reforma de l'estatut d'autonomia del País Basc, aprovat amb tres vots a favor i tres en contra dels diputats de Batasuna, ha desfermat tota una sèrie de qüestions que estaven mal enterrades des de l'aprovació de la Constitució del 78. Així, sempre hi ha hagut dues gran visions del que havia d'esser Espanya. Els moviments "perifèrics" propugnaren un procés federalitzant sense renunciar al legítim dret d'autodeterminació. La dreta i socialdemocràcia espanyola defensà un model centralitzat d'Estat, tolerant, en tot cas, uns simple descentralització administrativa en forma de les denominades Comunitats Autònomes. Ara, amb el pas valent dut a terme pel Parlament de Gazteiz, en torna a obrir el conflicte sobre el "model d'Estat". Esperem que aquesta obertura no sigui com el ...

Ahir es va celebrar a Madrid l’assemblea federal de Izquierda Unida. Em semblà que era l’assemblea de la seva desaparició. Les disputes internes entre el sector PCE i el sector Llamazares són més que evidents. D’aquell deu per cent dels vots, i vint diputats que aconseguir en Julio Anguita, al dia d’avui, ha plogut molt. Ara, el debat està en seguir la línea «ecopacifista» d’Iniciativa per Catalunya, o, pel contrari, mantenir-se fidels a un model de partit d’esquerra radical tradicional. La decisió no es fàcil, però l’esquerra, en el sentit general del terme, crec que necessita que Izquierda Unida es recuperi.

L'estupida qüestió de la denominació de la llengua catalana torna a estar sobre la taula. El motiu ha estat la traducció de la mal nomenada Constitució europea. Aquesta polèmica ha servit, no obstant, per deixar veure l'estupidesa demagògica d'alguns. Davant l'acte d'enginy del Govern català, acceptant com a seva la versió "valenciana" presentana per la Generalitat "de baix", les primeres respostes feren riure. El senyor Camps, president dels valencians, digué que havien guanyat ja que a Europa hi hauria dues versions en valencià i cap en català. Tot seguit, el to anar augmentant: en un míting,i parlant en castellà ( of course ) Camps va dir que els catalans els hi havien robat l'aigua i ara els volien robar la llengua. Ara, dins d'aquest "sainete",ahir, a València, es va fer una manifestació blavera. Els lemes organtizatius foren «acabar con las agresiones de los Gobiernos de España y de Cataluña», y la «lucha contra la intromi...

A les Illes Balears s’està tramitant la Llei de Pressupostos Generals de la Comunitat. D’aquesta Llei m’agradaria destacar una sèrie de coses. En primer lloc, hauríem de fer constar que tenen una principal característica: l’endeutament. Si una cosa havia destacat als comptes de la CAIB, des de la època de Gabriel Cañellas, havia estat l’equilibri pressupostari. Ara, sembla que és coherent que el País s’hipotequi pels segles dels segles. Això és, des de tots els punts de vista, una política negligent. S’estan condicionant polítiques futures amb dobles malbaratats avui. I amb què es gasten els doblers demanats a crèdit? En despeses totalment supèrflues: autopistes que hem de pagar degut a d’incompliment del Govern Balear del conveni de carreteres, un equip ciclista que és el hobby del senyor Rajoy, una televisió «publica» que serà un pou sense fons (un mínim de 60 milions d’euros per any)... I, front a n’aquesta tudada de fons públics, hi ha altres àmbits, com per exemple l’educació, all...

Avui és vint-i-quatre d’octubre. Pels despistats hem de recordar que, tal dia com avui, va començar la Revolució bolxevic russa. Així, en un país de les mides d’un continent, s’iniciava un experiment polític que havia de canviar la història de la humanitat. Si Marx fou la teoria al socialisme, Lenin fou la praxis, i la Revolució d’octubre l’experiment. És cert que trobam experiments revolucionaris ja en el segle XIX (v. gr. les revolucions de 1848 o la Comuna de 1871) però la Revolució russa tindria un significat especial per a tots els socialistes. Així, amb el naixement de la URSS (CCCP en rus), es consolidava una experiència de transformació social que s’estendria durant més de setanta anys. Maldament que, segons molts d’autors, el socialisme es va limitar als primers anys de la revolució derivant, tot seguit, en un capitalisme d’Estat igualment opressor per les classes treballadores. Això és, no obstant, una altra llarga història...

José Bono perdé el XXXV Congrés del PSOE, contra tot pronòstic, davant José Luís Rodríguez Zapatero. Això, a ben segur, l’ha marcat de per vida. Després, Zapatero guanyà, també contra tot pronòstic, les eleccions generals. Una de les primeres decisions del nou president fou el nomenament de l’altre hora rival, José Bono, com ministre de defensa. Aquesta iniciativa fou molt polèmica entre les pròpies bases del PSOE. Bono, en una de les primeres tasques assignades pel President, actuà amb diligència retirant amb prestesa i eficàcia les tropes espanyoles destinades a Irak. No obstant, i des de els seus inicis, la seva actuació ministerial ha estat caracteritzada per una afany de protagonisme desmesurat. Ara, torna a ser primera plana. El motiu? La desfilada militar del 12 d’octubre, antic «día de la raza». José Bono ha tingut la «gran» idea de fer desfilar junts a un veterà republicà, membre de la divisió Leclerc (la que va alliberar París del jou nazi), i un veterà de la «División Azul»....

Acabo d’escoltar un fragment del discurs fet pel President Jaume Mates al debat sobre l’estat de la Comunitat. M’ha sobtat que fes servir el terme «ikastolización» per referir-se al model lingüístic escolar del qual s’ha de fugir segons la seva opinió. Amb aquesta referència a les ikastolas , el President ha volgut justificar els seus atacs a la llengua en l’àmbit educatiu. Bé, segons la meva opinió, aquestes declaracions només poden correspondre a la ignorància o a la mala fe del nostre President. El senyor Matas hauria de saber que a les Illes s’ha vingut adoptant, des de l’any 1984, un model antagònic al basc (el de les ikastolas ). Així, a Euskadi, hi ha dues línees educatives: una en castellà, i l’altra en basc. Les ikastolas son el nom que reben les escoles que segueixen la línea basca d’ensenyament. Aquest model seria el que vol implantar el PP. Al•lots separats per raó de llengua. Així, amb les seves polítiques, el que vol crear el President Matas és, no sé si sense saber-ho,...

En aquests moments s’estan negociant els suports parlamentaris dels que podrien ser els primers pressupostos d’esquerres que s’aprovaran en els darrers vuit anys. S’ha de tenir present que la Llei de Pressupostos és, sense cap dubte, la llei més important que adopta el Congrés al cap de l’any en el terreny econòmic. Recordem que l’article 143 de la Constitució estableix, en el seu article 134, el següent: Article134 1. Correspon al Govern d’elaborar els pressuposts generals de l'Estat, i a les Corts Generals d’examinar-los, esmenar-los i aprovar-los. 2. Els pressuposts generals de l'Estat tindran caràcter anual, inclouran la totalitat de les despeses i els ingressos del sector públic estatal i s'hi consignarà l'import dels beneficis fiscals que afectin els tributs de l'Estat.[...] Així, tots els projectes polítics del pròxim any, passen per les partides que s’incloguin als comptes públics. Des de el possible tancament d’Izar, fins als doblers de què disposarà l...

Aquest dies hi ha hagut una forta polèmica en relació al no reconeixement del català a la Unió Europea. A més, i en un lloable intent d’oficialització duit a terme pel Govern del PSOE, s’ha generat una situació força curiosa en quant a la denominació de la llengua. Anem per parts. En primer lloc s’ha de dir que el no reconeixement del català a la Unió és una conseqüència lògica. Una conseqüència fruit d’un model d’Europa que s’ha construït sobre els Estats i no sobre els pobles i nacions. A més, hem de fer esment al fet que han conviscut al si de la Unió Europea Estats respectuosos amb les seves diverses realitats nacionals (v. gr. Bèlgica o Alemanya), amb altres centralistes, jacobins i totalitaris (v. gr. França i Gran Bretanya). És normal que, amb aquests precedents, l’actual Unió depreciï a catalans, bascos, bretons, gaèlics, i tants d’altres. Una altra qüestió és en relació a la polèmica català–valencià i la petició feta per Govern espanyol a la Unió. S’ha de dir que el PSOE ha a...

Avui, és una efemèride especial en el si del pensament i de la història política. L’onze de setembre és una data destacada entre les destacades. Pels desmemoriats, recordem que cada onze de setembre es commemoren tres esdeveniments que, tenyits de sang, han marcat l’estructura política de la nostra societat. El primer onze de setembre al que hem de fer esment fou el de l’any 1714. Aquell dia, les trobes castellano–franceses de Felip d’Anjou entraren a Barcelona acabant amb les llibertats del poble català. El mallorquins, caparruts com sempre, aguantàrem fins a l’any 1715. L’altre onze de setembre fou el de 1973. Aquell any, a Xile, les tropes comandades per Augusto Pinochet i dirigides per la CIA i els Estats Units, acabaren amb l’esperança de construir el socialisme amb llibertat sobre una democràcia parlamentària burgesa. Salvador Allende fou la seva principal víctima, junt a més de vint-i-tres mil ajusticiats pels repressors feixistes. Per últim, el darrer «onze de setembre» és més...

Aquesta setmana passada es va fer, per part de l’ajuntament de París, un homenatge als republicans que varen alliberar la capital francesa del jou nazi el 24 d’agost de 1944. S’han hagut d’esperar poc més de cinquanta per aquest merescut reconeixement. Així, es de recordar l’oposició de la dreta gaullista francesa contra tot homenatge a uns soldats que, a més de republicans, eren majoritàriament comunistes. Bé, al marge del fet puntual de l’acte d’ofrena, vull destacar una anècdota que m’ha fet escriure aquestes línees. Vaig veure el Telediario del migdia (cosa no habitual amb jo) precisament el dia que era notícia l’homenatge dut a terme a París. A l’esmentat programa, el presentador, va donar la informació de la següent forma: «Homenaje del Ayuntamiento de París a los españoles que liberaron la ciudad del dominio nazi [...]» Quan vaig sentir això em vaig quedar amb la boca oberta. Sabia que hi havia un desconeixement–manipulació de la història recent, però no m’esperava que s...

Aquesta setmana passada s’ha parlat força sobre els primers detalls que ha avançat el Govern, per boca del ministre Jordi Sevilla, de la reforma constitucional. Així, i en quant a la necessària reforma de la Cambra Alta, s’ha dit que està previst introduir un dret de veto del que disposaran les Comunitats Autònomes per impedir, o alentir (això encara no es sap), l’aprovació de determinades lleis. Es diu que aquelles Comunitats amb llengua pròpia i dret civil foral tindran el dret de vetar les lleis estatals que els puguin afectar. Per contra, s’ha filtrat que també es concedirà a les quinze Comunitats Autònomes, i a les dues Ciutats Autònomes africanes, el dret de vetar aquelles normes legislatives estatals que puguin rompre la «solidaritat» entre territoris. No fa falta dir que això es presenta força complicat. Quina llei no podrà afectar, potencialment al manco, a la suposada «solidaritat» entre territoris? Gairebé totes. Sembla que es vol tornar incórrer amb l’error del «café para ...

Ahir es va celebrar a Venezuela el referèndum revocatori que hagués pogut acabar amb la presidència de n'Hugo Chávez. En primer lloc, s'ha de dir que és força curiosa i gairebé única la figura jurídica i constitucional del referèndum revocatori. Que un president pugui ser enviat a casa seva en qualsevol moment del seu mandat és una articulació de la democràcia directa que no s'ha dut a terme a cap Estat contemporani. En l'àmbit polític, la cosa també és certament interessant. La denominada "revolución bolivariana"és una experiència que seguim a nivell mundial, amb molt de deteniment i esperança, tota l'esquerra (o el que queda d'ella) . A jo, personalment, mai m'ha acabat de fer la figura d'Hugo Chávez. Sempre l'he trobat massa populista i un poc histrió. No obstant, les seves polítiques si que m'han convençut. Venezuela és un país amb la població escindida i allà on la lluita de classes es manifesta de manera clara i dramàtica. Un Esta...

Antonio Baeza, capellà de Bailén, va oficià dia 20 de juliol una missa al seu poble. Així, i sent les festes patronals, va agafar una granera i des de dalt de la trona va citar a Sant Francesc tot fent una al·legat pacifista. Va defensar que els militars havien de deixar els fusells i agafar les graneres per netejar els mals del món. El problema era que a primera fila de l’ofici religiós hi eren les principals «autoritats» del poble, amb en José Manuel Moyá, General de Brigada, al capdavant. Justa acabada la missa, el general es dirigí al mossèn per recriminar-li el seu discurs. Dies després, la majoria absoluta de l’ajuntament, composada pel Partido Popular i una Agrupación Independiente , aprovaren una moció que sol·licitava al bisbat el ràpid trasllat del capellà a un altre poble. Bé, el cas mereix comentari apart i profund. Analitzem, seguidament, un grapat de consideracions sobre aquests fets: Primer: Per quin motiu assistiren les autoritats militars i civils, amb caràcter o...

El diari El País d’ahir va treure en portada una notícia que, de confirmar-se, seria molt greu. Segons sembla, el PSOE està pactant unes conclusions amb el Partido Popular per tancar en fals la Comissió d’investigació en relació als atemptats de l’onze de març. Així, el PSOE no inculparia cap tipus de responsabilitat política als «populares» a canvi que aquests acceptessin signar amb els socialdemòcrates un nou pacte antiterrorista. Això, si es dur a terme, seria un frau més al sistema democràtic. El que han de fer els parlamentaris és esbrinar i depurar les responsabilitats, de tot tipus, que provocaren o permeteren que s’executés un atemptat que provocà més de 190 morts. Tancar un pacte entre els dos grans partits, amagant la veritat, seria una prostitució més de la democràcia parlamentària.

Aquesta setmana s'ha produït un nou escàndol en relació a l’expresident Aznar. Així, la Cadena Ser ha publicat les factures que demostren que s’han destinat a prop de 700.000 € de doblers públics per promocionar la medalla que, a títol individual, volia aconseguir el gran amic de George Bush el senyor Aznar. A més de consideracions morals i polítiques, prou òbvies, aquests fets també poden tenir serioses conseqüències jurídiques. D’aquesta forma, molt probablement, s’hauria pogut cometre un delicte de malversació de cabdals públics a més d’un delicte de falsedat documental. Con dic, fets prou greus i que necessiten una ràpida resposta per part de les autoritats judicials i polítiques.

L’ex–president  del Govern espanyol, José María Aznar, ha fet unes importants declaracions a l’emissora colombiana Ràdio Caracol. Així, el dirigent popular ha insinuat que se n’havia  duit a casa seva documents secrets en relació als atemptats de dia onze de març. La notícia l’ha recollida en aquests termes el diari electrònic Vilaweb : L'ex-president espanyol, José María Aznar, admet que es va endur documents del CNI: L'ex-president espanyol, José María Aznar, ha admès que es va endur documents del CNI referents a la investigació de l'11-M. Aznar ha fet aquestes declaracions en una emissora de ràdio colombiana, Radio Caracol . De confirmar-se, això és un acte gravíssim. El senyor Aznar estaria cometent un delicte penal. Esperem que la fiscalia es posi en marxa i aclareixi els fets, processant, si es necessari, a  l’ex–president. Al marge de les conseqüències jurídiques que suposa un robatori de documentació oficial i secreta hi ha una qüestió ètica–política de m...

Malauradament, i una vegada més, les Illes Balears han tornat a ser notícia a tots els mitjans de comunicació estatals. Fa uns mesos, una delegació de alts dirigents polítics balears (encapçalats per en Jaume Matas) anaren a Moscou de viatge oficial, teòricament per a potenciar el turisme balear. Després, es presentaren com a despeses derivades del viatge, a cobrir pels fons públics, set entrades a un conegut bordell de la capital russa. De confirmar-se els fets, i segons sembla estan més que confirmats, es un escàndol majúscul. Jurídicament es tracta d’un presumpte delicte de malversació de fons públics. Políticament es un acte que demostra la manca de respecte dels que ho cometeren en relació al càrrec que ocupen i la representació que ostenten. Moralment és un indecència. La prostitució, en la majoria de casos forçada, és la major denigració que pot patir un ésser humà. Normalment va acompanyada de bandes mafioses, de tracta de blanques, de drogues i negocis bruts. Bé doncs, molt pr...

Avui, a Palma, Esquerra Republicana de Catalunya ha proposat al PSM constituir una federació que aglutinàs ambdos partits amb l’objectiu de poder plantar cara al bipartidisme PP-PSOE. ERC sap ben bé el que fa. El PSM es troba en un dels seus pitjors moments de la seva història. Així, duu tres eleccions seguides perdent una sagnia insuportable de vots. A més, la generació de dirigents (Sampol, Morro, Serra) que havien duit el partit als seus millors resultats electorals s’ha retirat de la vida pública. A tot això, els seus substituts (Muñoz, Nanda Ramon, Mascaró...) no donen, ni prop fer-s’hi, la talla política necessària. I per afegitó, es presenta a curt termini un Congrés amb tres sectors del partit confrontats (per motivacions personals) i amb una absència de debat ideològic notable. Dins d’aquest riu revolt, ERC ha emès una OPA (per fer servir termes borsaris) a les bases del PSM. Si la direcció del PSM rebutja l’oferta republicans, i no té una justificació coherent, es pot tornar...