Toni Bennàssar

«La Paquita», un vídeo d’Uri Carva en commemoració del novè aniversari de l’1 d’Octubre...

 👉 El Govern central s'ha errat jurídicament en el moment en què ha emprat un cas particular dramàtic per regular de forma precipitada, irreflexiva i improvisada un sector d'abast general. 👉 El Govern central s'ha errat jurídicament en emprar un instrument que hauria de ser extraordinari, com és el decret llei, per regular un sector essencial per a tota la societat. 👉 El Govern central s'ha errat jurídicament fent dos decrets llei en lloc d'un. 👉 El Govern central s'ha errat jurídicament aprovant un decret llei (el Reial decret llei 26/2026) que té 96 pàgines i que és, fins i tot per als qui som juristes, indesxifrable en molts d'aspectes. 👉 El Govern central s'ha errat políticament quan, per via de decret llei, pretén furtar a les Corts Generals la possibilitat de participar, mitjançant el debat i l'esmena, en la regulació d'un sector essencial de la societat. 👉 El Govern central s'ha errat políticament aprovant un decret llei quan no ...

Arran de la reforma de la LAU, el canal públic britànic BBC ha elaborat un documentat dossier sobre la situació de l’habitatge al Regne d’Espanya. D’entre totes les dades que aporta, n’hi ha una que m’ha cridat especialment l’atenció: des de l’any 2021 es creen cada any a l’Estat 250.000 noves llars fruit de la immigració. Un quart de milió de llars noves cada any. I aquestes llars, evidentment, necessiten un habitatge. Però encara hi ha una dada més reveladora: aquestes 250.000 noves llars estan compostes majoritàriament per immigrants colombians i veneçolans. Per tant, quan parlam de l’impacte de la immigració sobre la demanda d’habitatge, convé mirar les dades i no els titulars. És la immigració llatinoamericana la que té un pes fonamental en aquest increment de la demanda, i no l’africana. Curiosament, però, bona part del debat polític i mediàtic gira obsessivament al voltant de Ceuta, les pasteres i la immigració africana, mentre passa molt més desapercebuda la immigració que entr...

Seguint amb el tema d’Ada Colau, se m’ha publicat al mur que ella i els altres càrrecs del partit han «donat» part del seu salari al partit (s’ha arribat a dir que el 75%). Això és fals. La Carta Econòmica de «Catalunya en Comú» distingeix perfectament entre les «aportacions» obligatòries dels càrrecs (art. 4) i les «donacions» voluntàries (art. 5) 👇 . Les «aportacions» són una obligació que el càrrec es compromet a complir i que ha de signar obligatòriament en el moment de ser nomenat candidat o alt càrrec de lliure designació. Com dic, si això ho fes una empresa privada, demanant una part del salari a canvi d’aconseguir feina a un treballador, seria considerat un delicte contra els drets dels treballadors, però, com ja sabem, els partits polítics tenen cera del Corpus. I, per cert, aquesta pràctica que l’organització a la qual pertanys es quedi una part del salari és una còpia clara de l’antic delme medieval catòlic, una exigència d’una part dels ingressos als seus «fidels» que enca...

Ada Colau va cobrar com a batlessa de Barcelona una mitjana de 100.000 euros anuals entre els anys 2015 i 2023 (8 anys en total). Ara, com a regidora de l'Ajuntament, cobra 96.304 euros anuals de retribució bruta. Ada ha concedit aquesta setmana una entrevista, es compara amb Maricarmen, i diu que no es pot permetre un pis llogat i viure tota sola, ja que no arriba a final de mes...

 D’on treuen aquests individus que empren com a infanteria?

El president Lula ha prohibit, a partir de dia 6 d'octubre, totes les apostes esportives en línia al Brasil. És el camí a seguir. Per coses així, Trump i l'extrema dreta internacional odien tant el president Lula da Silva. Ja en podrien prendre exemple aquí. Les apostes digitals són, per a la classe treballadora, l'heroïna del segle XXI.

     Creuen en «la cultura de l'esforç», però només per a la classe treballadora. Els seus fills estudiaran a la privada, en aules amb aire condicionat. I, el més trist de tot, és que bona part d'aquesta classe treballadora, completament alienada en forma de «fachapobre», els votarà, hipnotitzada per la seva xenofòbia i pel seu patriotisme de barra de bar. 📷 via Ultima Hora Mallorca .

 Pilar és la imatge viva del capitalisme colonial i extractiu que patim a les Illes Balears: 👉 Immigrant espanyola provinent de la península. 👉 Explotada al sector de l'hostaleria durant més de 40 anys per enriquir els seus patrons. 👉 Arribada a la jubilació, un fons voltor espanyol l'ha treta de ca seva. No pot accedir a un habitatge digne després del desnonament i acaba vivint durant mesos al seu cotxe. 👉 Quan parla, apel·la a la seva condició d'«espanyola» per diferenciar-se dels altres immigrants «il·legals» que, com ella, també viuen al carrer. Sobren les paraules: en 30 segons de vídeo està tot dit.

👉 Es va comprar un àtic de 6,3 milions d’euros amb diners públics de la Comunitat de Madrid per viure-hi amb el seu nòvio (imputat). 👉 Acaba de tudar 481,5 milions d’euros en el premi de F1 de la Comunitat de Madrid. 👉 Fa una setmana va aprovar un «pelotazo» urbanístic de 360 milions d’euros a favor del Real Madrid i Florentino Pérez. Ara, això sí, defensa que un fons voltor tiri al carrer una dona de 87 anys, malalta i sense família, que feia 70 anys que vivia a la mateixa casa i pagava cada mes la seva renda. Fins ara sabíem que Ayuso no tenia cervell; ara hem confirmat que tampoc té cor. Els neocons són l’encarnació del mal a la Terra. 

Se n’ha anat Toni Tarabini. Un gran home. Socialista compromès, intel·lectual i humanista. Capellà jesuïta secularitzat, va ser membre del Partit Comunista i de Bandera Roja; esdevingué fundador del PSI-PSM i, després, referent i avi ideològic del del PSIB - PSOE. En molt poc temps hem perdut una fornada d'INTEL·LECTUALS i POLÍTICS (en majúscules) que forjaren aquest país: Xisco Antich, Pere Sampol, Celestí Alomar, Manel Vicens Domènech, Jaume Santandreu, Jaume Obrador, Toni Serra Bauçà... La gent d’esquerres ens estam quedant orfes i, el més trist, és que no hi ha relleu generacional. Qualsevol comparança entre aquests homenots, que diria Josep Pla, i els seus suposats substituts és ridícula. Descansa en pau, company.  

Avui es compleixen 106 anys de la fundació de la Legió espanyola per part de Millán-Astray. Amb tot el que està passant a Ceuta, estic veient una campanya impressionant de blanquejament d’aquest cos militar per part dels mitjans de comunicació del règim. Hi ha fotografies* que no s’han d’oblidar mai...  👇 *Legionaris espanyols sostenint caps de combatents marroquins decapitats durant la Guerra del Rif, a començaments de la dècada de 1920. Fotografia anònima, publicada posteriorment per Jacques Roger-Mathieu a Mémoires d'Abd-el-Krim (París, 1927).

Un tema recurrent entre la gran majoria d’islamòfobs que conec és atacar la Festa del Sacrifici (Eid al-Adha), qualificant-la de pràctica bàrbara (cosa que compartesc). El que resulta curiós, però, és que encara no he sentit mai ningú d’aquests criticar el Kapparot, un ritual en què alguns jueus fan passar tres vegades un gall o una gallina per damunt del cap i després sacrifiquen l’animal com a part del ritual...  

Els Estats Units són un estat criminal que, des de la seva fundació, s’ha expandit saquejant les seves colònies mitjançant la força armada. Ara tenen un president psicòpata i narcisista que ja ni se n’amaga i ho diu clarament: «Quan diuen que les riqueses del país derrotat pertanyen al vencedor, [el cas de Veneçuela] és un dels més importants que s’han vist mai en la història. Mai no s’havia vist res semblant... Estam extraient milions i milions de barrils de petroli i no hi ha manera d’aconseguir que la premsa en parli.»

Ahir, l’artanenc Enric Mas va guanyar la Vuelta Ciclista a Espanya. És el primer ciclista mallorquí de la història que ho aconsegueix i feia 12 anys que cap ciclista espanyol no guanyava la prova. Malgrat aquesta fita històrica, RTVE va tallar la retransmissió abans de la cerimònia final, deixant els espectadors sense veure l’entrega dels mallots, el podi dels campions i l’himne. I avui, Marca, el diari esportiu més venut de l’Estat, relega la victòria d’Enric Mas a un peu de portada mentre dedica pràcticament tota la primera plana a la Fórmula 1 de Madrid i al «Madring» d’Ayuso. Queda clar que, per a Madrid, els mallorquins només som espanyols a l’hora de pagar impostos. Ni tan sols quan feim història ens tenen en compte. Bé, he de rectificar: hi ha un mallorquí a qui sí que tenen ben present. Deu ser perquè, més que mallorquí, el consideren —i amb raó— un dels «seus». ¡Vamos, Rafa! 

Aquest senyor no sap quant valen els aliments, quant costa un bitllet de transport públic ni quina és la pensió mínima del seu país. Aquest senyor és professor d’Economia i president de l’Argentina. L’extrema dreta és això 👇🏼

Dona gust veure les noves generacions gitanes de Catalunya parlant un català perfecte 👇 . Aquest fet contrasta amb la realitat que conec de Mallorca, on pràcticament tots els gitanos mallorquins amb qui he tractat al llarg de la meva vida són castellanoparlants. Tot plegat m'ha duit a investigar i retrocedir en la història del poble gitano a Mallorca. La primera idea clau és que el poble gitano fa més de quatre segles que forma part de la història de Mallorca. La seva presència a la nostra illa no és un fenomen recent. A la Corona d'Aragó està documentada des de 1425, quan Alfons el Magnànim concedí un salconduit a Joan d'Egipte Menor i al grup de gitanos que l'acompanyava. A Mallorca, les fonts permeten documentar la presència de població gitana ja al segle XVI. A finals del XVI trobam famílies gitanes a Felanitx i, a començaments del XVII, ja hi havia gitanos nascuts a Mallorca, a llocs com Inca i Felanitx. No eren, per tant, simplement persones de pas: començava una...

L’11 de setembre de 1978, Gustau Muñoz (Gustavo Adolfo Muñoz de Bustillo Gallego al DNI), de només 16 anys d'edat, va morir a Barcelona abatut per un tret de la policia durant una manifestació de la Diada nacional de Catalunya. Immigrant andalús nascut a Sevilla, d'ideologia comunista i independentista catalana, era militant de la Unió de Joventuts Marxistes-Leninistes, i fou assassinat mentre participava en una manifestació alternativa convocada pel PCE(i). Va ser tirotejat per l'esquena al carrer Ferran, enmig de les càrregues policials. El cas es va arxivar per l'Audiencia Nacional espanyola sense que ningú fos jutjat pels fets.  48 anys després, la seva mort continua essent un dels símbols de la violència policial i la impunitat durant la Transició. La diada del 11S no només és un símbol nacional, sinó que també ho és de la lluita antifeixista. Per tot plegat, és indignant quan es pretén apropiar de la mateixa l'extrema dreta orriolista.  Gustau Muñoz, ni oblit ...

  11 de setembre. "Yo pisaré las calles nuevamente De lo que fue Santiago ensangrentada Y en una hermosa plaza liberada Me detendré a llorar por los ausentes Yo vendré del desierto calcinante Y saldré de los bosques y los lagos Y evocaré en un cerro de Santiago A mis hermanos que murieron antes Yo unido al que hizo mucho y poco Al que quiere la patria liberada Dispararé las primeras balas Más temprano que tarde, sin reposo Retornarán los libros, las canciones Que quemaron las manos asesinas Renacerá mi pueblo de su ruina Y pagarán su culpa los traidores Un niño jugará en una alameda Y cantará con sus amigos nuevos Y ese canto será el canto del suelo A una vida segada en la Moneda Yo pisaré las calles nuevamente De lo que fue Santiago ensangrentada Y en una hermosa plaza liberada Me detendré a llorar por los ausentes..."

Patri Guijarro, la capitana del Barça femení, fa menys de 72 hores va declarar que, tot i haver estat escolaritzada a Mallorca i a Catalunya, era incapaç de parlar català amb fluïdesa i que no se sentia còmode emprant la llengua pròpia de la nostra terra. Doncs bé, ahir mateix, la cantant Aitana va defensar la llengua i l’escola inclusiva en català, agraint poder expressar-se en català tot i els seus orígens castellans gràcies a la immersió lingüística que va viure a l’escola —«el cole», com diu ella—. Dos exemples antagònics d’integració en una cultura i en un país. Visca l’Aitana! Visca la llengua! I visca l’escola pública i en català!