Toni Bennàssar

La moderna psicologia emocional, a la vella màxima de Nietzsche de què allò que no et mata t’acaba fent més fort, li diu “principi de resiliència”. Llegint al Diari ARA l’interessant reportatge d’aquest cap de setmana sobre la nova psicologia me n’he adonat que, definitivament, a més de ser un “resistent”, i, com no, també un "dissident" vocacional, m’he acabat convertint en un “resilient”… i ben orgullós que n’estic de ser-ho!

He començat avui el dia publicant al facebook sobre un possible cas de xenofòbia a la política, i l'he acabat amenaçat per twitter pel fet d'haver denunciat a la Policia i a la Comissió Antiviolència del Ministeri del Interior els insults racistes contra l'ex- jugador de l'Atlètic Balears, i actual jugador del Córdoba, Florín Andone. He estat durant més de 10 anys advocat i directiu de l'Atlètic Balears, i si una cosa he tingut clara és que l'esport ha de servir per unir, mai per generar enfrontaments ni, molt manco, violència. Davant la intolerància, hom no es pot quedar hom aturat, ja que de fer-ho, et converteixes en col·laborador tàcit dels que violen la norma. Ara la feina està feta, i només queda clamar que es faci justícia per part de les autoritats administratives. I en quant a les amenaces i insults varis en contra de la meva persona, també estan comunicades a la policia, veurem que passa amb elles. Tenim massa morts ja vinculats a la violència r...

Estam per davall de l’Estat en tot, inclòs el nombre de professionals sanitaris . Tenim 4,7 metges per cada mil habitants, mentre que la mitja espanyola és 5,3. Comparar és odiós, perquè els habitants de Madrid gaudeixen de 6,52 metges per cada habitant. A més, durant el darrer any, 130 metges se n'han anat de les Illes a fer feina a altres bandes de l'Estat. Si tenim en compte la població flotant que tenim a les Illes, derivada del turisme, la situació és, fins i tot, més dramàtica. Les causes de la fuita, o no arribada, dels professional sanitaris? Supòs que són múltiples: el fet de no haver tingut fins ara facultat de medicina; el fet de què, pels motius que sigui, no hem pogut fidelitzar els MIR que hem format; el fet que som una comunitat allà a on és car viure i els sous dels funcionaris són els mateixos que a Cáceres o Pontevedra; el fet de ser Illes i estar aïllades geogràficament; i, per, damunt de tot, el fet de no tenir recursos econòmics, fruit de l’espoli fiscal q...

Les nostres dones tenen la mateixa dignitat que les alemanyes, i el que no farien allà no les ho podem tolerar que ho facin aquí. No es pot admetre que es dibuixi a les dones per part de ningú com una banda d’indígenes prostituïdes davant els doblers teutons. Esper que fiscalia actuï davant aquesta ofensiva campanya publicitària que és tan colonialista, com masclista. El més trist és que la denúncia hagi hagut de partir de la societat civil i no del govern de Rajoy, o dels diferents instituts de la dona autonòmics. 

Vist que aquesta precampanya electoral ha començat amb gloses de Xurí i Miquel Àngel Llauger, he volgut fer la meva modesta contribució, en forma glosada, al picat que han dut els dos...  Arribada l’hora d’anar a votar  ha escoltat a un glosador vitalista  acusant de deriva espanyolista  a la confluència balear  Això m’ha dut a recordar  un altre projecte que es deia “sobiranista"  l’honrada UM n’era la protagonista  d'una UNITAT que va fracassar  Es va acabar de cop el piular  de la dreta regionalista quan amb un BLOC vitalista  vàrem liquidar a Matas i a Munar  Una nova plataforma sobiranista  ha tornat per criticar  la unió de l’esquerra balear  en clau frontpopulista  Un front popular com cal  unint l’esquerra alternativa  pot rompre la deriva d’ostracisme nacional El primer diputat pot arribar  sent inici d’un verger sobiranista...

Veig que s'ha cridat a la militància per votar la integració de SOM Palma dins PODEM. No he seguit el procés d'aprop, però crec que, vist en perspectiva, SOM, i altres projectes municipals a les Illes no haurien d'haver ni arribat a néixer. Fou un error a Vistalegre no permetre que PODEM es presentés a les eleccions municipals ja que, gràcies a això, i sota una pèrfida prostitució del concepte "candidatures d'unitat popular" es presentaren "partits instrumentals" que, molts d'ells, i no fa ni un any de les eleccions municipals, ja han trencat llaços a molts de municipis amb PODEM, i amb les seves pròpies bases ciutadanes, i governen els seus regidors fent absolutament el que volen. Sóc ferm partidari de candidatures àmplies d'unitat popular però, aquestes, en cap cas es poden fer com es feren a les passades municipals, mitjançant la creació de partits instrumentals, per part d'un parell de persones a una notaria, i que han caminat, en mo...

Ja que no hi hagut noves primàries obertes a la futura hipotètica coalició, es necessari, al meu entendre i d'acord amb els documents polítics de Vistalegre, sotmetre a votació per part de l'Assemblea Ciutadana de Podem Illes Balears mitjançant Agora-Voting la ratificació, o rebuig, de la proposta autonòmica d'acord amb MES i EUIB  . #horitzontalitat

" La principal funció d'un líder ha de ser generar més líders, no més seguidors " Impactant frase que he llegit avui de Ralf Nader, advocat nord-americà, ex-candidat a la presidència dels Estats Units, defensor del Drets Humans i lluitador incansable contra les grans corporacions. Una gran veritat i que sovint solem oblidar, ja que freqüentment sobren seguidors, i falten autèntics líders.

Veient les negociacions aquests dies per conformar la coalició electoral entre MES i PODEM, així com la coalició a nivell estatal amb IU, m'ha dut a pensar molt en el significat i finalitat de PODEM. Quan PODEMOS es va crear tenia vocació de moviment social, sorgit de diferents plataformes ciutadanes (entre elles les més importants les diferents PAHs i les "mareas"). En aquells començaments era habitual veure assistir als primer cercles a militants d'altres partits (fonamentalment gent de IU i de diferents partits nacionalistes d'esquerra, així com els membres de Izquierda Anticapitalista, partit polític aleshores impulsor de PODEMOS) que participaven a les reunions sent la "doble militància", per dir-ho de qualque manera, habitual en aquelles fases embrionàries de la formació. A partir de Vistalegre es va prendre la decisió de què PODEMOS passés de ser un moviment social, a un partit clàssic. El que es vaig viure allà, mentre ho observava, fou un déj...

Mir des de la barrera, seguint-les pels diaris, les negociacions de la "confluència" de MES i PODEM a les Illes Balears. En primer lloc, he de dir que sóc un fer-me partidari de la denominada "unitat popular". Un concepte, el de "unitat popular", que parteix del mític moviment que, des de l'any 1969, impulsà al meu admirat Salvador Allende a la presidència de Xile. En aquesta ocasió, les negociacions que estic vent tenen molt poc de "unitat popular". És més, m'atreviria a dir clarament, que el propi concepte "comissió negociadora" i "unitat popular" conformen un oxímoron. La unitat popular es conforma des de les bases, i no es fa al despatxos. És trist veure que les "confluències" parteixen de reunions a despatxos allà a on es disputa si un partit ha de tenir el lloc 3 o 4 de la llista. Una autèntica coalició d'unitat popular hauria de partir de les bases, del poble, i en una assemblea unitària s'h...

Veure "Irrational Man" i pensar que el genial Allen ha volgut fer un merescut homenatge, arribat al zenit de la seva carrera, a l'inigualable Hitchcock. I acabar la pel·lícula pensant que la distància entre l'especulació filosòfica i el crim punible, és, en moltes ocasions, molt petita.

Tal dia com avui de 1963, el règim franquista afusellava al Secretari General "d'interior" del Partit Comunista d'Espanya: en Julián Grimau. Tot i els clams de la comunitat internacional, amb el propi Papa al cap davant de la petició de la clemència, el govern espanyol matava al principal líder de l'oposició interna a la dictadura. Votaren a favor de l'afusellament els 19 ministres que integraven el govern, entre ells, un jove anomenat Manuel Fraga Iribarne, fundador, anys després, del Partit Popular. Però aquesta és una altra història...

Un dels millors moments per mi del passat dijous a la final de la Copa Federació a Son Malferit fou quan, acabat ja el partit, algú va posar per megafonia (no sé si per casualitat, o no) la cançó "I will survive" de na Gloria Gaynor. Vaig patir un déjà vu, i, per uns moments me vaig reportar a la meva infància quan, en els anys vuitanta, per la vetusta i escardada megafonia de l'Estadi Balear en Tomeu Bonet posava abans de començar els partits aquella cançó que representa, en definitiva, la supervivència d'un Club que hem estat mil vegades apunt de desaparèixer. Des de aleshores, aquesta cançó va adquirir un significat mot especial per mi. Sobreviurem, sí o sí, i ho farem ja que, per damunt de canvis de directives, jugadors o propietats, una cosa ens caracteritza i és que, a Palma, i a Mallorca, els balearicos som el que som, i representam el que representam.

El 9 d'abril de 1977 es legalitzava el PCE. Avui que es compleixen 39 anys d'aquell "dissabte sant roig" no queda més que recordar a la militància heroica del PCE que, en la fosca nit de la dictadura, donaren el millor de la seva vida i il·lusions per construir una societat més justa.

El mateix dia en què jugam la final de la Copa Federació a Madrid, rebem la notícia de què el Consell diu no a la construcció de la Ciutat Esportiva blanc-i-blava. És el mateix Consell de Mallorca que va autoritzar en el seu dia la construcció de Son Bibiloni al Real Mallorca i després, no fa gaire (en concret el 20 de juliol de 2014), li va legalitzar una sèrie de construccions il·legals , entre elles la tribuna de Son Bibiloni. N’hi ha que, des de sempre, han tingut cera del Corpus.

En plena crisis, amb milers de joves a l’atur i sense futur, que hagin caigut les matrícules universitàries és un autèntic drama. A què es deu? Quants d’alumnes han hagut de deixar els estudis per no poder-se pagar les matrícules, que de cada any són més cares? Una societat és un mirall de la seva universitat i el que està passant amb els nostres estudis universitaris és més que preocupant. S’ha de fer un nou pla de finançament de la UIB, s’han d’ampliar els estudis que s’hi imparteixen, s’han de becar completament als millors estudiants i s’ha d’abaratir el preu de la residència d’estudiants permetent que els bons alumnes de Menorca i les Pitiüses puguin estudiar a Palma (si no hi ha els estudis a les seves extensions) a preu pràcticament gratuït. Cada euro destinat a la Universitat no és un euro gastat, és un euro invertit.

Molt interessant article de El Temps sobre l'espanyolització de la nostra Setmana Santa i com va venir d'una moda importada pels botiflers mallorquins... " Fins a final del segle XIX les confraries organitzaven les respectives processons com volien o podien. No existien normes generals. En el cas de les Palma -i cal suposar que passava el mateix a la resta de capitals dels Països Catalans- no es permetien les caperutxes ni es desfilava uniformat ni res semblant al que ara és tan conegut. Els fidels feien la processó en silenci portant el pas, i res més. Però, de sobte, tot canvià.  En dóna fe de la muda el diari La Almudaina, el qual se sorprenia en la seva edició del Diumenge de Pasqua del 1896 perquè a les processons dels dijous i divendres anteriors s'hi havien vist "nombroses caperutxes", quan l'any anterior "no s'hi veié cap penitent amb el vestit amb caperutxa". Què estava passant? Ho conta el mateix diari quan explica que el 1...

Hi ha algú amb un poc de seny que s'en doni compte dins del catolicisme del contrasentit teològic i del missatge profundament antievangèlic, gairebé sacríleg, que és veure a legionarios armats fent honors amb els seus CETMES a una talla de Crist crucificat?

Avui és l’aniversari de la Proclamació de la Comuna de París, per molts el primer govern socialista de la història. La primera mesura de la Comuna fou aturar els desnonaments, conjuntament amb la defensa dels serveis públics essencials, la prohibició del treball nocturn (que solia amagar esclavatge) i l'establiment d'un sistema públic de pensions de viudetat i orfandat. Curiós que gairebé 150 anys després, des de l’esquerra, seguim defensant els mateixos, simples però revolucionaris, objectius. La repressió burgesa contra la Comuna va acabar amb més de 50.000 morts. Des de aleshores, la comuna, i la denominació dels seus partidaris (comunistes), s’ha convertit en un mite i referent per tota l’esquerra política.   

Ara que tothom discuteix sobre la Facultat de Medicina, i un dels arguments dels que hi estan en contra és dir que vindran estudiants de tota Espanya finançats amb doblers illencs, com així ningú es planteja exigir què com a mínim el 50% de les assignatures s'hagin d'impartir forçosament en català? Ja m'agradaria tenir un "Decret de Mínims" a la Universitat, i crec que podríem començar amb medicina que serà la Facultat més costosa pels ciutadans de les Illes.