Toni Bennàssar

M'acab d'assabentar de la mort de la nostra Rectora, Montserrat Casas. Després de Nadal Batle, és el segon gran rector que perdem a una edat molt jove. Amb mi, la Dra. Casas, sempre va ser una persona propera, amable i atenta, cosa que no puc dir de molta de la fauna universitària; i, especialment de molts de catedràtic que es creuen petits déus/senyors feudals. Montserrat Casas, amb el seu equip, ha hagut d'afrontar la difícil implantació de la nefasta reforma educativa de Bolonya, i, sobretot, les dures retallades pressupostàries que hem patit en els darrers anys. A dia d'avui, encara em record de quan vaig conèixer a la finada, fa molts, molts d'anys: jo era representant dels estudiants al Claustre, i ella recentment havia estat elegida Síndica de Greuges. M'enrecord que en el seu informe, va ser molt dura amb el nepotisme universitari. Tothom, aquell dia, en va parlar... Avui, amb la notícia, per mi inesperada, estic estorat...

Aquesta setmana es compleix el 33 aniversari de la mort de Monseñor Romero, assassinat per l'extrema dreta dirigida per l'exèrcit del País. A més, es va produir l'assassinat durant la missa, mentre consagrava, mesclant-se la seva sang amb el calze, adquirint un significat simbòlic sobre el qual els teòlegs experts en litúrgia n'han escrit molt. Aquests dies, coincidint amb l'elecció del nou Papa, se'n torna a parlar molt de la teologia de l'alliberament. El diari Público ha tret un interessant reportatge sobre Romero, i els seus principals elements de discurs. Romero parlava de les «tres idolatrías» que corrompien El Salvador: "la riqueza y la propiedad privada"; la Seguridad Nacional i, derivat de l'anterior, la denominada per ell "la Organización " que és la que mata a tot aquell que pertanyi a un moviment d'oposició. Un discurs que, sens dubte, continua ben vigent arreu del món. Després del cop d'Estat a El Salvador...

Article aparegut avuia dia 27 de març de 2013, al Diario de Mallorca, pàgina 29. Hebemus Papam Antoni Bennàssar Moyà Una de les notícies d’aquest any, serà, sens dubte, l’elecció del nou Papa. Amb aquesta elecció s’ha produït una petita revolució en el si del catolicisme, almanco per a mi, inesperada. En primer terme, s’ha generat una nova esperança, entre determinats sectors catòlics, vinculada a la idea de canvi. Un sentiment que, des de el Concili Vaticà II, per ventura no es vivia. En aquest sentit, l’elecció de Jorge Mario Bergoglio, ja suposa, per si mateix i ab initio , moltes novetats. S'ha elegit a un Papa, per primera vegada sud-americà, i per primera vegada jesuïta. Intentant generalitzar (cosa perillosa, ho reconec) podem dir que els jesuïtes, històricament ultra conservadors, giraren els seus plantejaments i, des de fa unes dècades, han integrat en la seva ordre a un important sector de teòlegs que podem considerar avantguarda social del catolicis...

La crisi de Xipre amenaça a afectar-nos a tots. No sabem ben bé que ha passat, però l'Europa optimista i creixent de fa sis o set anys sembla un llunyà record del passat. Ara, sembla que els estalvis de centenars de milers de xipriotes estan en perill, i, com a mínim, els que tinguin més de 100.000 euros en el banc, pot ser que en perdin una part. Això genera una inseguretat jurídica impressionant no tant pels xipriotes, sinó pels ciutadans de tota Europa. L'austeritat alemanya ha provocat que no només estem en la pitjor crisi econòmica de la història d'Europa, sinó que, a més, no tinguem ni segurs els pocs doblers que poguem tenir al banc. Mentre, gràcies a la por, els especuladors financers es fan d'or amb la prima de risc... Aquesta és l'Europa dels mercaders que defensen Merkel i Rajoy. Cameron, com a mínim, és sincerament antieuropeista!

Dia 20 de març de fa 10 anys començava la Guerra d'Irak. Es fonamentà en moltes mentides, i provocà la mort, segons determinades fonts, de més d'un milió de persones, si computam les mortes en els atemptats i les operacions antiterroristes que encara avui es produeixen. El responsables d'aquestes morts són George Bush, José María Aznar, Tony Blair i Durao Barroso. Una fotografia, presa a les Açores, representa la trobada d'aquella guerra. Tots d'ells viuen, a dia d'avui, en el luxe, i sense cap remordiment de consciència. Esperem que, ja que la justícia no ho farà, almanco les jutgi la història...

Els catòlics ja tenim Papa. I s'ha produït una revolució, almanco per a mi, inesperada. S'ha elegit a un Papa, per primera vegada sud-americà, i per primera vegada jesuïta. Els jesuïtes, històricament ultra conservadors, giraren els seus plantejaments i, des de fa anys, s'han convertit en l'avantguarda social del catolicisme. Així, no puc oblidar-me del paper dels jesuïtes en la teologia de l'alliberament, amb desenes de màrtirs caiguts per la seva defensa del socialisme cristià, entre ells, i com a nom més significatiu, Ignacio Ellacuría, i cinc companys més, a El Salvador. En aquesta elecció he de reconèixer també que que m'agrada que sigui membre d'una ordre històrica, unes ordres mendicants (jesuïtes, franciscans, benedictins, dominics...) que havien anat perdent molta de força dins el catolicisme, durant el passat pontificat de Joan Pau II, davant els moviments ultres de nova creació,  (Prelatura, Comunió i Alliberament, Legionaris, Neocatecumenals, ...

"Una nació d'ovelles, procrearà un govern de llops" Edward Morrow (1908-1965) Periodista de la CBS El despotisme es fonamenta, sens dubte, en la passivitat dels oprimits. Així, la rebeldia, és, abans, ara i sempre, la única garantia de la llibertat. Edwars Murrow és el mític presentador sobre el qual George Clooney va fer la magistral pel·lícula, en blanc i negre, Good Night, and Good Luck .

Hi ha fotos que s'indentifiquen plenament amb una època. Aquesta mítica fotografia fou publicada a la darrera pàgina del diari El País , el 23 de juny de 1976. El nin que hi surt es diu Daniel Rivas Azcueta, i actualmente frega la quarentena. La manifestació la va concocar el PCE, en el qual militaven els seus pares, i les il·legals encara Comissions Obreres. La fotografia la va fer el fotògraf César Lucas. El pare del nin era treballador de la desapareguda Aviaco, i la mare, era, i encara és, treballadora de l'hospital La Princesa de Madrid (un dels atacats per Esperanza Aguirre). Aquell nin, fill d'obrers militants comunistes, que va aixecar el puny espontàniament en mig de una manifestació, va treballar primer de cambrer mentres estudiava, i va ser personal de terra de Iberia durants molts d'anys. Gràcies a un programa de beques de la companyia "de bandera", a dia d'avui és pilot de línies aèries. Aquest fou el gran triomf de la transició: que un fil...

Gran expressió de poesia popular: "Soy un hombre libre porque no me aprisionan los celos porque no me atormenta la mujer perfecta porque cuando amo acaricio y no golpeo porque soy padre como la madre siempre presente porque a mi amor no lo condiciona el sexo porque no soy Ken ni necesito una Barbie soy un hombre porque no aprisiono a la mujer libre"

Ahir vaig tenir l'oportunitat de veure una gran, grandíssima pel·lícula:  Silver Linings Playbook . La pel·lícula està nominada a 8 Oscars i amb tot el mèrit del món. El paper de na Jennifer Lawrence és espectacular, a l'igual que el de Bardley Cooper, per no parlar de Robert de Niro de secundari... El maneig de la càmera que fa el director, amb moviment continu li dóna un estil peculiar, dinàmic, i sorprenent. D'inici, a més, crea un ambient el director/guionista en el qual no saps molt bé el que ha passat de veritat a la història, i el que és simple imaginació dels protagonistes.  En quant a l'argument, té un gran i segon sentit aquesta pel·lícula segons el meu entendre: ni tots els bojos estan tancats, ni tots els qualificats de "normals" estan bé mentalment . Així, es juga molt amb la idea del factor desencadenant: quin motiu duu a un/a manifestament trabucat a ser-ho? La mort del teu home, que la teva dona t'engani amb un home lleig molt més ma...

El diputat del partit UPD, i actor fracassat, Toni Cantó, ha manifestat al Congrés dels Diputats, defensant la tortura del toro de la Vega, que els animals no tenen ni el dret a la vida ni el dret a la llibertat. És a dir, que els animals no tenen cap dret i se pot fer amb ells el que vulguin, ja que "no son nuestros iguales éticos". Aquest senyor, a més de ser jurídicament un ignorant (hauria de saber, com a diputat, que el maltractament animal és un delicte al Codi Penal espanyol, i està castigat amb fins un any de presó, art. 337), és un enemic dels drets dels animals, i, per tant, és el meu enemic ideològic, i, per extensió, ho és el seu partit, que comparteix aquesta postura. I ho recordaré un pic i un altre, ja que UPD és un partit que defensa el maltractament dels animals. En aquests moments en què des de l'extrema dreta ideològica s'ataquen els drets dels animals (a més dels drets de les persones) vull recordar aquelles paraules tan maques del dibuixant nord...

"L'Estat modern no és sinó un comitè que administra els problemes comuns de la classe burgesa" Karl Marx i Friedrich Engels: Manifest del Partit Comunista , 1848. Hi ha frases que no passes mai de moda, com aquesta que la varen escriure els dos filòsofs alemanys ara fa més de 150 anys. El caràcter cíclic de la història, ara un altre cop constatat, ens dur a veure com els governs burgesos actuen com a consells d'administració que intenten preservar els interessos dels autèntics governants: els poders financers. Trist, però real.

Ha arribat el carnaval, i, amb ell, les "murgas" populars (fins que les prohibeixin)... "Tiene casi 30 años y ya está de tribunal en tribunal pero sabe que no le pasará naaa es del Partido Popular... Ahora que la justicia ya no es algo universal algo que ya no puede detener sus ansias de mangar libreee para chuparse 3 millones en subvenciones como naaa libreee para cambiar todas las leyes a su favor y dejar al País sin naaa libreee para dejarte sin trabajo, sin tu casa ni libertad no te vayas a quejar que te puedo rebentar ya que al fin a mi me dejan torturarrrr"

Segons publica El País, el TSJ d'Andalusia ha absolt al diputat d'IU Sánchez Gordillo del càrrecs que se li havien imputat pel suposat "asalto" a un Mercadona andaluç. Segons l'auto, Sánchez Gordillo va exercitar el dret de vaga " sin más arma que la palabra, el ruido o la presencia física, con la finalidad de provocar que los responsables tomen la decisión de cerrar el establecimiento ". Així, queda en norrés la campanya del feixisme i la dreta espanyola contra el líder obrer andaluç.  La dreta espanyola necessita fantasmes, i cada tant se'n crea un. Primer fou Carrillo i La Pasionaria; després  Xabier Arzálluz i Carod Rovira; i, ara, Sánchez Gordillo n'anava en camí. Davant els despropòsits vesats, m'agradaria que més d'un dels que porferiren insults durants dies contra el diputat andaluç per la famosa acció dels "carritos del Mercadona" es disculpassin en públic. No ho fan, ni molt probablement ho faran. La dreta mai ...

Article publicat a la pàg. 24 del Diario de Mallorca de dia 30 de gener de 2013: Atocha, 36 anys Antoni   Bennàssar Moyà El passat 24 de gener es complien 36 anys de la matança dels advocats laboralistes d’Atocha. Un escamot de terroristes d’extrema dreta, encapçalat pel militant falangista i Secretari del Sindicat Vertical del Transport de Madrid, Francisco Albadalejo, mataven, a les 22:30 hores d’aquell 24 de gener de 1977, a sang freda, a 5 membres del despatx d’advocats laboralistes situat al Carrer Atocha número 55 de Madrid. Moriren sota les bales feixistes 5 professionals del Dret, i 4 més resultaren greument ferits. D’entre els 5 morts, 3 eren advocats, 1 era estudiant de Dret que feia la passantia al despatx, i, el darrer dels assassinats, era l’administratiu del bufet. Foren executats per haver comès un únic i greu delicte: defensar jurídicament els drets dels treballadors. Els morts compartien la seva activitat jurídica de defensa judicial dels drets...

Aquests dies es parlarà molt del vintè aniversari de la mort del gran Josep Maria Llompart. D'entre els seus versos, sempre m'han impactat molt uns que formen part d'un fragment del seu poema Memòria d'un viatge i que aquí reproduesc. Una gran descripció de la Mallorca autèntica, pagesa, pobre i arrelada a una terra que ens ha vist néixer i a la qual hi retornarem en la fi dels nostres dies... He vist uns homes de sang agadigada, ossos humiliats d'enllà dels segles; uns homes amb els ulls com ganivetes per fitar el cel amarg. Aquest homes no diuen mai: la nostra terra, perquè ells són la nostra terra.

Llegia ahir com Nissan ha anunciat que el nou Civic (versió 2012) muntarà a Europa un motor diesel 1.6 que no es muntarà a cap altre lloc del món. Aquest motor ve a substituir com a motor estàndard al motor de 2.2 diesel que fins ara venia muntant la marca nipona en tots els seus Cívics de forma genèrica. El motiu d'aquest motor especial pel mercat europeu és que tenim, a Europa, el preu dels combustibles més car del Món proporcionalment, així que tot plegat fa que ens haguem de mirar  els europeus, per damunt de tot, en el consum a l'hora de comprar un cotxe (cosa que a altres països no fa falta que facin...). Això m'ha dut a reflexionar sobre el component energètic de la crisi. Tal i com va passar en els anys 70 aquesta crisi nostra té molt a veure amb l'encariment del preu del petroli. Han passat quasi 40 anys i no n'hem après gens. Enlloc de fomentar les energies alternatives, seguim depenent del petroli de la península aràbiga i del gas argelià i rus per fe...

No podia passar Sant Antoni, sense fer, com cada any, una petita glosa (i picant, com toca, per Sant Antoni ...) Sant Antoni és un Sant que dels animals és patró i de més d'un dirigent cabró per extensió en deu ser representant Encara que algun governant més que patró té dimoni gaudeix fent de la llengua rebombori   mentre al poble va explotant Sant Antoni passejava una porcella i qui avui ens governa passeja maldat els del PP em tenen emprenyat de veure-los xuclar de sa mamella El president s'ha proposat apagar el foc que per Sant Antoni havia estat encès i m'han dit que no hi podrem fer res ja que un bomber l'ha ensenyat a esquitxar Molt d'anys i bon Sant Antoni!

Acab d'escoltar per IB3 al regidor d'urbanisme de l'Ajuntament de Palma, Jesús Valls. A la mateixa roda de premsa ha anunciat dues coses. Per un costat, l'enderrocament de les vivendes il·legals en sòl rùstic de Son Anglada. I, per l'altra, la modificació del PGOU per legalitzar l'àtic il·legal del president del Govern de les Illes Balears a La Calatrava. Aquesta segona decisió, l'ha qualificada literalment de " razón de Estado " y, a més, de ser una decisió que respon a n'el " interés general ". Darrerament, per no guardar-se, ni es guarden les formes ni l'estètica (ja no vull parlar de l'ètica). Crec que amb el que he descrit, queda tot ben explicat. Si ets pobre i t'has fet una petita vivenda en sòl rústic per viure te l'esbucaran; si ets ric i poderós i t'has comprat un pis de luxe a La Calatrava, no manca que passis pena per la seva situació urbanística, per il·legal que sigui, l'Ajuntament adaptarà el ...

Hi ha jugadors que passen sense pena ni glòria pel món del futbol i d'altres que marquen èpoques. Aquests dies, per casualitat, he recordat a n'en George Best (1946-2005), el denominat cinquè beatle. Evidentment, per edat, no l'he vist jugar, però la seva llegenda, ha arribat fins als nostres dies. Se'l conegué com el cinquè beatle, degut al seu origen humil i al fet que fou el primer jugador en portar el pèl llarg a la Premier League . Mític jugador irlandès del Manchester United, es va fer famós tant pel seu bon futbol, com per la seva mala vida. Era, en certa mesura, el Sabina del món futbolístic. Beguedor impenitent, conqueridor nat, se n'orgullia d'haver tingut d'amants a tres Miss Món consecutives. És seva la frase " He gastat molts de doblers en alcohol, dones i cotxes: la resta els he malgastat ". L'alcoholisme li va provocar una cirrosis que va fer que li haguessin de trasplantar el fetge. En va sortir airós, però va tornar a beure ...