Toni Bennàssar

Avui el Consell de Govern ha aprovat l'exigència d'un nivell mínim, mínim (el "B") de català a tots els funcionaris de l'àmbit sanitari. És inclús un nivell inferior a l'exigit pel primer pacte de progrés a tots els funcionaris de grau mitjà i superior de la Comunitat Autònoma. La dreta, com quasi sempre, s'ha posat les mans al cap davant una mesura igualitària envers la nostra llengua. És un dret bàsic de tot pacient el fet de ser atès amb la seva llengua, i més si aquesta és la pròpia i oficial del País. A l'espanyolisme no li sembla bé aquesta mesura, i diu que no hi haurà cap metge que vulgui fer feina a les Balears, i que el veritablement important és que el professional sàpiga de medicina, no la llengua que parli. Estaria bé que s'apliqués aquesta mateixa tesi al conjunt de l'Estat i que es permetés que a Madrid i Badajoz hi hagués metges i infermeres contractats de nacionalitat estrangera que no sapiguessin dir ni una paraula de castel...

Article aparegut al Diario de Mallorca el dimarts 10 de març de 2009, pàgina 28: Des de la darrera campanya electoral a les eleccions generals, s´ha posat en entredit el funcionament del sistema penal juvenil, i s´ha arribat a defensar la rebaixa de l´edat penal a dotze anys. En qüestions que afecten aspectes tan delicats per a una societat com és el dret penal i, en especial, si fa referència als menors d´edat, la prudència hauria de ser la tònica per part dels responsables polítics. Malauradament, en els darrers temps la cosa no ha anat així. El model de sistema penal actual, democràtic i de dret, ha estat un dels grans avenços del món occidental. La superació de la llei del talió, de la venjança entre particulars, dels linxaments populars contra presumptes culpables o innocents que tenien la mala sort de passar per allà, ha estat el que ha permès construir un model de democràcia parlamentària representativa fonamentada en el respecte a la llei i al sistema administratiu de justícia...

Eleccions a dues "comunitats històriques", Galícia i Euskadi. Els dos grans partits espanyols estan contents. Sembla que han pogut eliminar el darrer govern autonòmic que rompia el panorama bipartidista de la política espanyola. Tot fa preveure que hi haurà un gran pacte entre PSOE i PP a Euskadi, tal i com ve funcionant a Navarra. No sé si la gent demanarà explicacions a pactes de governabilitat que agrupen amb interessos "nacionals" espanyols, als dos grans partits per treure de les institucions al nacionalisme democràtic "perifèric". Això fa, sens dubte, que reviscoli la idea de què entre uns i els altres (PP i PSOE) no hi ha gaire variacions de model polític i que, a l'hora de la veritat, poden governar junts (ho demostren a Navarra i ho faran a Euskadi) sense gaires inconvenients. La derrota basca es cupa de molts de factors, i l'impacte del procés d'il·legalització de la llei de partits ha estat determinant, sens dubte. Però ho ha estat ...

Tal dia com avui, de fa 54 anys, va néixer Steve Jobs. Per aquells que no siguin freaks de la tecnologia el nom no els dirà gaire. És el fundador d'Apple Computers. Sí, la marca que va fabricar uns ordinadors fàcils d'usar anomenats macinstosh i que ara està molt de moda per dos gadgets tecnològics: l'ipod i l'iphone. Steve no va tenir mai una vida fàcil, la seva mare, una fadrina universitària, el va donar en adopció només néixer. La seva primera família adoptiva no el va voler. La segona, una família de classe obrera, el va criar amb els pocs recursos que tenia i amb molt d'esforços el va dur a les portes de la Universidad. Va durar, amb les dificultats econòmiques que passava la seva família, poc a la institució universitària. Va ser una sort per ell, ja que en un garatge de California va fabricar, amb un amic (Stephen Wozniak) el primer ordinador Apple. Als pocs anys ambdos eren milionaris. El nom de macintosh ho va posar en record de les pomes que més li agrada...

Aquesta setmana he tengut l'oportunitat de participar en el viatge oficial del Govern de les Illes a Brusel·les. Ha estat una experiència positiva ja que, per la meva part, he tengut l'oportunitat d'entrar en contacte amb responsables de polítiques europees en matèria de discapacitats així com amb la coordinadora de l'any europeu contra l'exclusió social. La impressió general que m'han donat les institucions europees ha estat burocràtica i estatalista. Sembla que és molt difícil construir l'Europa de les nacions que superi l'Europa decimonònica dels Estats. A més, és necessari fer un replantejament global de com volem que sigui la Unió. Jo ho tenc clar: una Unió dels pobles lliures (no dels Estats), que fugi de la burocràcia i es faci propera als ciutadans, fonamentada en la defensa dels drets dels treballadors per damunt dels interessos del capital, que camini cap a un esperit federalista, i que esdevingui en un protagonista potent en l'escenari int...

Llegesc al diari Ultima Hora que 25.000 immigrants votaran a les properes eleccions municipals a les Illes Balears. La notícia és esperançadora ja que suposa un avanç en els drets de ciutadans que conviuen entre noltros. L'alegria inicial esdevé en agredolça quan veig que els representants d'algunes associacions d'immigrants posen com a primera exigència als polític que es "flexibilitzi" l'ús del català. Aquesta "flexibilització", si un profunditza en les declaracions, es concreta en què no es demanin coneixements de català als immigrants que vulguin ser funcionaris de la Comunitat Autònoma, dels Consells o dels Ajuntaments del País. Aquesta demanda, a més d'il·legal, és poc comprensible. Tot funcionari d'un País ha de conèixer la llengua dels seus ciutadans. No crec que les associacions d'immigrants a Gran Bretanya reclamin mai al govern del Regne Unit que se'ls eximeixi de conèixer l'anglès per fer feina a l'administració ...

Gol de l'ascens de l'Atlètic Balears -

Article publicat al diari Ultima Hora de dia 6 de febrer de 2009, pàgina 29. Dades personals dels menors al web 2.0 Antoni Bennàssar Moyà El 6 de febrer és el Dia Internacional per una Internet Segura, promogut pel projecte Safer Internet de la Comissió Europea. Es converteix, per tot plegat, en una efemèride molt significativa per analitzar el fenomen de la Internet i les seves repercussions sobre els menors d’edat. La xarxa ha evolucionat de manera revolucionària durant els darrers temps. Així, convé recordar que, en poc menys d’una dècada, Internet ha passat de ser un instrument destinat a grans centres universitaris i a usos militars a ser un eina útil que trobam a la majoria de llars. Com qualsevol canvi tecnològic i social, Internet ha reportat grans avantatges però, consegüentment, alguns perills. Internet ha permès una nova forma de comunicació. Aquesta manera de relacionar-se es caracteritza per la superació del concepte de frontera física. És molt fàcil que persones d’origen ...

Els banquers es reuneixen amb Zapatero. La crisi financera ha sortida en bona mesura dels bancs. Han deixat més doblers dels que eren necessaris i coherents i ara en paguen les conseqüències. No obstant, ara sembla que les castanyes del foc les hem de treure entre tots amb els nostres imposts. Curiós el capitalisme, sistema que privatitza els beneficis i socialitza les pèrdues. Seria bo que es replanteges el sistema i que es demanés el ciutadà mitjà com així allò que paga, en època de crisi, se'n va reviscolar als que més tenen.

Llegesc amb tristesa als diaris locals que s'ha detengut a una dona a Ca'n Picafort per haver comès un presumpte avortament il·legal que ha acabat amb la vida d'un fetus de cinc mesos. Al marge dels detalls macabres i escabrosos, que tant agraden als mitjans de comunicació, hi ha una realitat molt trista al darrera de tot plegat. La qüestió de l'avortament afecta a la intimat ètica i moral de cadascú, i és molt mal de fer expresar grans plantejaments maximalistes que siguin fàcilment extrapolables a una determinada ideologia o segment de la població. Dir, en tot cas i des de una reflexió estrictament jurídica, que tenim una legislació extremadament hipòcrita en aquest assumpte. Cínicament, si aquesta mateixa dona (pobre, immigrant i sense papers) hagués tingut doblers suficients per anar-se'n a una clínica privada de Barcelona i pagar la "tarifa" estipulada, no li hagués discutit mai ningú res, ho hauria fet tot "legal". Aquesta és la hipocresi...

Per primera vegada he d'escriure al blog de futbol amb profunda tristesa. Llegesc, amb molta preocupació, que presumpta-ment es va produir el passat cap de setmana un atac violent d'uns seguidors de l'Atlètic Balears contra un aficionat del Real Mallorca. Les úniques referències que tenc són les dels mitjans de comunicació. No sé el que ha passat realment ni en tenia constància fiins aquest moment. En tot cas dir, que si els fets són així com es descriuen, s'han de qualificar de tràgics, totalment condemnables i esper que es depurin les responsabilitats penals que se'n deriven. Em sent trist, hagi passat el que hagi passat, de veure com, per primera vegada, s'ha relacionat el bon nom del Club i la seva afició amb actes violents.

Va néixer un 4 d'agost, curiosament el mateix dia que Rodríguez Zapatero. Avui s'ha convertit amb el primer president negre de la història dels Estats Units (i amb un segon nom d'origen musulmà). Obama s'ha fet fotos, durant la cerimònia d'investidura, davant l'estàtua del president que va fer possible que ell fos allà, Abraham Lincoln. Els negres han passat, en menys de dues generacions, de no tenir drets civils a molts d'Estats de la Unió a arribar a la presidència dels Estats Units. Deixa el mandat, avui mateix, un president que passarà a la història com un dels pitjors presidents dels Estats Units. Ha dilapidat la bona situació econòmica que li havia deixat Bill Clinton i ha ficat al Món en unes guerres i una inestabilitat que no se sap com acabarà. Hi ha moltes esperances en Obama, això és perillós. Supòs que algunes de les il·lusions col·lectives es compliran, altres no. Me'n record de l'esperança que ens va provocar a molts el canvi de govern ...

Dissabte passat vaig tenir l'oportunitat de llegir un gran article del compatriota ferrioler Francesc Bujosa. L'article tracta, una vegada més (se'n va convertint en un expert), sobre l'Atlètic Balears. Curiosament, els articles publicats a aquest blog que han generat més polèmica han tractat sobre el futbol, i he rebut algunes crítiques per la meva defensa de la història esquerranosa de l'Atlètic Balears front al caràcter dretà i monàrquic del Mallorca (basti veure el nom de Reial i l'origen "alfonsí" dels barralets). En tot cas, dir que vaig gaudir molt amb l'article den Francesc, i que, a pesar d'anar coers de segona B, d'estar carregats de deutes i de no tenir gairebé cap ajut institucional ni privat, em sent, i em sentiré sempre, orgullós de pertànyer al club al qual pertany. Un club al qual hi duc més de 20 anys de soci i 5 de directiu.

Middelman, president de Fomento del Turismo i director general d'Air Berlín ha tornat a menypreuat a tots els mallorquins. En un discurs oficial, ha amollat les següents perles : "La discusión lingüística nos cuesta clientes porque millones de personas que vienen a España a aprender español se van a otros sitios por la discusión lingüística existente en las islas" "cuando salimos fuera, a Balears se la identifica con España, porque Balears es España, y aquí parece haber una necesidad de querer separarnos cuando éste es un país rico por su diversidad" "Estamos sufriendo la dictadura de las minorías, habría que cambiar el sistema electoral para que gobiernen los que tienen más votos, porque aquí están mandando los que tienen menos votos" Es veu que s'ha perdut ja la vergonya i que tot val si té per fiinalitat destruir una llengua mil vegades maltractada durant els darrers trenta anys. M'agradaria que, dins aquest cosmopolitisme, fes un discurs se...

He llegit estorat com el cap de l'exèrcit espanyol a les Illes Balears, Sr. Juan Carlos Domingo Guerra, ha declarat que l'exèrcit era "una de les primeres fonts d'ocupació, o fins i tot la principal" a les Illes. Mira tu, que jo me pensava que ho era el turisme, seguit de l'oferta complementària de serveis. Per no parlar de la indústria o de la pagesia o del sector quaternari. Es veu que no, que la principal font d'ocupació dels mallorquins és el gloriós exèrcit espanyol. Idò ja ho sabeu, a donar gràcies, ja que sense el color caqui es veu que els mallorquins no tenen cap possibilitat de trobar feina.

He d'advertir, en primer terme, que no sóc economista, i de macroeconomia en sé el que he llegit i la instrucció d'un any que em donaren durant la carrera de Dret. Ara el tema de debat és el finançament autonòmic i la seva revisió. Sembla que el President del Govern espanyol va fent rondes d'entrevistes per intentar consensuar un model que deixi satisfets a tothom. Cosa difícil el propòsit de ZP. Durant dècades, les plusvàlues generades per les Illes Balears han anat a millorar les condicions de vida dels ciutadans d'altres Comunitats Autònomes. Ara, aquestes Comunitats, es neguen a perdre el privilegi. El resultat és que a Extremadura hi ha un ordinador per cada dos nins i a les Illes Balears un ordinador per cada catorze. El resultat és que els ciutadans d'Andalusia tindran línies d'ADSL gratis total pel simple fet de ser andalusos. El resultat és que que s'estan construint TGVs al llarg de tota la península i aquí hem de plorinyar per a què ens paguin un ...

D'aquí un poc partesc cap a la manifestació del 31 de desembre. Ja fa anys que hi vaig, des de finals de la meva adolescència. N'hem viscudes de tots colors, de banyades i de mogudes, de tranquil·les i de calentes. Encara me'n record de quan es feia la mani el propi dia 31, poc abans dels sopars i els rems. També record quan a la plaça de Cort, el dia 31 dematí, hi anava a desfilar l'exèrcit, i es muntava una cridòria ben grossa en contra dels soldats espanyols (a dia d'avui substituïts per la policia municipal, quins canvis!). En tot cas, és paradoxal que facem la manifestació dia 30 de sembre, el mateix dia en què, a l'any 1833, el ministre espanyol Javier de Burgos va dividir Espanya, a imatge i semblança de la França centralista borbònica, en províncies. Per ventura, qualque anys d'aquest, hauríem de dur una pancarta que digués, en record d'aquest fet, "Illes Balears província? mai més!".

Torna el Nadal. Torna el terror a Terra Santa. No sé si ho fan aposta els dirigents israelians, però sembla que volen emular el Nou Testament i repetir, per les mateixes dates, una matança de sants innocents. A la Franja de Gaza l'exèrcit israelià ha mort més de 220 palestins . No entenc com un Estat construir sobre la base de perseguits pel genocidi nazi ara pugui cometre aquestes atrocitats. Es veu que la crueltat és repetitiva en l'ésser humà.