Toni Bennàssar

D'aquí un poc partesc cap a la manifestació del 31 de desembre. Ja fa anys que hi vaig, des de finals de la meva adolescència. N'hem viscudes de tots colors, de banyades i de mogudes, de tranquil·les i de calentes. Encara me'n record de quan es feia la mani el propi dia 31, poc abans dels sopars i els rems. També record quan a la plaça de Cort, el dia 31 dematí, hi anava a desfilar l'exèrcit, i es muntava una cridòria ben grossa en contra dels soldats espanyols (a dia d'avui substituïts per la policia municipal, quins canvis!). En tot cas, és paradoxal que facem la manifestació dia 30 de sembre, el mateix dia en què, a l'any 1833, el ministre espanyol Javier de Burgos va dividir Espanya, a imatge i semblança de la França centralista borbònica, en províncies. Per ventura, qualque anys d'aquest, hauríem de dur una pancarta que digués, en record d'aquest fet, "Illes Balears província? mai més!".

Torna el Nadal. Torna el terror a Terra Santa. No sé si ho fan aposta els dirigents israelians, però sembla que volen emular el Nou Testament i repetir, per les mateixes dates, una matança de sants innocents. A la Franja de Gaza l'exèrcit israelià ha mort més de 220 palestins . No entenc com un Estat construir sobre la base de perseguits pel genocidi nazi ara pugui cometre aquestes atrocitats. Es veu que la crueltat és repetitiva en l'ésser humà.

Hem passat en poc menys d'una dècada, d'un debat sobre la implantació a escala europea de la jornada laboral de 35 hores setmanals, a imatge i semblança de la França progressista de Jospin, a què els ministres de treball de la Unió Europea aprovessin una directiva que permetria jornades laborals de 65 hores. Avui, afortunadament i amb l'oposició del Partit Popular europeu, s'ha tomat al Parlament europeu la proposta de directiva. El mes de juny hi ha eleccions al Parlament europeu, la participació sol ser mínima, però coses com aquesta ens duen a recordar que la proclamada defunció de les ideologies, i la desaparició de les esquerres i dretes a nivell planetari, no es tal, i que tornen, molt probablement, temps de resistència i lluita pels treballadors europeus.

Article d'opinió aparegut al Diario de Mallorca de dia 11 de desembre de 2008, pàgina 38; Drets humans i democràcia política Antoni Bennàssar Moyà Dia 10 de desembre de 1948, ara fa ja seixanta anys, l’Assemblea General de les Nacions Unides proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans. El món acabava de sortir de la II Guerra Mundial, els països que havien combatut encara ensumaven el terror i la barbàrie de les potències de l’Eix feia empegueir les consciències. L’ésser humà hagué de veure com s’havien creat autèntics centres d’extermini humà, els camps de concentració, i com s’havia justificat, en nom d’una suposada superioritat ària, qualsevol atemptat contra la dignitat de la persona. Semblava que un “mai més” era l’element comú que havia d’agermanar tots els països, participants o no, del conflicte bèl·lic. La Declaració Universal dels Drets Humans fou un propòsit bonic, però d’inici ja va topar amb grans dificultats per poder ser aplicada de forma efectiva...

Fa 30 anys que es va aprovar la Constitució espanyola. Ara sembla descartada la seva reforma. Una reforma necessària des de la perspectiva democràtica. Recordem que tenim una Constitució que, encara i de manera vergonyosa, inclou la pena de mort al seu articulat. A més, és una Constitució marcada per un moment històric que furta qualsevol possibilitat de construir un autèntic Estat federal. Recordem que tenim un Senat inútil que dista molt de la cambra alta dels Estats federals, allà a on els senadors representen de forma prioritària els territoris i els seus interessos enlloc de a la població. A més, la Constitució del 78 furta, entre altres coses, la possibilitat de què les diferents Comunitats es puguin federar entre elles. Tot això es feu, com és obvi, pensant en els Països Catalans (no m'imagin una hipotètica i perillosa federació entre La Rioja i Múrcia que no deixés dormir als polítics madrilenys). Aprofitant l'avinentesa, el Centro de Investigaciones Sociológicas espany...

Antònia Ordinas surt rient de la presó. Diu que enyora el seu canet i que escriurà un llibre titulat "La canción del Cola Cao"allà a on ho contarà "tot". En una situació de crisi econòmica generalitzada, en la qual milers de famílies ho passen malament per poder anar a comprar bens de primera necessitat veure aquests espectacles fan mal al cor i a la intel·ligència. Si a n'això li sumam el judici del cas cavallistes, amb quatre bancades d'acusats integrades per batlles i alts càrrecs populars la cosa ja sobrepassa tots els extrems. Si veim després el Parlament, amb sis imputats als escons, la cosa ja sobrepassa tots els límits. La veritat és que l'espectacle de la política illenca fa empegueir. Supòs que des de l'operació "mans netes" protagonitzada pel jutge Falcone a la Itàlia de començament dels anys noranta mai s'havia vist una trama corrupta com l'actual. I segur que encara hi ha coses grosses per venir (IB3 i Palma Arena apunt...

Dijous i divendres passat celebrarem a la UIB el primer congrés sobre la defensa dels menors a les crisis de parella. Foren dos dies de molta intensitat i reflexió sobre els problemes dels menors d'edat quan la parella que formaven els seus progenitors es disol. L'organització d'un congrés implica de mesos de feina i més si es fa des de l'estalvi dels doblers públic i de manera autogestionada. En tot cas, crec que el resultat ha estat força positiu i esperem que l'any que ve ho poguem repetir.

Intervenció a la tertúlia de bitòlegs d'Ona Mallorca sobre el Facebook i les xarxes socials a internet.

Tornam a ser portada de tots els diaris estatals. S'ha condemnat a 3 anys de presó al batlle de Llucmajor, Lluc Tomàs, i a 6 al seu soci de govern, el polític anticatalanista Joaquín Rabasco. Ara el PP demana un temps de "reflexió", però ara per ara ni l'ha suspès de militància, ni l'ha expulsat, ni ha demanat que dimiteixi de batlle. Es veu que per això no necessiten consell del comitè d'ètica. Resulta cínic, en tot cas, que aquells que demanaven a crits la dimissió del diputat de UM Bartomeu Vicens (que consti, en tot cas, que trob que hauria de dimitir), ara mirin cap un altre cantó, tant amb el cas d'un batle seu condemnat, com en els casos dels altres quatre imputats que tenen i mantenen l'escó del PP al Parlament de les Illes Balears. Coses veurem...

Llegesc amb indignació com a Andalusia posaran internet gratis total a tots els ciutadans pel simple fet de ser andalusos. Tot plegat costarà un mínim de 70 milions d'euros cada any. Mentre, aquí, som els que més pagam i els que menys rebem de l'Estat. Ah, i tenim un ordinador per cada 14 nins a les nostres escoles. Resulta, en definitiva, que els nostres impostos serveixen per iniciatives tan "solidàries" com aquesta de l'adsl gratis d'Andalusia. Quan pagui aquest mes els 45 euros de la meva quota d'adsl pensaré amb la mala sort de no ser ciutadà d'una regió privilegiada com Andalusia que empra els nostros imposts per regalets com aquest. I llevonces, quan reclamam un finançament just pel nostre País, encara ens acusen els nacionalistes espanyols de "insolidaris". Vergonya cavallers, vergonya.

Del trio de les Açores, afortunadament, ja no en queda cap. Els tres "líders" que ficaren el món en la pitjor crisi econòmica de les darreres dècades estan ja fora de la política activa. Un és intentant posar pau a Orient Mitjà, paradoxal la cosa. L'altre, es dedica a donar conferències contra l'ecologisme; segueix amb la seva línia. El darrer, acaba de retirar-se ara, i se n'anirà a Texas amb capell de cowboy anant a veure, de tant en tant, amb una bossa de crispetes com es reprenen les execucions "humanitaries" que duu a terme el seu germanet, governador de Florida, Jeb Bush.

Reclamam que els nostres metges i infermeres ens atenguin en la nostra llengua, llengua oficial i pròpia d'aquest País segons l'article 4 de l'Estatut d'Autonomia. Volem que es respectin els nostres majors, molts d'ells monolingües catalanoparlants i que es troben incòmodes o que no es saben expressar bé parlant en castellà. Volem que els treballadors de la sanitat pública tenguin les mateixes obligacions que la resta de funcionaris públics en matèria lingüística. Volem poder comunicar-nos en tranquil·litat amb aquells a qui confiam la nostra salut i la nostra intimitat. Volem, en definitiva, ser un territori normal, o algú s'imagina un metge fent feina a un hospital de Washington que no sabés parlar anglès?

Avui s'ha iniciat el canvi polític als Estats Units. Fa vuit anys, va guanyar George Bush Jr. per un sol vot. Recordem que fou president per 5 vots contra 4 en una polèmica sentència del Tribunal Suprem dels Estats Units. El seu rival, All Gore, ha passat a la història com el polític que, des de la vicepresidència, havia aconseguit introduir els Estats Units a l'era d'internet (no de bades, quan va deixar la política, Apple el va fitxar tot d'una pel seu consell d'administració). El guanyador per 1 sol vot, George Bush Jr., ha passat a la història per haver ficat els Estats Units en guerres sense fi, que tenen els morts per milers, i per haver dut l'economia sanejada deixada per Clinton a la pitjor crisi econòmica des de el crack del 29. Ara, sent una cosa impensable fa uns pocs anys, per primera vegada s'ha elegit un president de raça negre i d'orígens humils. Va derrotar aquest president, a més, a Hillary Clinton en les primàries del seus partit. Una H...

Interessant article del cap d'esports del Diari de Balears , Pep Verger, sobre el Real Mallorca, l'Atlètic Balears, l'esquerra i la dreta d'aquest País. Ho podeu llegir al següent enllaç . Aquí un petit fragment del mateix: " És prou evident que hi ha moltes similituds entre la rivalitat que mantenen l’Atlètic de Madrid i el Reial Madrid i la que encara perdura entre el Reial Mallorca i l’Atlètic de Balears. Segur que tots vostès són ben conscients de l’analogia entre el Reial Mallorca i el Reial Madrid. De la mateixa manera, les semblances entre l’Atlètic Balears i l’Atlètic de Madrid són també nombroses. En aquest sentit, el conjunt blanc-i-blau sempre ha estat més a prop del poble, de la classe treballadora. El Mallorca, en canvi, ha estat un equip tradicionalment lligat a la classe dominant, als botifarres de Palma. L’Atlètic Balears, com l’Atlètic de Madrid, sempre ha estat un equip més proper a l’esquerra i s’ha vist perjudicat pels poderosos.De fet, ja saben...

Llegesc al Diari de Balears que els ciutadans de les Illes Balears som els que suportam una pressió fiscal municipal més alta. El finançament municipal és una de les grans assignatures pendents de la política espanyola. En tot cas, resulta paradoxal que un dels països que generam més riquesa de l'Estat haguem de sotmetre a tan elevada càrrega fiscal als nostres contribuients. La qüestió del finançament municipal s'ha d'arreglar, però també ho ha de fer el continu expoli fiscal patit per una terra que presenta una balança tan esbiaxada en favor d'un Estat central que escanya tant al ciutadans illencs com al conjunt de la seva economia de forma indirecta. La manca de recursos obliga als Ajuntaments a gravar a la ciutadania amb impostos i taxes molt més elevades que als de la resta de l'Estat si volen mantenir uns mínims de qualitat en els serveis públics. I en època de crisi, no estam, ni molt manco, per desincentivar el consum i la inversió mitjançant elevades càrr...

Llegesc amb alegria al Diari de Balears que es planteja per part del Govern de les Illes la construcció d'una facultat de medicina a les Illes Balears. Aquesta és una de les grans mancances que presenta aquest país des de un punt de vista educatiu. És inaudible que gairebé totes les Comunitats Autònomes tenguin a dia d'avui, i finançades en part amb els imposts dels ciutadans illencs, facultats de medicina i que, nosaltres, estiguem sense la possibilitat de formar als nostres propis metges amb la nostra pròpia llengua. A més, no oblidem que una facultat de medicina no només té finalitats formatives, sinó que serveix de motor dinamitzador de la investigació i la ciència del seu entorn.Tenim la gran experiència positiva de les escoles universitàries de infermeria i fisioteràpia que, amb bona feina, duen anys formant a professionals que s'integren al nostre sistema de salut. Sense oblidar els estudis de biologia illencs que tenen un important prestigi a l'Estat i a la ...

He tengut l'oportunitat, aquesta setmana, de veure una estona, en directe, el debat sobre l'estat de la Comunitat. L'espectacle, amb quatre imputats a la Sala, no fou gaire agradable. El discurs de la portaveu dels populars fou dels de més baix nivell que he vist. Ni el llenguatge, ni les formes, ni l'agressivitat estaren al nivell desitjat. A més, el bilingüisme tornà a estar a l'ordre del dia. A cada frase n'hi havia dues o tres expressions en castellà, no fos cosa que qualcú l'acusés d'excessivament catalanista. Quan ho veia, recordava aquells discursos que seguia d'infant, allà a on Gabriel Cañellas omplia el discurs polític amb frases de la pagesia mallorquina (a pesar de venir ell, com no, de casa senyora). O els discursos del president més breu de l'autonomia, Cristòfol Soler, que fou durament criticat entre els seus per fer servir el català literari en els seus discursos de president (llengua estàndard que no ha tornat a fer servir cap al...

Avui comença el debat sobre l'estat del país. Sent a primera hora del matí a Rosa Estaràs per la ràdio. Diu que els populars tenen una "conducta ejemplarizante (sic), expulsam als corruptes del partit i apoyam (sic) a n'es nostros compañeros (sic) que no ho són". El debat començarà amb quatre imputats asseguts als que haurien de ser nobles bancs del Parlament. Tres dels imputats són del PP, el que resta, de UM. José Juan Cardona, exconseller, imputat pel cas Cola Cao; Jaume Font, exconseller, imputat pel cas PTM; Catalina Soler, portaveu del PP, imputada pel cas cavallistes; Bartomeu Vicens, actual portaveu de UM al Parlament, imputat pel cas Son Oms. Que continuï idò aquest comportament ejemplarizante .

Les Illes Balears hem estat, una vegada més, portada de tots els diaris estatals. Una gerent d'un consorci públic va enterrar aprop de cinquanta milions de les antigues pessetes dins una capsa de cola cao dins un solc de cols que tenia al seu xalet. La imatge del fiscal arromengat, la policia cavant i el rateret a l'aguait supera al millor Berlanga. El trist és que aquest espectacle no és ficció i que els doblers enterrats són d'origen públic. Fa empegueir que, en una època en la qual la gent ho està passant molt malament per arribar a final de mes, i en que els exclosos socials augmenten dia a dia, hi hagi poquesvergonyes que fiquen mà a la caixa pública per robar allò que és de tots. I la cosa, els darrers anys, ha anat a pitjor. En fa deu que es va fotre defora a un president del Govern que semblava totpoderós per haver gestionat el cobrament de comissions il·legals en favor del PP per un valor d'uns cinquanta milions de pessetes. En l'època de Jaume Matas, sembl...

Zapatero sembla que es vol convertir en el líder mundial de l'abolició de la pena de mort. Per coherència, no obstant, convendria que comencés pel seu Estat i per la seva Constitució, l'espanyola. Així, m'agradaria recordar que la Constitució espanyola de 1978 és de les poques europees que encara inclouen, de forma vergonyosa, la pena de mort en el seu articulat. Per tot això, si en Zapatero vol ser un líder polític coherent, hauria d'impulsar de forma immediata una reforma del text constitucional espanyol enlloc de donar discursos grandiloqüents a l'àmbit internacional.