Toni Bennàssar

Avui fa setanta anys que un escamot de falangistes assassinaven al gran poeta Federico García Lorca. Crec que el millor homenatge es posar aquell maco poema que Antonio Machado va escriure per a què es recordés sempre aquell crim. Un Antonio Machado, el meu poeta favorit juntament amb Miguel Hernández, que poc temps després moriria ell també a l'exili de França. Un cop d'estat feixista sen va dur a la tomba, d'una manera o l'altra, a bona part de la millor generació intel·lectual que havia donat Espanya en dècades. El crimen fue en Granada . I . EL CRIMEN . Se le vio, caminando entre fusiles, por una calle larga, salir al campo frío, aún con estrellas, de la madrugada. Mataron a Federico cuando la luz asomaba. El pelotón de verdugos no osó mirarle la cara. Todos cerraron los ojos; rezaron: ¡ni Dios te salva! Muerto cayó Federico. -sangre en la frente y plomo en las entrañas-. ...Que fue en Granada el crimen sabed -¡pobre Granada!-, en su Granada... . II . EL POETA Y LA ...

Oposar-se al poder sol tenir sempre males conseqüències. En aquest dies d'estiu, entre feina i feina, estic rellegint poesia. Així, avui he fet un repàs dels Salmos del teòleg, ex-capellà i revolucionari sandinista Ernesto Cardenal. N'hi ha hagut un que, una vegada rellegit, m'ha agradat especialment: Hazme justicia Señor porque soy inocente Porque he confiado en ti y no en los líderes Defiéndeme en el Consejo de Guerra defiéndeme en el Proceso de testigos falsos y falsas pruebas No me siento con ellos en sus mesas redondas ni brindo en sus banquetes No pertenezco a sus organizaciones ni estoy en sus partidos ni tengo acciones en sus compañías ni son mis socios Lavaré mis manos entre los inocentes y estaré alrededor de tu altar Señor No me pierdas con los políticos sanguinarios en cuyos cartapacios no hay más que el crimen y cuyas cuentas bancarias están hechas de sobornos No me entregues al Partido de los hombres inicuos ¡Libértame Señor! Y bendeciré en nuestra comuni...

Avui dematí estava llegint una obra clàssica del pensament econòmic titulada Diez grandes economistas: de Marx a Keynes , de J.A. Schumpeter. Al capítol dedicat a Marx es va un interessant interpretació del sentit religiós i profètic de la ideologia marxista. Schumpeter no fou el primer en teoritzar sobre aquest aspecte, però el seu anàlisi l'he considerat força interessant: "El marxismo es una religión. Para el creyente presenta, en primer lugar, un sistema de fines últimos que dan sentido a la vida y que tienen el carácter de normas absolutas mediante las cuales pueden juzgarse los acontecimientos y las acciones; ofrece, en segundo lugar, una guía para alcanzar tales fines, la cual implica un plan de salvación y denuncia de aquellos males que deben ser evitados a la humanidad o, al menos, a una parte elegida de ella. Podemos especificar más aún: el socialismo marxista pertenece a ese subgrupo de religiones que prometen el paraíso más acá de la muerte [...] pero Marx fue un p...

Avui dematí hem presentat els primers punts de la línea programàtica del bloc progressista. La roda de premsa ha tingut lloc al Bar Pesquero del Passeig Marítim. Esperem que sigui una primera passa de cara a la creació d'un projecte engrescador per a tots...       

El proppassat 22 de maig va ser notícia la detenció de dos joves comunistes (germans per més senyes: Nayara y Eduardo) a la localitat madrilenya de Fuenlabrada degut als seus actes de protesta davant la visita dels Príncipes de Asturias. La cosa va començar amb una crida del Partit Comunista de Madrid amb els següents termes: "El PCM hace un llamamiento a sus militantes para recibir a los principes con las banderas (y/o camisetas) republicanas a las 18’15 en el C. C Tomás y Valiente, c/ Leganés 51 de Fuenlabrada en su visita a esta localidad, según lo acordado con la dirección de la UJCE, promotores de las diferentes acciones reivindicativas que se desarrollarán durante ese día." Les Joventuts Comunistes es sumaren al comunitat amb una advertència que es podia considerar premonitòria: "Recordad que el Estado va a intentar vendernos como vándalos a los que hay que omitir. No podemos permitirlo, si pretendemos que nos tomen en serio; por ello es necesario que recalquemos y...

Llegesc al Diari de Balears la següent notícia: La batlessa es disculpa amb el rei per les obres La batlessa de Palma demanà ahir les primeres disculpes conegudes per les obres i per l'estat en què manté la ciutat des de fa temps. El receptor del missatge va ser el rei Joan Carles, que passa les seves vacances d'estiu entre Marivent i el iot Fortuna, i que ahir rebé la presidenta de la Corporació en audiència. En sortir del palau, Catalina Cirer es dirigí als periodistes i els explicà que s'havia disculpat per les «molèsties». La meva capacitat de sorpresa augmenta dia a dia. Resulta que Catalina Cirer, batlessa de Palma, ha hagut de demanar disculpes al Rei d'Espanya per les obres de Ciutat, un Rei que com a cap d'estat que és me supòs que deu viatjar amb cotxe oficial, aire acondicionat i un bon grapat d'escoltes. No ens mereixeriem les disculpes els ciutadans que patim, noltros sí, aquest infernal desig constructiu de l'equip municipal? Un ciutadans pat...

Aquest dies que tenim les pantalles de televisió i les portades dels diaris plenes de víctimes innocents al Líban reflexion sobre el sentit que li dóna l'ordre social burgés a la repressió de la violència privada i a la cultura de la mort. Així, en la majoria d'estats, hi ha morts de primera, de segona i de tercera divisió. Evidentment, pel "dol nacional" no és el mateix que es mori una folklòrica que un picapedrer d'un cop de calor. I tampoc tracten igual els estats als "herois" que han mort en suposats acte de defensa de la pàtria (llegi una guerra inútil), que als morts que hi pugui haver víctimes del mal funcionament dels mecanismes de repressió estatal (llegiu maltractaments de les suposades "forces de seguretat" de determinats estats). Als primers se'ls publicita i als segons se'ls nega. A més, s'ha de dir que els poderosos i els estats solen tenir moltes formes subtils d'anar matant en vida a les persones més vàlides. Aqu...

Article publicat al Diario de Mallorca de dia 18 de juliol de 2006, pàgina 36: TRIBUNA El mirall d´Europa ANTONI BENNÀSSAR MOYÀ Aquests dies Brussel·les ha estat notícia a Espanya a causa de dues decisions polítiques de la Unió Europea d´una importància, com a mínim simbòlica, molt rellevant. D´una banda, el Parlament europeu ha aprovat que s´acceptin les comunicacions escrites en català, euskera i gallec presentades pels ciutadans davant la cambra. De l´altra, una majoria de partits del Parlament europeu han condemnat públicament, amb motiu del setantè aniversari del cop d´Estat conegut com a "alzamiento nacional", el règim franquista que va tenir sotmès els espanyols durant quaranta anys. L´aprovació de l´ús escrit del català s´aconseguí, després d´una estreta votació a la mesa del parlament, gràcies al vot de qualitat del president de la cambra, el català Josep Borrell. Curiosament, aquesta decisió hagué de superar l´oposició ferma i el vot en contra del Partit Popular Eu...

En vísperes del 70 aniversari de l'aixecament feixista del 18 de juliol de 1936 crec convenient emetre un record per totes les víctimes de la dictadura i de la consegüent repressió franquista. En una època de rescriptura de la història per part dels sectors més reaccionaris de la nostra societat, emetem un crit, democràtic i republicà, per recordar a tots aquells que donaren la seva vida per defensar els valors de llibertat, igualtat i fraternitat en que creien.

Segons llegesc a la premsa d'avui, el RCD Mallorca SAD, amb l'autorització de la mallorquinista - batlessa Catalina Cirer, ha venut el nom de l'estadi municipal de Son Moix. Ja ha desaparegut el topònim català i es passarà a dir el camp Ono Estadi . El RCD Mallorca SAD percebrà per aquesta cessió una petita quantitat de doblers: 4 milions d'euros per temporada. Un doblers cobrats per canviar el nom a un estadi municipal, pagat en doblers públics i que els ciutadans hen hagut de costejar i no podem gaudir. Aquests 4 milions, si les ha de cobrar qualcú és, segons el meu punt de vista, l'Ajuntament de Palma. No obstant això, com que a Palma no hi ha cap necessitat social i som un ajuntament molt ric en el qual la gent viu en el més absolut luxe, la nostra batlessa ha decidit regalar aquesta petita quantitat de doblers, 4 milions d'euros per any, a Vicente Grande. Enhorabona, hi ha gent que li toca la grossa en el mes de juliol.

El Mundo ha dividit avui les carreres del a UIB en carreres de dretes i carreres d'esquerres . Així, i una vegada fet l'estudi "científic" de la ideologia dels alumnes de les carreres (l'estudi no és el fruit de cap enquesta, sinó "del sentir general en el campus"), el diari es vanagloria de què les carreres de dretes pugin en número d'alumnes i les d'esquerres no. Bé, afortunadament, jo sóc un professor d'una carrera de dretes en franca expansió... Las carreras «de derechas» , es decir, las de Derecho y diversas ciencias económicas, son las que tienen más nuevas matrículas en la Universitat de les Illes Balears (UIB). Por contra, las carreras de «izquierdas» , de decir, las de Filosofía y Letras, especialmente la Filología Catalana, son las que registran menos nuevos alumnos. Esta catalogación como carreras «de derechas» o «de izquierdas» no es, naturalmente, fruto de una encuesta exhaustiva hecha con criterio científico, pero sí que respo...

El meu article IB3: Per a què serveix? ha tingut uns efectes insospitats a l'ens públic radiotelevisiu. Ahir vespre vaig esser el protagonista d'un espai radiofònic de IB3 ràdio anomenat Sa Bocana . Durant més de quinze minuts vaig rebre, de manera monogràfica, els insults del seu presentador, el forense Javier Alarcón. Entre d'altres flors va dir aquest "senyor" les següents: segons ell jo era un "mascachapas", segons ell al departament de Dret Públic me deien "toniet afluixa con tus artículos", segons ell jo no sóc professor de Dret i per tant mentesc quan així sign els meus articles, segons ell jo simplement sóc "un tipo que se dedica a corregir los deberes de los niños de primero de Derecho", segons ell jo no he escrit mai una línea jurídica, ni monografies, ni articles ni res, segons ell ja que no tenc formació jurídica me dedic a escriure beneitures pels diaris per viure feliç de veure la meva foto "con la cara sonriente...

Article publicat al Diario de Mallorca de dia 5 de juliol de 2006: TRIBUNA IB3: Per a què serveix? ANTONI BENNÀSSAR MOYÀ Quan ja s´ha superat el primer any d´emissions d´IB3 comença a ser hora que la ciutadania faci un repàs meticulós del que ha estat la tasca de la televisió del Govern balear. Els començaments d´IB3 foren jurídicament convulsos. El Govern de la CAIB es va aprofitar d´una llei de pressuposts per rellançar una vella i mai aplicada norma cañellista de l´any 1985. A partir d´un marc legal ressuscitat, el director general fou nomenat a dit pel president Matas: ocupà el càrrec la seva exsecretària personal, María Umbert. Les acusacions de partidisme del nou ens televisiu no es feren esperar, i tothom romania expectant davant l´inici de les emissions i la línea editorial de la nova televisió. Les primeres decisions foren clares i mostraren el llautó de l´equip directiu. Els informatius, sant i senya de qualsevol mitjà, foren privatitzats, el "bilingüisme" seria la...

Tal dia com ahir, dia 30 de de juny de 1916, el rei Alfonso XIII otorgava el títol de "reial" a la Real Sociedad Deportiva Alfonso XIII , club de futbol fundat a Palma per les classes benestants de la ciutat. Va començar, a partir d'aleshores, una llarga etapa d'identificació de l'actual RCD Mallorca amb la monarquia i la dreta política. S'hauria d'esperar fins al 14 d'abril de 1931, i degut a què masses republicanes volien atacar la seu dels "alfonsinos", per a què la RSD Alfonso XIII passàs a tenir l'actual denominació de "RCD Mallorca". Han passat molts d'anys de tot això, però el que és inalterable és la identificació del RCD Mallorca SAD amb el poder, ja sigui amb un poder reial o amb un poder més proper i urbanístic...

Avui, el president Zapatero ha anunciat al Congrés dels Diputats que començaria les negociacions amb ETA. Fa poc més de 2 anys, per una simple entrevista de Josep Lluís Carod Rovira amb ETA, es va iniciar una campanya d'atacs continuats per part del PSOE i del PP contra el tripartit català que fou la primera ganivetada que rebé el govern d'esquerres i catalanista. La segona, i definitiva, fou la foto de ZP amb Mas signant la reforma de l'estatut català d'esquenes a ERC i a Maragall. Bona part dels mateixos fariseus que es trencaven les vestidures fa dos anys ara aplaudeixen al president espanyol. No sé perquè m'ha vingut amb tot això a la ment un maco poema de Joan Brossa: "No oblidarem les coses que hem après en aquests anys de fosca tramuntana les ribes uniran homes de pes i obrirà solcs l'esquerra catalana" Joan Brossa Fragment de l'"Oda al President Companys" 1971

En uns dies en què esteim rebent forts atacs des de determinats col·lectius i mitjans de comunicació sobre la suposada catalanització del sistema educatiu illenc m'agradaria recordar unes dades que va publicar, fa quatre anys, el meu amic i col·lega Bartomeu Colom, professor de Dret Administratiu, a la Revista Llengua i Dret (número 38, 2002, pàgines 19 i següents). El professor Colom fa un repàs, en un interessant article científic titulat La llengua catalana en l'adminstracio de justícia de les Illes Balears , de la situació lingüística de la Facultat de Dret de la UIB. Les dades són certament colpidores. Professors que donin les classes en català, dividits per àrees, són els següents: Departament de Dret Públic (Dret Administratiu, 4 professors; Dret Constitucional, 5 professors; Dret Internacional Públic, 3 professors; Dret Financer, 1 professor) Departament de Dret Privat, dos únics professors a l'area de coneixement de Dret Mercantil. En total, només hi ha 5 àrees ...

El passat diumenge aparegué al Diario de Mallorca un interessant reportatge de l'historiador Joan Mas sobre un diari de dretes, publicat a Palma durant la Segona República, titulat El luchador . Algunes frases no desmereixen segons quines línees editorials actuals: “La ignorancia religiosa es la causa del malestar obrero, de su mediatización por parte de los partidos políticos, del cautiverio que padece del lado de las organizaciones societarias, de que estén los obreros amedrentados por el paro o por la pistola, de su explotación y engaño por los que acaudillan y se dicen sus redentores”. Verbalmente, se enfrentó a las publicaciones progresistas o nacionalistas editadas en Mallorca. Las calificaba de “periodiquillos de provincias que tienen un séquito de lectores menguadísimo y hablan como si fueran ellos los oprimidos, los únicos republicanos que tienen derecho a vivir y gobernar. Para ellos, para su pobrísima mentalidad política, no hay en la nación más que izquierda. Azañas, pr...

En Matias Vallés, el gran articulista del Diario de Mallorca , ha publicat un seguit de reflexions filosòfiques al periòdic. N'he triades un grapat i les he classificat en tres categories: màximes vitals-religioses, polítiques, i de relacions de parella: Màximes vitals-religioses: "Decía que no creía en Dios como si a Dios le importara" "Quien no crea, cree" "Es más difícil creer en Dios que creer que Dios eres tú" "Persona es el ser vivo que desea estar en otra parte" Política: "Libertad es quedarse sin amos y sin esclavos" "La democracia iguala el acceso a la aristocracia" "Hay doctrinas aceptables, hasta que escuchas a sus defensores" "Hay políticos que son corruptos aunque lo parezcan" Relacions de parella: "El secreto del amor no es poseer a alguien, sino pertenecer a alguien" "Le creí, hasta que se explicó" "Engañar siempre es engañarse" "Olvidar exige dedicación...

Avui, cercant reculls de poesia, he trobat uns versos lluitadors i de resistència del gran poeta algaidí Pere Capellà. En moltes ocasions, tal i com va dir Dolores Ibarruri per les ones de ràdio Madrid, val més morir de dret que passar-se la vida agenollat. "I sens parar de lluitar cercant ales pel meu vol morir sense doblegar els genolls, mirant el sol" Pere Capellà

Aquest dies he tengut una bona notícia provinent de Madrid. L'agència estatal de referència d'acreditació del professorat, coneguda amb l'acrònim d'ANECA, m'ha donat l'acreditació positiva per ser contractat com a professor col·laborador. Feia poc menys de tres mesos que l'AQUIB, l'agència depenent del Govern Matas, me l'havia denegada. Ho trob significatiu. Així, public al blog la carta general que he enviat al professorat de la UIB explicant la situació i el modus operandi de l'AQUIB: Benvolguts companys; Com tot sabreu jo personalment, i des de l'STEI-i com a organització sindical, hem dut a terme des de el passat nadal una tasca de denúncia de les irregularitats del procés d'acreditació (o desacreditació, permeteu-me la broma) del professorat universitari executat per l'agència autonòmica AQUIB. Ara, en el meu cas, crec que s'ha demostrat, pel pes dels fets, que s'havia comès per part de l'agència una manifesta inj...