Toni Bennàssar

  Halloween vs Tots Sants: Cada any, quan arriben aquestes dates, faig una publicació amb un contingut semblant, com una veu que clama en el desert. N'estic fart, d'aquesta globalització que, sota el parany d'un suposat sincretisme cultural, implica la colonització i la destrucció de la nostra identitat nacional. Tots Sants, a Mallorca, durant segles, ha estat la Nit de les Ànimes: els estranys portats al cementiri; la missa de difunts; les espelmes enceses damunt el canterano, al costat de les fotografies dels familiars que ja no hi són; els panellets i els rosaris ensucrats regalats pels padrins joves als seus fillols... No, Tots Sants no és Halloween. I disfressar-se amb un vestit barat comprat al basar xinès del cap de cantó per anar cantant pels carrers «truco o trato», amb una carabassa de plàstic col·locada al portal del pis, és, a més d'una horterada, una de les màximes expressions de la colonització cultural del capitalisme ianqui. Res, seguiré al meu refugi aï...

Des del punt de vista lingüístic, el debat sobre l'estat de la comunitat ha estat una catàstrofe mai vista. De les formacions polítiques amb representació parlamentària (PP, PSOE, Vox, MÉS i Podem-EUIB), només el PP i MÉS han fet servir el català durant el debat. El PSOE, Vox i Podem-EUIB han estat monolingües en castellà. Una realitat lingüística com aquesta hauria estat impensable en l'època de Gabriel Cañellas o de Xisco Antich. Reculam com els crancs, mentre la diglòssia i l'etnocidi lingüístic no aturen d'avançar.

  Aquest vídeo és colpidor 👇. Mallorquins amb feina que viuen en tendes de campanya, mentre les nostres cases estan en mans de fons voltor i d'estrangers, ja sigui en forma de rendistes internacionals, turistes residencials, «nòmades digitals» o habitatges destinats al lloguer vacacional. La lluita de classes del segle XXI és la lluita per l'accés a l'habitatge.

Es diu Mónica García. És dirigent de Más Madrid. Filla d’una família de metges comunistes madrilenys, el seu pare (Sergio García Reyes) fou membre del Partit Comunista durant la clandestinitat i era conegut per assistir les famílies pobres durant el franquisme sense cobrar-los ni un cèntim. Mónica és mare de tres fills i, professionalment, és llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat Complutense de Madrid (pública), especialista en Anestesiologia i Reanimació, i ha exercit sempre com a metgessa a la sanitat pública, concretament a l’Hospital 12 de Octubre de Madrid. A més a més, ha estat cooperant internacional, exercint de metgessa en zones pobres i en conflicte. Mónica García és l’actual ministra de Sanitat i havia de ser la líder del Frente Amplio. Sabedora del profund odi (i jo crec que també de l’enveja) que li té Irene Montero, va fer una passa enrere i va renunciar a liderar el projecte unitari amb la il·lusa idea que així s’hi integraria Podemos. No, això no va d’eg...

Mentre aquí il·luminats messiànics d’inspiració estalinista es peguen ganivetades per mantenir les nòmines quatre anys més, França crema (en sentit literal) contra les polítiques capitalistes i la carestia de la vida, amb mig milió de persones ocupant els carrers i més de 2.000 detinguts en les darreres 24 hores. «La Internacional» s’ha convertit, de nou, en l’himne dels manifestants i es canta des dels mítings de «La France Insoumise» fins a les barricades humanes que fan els estudiants davant la gendarmeria francesa. No hi ha temps que no torn... 

Enguany es compleixen 750 anys de la mort de Jaume I. De manera vergonyosa, arreu dels Països Catalans gairebé no hi ha hagut actes commemoratius de la seva mort. Tot plegat és una mostra més de la colonització i la pèrdua d’identitat que patim. Ahir, precisament, es va reunir, després de 15 anys sense fer-ho i amb motiu d’aquest aniversari, el Patronat de la Fundació del Monestir de Poblet, lloc on estan enterrats els reis catalans. En aquest acte: El rei dels espanyols, tot i ser Borbó, va parlar en català. El ministre d’Educació, tot i ser un ministre espanyol, va parlar en català. La presidenta de les Illes Balears, tot i ser de Campos, va parlar en «la lengua del Imperio». Com diria el bon rei: «Vergonya, cavallers, vergonya! Per Santa Maria: a la batalla!» .

I les idees? A tot això, on queden les idees? Estic molt oiat de veure aquestes lamentables bregues per les cadires entre mercenaris de la política que duen, tots ells, més d’una dècada vivint de la cosa pública, amb sous que superen els 100.000 euros anuals. Si d’aquesta manera pensen il·lusionar l’electorat, van ben arreglats. Perquè l’esquerra ressorgeixi de les seves cendres i aspiri a governar el dia de demà, és imprescindible fer una purga total de les cúpules dels partits i començar de nou, des de baix, amb un únic lema: «Programa, programa, programa...» . 

He vist amb indignació com els líders de l’entorn de SUMAR-PODEMOS han omplert les xarxes de missatges sobre la mort de Xosé Manuel Beiras basats en una suposada amistat mútua. Beiras va denunciar fins al final dels seus dies com havia estat enganat per aquest mateix entorn quan va deixar el BNG i varen crear «En Marea», i va confessar que havia experimentat un profund sentiment de «frustració» en les seves relacions amb els dirigents podemites madrilenys. De Yolanda Díaz va dir que s’havia comportat amb ell de manera «ingrata, insolidària i deslleial» 📹 👇 . Del matrimoni Iglesias-Montero va denunciar que estava esdevenint en una «nova casta» política espanyola 📷 👇 . I del Govern del PSOE-Unidas Podemos va dir el següent: «Aquest no és un govern d’esquerres; el progressisme és una cosa i l’esquerra, una altra». Davant la hipocresia, convé tenir memòria, i hemeroteca.

Aquest reducte de resistència cultural (i nacional) que és la revista El Temps ens recorda que enguany es compleixen 750 anys de la mort de Jaume I. Arreu dels Països Catalans gairebé no hi ha hagut actes institucionals en record del gran pare fundador de la nostra nació. Tenc una sana enveja quan veig com arreu d’Europa es reivindiquen contínuament figures com, per exemple, Carlemany, mentre que nosaltres, aquí, menyspream els nostres referents històrics. Quant de mal que ens ha fet l’espanyolització patida i que continuam patint!

És un insult a la democràcia i als drets humans cridar «Visca Israel» al Parlament de Catalunya en un moment històric en què, segons Nacions Unides, l’Estat d’Israel ha matat 72.996 palestins des del 7 d’octubre de 2023, dels quals 21.283 eren infants. Les vostres paraules estan tacades de sang.

Estic molt preocupat pel que està passant. Hi ha un nivell d’odi, confrontació i violència com mai havia vist de cara a les properes eleccions. La discrepància política és consubstancial a la democràcia. La confrontació d’idees també. Però hi ha una línia que no hauríem de traspassar mai: convertir l’adversari en enemic i la política en un espai permanent d’odi, insults i desqualificacions. I això està passant, de forma radical i generalitzada. Necessitam, de manera immediata, recuperar el respecte per qui pensa diferent. I sembla que, amb els actuals dirigents, això, a hores d’ara, és impossible. Davant el seu odi, reivindiquem, des de la nostra cultura catalana i mediterrània, el SENY . Un concepte que a les Castelles no poden ni entendre perquè, de manera simptomàtica, en castellà per no tenir no té ni traducció exacta. Fem-ho o, com a societat, acabarem molt malament...

Entrevista que m’han fet al diari ARA Balears sobre la tècnica jurídica aplicada a la reforma de la LAU mitjançant els reials decrets llei 26 i 27/2026 .

«La Paquita», un vídeo d’Uri Carva en commemoració del novè aniversari de l’1 d’Octubre...

 👉 El Govern central s'ha errat jurídicament en el moment en què ha emprat un cas particular dramàtic per regular de forma precipitada, irreflexiva i improvisada un sector d'abast general. 👉 El Govern central s'ha errat jurídicament en emprar un instrument que hauria de ser extraordinari, com és el decret llei, per regular un sector essencial per a tota la societat. 👉 El Govern central s'ha errat jurídicament fent dos decrets llei en lloc d'un. 👉 El Govern central s'ha errat jurídicament aprovant un decret llei (el Reial decret llei 26/2026) que té 96 pàgines i que és, fins i tot per als qui som juristes, indesxifrable en molts d'aspectes. 👉 El Govern central s'ha errat políticament quan, per via de decret llei, pretén furtar a les Corts Generals la possibilitat de participar, mitjançant el debat i l'esmena, en la regulació d'un sector essencial de la societat. 👉 El Govern central s'ha errat políticament aprovant un decret llei quan no ...

Arran de la reforma de la LAU, el canal públic britànic BBC ha elaborat un documentat dossier sobre la situació de l’habitatge al Regne d’Espanya. D’entre totes les dades que aporta, n’hi ha una que m’ha cridat especialment l’atenció: des de l’any 2021 es creen cada any a l’Estat 250.000 noves llars fruit de la immigració. Un quart de milió de llars noves cada any. I aquestes llars, evidentment, necessiten un habitatge. Però encara hi ha una dada més reveladora: aquestes 250.000 noves llars estan compostes majoritàriament per immigrants colombians i veneçolans. Per tant, quan parlam de l’impacte de la immigració sobre la demanda d’habitatge, convé mirar les dades i no els titulars. És la immigració llatinoamericana la que té un pes fonamental en aquest increment de la demanda, i no l’africana. Curiosament, però, bona part del debat polític i mediàtic gira obsessivament al voltant de Ceuta, les pasteres i la immigració africana, mentre passa molt més desapercebuda la immigració que entr...

Seguint amb el tema d’Ada Colau, se m’ha publicat al mur que ella i els altres càrrecs del partit han «donat» part del seu salari al partit (s’ha arribat a dir que el 75%). Això és fals. La Carta Econòmica de «Catalunya en Comú» distingeix perfectament entre les «aportacions» obligatòries dels càrrecs (art. 4) i les «donacions» voluntàries (art. 5) 👇 . Les «aportacions» són una obligació que el càrrec es compromet a complir i que ha de signar obligatòriament en el moment de ser nomenat candidat o alt càrrec de lliure designació. Com dic, si això ho fes una empresa privada, demanant una part del salari a canvi d’aconseguir feina a un treballador, seria considerat un delicte contra els drets dels treballadors, però, com ja sabem, els partits polítics tenen cera del Corpus. I, per cert, aquesta pràctica que l’organització a la qual pertanys es quedi una part del salari és una còpia clara de l’antic delme medieval catòlic, una exigència d’una part dels ingressos als seus «fidels» que enca...

Ada Colau va cobrar com a batlessa de Barcelona una mitjana de 100.000 euros anuals entre els anys 2015 i 2023 (8 anys en total). Ara, com a regidora de l'Ajuntament, cobra 96.304 euros anuals de retribució bruta. Ada ha concedit aquesta setmana una entrevista, es compara amb Maricarmen, i diu que no es pot permetre un pis llogat i viure tota sola, ja que no arriba a final de mes...

 D’on treuen aquests individus que empren com a infanteria?

El president Lula ha prohibit, a partir de dia 6 d'octubre, totes les apostes esportives en línia al Brasil. És el camí a seguir. Per coses així, Trump i l'extrema dreta internacional odien tant el president Lula da Silva. Ja en podrien prendre exemple aquí. Les apostes digitals són, per a la classe treballadora, l'heroïna del segle XXI.

     Creuen en «la cultura de l'esforç», però només per a la classe treballadora. Els seus fills estudiaran a la privada, en aules amb aire condicionat. I, el més trist de tot, és que bona part d'aquesta classe treballadora, completament alienada en forma de «fachapobre», els votarà, hipnotitzada per la seva xenofòbia i pel seu patriotisme de barra de bar. 📷 via Ultima Hora Mallorca .