Toni Bennàssar

El cine ha estat durant més d'un segle un acte social que es celebrava, amb una periodicitat mínimament setmanal, en comunitat, a un gran espai col·lectiu que es deia cinema.  Poc a poc, aquest acte social ha estat substituït per un acte individual que fas a ca teva, tot sol o amb poca gent, amb una plataforma de streaming. Tot plegat una metàfora perfecta del que passa a les societats occidentals. I, en conseqüència, els Emmys assumeixen el protagonisme que no deixen de perdre any a any els Òscars .

Felipe VI és cap d'estat gràcies a la llei i a la Constitució, no a la "democràcia" ciutadana, ja que aquí, des de la Guerra Civil espanyola, mai s'ha permet votar democràtica i lliurement, per triar el model d'Estat que volíem; quelcom sí es va fer, per exemple, a Itàlia, allà a on el poble italià va poder triar lliurament, després de la II Guerra Mundial, entre república i monarquia (i va sortir per aclaparadora majoria república). L'actual cap d'Estat ho és per ordre de la llei de lleis, la Constitució, ja que cap ciutadà l'ha votat pel càrrec; per tant, al no haver estat triat pel poble en unes eleccions lliures, és un càrrec no democràtic. És més, ja Plató va més de 2.000 anys va definir que democràcia i monarquia eren sistemes polítics incompatibles. Així, és normal i lògic, que l'actual cap d'Estat no electe  defensi que la "suposada democràcia" no pot estar per sobre de la llei; i que, en definitiva, s'ha de complir la l...

Ernesto Cardenal és el sandinisme, la teologia de l'alliberament, i la lluita incansable per construir, sobre la base de l'evangeli, una societat justa.  Recordem que la revolució sandinista, l'impulsaren els capellans catòlics, i 3 d'ells foren nomenats ministres del primer govern del FSLN, enfrontats al mateix temps amb els cacics, amb el terrorisme nord-americà i amb el propi Vaticà.  Daniel Ortega i tots els seus sequaços representen a dia d'avui, la dictadura i la corrupció. Una dictadura que ha tingut entre les seves pròpies víctimes els darrers anys al propi Cardenal. Molt trist veure com els líders de suposada esquerra acaben sempre convertits en allò que deien combatre quan entraren a la lluita política. Passa a Amèrica llatina, i passa a diari al Reino de España . Sort que sempre ens quedaran les veus de referents universals com Ernesto Cardenal.

Aina Moll es va llicenciar en filologia romànica en una època en la qual que una dona pogués arribar a la universitat no era gens fàcil (1953). Fou premi extraordinari de batxillerat, i també de llicenciatura a la Universitat de Barcelona. Membre de la Societé de Linguistique Romane va ampliar els seus estudis filològics a la Sorbona, i a les universitats d'Estrasburg; Frankfurt/Main i Zurich; tot plegat abans d'arribar a catedràtica de llengua francesa (ben igual que Antonio Machado), llengua que va estudiar tota la vida i de la que va publicar importants obres científiques.  Aina mai va dubtar de la unitat de la llengua i de la necessitat de la normalització lingüística i de la immersió com a única via per aconseguir-la.  Cada pic que veig a un determinat agent d'assegurances, enrevoltat de gent que ha estudiat dialectologia a la "universidad de la vida", parlant amb "autoritat" de filologia des de la perspectiva gonella, pens amb el currícul...

El dia en què el neofalangisme va reunir a Palma 2.000 persones bramant en contra de la llengua pròpia d'aquest País, va morir la nostra admirada Aina Moll. La recordo, de nin, al centre territorial de RTVE, explicant de forma didàctica la diglòssia que patíem; i, de més gran, per un llibre que em va marcar: "La nostra llengua" (1990; ISBN 8427306318), escrit, la meitat en "mallorquí" (trencant prejudicis); i, l'altra meitat, en català estàndard. Una obra que hauria de ser d'obligada lectura a totes les escoles per vacunar als infants amb anticossos de cultura davant el gonellisme analfabet.  Contra el falangisme, Aina, tu no ho veuràs, però: "tornarem a sofrir, tornarem a lluitar i tornarem a vèncer”; per Mallorca, i per la llengua: fins a la victòria sempre! ✊

2019: ocupació militar ianqui de Veneçuela? Entre altres, hi ha els següents precedents... : 1823: Inici de la doctrina Monroe.  1846: USA invadeix Mèxic.  1854: USA bombardeja Nicaragua.  1855: USA, via William Walter, envaeix Nicaragua, El Salvador i Hondures, reimplantant l'esclavitud a aquests territoris.  1898: USA ocupa Cuba, Filipines, Puerto Rico, Guam, i Hawai.  1903: USA segrega i controla Panamà.  1904: USA ocupa República Dominicana.  1908: USA ocupa Panamà.  1912: USA envaeix Nicaragua.  1915: USA ocupa Haití. 1924: USA ocupa Hondures.  1927: USA fa el primer bombardeig aeri de població civil a Llatinoamèrica, en concret, a Hondures. 1946: USA obri a Panamà la "Escuela de las Américas" per formar torturadors i assassins que actuaran durant dècades a tota Llatinoamèrica.  1952: USA dóna suport al cop d'estat del dictador Fulgencio Batista a Cuba.  1954: USA dirigeix el cop d'estat c...

Un dels meus àmbits "històrics" d'estudi ha estat sempre la II Guerra Mundial. M'he demanat durant anys com així un petit austríac, caporal mutilat que va viure en la indigència, malalt mental i pintor fracassat, va arribar a ser capaç d'assolir el poder suprem d'Alemanya i provocar 60 milions de morts. M'he demanat repetitivament com així Hinderburg i la dreta moderada alemanya li va donar el poder suprem a Hitler, sense necessitat de fer-ho. M'he demanat moltes vegades com un inútil anomenat Himmler, que no havia estat capaç ni d'ingressar a l'exèrcit prussià tot i ser fill d'aristòcrates, va acabar dirigint la màquina quasi perfecta de matar que foren les SS. M'he demanat com així un menut militar africanista de veu aflautada, a qui li denegaren l'ingrés a la maçoneria fins en dues ocasions per no ser de fiar, va aconseguir ser dictador durant més de 40 anys del Reino de España, provocant més de 400.000 morts. Per no parlar de...