Un dels meus àmbits "històrics" d'estudi ha estat sempre la II Guerra Mundial. M'he demanat durant anys com així un petit austríac, caporal mutilat que va viure en la indigència, malalt mental i pintor fracassat, va arribar a ser capaç d'assolir el poder suprem d'Alemanya i provocar 60 milions de morts. M'he demanat repetitivament com així Hinderburg i la dreta moderada alemanya li va donar el poder suprem a Hitler, sense necessitat de fer-ho. M'he demanat moltes vegades com un inútil anomenat Himmler, que no havia estat capaç ni d'ingressar a l'exèrcit prussià tot i ser fill d'aristòcrates, va acabar dirigint la màquina quasi perfecta de matar que foren les SS. M'he demanat com així un menut militar africanista de veu aflautada, a qui li denegaren l'ingrés a la maçoneria fins en dues ocasions per no ser de fiar, va aconseguir ser dictador durant més de 40 anys del Reino de España, provocant més de 400.000 morts. Per no parlar del diminut Mussolini (els tres dictadors dretans, Franco, Mussolini i Hitler, tenien en comú la seva baixa alçada, física i intel·lectual...). El petit Mussolini era un dirigent socialista, que va fugir a Suïssa per no fer el servei militar, per passar a convertir-se en espia del MI5 britànic en contra del seu propi País, acabant dirigint unipersonalment Itàlia i provocant més de mig milió de morts.
Mai vaig entendre la curtor de la població, i com dirigents tan inútils acabaren assolint el poder suprem.
Ara, anys després, mir el panorama polític actual, a l'Estat espanyol, i a la resta d'Europa, i, malauradament, i començ a entendre el que va passar... tenint molta de por de què no es repeteixi ja que hi anam en camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada