Toni Bennàssar

Després de posar poemes d'altres autors al bloc des de fa temps he decidit, per aquestes festes, publicar uns versos escrits del meu puny i lletra.  Sé que les meves línies fan riure al costat dels grans poetes als que admir, però m'he decidit, des de la modèstia, començar a publicar els meus experiments amb els mots i les lletres.  Les paraules les se’n duu el vent, i les meves són molt poca cosa, però darrera elles hi ha un temps de reflexió i creació que he dedicat, aquest Nadal, als meus amics. El gran diccionari Alcover-Moll defineix l'amistat com aquell "sentiment afectuós envers d'altri, independent dels lligams de parentiu i de l'atractiu del sexe". L'afectuositat autèntica, l'amistat en definitiva, és de les poques coses coses que no es poden comprar amb doblers i, per tant, crec que s'han de valorar en extrem en aquest món materialista que vivim (o patim) tots plegats.   Poema de Nadal 2010 En les llars es passa gana en els co...

Avui hem lliurat al Parlament de les Illes Balears la memòria 2009 de l'Oficina de Defensa dels Drets del Menor que dirigesc. En total, durant l'any 2009, hem dut a terme 300 actuacions de defensa dels drets del menor, a més d'instruir 172 expedients de defensa, que han suposat un seguiment detallat del cas per part de diferents professionals i institucions. La majoria d'actuacions de defensa han anat referides a la desprotecció jurídica del menor (un 46 % del total d'actuacions de l'oficina). En quant a altres àmbits significatius, destaca un 19 % d'actuacions referides a l'àmbit educatiu. A aquesta xifra li segueix un 13 % d'actuacions referides a maltractaments de menors. Aquests casos són els més dramàtics. Quan hom ha de tractar a menors que han patit maltractament, viu situacions que el marquen per a la resta de la seva existència. Així, en el marc d'aquest 13% s'inclouen els casos d'abusos sexuals (un 2,5 % del total d'actuaci...

"La recuperación de la cultura es la primera premisa para recuperar la política de izquierda. Todos dicen que se debe mirar al centro, yo creo que se debe empezar por recuperar la izquierda".  Stefano Rodotà, professor emèrit de la Universitat de La Sapienza i coautor de la Carta Fonamental de Drets de la Unió Europea a El País de 12 de desembre dixit . N'estic fart que la resposta a una crisi econòmica espectacular que ha provocat la dreta siguin solucions d'extrema dreta. Els drets socials que han costat segles aconseguir ara seran eliminats sota la premissa de la necessària recuperació. Els que ens ho recepten són els mateixos que propugnaven la privatització dels beneficis de les grans empreses en èpoques de bonança. Aquest és el capitalisme del segle XXI, un capitalisme que privatitza els beneficis i socialitza les pèrdues amb fons públics. I jo em deman: a on és l'esquerra davant tot això? Ja no em referesc a l'esquerra partidista, en bona mesura a...

"La vida és allò que et va passant mentre estàs ocupat fent altres plans" John Lennon , en la lletra de la cançó Beautiful Boy (Darling Boy).  El dia de la nostra societat ens impedeix veure les coses amb la suficient perspectiva. Tothom es troba immers en una espiral laboral i social que dificulta plantejar-nos els gran temes vitals. L'espai d'introspecció personal és pràcticament inexistent i la gent es troba immersa en una gran fuita de cap endavant, sense aturall ni destí. S'ha arribat a un extrem a on la pròpia paraula filosofia o intel·lectual tenen un to despreciatiu en determinats àmbits. La nostra societat marca que l'individu s'ha de dedicar a fer coses "productives", a aconseguir grans objectius professionals, a tenir millors cotxes i millors cases, a fer grans viatges de luxe i a cremar la targeta de crèdit en les millors tendes de roba. Són aquests paràmetres mesurables econòmicament els que  s'empren, a dia d'avui, pe...

No fa gaire s'ha presentat l'informe Unicef 2010. Les xifres d'aquest informe donen per molt, però, d'entre elles, destacaria ara que el 24% dels nins espanyols entre 0 i 17 anys estan en risc greu de pobresa. En el marc europeu, la mitjana es situa en el 20% el risc de pobresa infantil. En aquest sentit, l'informe és clar a l'hora d'establir que els anys de bonança econòmica a l'Europa occidental no va servir per reduir el nombre de menors en risc de pobresa en la majoria de països, sinó que augmentaren. Ara, amb la crisi, s'ha incrementat encara més el número de menors en situació de risc d'exclusió social. Crec, per tot això, que és obvi que l'actual sistema capitalista no aprofita les etapes de creixement per beneficiar als més necessitats, mentre que, quan vénen mal dades, són aquests els primers en empitjorar, encara més, la seva situació. En quant a la comparativa entre països, les xifres fan empegueir, així, per posar un exemple esfer...

"El mite intern que movia les desenes de milers de comunistes no era un altre que la seva rebel·lia davant la percepció d'injustícia i la seva voluntat de lluitar per una societat millor" Carme Molinero i Pere Ysàs, en Els anys del PSUC. El partit de l'antifranquisme (1956-1981) , pàgina 17. Estic llegint en aquests moments el magnífic assaig històric d'aquests dos catedràtics d'història contemporània i he trobat una frase que resumeix el pensament comunista. Com a nét de comunista vaig entendre, des de ben petit, que la ideologia comunista, per damunt de sigles i estratègies de partit, era el fruit de la il·lusió de molta gent honrada i pobre que simplement aspirava, des de la base, a canviar les estructures d'una societat summament injusta. Aquest noble esperit fou posteriorment prostituït per múltiples dirigents que, partint de la nomenkatura estalinista i arribant a l'entreguisme monàrquic carrillista, varen acabar amb els nobles ideals de l...

L'anàlisi d'un resultat electoral es pot fer de moltes òptiques distintes. En quant a les eleccions catalanes que es celebraren ahir, el primer que s'ha de destacar és l' aclaparadora victòria de CiU després de 7 anys a l'oposició. Una CiU que s'ha distanciat molt, en quant a la seva direcció, de la CiU de Jordi Pujol. Així, i de manera sorprenent per alguns, molts dels dirigents de CiU han incorporat sense vergonya el discurs independentista en el seu llenguatge polític. A pesar de tot, s'haurà de veure en el dia a dia cap a quin camí es pren, ja que, en moltes d'ocasions, el pragmatisme del govern i la llepolia del poder fan canviar de discurs a més d'un només arribar al càrrec. En quant al tripartit, dir que el PSC-PSOE s'ha pegat una paperina de proporcions històriques. Tal i com deia ahir en el seu esplèndid article previ a les eleccions Josep Ramoneda a El País, el PSC intentava agradar a tothom i no ha acabat agradant a ningú. A més, ...

Els proppassats 18 i 19 de novembre vàrem celebrar, organitzat per l'Oficina de Defensa dels Drets del Menor, el ja III Congrés estatal sobre la defensa dels menors a les crisis de parella. En aquesta ocasió m'he de felicitat del número d'assistents, ja que es matricularen 335 persones quedant gairebé cent més sense possibilitat d'assistir-hi per manca d'aforament. Els temes tractats es basaren en dos grans blocs temàtics: la guàrdia i custòdia compartida i la violència en l'àmbit familiar. En quant a la guàrdia i custòdia compartida, s'ha de dir que vàrem triar el tema davant les darreres reformes de la legislació civil foral de Catalunya i Aragó que han prioritzat la guàrdia i custòdia compartida per davant de l'exclusiva. Aquest és un debat que s'hauria d'obrir al meu entendre a les Balears ja que tenim una compilació de Dret Civil propi infradesenvolupada. Crec que la propera legislatura s'hauria d'escometre la redacció d'un codi ...

" L'home que condiciona la seva felicitat al compliment d'un objectiu es fa esclau d'aquest " Domenico Cieri A molta de gent, els grans objectius els fan perdre la perspectiva. Aquell que sacrifica la seva vida per un gran objectiu està perdent la partida abans de començar-la. En primer lloc, perquè el camí és més important que la meta i qui s'omple d'infelicitat per arribar a la meta, quan l'aconsegueix, si és que ho fa, se n'adona que travessar la línia no valia tant d'esforç. En segon lloc, que s'ho juga tot a un únic objectiu està posant tot el seu futur en una sola carta, si aquesta li surt girada ho haurà perdut tot.

" Es pot calcular el que val un home pel nombre dels seus enemics, i la importància d'una obra d'art pels atacs que rep " Gustave Flaubert , en una carta a Louise Colet escrita el 14 de juny de 1853. L'èxit sol generar enveges i, per tant, crítiques. Cadascú ha de generar es seus propis judicis davant les persones i les obres, amb el mínim d'interferències possibles. Escoltar a tercer a l'hora d'entrar a valorar a tercers sol dur a conclusions errònies.

He vist uns homes de sang afadigada, ossos humiliats d'enllà dels segles; uns homes amb els ulls com ganivetes per fitar el cel amarg. Aquests homes no diuen mai: la nostra terra, perquè ells són la nostra terra Memòria d'un viatge Josep Maria Llompart Parlar den Josep Maria Llompart sempre m'emociona. A més d'un gran poeta, amb una obra desconeguda pel gran públic, Llompart fou, sobretot, un patriota. Defensor acèrrim de la llengua i cultura catalanes a Mallorca, lluitador en contra del gonellisme, difusor dels valors materials i immaterials del nostre País, tots els ciutadans d'aquesta terra l'hauríem de tenir en la memòria. Llompart va passar els primers anys de la seva vida a Galícia , i la castellana fou la seva primera llengua. Aquest fet no fou obstacle, retornat a Mallorca, per conèixer i estimar, amb un enamorament instantani, el patrimoni cultural i històric de la nostra terra. Llompart, que hagués pogut triar dur una vida noble i desarre...

Si em dius adéu, vull que el dia sigui net i clar, que cap ocell trenqui l'harmonia del seu cant. Que tinguis sort i que trobis el que t'ha mancat en mi. Si em dius "et vull", que el sol faci el dia molt més llarg, i així, robar temps al temps d'un rellotge aturat. Que tinguem sort, que trobem tot el que ens va mancar ahir. I així pren tot el fruit que et pugui donar el camí que, a poc a poc, escrius per a demà. Què demà mancarà el fruit de cada pas; per això, malgrat la boira, cal caminar. Si véns amb mi, no demanis un camí planer, ni estels d'argent, ni un demà ple de promeses, sols un poc de sort, i que la vida ens doni un camí ben llarg. Que tinguem sort Lluís Llach i Grande A l'hora de parlar de poesia en català, Lluís Llach és, per la seva condició de cantautor, un dels grans oblidats. Lluís Llach és un dels mestres de la poesia musicada, de la lletra convertida en art per obra i gràcia de la música. En aquest sen...

"No hemos conseguido que nuestra habla sea reconocida. Debemos crear un estándard propio del catalán en Balears" Marc González, secretari general de UM a Palma dixit (10/11/2010, Ultima Hora , pàg. 24), Una de mel, i una de sal, com casi sempre a UM. A l'hora que s'oposa a la derogació del Decret de Mínims, UM es suma, per boca del seu màxim responsable a Palma, a les tesis secessionistes en contra de la llengua catalana. El més trist és que que fa vint-i-cinc anys en Jeroni Albertí tenia les coses més clares en matèria lingüística que no els actuals dirigents uemites. La llengua estàndard és un concepte lingüístic que serveix per designar a la varietat, coneguda per tots els parlants, que s'empra en els usos formals de l'idioma. Des de la normativa fabriana, a començaments del segle passat, l'estàndard del català està perfectament fixat. Ara, dins d'una tònica blaverista preocupant, sembla que a la dreta espanyolista del PP se li pot sumar la dre...

Aquest cap de setmana he tingut l'oportunitat de ser convidat a participar a una taula rodona sobre el futur del nacionalisme polític a les Illes Balears. Els meus contertulians eren els representants polítics de PSM, ERC-Illes, Entesa per Mallorca i UM. Jo hi anava en qualitat de persona independent que duu anys lluitant per la unitat de l'esquerra política del PSOE a les Illes Balears. Fent cinc cèntims de la meva intervenció, he de dir que el meu anàlisi partia d'una realitat inqüestionable i no és altre que l'actual fragmentació del nacionalisme progressista a les Illes Balears parteix de les successives escissions que ha patit el PSM. Fins als anys 90, el PSM era la força hegemònica de l'esquerra nacionalista illenca. En els anys 90, fruit d'una escissió del PSM, neix la secció local d'ERC a les Illes Balears. L'any 2005, fruit de l'enfrontament entre els dos sectors del PSM (denominats renovadors i oficialistes), neix Entesa per Mallorca, enti...

Guardiola havia dit que no aniria ningú del Barça a recollir el Príncipe de Asturias concedit a "La Roja" ja que demà a les 18:00 h jugam partit de lliga. La directiva havia recolzat en públic i en privat aquesta decisió. Ahir el Rei d'Espanya va cridar a Sandro Rossell. El president del Barça, com a bon súbdit, es va posar a les ordres règies i es va desdir de la decisió tècnica i institucional. Avui Xavi Hernández serà a Oviedo i demà no podrà jugar contra el Saragossa. Per ser president del Barça no basta amb ser un bon gestor o tenir una bona imatge, es necessita molt més. Josep Suñol , membre d'ERC i president del Barça durant la guerra civil espanyola, fou detingut pels "nacionales" a Guadarrama i afusellat allà mateix. Narcís de Carreras , un dels millors presidents de la història del Barça, va proclamar el 17 de gener de 1968, en ple franquisme, allò de "El Barça és més que un Club". El seu successor, Agustí Montal, va contestar a la dona ...

"Cada vez que veo los morritos de Leire Pajín pienso lo mismo" Francisco Javier León de la Riva, batlle de Valladolid dixit . El batlle de Valladolid, el "popular" Francisco Javier León de la Riva , acaba d'insultar a la ministra de sanitat, igualtat i afers socials, Leire Pajín. Els greus insults sexistes no són insults exclusivament en contra d'una ministra, sinó que són per extensió insults a totes les dones, ja que l'atac misogin ha anat en contra de qui ha de vetllar pels drets de les dones a l'estat espanyol. A més, aquest senyor es veu que ja té un llarg historial de misogínia, amb perles tal i com "No creo en las paridades, me parecen paridas" o quan va denominar a la ministra de defensa, Carme Chacón, "señorita Pepis vestida de soldado". En un dia en el qual el president del govern espanyol ha decidit prescindir del Ministerio de Igualdad es veu que el masclisme institucional ha pres força. En aquests casos hem d...

Una ONG nord-americana, denominada Project Pevention ofereix 220 euros a cada drogoaddicte britànic que es decideixi fer una esterilització. La BBC ja ha entrevistat a un drogoaddicte, de nom John, que ha cobrat l'esmentada quantitat a canvi d'una vasectomia. Segons la presidenta de l'ONG, Barbara Harris, la finalitat de la mesura és evitar que es produeixin embarassos en els quals els fetus puguin patir malformacions fruit del consum de drogues per part de la mare. He de dir, en primer terme, que l'esterilització és per a mi una pràctica mèdica que em genera miraments inclús practicada en els animals. El fet que des de una ONG s'aprofiti de la situació de feblesa moral i econòmica d'un drogoaddicte per impulsar-lo a patir una intervenció quirúrgica irreversible em sembla una aberració moral de primer ordre. El que necessita tota persona addicte a les drogues és el màxim de suport mèdic i psicològic i no la presència de guardians de la raça que fomentin la seva...

Avui el ministre Pérez Rubalcaba s'ha reunit amb un grup de "toreros". Es veu que aquesta genteta estava indignada pel fet que un país modern i europeu com Catalunya s'hagi atrevit a prohibir la "fiesta nacional". Per compensar el greuge, el ministre les ha promès que les competències  taurines deixarien d'estar al ministeri d'interior, que és el ministeri competent en regular els espectacles públics, i passarien al ministeri de cultura, donant la raó als toreros, que és consideren uns "artistes". La festa dels bous genera sempre posicions molt confrontades, però donar passes cap endarrera considerant que la tortura continuada d'un animal, per espai de vint-i-cinc minuts de mitjana, és una mostra d'art del segle XXI diu molt d'aquest estat que en diuen Espanya. Legitimar el maltractament animal, promocionar-lo amb doblers públics, i incloure-ho dins un ministeri de cultura diu molt de l'endarreriment espanyol en molts d...

Segons un estudi publicat pel prestigiós diari econòmic The Wall Street Journal enguany es batrà un rècord en quant a les retribucions dels directius de les grans companyies nord-americanes. Així, les 35 principals empreses de Wall Street repartiran entre els seus directrius 144.000 milions de dòlars. És autènticament escandalós que aquells que han provocat, amb l'especulació i l'artifici financer, la crisi actual, siguin els grans beneficiats de la mateixa. Per quin motiu hem de pagar sempre els treballadors les crisis i se n'han de dur els beneficis, tant en època de bonança com de recessió, els capitalistes? El sistema capitalista està corrupte fins abaix i serà molt difícil reformar-lo sobre criteris d'eficiència i justícia social. Dades com les retribucions dels directius així ho demostren. Aquest passat cap de setmana he vist les dues pel·lícules sobre Wall Street de n'Oliver Stone, la de 1987 i la 2010. En els dos films es veu el caràcter despiadat dels espe...

El passat diumenge 19 de setembre va morir José Antonio Labordeta. Ara que veig que tothom es vol posar medalles dient que era "su amigo" i anant a fer-se fotos a les exèquies, me n'he recordat d'una de les seves darreres entrevistes , concedides a El País . En aquella entrevista Labordeta es queixava que els socialistes l'acusaven de "ser de derechas" i que Marcelino Iglesias, president d'Aragó, no l'havia convidat a la seva presa de possessió. Sí, sí, el mateix Marcelino que, una vegada mort, surt a totes les fotos proclamant-se orgullós i, en certa manera hereu, de Labordeta. Mirau que deia el gran cantautor finat no fa gaire " A mí ya no me invitan ni a la toma de posesión del presidente. Igual se ponen contentos con mi marcha, pero sigo escribiendo y lo haré con libertad ". Quanta hipocresia que genera, en ocasions, la política entesa de forma electoralista. Vull reivindicar, al marge d'aquestes misèries, la figura i l'herè...

El dia 14 de setembre, a Tordesilla (província de Valladolid), han matat a cops de llança a "Platanito", un toro de 3 anys. Abans de matar-lo l'havien perseguit 200 homes a cavall acorralant-lo fins a l'extenuació per "la vega". Aquest "espectacle" és impulsat, pagat i patrocinat pel propi Ajuntament, que ho considera una "tradició". L'heroi del poble d'enguany ha estat un jovenet, vestit amb un polo de Ralf Lauren, que ha tingut l'honor clavar-li la llança definitiva. Televisión de Castilla y León ho ha retransmet tot per a què quedi constància gràfica d'aquesta "mostra cultural". Als informatius de la televisió  castellana digueren que "Platanito ha sido un digno toro de la vega". Sí, es va portar molt bé mentre li clavaven les llances i els punyals.  La batllessa de la localitat, María del Milagro Zarzuelo, ha qualificat la persecució de "Platanito" com un "torneo fantástico". A m...

El Govern català, en un gest valent, està estudiant exigir als professors universitaris uns mínims coneixements de català per poder impartir docència. És lògic que es demani que els professors d'un país coneguin la llengua dels seus alumnes. I és molt més lògic que si aquesta exigència s'aplica als professors de més baix nivell educatiu (primària i secundària), també s'hagi de demanar el mateix als professors i catedràtics d'universitat. La lògica, com sol passar sempre, no acompanya a la universitat i davant aquesta possibilitat tan raonable ja ha sortit la caverna mediàtica espanyolista atacant la mesura, afirmant que això impedirà que els bons professors donin classes a les universitats catalanes. Permeteu-me la llicència de dir que és surrealista afirmar que "un bon professor" universitari, que, per ser-ho ha de dominar forçosament més d'una llengua, deixarà una universitat a la que estigui còmode per no haver d'aprendre la llengua dels seus alu...

Jo vull esser capità dels desheredats del món i amb els morts de fam anar pertot... No m'importa a on. Despertar amb els meus crits, tremolant a la serena, tots els que estan adormits conformats i panxa plena. I vull que sia ma llança el llamp que en tots els combats, il·lumini l'esperança de tots els desesperats. I sens parar de lluitar, cercant ales pel meu vol, morir sense doblegar els genolls, mirant el sol. I sens parar de lluitar Pere Capellà i Roca PS. Aquest és un dels meus poemes preferits del gran poeta algaidí Pere Capellà. Tot un símbol de rebel·lia d'una generació que vegé com els somnis de cultura i llibertat que havia representat la República s'estroncaven sota les urpes des feixisme. Mestre d'escola represaliat, tinent de l'exèrcit republicà, presoner polític, dramaturg i poeta, la biografia de Pere Capellà és, en certa manera, un reflex del que fou la vida de molts d'altres  mallorquins anònims, patriotes i socialistes...

A l'Estat espanyol passen coses ben estranyes. Així, les principals institucions de l'Estat viuen el curiós fenomen de tenir una bona part dels seus membres en situació  de caducitat del seu mandat Així, la manca d'acord entre PP i PSOE impedeix renovar les magistratures del constitucional i veurem que passa també amb el defensor del poble (càrrec que ara, després de la finalització del mandat de Enrique Múgica, ocupa interinament l'ex-diputada eivissenca del PP María Luisa Cava de Llano). El cas més greu, no obstant, és el del Tribunal Constitucional. El TC està composat per 12 membres. D'aquest membres, un, el conservador Roberto García-Calvo, va morir el mes de maig de 2008, fora que s'hagi ocupat des de aquell moment la seva vacant. Així, des de l'any 2008 són 11 els membres del TC. D'aquests 11, 4, tenen el seu mandat caducat des de el mes de desembre de l'any 2007. És a dir, la presidenta María Emilia Casas Baamonde (progressista) i els magistr...

Veig amb grata sorpresa com el passat dissabte aparegué a l'Estadi de Son Moix una pancarta que posava " Platini Balearico ". Seria un honor que Michel Platini, un dels millors jugadors dels darrers quaranta anys, fos seguidor blanc-i-blau, cosa que ens hauria de fer  dir-li "Merci M. Platini", en agraïment per tenir, un club tan modest, un seguidor tan il·lustre. Com que pos en dubte, a pesar de les pancartes mallorquinistes, les suposades dèries baleàriques del dirigent de la UEFA, he començat a cercar altres hipòtesis, i he arribat a la conclusió que determinats aficionats mallorquinistes empren l'adjectiu "balearico" com un suposat insult per dejectar a qui, en aplicació de la normativa internacional, els ha retirat la llicència UEFA per insolvència econòmica. En tot cas, crec que és per tots els balearicos un honor que haguem estat  també capaços d'atreure l'atenció de l'afició barralet i que s'apliqui a la grada mallorquinist...

Segons un informe de la UGT de Catalunya, el 23 % dels joves catalans ni estudia ni treballa. Són la generació "ni ni", no fan ni una cosa ni l'altra. 154.000 joves catalans es passen el dia sense fer res. Aquesta situació implica un fracàs majúscul del conjunt de las societat. El potencial de qualsevol poble es troba, sens dubte, en els seus joves. A partir del moment en el qual 1 de cada 4 joves ni té feina ni estudia per trobar-ne es genera un fracàs col·lectiu de molt difícil solució. Què pot pensar un jove que es passa el dia tombat jugant a la playstation o mirant televisió escombraria?Quins somnis pot tenir? Què aspira a fer durant la seva vida? Quins objectius marquen la seva existència? El capitalisme ha fomentat una societat de cérvols consumistes buits de valors i capacitat crítica. Aquest n'es un dels seus resultats. La manca d'esperit crític inoculat des de petits, i el bombardeig mediàtic de personatges públics, que esdevenen en  models socials, i q...

Acab de tornar de passar una setmana en terres asturianes. Sempre m'havia motivat poder conèixer la sociologia de la terra que va donar lloc a la revolució obrera de 1934, clar precedent dels esdeveniments que succeïren l'any 1936. Les sensacions han estat múltiples. He pogut observar reproduïdes les inhumanes condicions de vida dels miners asturians, amb una feina que implicava una mort en vida. En aquest sentit,  s'ha d'elogiar el museu de la mineria d'Entrego, que permet fer-se una idea del que era el dia a dia en l'obscuritat que genera fer feina a 600 metres de fondària, amb la mort silenciosa de la silicosi o el perill d'un esfondrament o explosió de grisú. Al marge de la mineria, la siderúrgia es un altre espectacle a Astúries, tot i que les dues gran siderúrgiques que hi ha a Avilés i Gijón han acomiadat, amb el procés de reestructuració, pagat per l'Estat, a més del 85 % de les seves plantilles. Un altre sector que impacta és el de la pesca. A ...

Avui surt publicat al BOE una llei basca. El pacte PP-PSOE que governa Euskadi ha decidit inventar-se el dia de l'autonomia basca i declarar-lo per llei festa. El dia del País Basc és, segons ells, el dia en que es va aprovar l'Estatut d'Autonomia de Guernika. Sembla, en aquest sentit, que pel pacte espanyolista que governa el País Basc, Euskadi neix el dia en què Espanya li va permetre, després del franquisme, tenir un altre cop autogovern. La finalitat clara d'aquesta llei és òbvia: intentar difuminar l'Aberri Eguna, festa  tradicional dels bascos, que es celebra cada any el diumenge de Pasqua en tots els territoris euskalduns. L'Aberri Eguna commemora la "conversió" de Sabino Arana, és a dir,  recorda el diumenge de Pasqua de 1882, dia que segons la seva biografia oficial el pare del nacionalisme basc se ne va adonar, després d'una discussió amb el seu germà, de què ell només era biscaí i no en tenia res d'espanyol. Es curiós, ja que el PSO...

Mir amb força sorpresa com els dirigents dels Real Mallorca SAD es mostren "indignats"  amb la UEFA, ja que l'entitat federativa ha aplicat el seu reglament i ha exclòs al Mallorca de la propera edició  de la lliga Europa. Aquesta decisió ve motivada pel fet que l'empresa vermellenca es troba en concurs de creditors. La UEFA és una associació privada que té seu a Suïssa i, per tant, és lliure de decidir que participa o no a les seves competicions. A més, resulta clar que la ratio legis de la norma és doble. Per un costat, no es pot premiar amb la participació europea a entitats mercantils que han duit a terme una gestió econòmica desastrosa i que, per tant, estan en situació de suspensió de pagaments. Expulsant de la competició als mals gestors esportius s'intenta aconseguir desincentivar a aquells que malbaraten recursos que no tenen per assolir objectius esportius que no poden pagar. Per un altre costat, la finalitat de la norma és no incloure en competicions q...

A Catalunya estan canviant molt les coses en molt poc temps. A la sentència del TC sobre l'Estatut hi ha hagut una resposta social de primer ordre. L'efecte que tindrà l'espontaneïtat de més d'un milió de persones sortint al carrer, arraconant als polítics professionals, i cridant de forma quasi unànime "independència" s'haurà de veure amb el pas del temps. En tot cas, els efectes ja es comencen a notar. El primer d'ells ha estat el gir sobiranista de CiU. Així, ahir mateix, Artur Mas va anunciar que CiU apostarà, després de la sentència, per vies que duguin a l'autodeterminació . Pensar en declaracions d'aquests tipus per part d'un dirigent "convergent" fa uns anys eren inimaginables. Pujol va jugar a ser Cambó i va fracassar, com solen fracassar tots els "cambós" que pretenen canviar Espanya des de la perifèria. Ara, les bases de CiU són de cada cop més independentistes i això comença arribar a les burgeses elits de l...

"Celebro que las calles catalanas se llenaran de banderas españolas y de personas con los colores de la selección, porque esta es la realidad catalana" Alicia Sánchez Camacho, presidenta del PP a Catalunya, dixit (13/07/2010). Ara resultarà que la realitat catalana són els milers que sortiren al carrer a celebrar la victòria de "la roja" i no el milió i mig de ciutadans que sortiren amb senyeres i estelades a defensar l'estatut que havia aprovat el Parlament de Catalunya, les Corts espanyoles i el poble català en referèndum. Esper, en tot cas, que no sigui una realitat catalana els 21 detinguts, 74 ferits i 9 cotxes dels mossos d'esquadra destrossats que es varen produir durant les " celebracions " dels seguidors de "la roja" a Barcelona.

"ya no nos intimidan las collonadas de un catalanismo de parásitos apoyados en un sistema electoral absurdo que les favorece y les convierte en bisagras". Raúl del Pozo, periodista, a la contraportada de El Mundo (30/06/2010) Els espanyolistes estan eufòrics, entre les sentències del "seu" tribunal i les victòries de la "roja". Les banderes espanyoles onegen als carrers i els espanyolistes es passegen orgullosos de la seva espanyolitat. Vivim, a ben segur, una de les pitjors ofensives de l'espanyolisme ideològic que jo pugui recordar. Durant anys, la dreta espanyola, víctima del complex que li reportava quaranta anys de dictadura dretana i espanyolista, havia moderat molt el seu discurs. Ara, ja ha superat els seus traumes d'infància i aplica l'espanyolisme, en forma de corró, intentant esclafar qualsevol cosa que no sigui castellana en el Reino Español . A aquesta tàctica se li suma, sense complexes també, el PSOE, que fonamenta el seu discur...

Darrerament es parla molt de reformes econòmiques i laborals de forma freda i asèptica. Així, la macroeconomia es citada com grans números que s'han de complir sí o sí. Aquesta crisi econòmica està servint per acabar de destruir les restes de l'estat del benestar a Europa. No ens adonam tal volta que la inestabilitat laboral que s'està implantant arreu d'Europa i, en especial, a l'estat espanyol, duu implícit un dur atac contra el model de família que havíem intentat entre tots construir en les darreres dècades. A dia d'avui es fa molt difícil afrontar la paternitat i maternitat quan hi ha un clima creixent d'inseguretat laboral. S'ha de ser molt valent, molt ric o molt irresponsable per afrontar tenir fills tenint l'espasa de Damocles de l'acomiadament i l'atur sobre el teu cap. A més, l'accès a l'habitatge ens està vetat a tota una generació, amb uns preus desorbitats i especulatius que no es corresponen amb els nostres sous. La cr...

El passat diumenge, al palau Euskalduna, va néixer el denominat " pol sobiranista " del País Basc. Es tracta d'un pacte entre Eusko Alkartasuna , l'històric partit de Carlos Garaikoetxea, i antics membres de l'esquerra abetzale. EA, des de la seva fundació ara fa 24 anys, i fins el pacte PP-PSOE al País Basc de fa poc més d'un any, ha ostentat àrees de govern a totes les institucions basques. Ara, arran de la creació del denominat "pol sibiranista", ja es parla obertament per part del PP de la il·legalització de EA, un partit membre de l'Aliança Lliure Europea i que manté relacions cordials i permanents amb partits tan propers com ERC, BNV, PSM o la Xunta Aragonesista. Així mateix, el ministre de justícia, el Sr. Caamaño, s'ha apuntat també a aquesta línia afirmant, en relació amb EA, que " Tenemos una Ley del Régimen electoral General que ya se ha aplicado varias veces ". És ben vera aquesta afirmació, així, convé recordar que de...

El govern espanyol, de forma premeditada, ha anunciat la reforma del mercat de treball , atacant greument els drets de la classe treballadora de l'estat espanyol, el mateix dia que debutava al mundial la selecció espanyola, coneguda des de fa uns anys com "la roja". Els romans patricis que volien arribar al consulat sabien que havien de passar pel panem et circenses , i que havien d'organitzar grans espectacles de gladiadors per guanyar-se a les assemblees la voluntat dels proletarii. Francisco Franco s'ho va apuntar molt bé això de mantenir entretenir al poble i varen proliferar pels mitjans de comunicació els partits de futbol i les corregudes de bous. El govern de Zapatero es pensava que anunciant la reforma laboral el mateix dia que debutava "la roja" (i supòs que s'esperaven guanyar a la fluixa Suïssa, cosa que no ha estat així), passaria la reforma sense gaire enrenou pels mitjans de comunicació. La reforma dretana i neoliberal de l'Estatu...