Model social i de família

Darrerament es parla molt de reformes econòmiques i laborals de forma freda i asèptica. Així, la macroeconomia es citada com grans números que s'han de complir sí o sí. Aquesta crisi econòmica està servint per acabar de destruir les restes de l'estat del benestar a Europa. No ens adonam tal volta que la inestabilitat laboral que s'està implantant arreu d'Europa i, en especial, a l'estat espanyol, duu implícit un dur atac contra el model de família que havíem intentat entre tots construir en les darreres dècades. A dia d'avui es fa molt difícil afrontar la paternitat i maternitat quan hi ha un clima creixent d'inseguretat laboral. S'ha de ser molt valent, molt ric o molt irresponsable per afrontar tenir fills tenint l'espasa de Damocles de l'acomiadament i l'atur sobre el teu cap. A més, l'accès a l'habitatge ens està vetat a tota una generació, amb uns preus desorbitats i especulatius que no es corresponen amb els nostres sous. La crisi i la inestabilitat afecta de forma especial a la dona jove treballadora ja que, de cada vegada més, s'empra la possibilitat d'un embaràs per no contractar o, directament, acomiadar a l'empleada embarassada. Gairebé només les dones amb plaça funcionarial no interina romanen salvaguardades de no veure-se represaliades laboralment per decidir tenir un fill. En resum, i de forma trista, podem dir que tot allò que havíem aconseguit avançar durant dècades s'està esvaint en un norrès.