Toni Bennàssar

De fora vendran, i de ca nostra ens trauran...

Me és completament indiferent la vida personal dels polítics i trobo que diu molt del nostre mediocre sistema polític quan els responsables polítics, siguin del partit que siguin, oregen la seva vida privada contant les seves intimitats per les xarxes socials i els mitjans sensacionalistes. No m'importa qui són les parelles dels polítics, els seus amants, els seus fills o qualsevol aspecte que no tengui a veure amb el projecte polític que diuen defensar. Detest la política al més pur estil Donald Trump o del populisme sud-americà en la qual els polítics conten la vida privada fent-la pública per guanyar miserablement un grapat de vots. En tot cas, sóc conscient que pertany a una selecta minoria que fuig del xafardeig i de la buidor intel·lectual... un rara avis que sol rebre a manera d'insult la qualificació d' "elitista", a la qual solc respondre dient molt orgullós que n'estic de no ser "d'eixe món" quelcom cantava Raimon.

Amb el Diumenge de Resurrecció acaba la Setmana Santa, i, amb ella, una beateria que es propaga, que amaga des de la meva perspectiva idolatria, i que jo personalment detest. Des de la meva visió de la transcendència, la religiositat s'ha de separar del poder polític i s'ha de viure individualment, en l'àmbit privat, i sense cap necessitat d'ostentació pública farisea. Per tot plegat, m'agrada sempre recordar, per aquestes dates, el meravellós poema d'Antonio Machado que es podria aplicar a més d'un confrare.   " Gran pagano,  se hizo hermano  de una santa cofradía;  el Jueves Santo salía,  llevando un cirio en la mano  —¡aquel trueno!—,  vestido de nazareno ".

Veig per RTVE a la Ministra de Defensa passant revista a la " Bandera Millán Astray " de la Legión , que porta el nom en honor al militar feixista que es va fer famós per la repressió contra els republicans durant la Guerra Civil i per la seva històrica frase " Viva la muerte; muera la inteligencia "; tot just abans de què els " legionarios " espanyols participin a les processons de Setmana Santa de Màlaga. Tot plegat està passant en el segle XXI, en un Estat, el Reino de España , formalment democràtic i aconfessional. Ara que tothom mira a Alemanya: Us imaginau a la ministra de defensa d'alemanya passant revista a una brigada de l'exèrcit alemany que portàs el nom de Heinrich Himmler just abans de què l'exèrcit participàs en una celebració religiosa confessional?  Per cert, una lliçó bàsica de teologia: foren precisament els legionaris romans, de qui prenen el nom els " Millán Astray ", els que crucificaren a Crist.

Alfonso Guerra, líder històric del PSOE, avui al Diario de Mallorca: a) Emprar urnes és un delicte exactament igual de greu que emprar armes.  b) ¡Viva el Rey y Arriba España!   Que la vostra ignomínia no s'esborri mai de la història.

Les xifres no menteixen. Segons el darrer informe del Defensor del Pueblo espanyol entre els anys 2008 i 2016 els governs del PSOE i Partido Popular han davallat els impostos als més rics (impostos directes) en 11.645 milions d'euros; al temps que han augmentar els impostos a la resta de població (impostos indirectes, que pagam tots al marge de la renda) en 21.796 milions d'euros. Conseqüència de tot plegat, la desigualtat creix dia a dia a l'Estat espanyol. Està tot dit. 

Fa anys vaig tenir l'oportunitat de compartir taula de debat científic amb el que tal volta ha estat el més gran penalista espanyol dels darrers 30 anys, i pare científic del Codi Penal del 1995: el catedràtic de Dret Penal de la Universitat Pablo Olavide de Sevilla, Francisco "Paco" Muñoz Conde. Una de les conclusions que em va repetir amb dades científiques un munt de vegades fou que els grans crims passionals en cap cas s'eviten amb enduriment de penes, ja que qui comet un crim passional no ho deixarà de fer per la por al càstig; i, és més, el catedràtic manifestava que, malauradament, per la pròpia natura humana, aquests tipus de crims són inevitables. I, en quant a la resta de delictes, el mestre penalista duia dades científiques a nivell mundial que demostraven que hi ha una correlació directa entre l'augment de la duresa de les penes i l'augment de la criminalitat: a penes més dures, més criminalitat. Gairebé mai he vist als mitjans de comunicació espa...

Tal dia com avui, desaparegueren i probablement foren assassinats 3 jugadors, militants socialistes, del Club Esportiu Constància​: els mítics germans Sancho. En aquell mateix temps, bona part dels jugadors de l'Atlètic Balears​ romangueren allistats a l'exèrcit republicà i molts, per les cròniques orals, moriren a la batalla de Belchite defensant la República. Recordem que l'Atlètic Balears fou l'únic Club de les Illes que havia participar a les Olimpíades Populars de Barcelona. Curiosament, els jugadors balearicos que sobrevisqueren i no tornaren a Mallorca s'allistaren i refundaren de fet un històric club català, que, per tant, sempre he dut al cor: la UDA Gramenet​... Que el seu nom no s'esborri mai de la història.

Metge mexicà diu que a les Balears som pitjors que els inquisidors i que el "discriminam" per demanar-li nocions bàsiques de català si vol aprovar unes oposicions. Suposo que si pensa que demanar als aspirants a una plaça funcionarial PÚBLICA uns coneixements mínims de la llengua dels pacients que atén és "inquisitorial", no sé que pensarà de la "discriminació" que és que li demanin domini perfecte de l'anglès, i la nacionalitat nord-americana d'origen o haver fet tota la carrera universitària de grau i postgrau a universitats dels USA (visat H-1B) per poder fer feina a un "país de les llibertats" quelcom és els Estats Units de Nord-Amèrica...

Totalment d'acord amb bona part de la crònica cinematogràfica de Matías Vallés sobre els Òscars al Diario de Mallorca d'avui; us la recoman. Per gustos, colors, però per mi La Forma Del Agua ha estat una de les gran decepcions de l'any; no me va agradar gens vistes les expectatives. En canvi, Darkest Hour me va encantar; i el mateix he de dir de Get Out Movie . Ah, i, per mi, Gary Oldman es mereix l'Òscar al millor actor principal. Veurem si anit n'encert alguna 😙

Recordar que aquest centre talaiòtic, únic a la mediterrània, roman en mans privades; no té projecte museístic; no té centre d'interpretació; no té convenis amb administracions públiques; no està senyalitzat internament; fa dècades que no s'hi han fet excavacions arqueològiques; i fou parcialment destruït a inicis del segle XX per part de l'exèrcit espanyol per construir la carretera militar del Cap Blanc. Tot plegat, una metàfora perfecta del que és Mallorca: meravellosa, a pesar de qui ens ha governat i ens governa. Ah, crec que els fons de l'ecotaxa s'haurien de destinar a convertir en públics projectes com aquest, enlloc de a construir trens que no duen enlloc per a què els estrangers es passegin per devers Sant Llorenç.

Govern de les Illes Balears; si voleu protegir el medi ambient i la nostra salut, siau valents i enlloc de prohibir els vehicles dièsels de particulars, tal i com voleu fer; començau per prohibir els creuers turístics. Un sol creuer emet el mateix diòxid de sofre que 376 milions de cotxes dièsel. Ja està bé que les multinacionals turístiques tenguin cera del Corpus; i, sempre, ho paguem els mateixos: els pobres ciutadans indefensos.

Esper que els nostres diputats no siguin HIPÒCRITES i si prohibeixen la circulació de vehicles dièsel i benzina a les Illes Balears, prohibeixin l'arribada de creuers amb fuel (100 vegades més contaminant per litre que el dièsel) i restringeixin l'arribada també d'avions amb querosè altament contaminant. Pensem que un sol creuer emet anualment el mateix NOx que 421.000 cotxes circulant. Si no ho fan, i tracten amb cera del corpus al sector turístic, demostraran que són una banda de pihippies que només es fan fotos de cara a la galeria, mostrant-se autoritaris amb els dèbils i submisos amb els poderosos... 

Fa 64 anys, en plena dictadura, el gran escriptor algaidí Pere Capellà, estrenava una obra de teatre, amb aquesta glosa dedicada al repadrí de l'actual Rei d'Espanya. Si la fes avui, l'autor seria enviat a presó.   "N'Alfonso ha estat es darrer   d'aquests personatges raros,   un rei amb molts pocs reparos   com d’altre se'n conegué,   un imbècil, que va fer   de s'Estat una ruïna   i que avui encara camina   perquè es nou poble espanyol   venjar ets agravis no vol   derramant sang de gallina. [...] Deu creure que és enyorat   perquè ha estat un rei model   com a dèspota i cruel   propi d'un degenerat,   ja que està ben demostrat   que es Borbons tots són així   i els hem haguts de sofrir   bastants d’anys a dins ca nostra,   però sabent que mos costa   ¿com l'hem de deixar venir? [...] Sa teva rialla trista,   distintiu des teus parents ...

" Aquí els homes són de call vermell, com una idea,  com la terra que consent els solcs lineals i l'agressiu rostoll   que esgrogueeix els camps d'una amarada fe diària i dura.  [...] Poble que parla amb una sang que escriu aquesta llibertat de creure,  el foc sencer d'una suor tenyida amb un polsim de pedra  que ja a la cara mostra una rojor amb vida.  [...] Ho escric amb el pols de la terra de secà que treu blat i bandera.  Perquè hi crec.  Jo, home de call vermell i damià de sang que vessa,   som qui dic terra, país, Mallorca ".  Damià Huguet

A Catalunya, per esser metge de la sanitat pública, has de tenir el C1 de català. A Balears, et pots treure l'oposició sense saber dir "bon dia" i d'aquí 2 anys et demaran, en tot cas, (suposant que no torni a governar el PP-CS, el més probable la propera legislatura), un B1, el nivell dels al·lots de la ESO. Sana enveja dels metges de la sanitat pública catalana, que tenen suficient capacitat intel·lectual per aprendre la llengua romànica dels seus pacients quelcom han après el castellà i l'anglès. No com els nostres, que, segons al·leguen, pobrets, són limitadets i incapaços d'estudiar noves llengües; i suspendrien les oposicions si les demanassin el nivell d'un al·lot de secundària de la llengua del País que les dóna feina.

Diferents persones, m'han demanat opinió en les darreres hores, en qualitat d'advocat i Dr. en Dret públic, sobre la decisió del TC respecte l'investidura de Carles Puigdemont. Ho he començat a mirar i, de manera breu i inicial, diria el següent:  - El TC no està habilitat per dictar les mesures cautelars que ha dictat.  - El TC no pot dictar una mesura cautelar unilateralment que l'advocat de l'Estat no li ha demanat. - El TC no es pot convertir en un jutjat d'instrucció; ni pot obligar que un ciutadà no condemnat per cap sentència ferme suspensiva de drets, hagi de demanar a un jutge d'instrucció ordinari permís per esser elegit president d'una Comunitat Autònoma.  - No es pot privar a cap ciutadà en plenitud dels seus drets (Puigdemont hi està) del seu dret de sufragi passiu. - Crec, no obstant l'anterior, que pretendre una investidura telemàtica viola el reglament de la Cambra; i que el debat d'investidura és un acte person...

Curiós el fenomen d'una postulant mallorquina de 18 anys que aspira a ser monja de clausura al Convent de Santa Clara de Palma, i es dedica a deixar-se gravar vídeos, concedir entrevistes, parlar de la seva vida sentimental, i ser portada dels diaris. La clausura és, o hauria de ser, contrària a qualsevol aparició i exhibició pública. Com a estudiós des de fa més de 20 anys del Dret canònic, crec que aquests tipus d'actuacions violen el codi canònic i la instrucció Verbi Sponsa de 13 de maig de 1999 sobre la clausura de les monges; així com, molt probablement, els que preveuen les Constitucions de les monges clarisses per les seves postulants i novícies; unes Constitucions que no he pogut estudiar, per manca de temps, amb deteniment. I, el que és molt pitjor, crec que aquestes actuacions violen sobretot l'esperit bàsic de la vida contemplativa (primer jueva i després cristiana) que és previ inclús al naixement de Jesucrist. Molt surrealista el que passa a l'església ...

" A n'aquesta vida s'ha de decidir si ser martell o enclusa "  Henry Longfellow (1807-1882)  Jo, com sabeu, sempre he decidit ser martell.

Fa gairé 100 anys, els obrers de Palma començaren a jugar a futbol. Fou gràcies a la reducció de la jornada laboral a 8 hores durant 6 dies a la setmana, després de successives vagues revolucionàries; la darrera i definitiva, la de "La Canadenca" catalana l'any 1919. Abans, l'explotació laboral dels patrons les havia impedit dedicar-se al joc de la pilota. Aquesta que adjunto és la primera notícia de la que es té constància sobre el nostre Club obrer i data de l'any 1920. Aquells primers equips ("teams" li deien) d'obrers s'acabaren fusionant i formaren l'actual Atlètic Balears. A l'altra banda de Palma, les classes benestans de Ciutat, havien fundat un Club de futbol burgés anomenat "Alfonso XIII" que aviat va rebre el reconeixement reial per part de la monarquia, concedint-li la denominació de "Reial Societat Alfonso XIII". Avui, 100 anys després, continua la història.