Toni Bennàssar

A tots aquells que afirmen que la distinció històrica entre dretes i esquerres ja no existeix, els recomanaria que llegissin els clàssics de la literatura política, entre ells, la magistral obra de Norberto Bobbio sobre el tema. El gran autor italià, en un petit opuscle, resumeix les principals diferències d'una distinció impossible de superar, manifestant a l'hora, per quin motiu ell era d'esquerres. Per damunt de circumstàncies i interessos electorals, és una aberració ideològica negar la distinció entre dreta i esquerra. Ambdues ideologies representen interessos de classe social radicalment diferents, així com el seu model de societat també ho és. Negar la distinció és donar la raó als màxims teòrics del moviment "neocon", entre ells Francis Fukuyama o Samuel Huntington, per no parlar altres ideòlegs, d'infaust record, que fa més de cinquanta anys també negaven la distinció entre dretes i esquerres (José Antonio Primo de Rivera n'era un d'ells). ...

" Cuando se nace pobre, estudiar es el mayor acto de rebeldía contra el sistema. El saber rompre las cadenas de la esclavitud " Tomás Ariel Bulat , economista argentí (1964- 2015)

El menyspreu dels actuals governants envers la nostra història, cultura i llengua és total i absolut. Isabel San Sebastián, coneguda periodista nacional-espanyolista, ha estat contractada per l’Ajuntament de Palma per difondre l’obra de Ramon Llull pagant-li gairebé 2.500 € per conferència. Abans de convertir-se al "lul·lisme", es dedicava a vanagloriar-se d'expulsar de les seves xarxes socials a tots aquells que tinguessin la mala educació d'escriure en català, la llengua que Ramon Llull va fer universal...

S’han tornat a reobrir, 30 anys després i de forma en ocasions ridícula, debats lingüístics a les Illes que estaven totalment superats. Els catalanoparlants no volem continuar sent ciutadans de segona al nostre propi País. Punt. La llengua, feina de tots!

Poc abans de Nadal (no fa ni 3 mesos), me vaig cansar d’escoltar a madridistes, en estat d’eufòria, dient que tenien “el mejor equipo de la historia”. Ara, potegen els cotxes dels seus jugadors per haver perdut contra el Barça. A on arribarem? I després parlam de una LFP “fair play”. De vergonya el camí que ha pres el futbol professional.

L'atemptat de Tunicia ha estat un punt més de l'escalada que patim els darrers anys de terrorisme islamista. L'islamisme radical és un dels grans perill que té occident, la democràcia i les llibertats públiques. Allà a on arriben governs islamistes, el laïcisme, pel qual tant hem lluitat, s'acaba de cop, així com bona part dels drets fonamentals (per no parlar dels drets de la dona). Sense voler donar la raó a Salomon Huntington, sí que crec que ens hem de replantejar des de occident les relacions amb l'islamisme com a ideologia política-religiosa. D'aquesta forma crec que la postura dels demòcrates ha de ser molt clara: respecte a totes les creences religioses, però cap tolerància a qui pretén acabar, sobre la base d'una religió, sigui la que sigui, amb les llibertat col·lectives que tant ens ha costat aconseguir des de la Revolució francesa.

Avui els informatius de IB3 televisió han mostrat imatges del R5 que ahir es va accidentar al Oris Rally Classic, calant-se foc amb els dos ocupants a l'interior. Mentre veia les flames he pensat amb els familiars i amics, tant de l'ocupant mort, com del ferit greu, i amb el que deuen haver pensat quan han vist les imatges emeses per IB3 i han pogut contemplar a l'hora del dinar com les seves persones estimades es cremaven en imatges emeses en prime time. IB3, com sempre, tot un exemple de televisió pública i d'ètica periodística. 

Espanya ha llançat una nova moneda que du escrit el lema " 70 años de paz ". El lema és gairebé el mateix de " 25 años de paz " que va posar en marxa Manuel Fraga el 1964 per celebrar la fi de la Guerra Civil espanyola amb la victòria feixista sobre la República el dia u d'abril de1939. Tornen velles frases i velles idees. Unes frases, a més, sostingudes sobre la mentida: La pau franquista només fou gaudida per aquells que guanyaren la guerra, no pels perdedors. I posats a posar frases sobre la pau, recordar-ne una que m'agrada molt de n'Emiliano Zapata: " Si no hay justicia para el pueblo, que no haya paz para el gobierno ". A veure si s'atreveixen a posar-la a les monedes espanyoles.

Ara fa 20 anys, un 10 de març de 1995, moria el cantautor, actor i poeta Ovidi Montllor. Nascut a Alcoi, el comunisme i el catalanisme marcaren la seva vida. “ Sóc alcoià i canto en català perquè a Alcoi aquesta és la llengua dels obrers ” deia el gran Ovidi. Mai va separar la qüestió nacional del seu projecte d'emancipació social. Aquesta claredat ideològica li va generar molts d'enemics. Sabia que lluitar pels Països Catalans era lluitar per la democràcia, la llibertat i, sobretot, pel socialisme, ja que els enemics eren comuns: “ Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense ”. En aquests moments de canvi, en què... " Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer. Vostra raó es va desfent, la nostra és força creixent... " Ovidi està més viu que mai. Molt probablement per això, el PP s'ha nega t al País Valencià a reconèixer institucionalment la seva...

“ Si no fas feina pels seus somnis, algú et contractarà per a què treballis pels seus " Steve Jobs dixit

Molts dels que s'omplen la boca de ser "federalistes" haurien de rellegir el que va escriure Lenin a l'any 1914: " No és difícil veure, dit sigui de passada, per què, des del punt de vista socialdemòcrata, no es pot entendre per dret a l'"autodeterminació" de les nacions ni la federació ni l'autonomia (tot i que, parlant en forma abstracta, tant l'una com l'altra s'enquadren en el terme "autodeterminació"). El dret a la federació és, en general, un absurd, ja que la federació és un contracte bilateral. No cal dir que de cap manera poden els marxistes incloure en el seu programa la defensa del federalisme en general. Pel que fa a l'autonomia, els marxistes no defensen "el dret a" l'autonomia, sinó l'autonomia mateixa, com a principi general i universal d'un Estat democràtic de composició nacional heterogènia, amb marcades diferències en les condicions geogràfiques i d'un altre tipus . Per a...

El PP al País Valencià s'ha oposat a que l'any 2015 sigui d'homenatge al gran Ovidi Montllor. Diuen els "populares" que fer l'homenatge al gran cantant i poeta suposa "defensar els Països Catalans". Només des de una mescla d'incultura, malícia i curtor de mires es pot fer aquesta manifestació. El que saben, en el fons, és que el dia en què la "fera ferotge" s'escapi de la seva gàbia està més aprop que mai... Per ordre de l'Alcalde es fa saber a tothom que una fera ferotge del parc s'escaparà.Es prega a les senyores compren força aliments i no surten de casa fins que torne el "bon temps". Tot el que tinga cotxe que fota el camp corrent, i se'n vaja a la platja, a la torre o als hotels. L'Alcalde s'encarrega, fent ús dels seus poders, de la fera ferotge deixar-la sense dents. El que això no acompleixca que no es queixe després si per culpa la fera ell rep algu...

El PP i Wert han publicat al BOE el nou currículum de religió. Continuen en la seva línia de fariseisme nacional-catolicista…

La mateixa setmana que el Ministre Wert i el govern de Rajoy, amb la complicitat de CiU, ha culminat el procés de privatització de la universitat espanyola implantant el 3+2 que fa que, a la pràctica, només aquells que tinguin doblers per pagar un màster puguin assolir els beneficis dels estudis universitària; la joventut xilena, després de múltiples mobilitzacions i lluites al carrer, ha aconseguir el compromís que tota la educació universitària sigui gratuïta. Dos models, dues societats, dos tipus d’estudiants, dos resultats.

Tal dia com avui de fa 55 anys naixia Enrique Urquijo. Ens va deixar massa prest i fou, segons tots els crítics, juntament amb Auserón i Antonio Vega, el millor compositor de La Movida. El que és cert és que la seva música mai caurà en "La Calle del Olvido"... "Ahora que todo acabó y el tiempo te ha vencido, y tu amigo te dejó dices que cuentas conmigo, cómo tienes el valor, yo que siempre me he dolido de recordar lo que fue y lo que pudo haber sido. Por la calle del olvido vagan tu sombra y la mía, cada una en una acera por las cosas de la vida, por la calle del olvido donde nunca brilla el día, condenados a una noche tan oscura como fría..."

" Claro Que Podemos es un estilo que ahora todo el mundo reconoce, pero que nos costó muchísimo..." "Algunos compañeros decían Podemos tiene que ser como los debates de las plazas del 15M, y nosotros dijimos, NO. Me encanta el 15M, estuvimos en el 15M, el 15M cambió este país, pero nosotros no queremos que Podemos sea un espacio en el que se debata como en las plazas del 15M, queremos una organización DISCIPLINADA capaz de hacer frente a los que han mandado en este país durante 40 años y no tenemos ningun problema en decirlo, queremos una organización EFICAZ, no queremos ni uno por sorteo en la dirección, queremos un equipo que trabaje conjuntamente... y eso sin dejar de votar ni una vez, porque cada decisión importante que se toma en Podemos participa la gente y, al mismo tiempo, demostramos que somos eficaces"   Pablo Iglesias dixit !

Mai m’hauria pensat sortir a la portada de El Mundo a nivell estatal. Molts orgullós de defensar la reforma constitucional en matèria territorial amb altres companys de Catalunya, Euskadi i Galícia. I també, molt orgullós de què, per una vegada, ni que sigui a títol individual, es visualitzin les Illes Balears al costat de les nacionalitats històriques. Les Illes no PODEM quedar en el furgó de coa com va passar l’any 1978.

Avui public un article conjunt al Diario Público amb 3 companys candidats a la SG de Podemos de les nacionalitats històriques i que, a més, compartim la defensa nítida del projecte de Claro Que Podemos. L'article el signam Gemma Ubasart González, candidata de És Clar Que Podem - Claro Que Podemos a la SG de Catalunya; Roberto Uriarte, candidat de Euskal Hiria a la SG de Euskadi; i Breogán Rioboo, candidat a la SG de Galícia per Claro que Podemos, i jo mateix, candidat per SOM PODEM a la SG de Balears. Tot un honor. Podemos: plurinacionalidad y derecho a la autodeterminación Gemma Ubasart, Roberto Uriarte, Breogán Rioboo y Toni Bennàssar Candidatos a Secretarios Generales de Podemos por Catalunya, Euskadi, Galiza e Illes Balears Durante la Transición, la mayoría de fuerzas democráticas apoyaban el derecho a la autodeterminación. La oposición antifranquista, los de abajo contra los de arriba, fue bastante amplia y transversal, y es en esta riqueza que se entendía, con matic...

Totalment d’acord amb Pablo Iglesias i el que va dir ahir a Aragó defensant el projecte de “Claro que Podemos”: “ No podemos ser un partido con barones territoriales ”. “ Claro que Podemos" es "un estilo" de hacer política, el que se necesita para ganar las elecciones generales ". " Necesitamos un nivel de apoyo muy alto ”. http://www.elmundo.es/espana/2015/02/04/54d28a5422601d541b8b456e.html

La nostra política educativa i lingüística, vista per  El Mundo : “Bennàssar: 'Abolir' el trilingüismo y 50% mínimo en catalán: La lista de Antoni Bennàssar, el único candidato mallorquín, propone «abolir» la normativa de trilingüismo «impuesta» por el PP, al que acusa de crear el conflicto educativo, y pide autonomía para los centros pero «garantizando un mínimo del 50% de la enseñanza en catalán», y que se pueda introducir, «de forma progresiva», una tercera lengua vehicular. La candidatura que lidera este abogado y profesor de la UIB, ex alto cargo del Pacte a propuesta del Bloc y directivo de la OCB, incluye otro apartado bajo el título Som País y afirma: «La defensa de la lengua, cultura e identidad propias de las Illes Balears son principios básicos de la manera con la cual entendemos Podem»".