Toni Bennàssar

" Tenim un exèrcit. Un exèrcit que fa tres-cents anys que ens defensa i que gràcies a ell no hem estat destruïts com a poble. Aquest exèrcit es diu cultura i els nostres soldats són mestres, actors, escriptors, científics, investigadors, i els milers de milicians voluntaris de la cultura popular de cada poble i de cada barri. I aquest exèrcit està arreu, desplegat, a punt i armat, arreu dels Països Catalans. I amb aquest exèrcit farem d'aquesta nació una terra lliure! ". Francesc Ribera i Toneu, " Titot ", al seu discurs al Camp Nou en el Concert per la Llibertat.

Capella ardent dels advocats assassinats al Carrer Atocha (1977) Avui s'ha fet públic que un dels advocats de l'acusació exercitada contra Luis Bárcenas, José Mariano Benítez de Lugo, rebé les amenaces de l'imputat a la sortida de la vista per dilucidar la presó provisional de l'antic dirigent del PP. L'advocat fou l'únic que demanà la presó provisional a la vista celebrada, presó que s'acabà dictant per l'Audiència. La defensa lletrada és el pilar de l'Estat de Dret. Així no es pot permetre cap tipus d'interferència a la mateixa i és, tant o més sagrada,  que l'actuació jurisdiccional o la del ministeri públic. D'aquesta forma, al llarg del temps han estat molts els advocats morts per l'exercici de la seva professió, entre ells, a manera d'icona, els advocats laboralistes assassinats per militants de dretes al ja mític Carrer Atocha de Madrid mentre negociaven un acord col·lectiu en el sector del transport. Allà a on es vio...

Els nord-americans estan orgullosos de les seves universitats; els alemanys de les seves indústries; els anglesos de la seva diplomàcia i comerç internacional; i els espanyols, els espanyols estan orgullosos... dels seus bars. L'anunci de Coca Cola és simptomàtic d'una gent, els espanyols, que han fet de la "charanga y pandereta" que glosàs el gran Antonio Machado, l'ensenya "nacional". No han canviat gens en el darrer segle: les canyes, les tapes i la festa són el símptoma més clar d'un Estat que ha anat de prepotent en les darreres dècades, i té uns peus socials de fang, fonamentats en la incultura social a tots els nivells. Patètic tot plegat!

" La televisió és el mirall allà a on es reflecteix la derrota de tot el nostre sistema cultural " Federico Fellini , director de cinema italià (1920 -1993).

Imatge "virtual" del submarí espanyol S80.  Llegesc a El País  que Espanya s'ha gastat 2.135 milions d'euros en construir un submarí militar. El cas és que no l'han sabut fer i si es fica dins l'aigua no tornaria a surar ja que han errat amb el pes i li sobren aprop de 80 tones. Han hagut d'anar als Estats Units i pagar-los 14 milions d'euros per veure si els americans poden fer que el submarí de l'Armada pugui surar. Es calcula que l'errada arribarà a costar uns 800 milions d'euros més dels nostres pressupostos. Això és Espanya, l'Estat de la " chapuza " i el " que inventen ellos ". No hi ha doblers per res, i els espanyols tuden milers de milions d'euros dels nostres impostos en fer armes inútils que ni saben dissenyar. I mentre, es detecten aprop de 50 nins desnodrits  a les escoles de Palma. Ni hi ha pa pels nostres nins, i els nostres impostos se'n van a Madrid per pagar submarins militars que ni s...

"L'esquerra ha fet de l'escola la seva eina; d'aquí la gran politització i adoctrinament que es viu a les aules" Juana María Camps, Consellera d'Educació de les Illes Balears. De tots els dois que va dir la consellera ahir al Parlament (entre altres cosas va impulsar la denúncia contra mestres i professors pel que explicassin a les aules, i va afirmar que defensar el català és fer "provincianisme") va dir, tergiversada, una veritat, i és que l'esquerra sempre ha vist a l'escola com una eina. Però no, tal i com diu la consellera, com una eina de politització i adoctrinament, sinó com una eina de cultura i llibertat. Front a l'analfabetisme que històricament ha impulsat la dreta, l'esquerra política sempre hi va confrontar educació i cultura. En els tres anys que Emili Darder fou batle de Palma, es feren més escoles que durant els primers 25 anys de dictadura franquista. A l'Estat Espanyol, la República, vingué, sens dubte, d...

Mai m'ha agradat el tennis (es un esport que m'avorreix enormement veure-lo), i, a més, darrerament ja em té completament fart tot l'assumpte Nadal: des de la sobredosi dels mitjans de comunicació, fins al piloteig institucional que tothom li fa; passant, pel que més cremat em té, els pelotazos que van fent el seu entorn aprofitant-se de què la piloteta groga entra per sota una retxa de guix. No n'estic d'acord que el Parlament de les Illes Balears li faci una llei a mida per a què l'empresa de la seva família pugui fer un pelotazo urbanístic construint un centre esportiu privat a Manacor. També em repugna que el president del govern suspengui un mini Consell de Govern per tractar el tema de la crisi, per anar-se'n a tot luxe a Rolland Garrós a fer-se fotos amb el "manacorí". Em repugna que sent tant "mallorquí", Nadal pagàs els seus impostos a Guipuzcoa per beneficiar-se del concert econòmic basc; i més ràbia me fa que la periodist...

La cançó d'aquest estiu als PPCC serà, sens dubte, "Espanya carinyo, lo nostre no funciona" del duet Mali Vanili: "No puc aguantar més perquè són tant anys sent el que no he volgut i, et sóc sincer, que cada nit que arribo al llit ha estat un nou dia perdut. I és que Espanya, carinyo, lo nostre no funciona, tinc molta pressa, sinó t’importa jo vaig passant, ja no ho arreglarem parlant". “Hem tingut moments de merda, tants esforços per comprendre’ns... Fa tant temps que ja no puc recordar com va ser que ens vam conèixer, en quin moment vas aparèixer i em fa mandra que m’ho tornis a explicar” “I no t’hi esforcis i no em truquis, i no em vinguis al darrera, quin martiri vida meva, pren-t’ho més a la torera!” “Un país que es lleva d’hora mai ningú no el podrà aturar” “Tenim un dèficit fiscal, cultural, laboral, gramatical, conceptual i mental” “ Tants estius i tardors que hem deixat en...

En un vespre d'emocions, recordar que, ara fa un any, estàrem a una passa de tocar la glòria… De totes maneres, la glòria està en ser qui som, i representar el que representam… a Segona, a Segona B, a Tercera, o a Preferent; això, per noltros, en el fons, ens és indiferent: molts no ho entendran mai, aposta no són dels nostres, una victòria, o una derrota, no farà mai canviar un sentiment.

" Viva Sevilla la Roja Vivan las niñas bonitas Viva la que se enamore con nene comunista " Dia 24 de maig de 2013 un grup de dones sevillanes feren un homenatge a les dones represaliades pels feixistes a la capital d'Andalusia. La repressió a Andalusia, lloc d'entrada de les tropes mercenàries i mores dels feixistes, fou brutal, i la presència, encara a dia d'avui, del llegat feixista, tal i com es veu al vídeo d'homenatge, encara és ben patent per tot arreu. Que el nom de les assassinades i violades pels monstres feixistes no s'esborri mai de les ments dels demòcrates. Fent memòria feim història. I com sempre, ahir, avui i sempre, la poesia i la cançó recolliren allò que estava prohibit en els llibres... " Dime donde vas morena dime donde vas salada dime donde vas morena a las tres de la mañana. Voy a la cárcel de Oviedo A ver a los pacifistas Que los tienen prisioneros Esa canalla fascista. Dime donde v...

127 premis Nobel fan feina a Boston, investigant i/o impartint docència. El MIT en té 78; Harvard University, 44; i Boston University, 5. En un interessant article científic, sota el títol Why start-up condense in America?  l'investigador de les noves tecnologies i l'àmbit empresarial Paul Graham analitza de forma extremadament interessant què fa que els intel·lectuals triïn un lloc per fer-hi feina. Segons ell és una  doble  combinació; en primer lloc un projecte científic interessant, al que se li ha d'unir un lloc per viure atractiu. Així, i en quant al lloc a triar, per un costat els sol agradar un lloc històric, amb personalitat, si pot ser bon clima (Boston no el té, però la California de Silicon Valley, sí...), i que aposti per un model social i ecològic sostenible. Així, darrera de l'èxit intel·lectual de Boston, hi ha sense dubte el seu batle, el demòcrata Tom Menino , que ha convertit a la ciutat en una de les més verdes i sostenibles dels Estats Units, am...

No fa molt María Dolores de Cospedal va dir que els que protestaven contra el PP eren nazis . Aquest passat cap de setmana, la delegada del govern espanyol a Catalunya, i militant del PP, Llanos de Lluna, va participar a un homenatge als voluntaris de la División Azul que combateren amb els nazis en contra del comunisme rus a l'est, i de la democràcia a l'oest. La delegada del govern, a més de saludar efusivament a falangistes de camisa blava, va donar un diploma honorífic a la "Hermandad de Combatientes de la División Azul". Assistiren a l'acte dirigents i membres de Plataforma por Cataluña vestits de falangistes, i algun que altre ex militant del PP que també portava l'uniforme de Falange tal i com molt bé conta Vilaweb. A més, l'acte es va fer en l'interior d'una caserna de la Guàrdia Civil. Aquest tipus d'actuacions d'enaltiment del feixisme serien impensables a Estats com Alemanya o Japó. Aquí, malauradament, són habituals, i venen ...

Enguany que serà el darrer any en què es juga a San Mamés, volia recordar un vídeo, per a mi preciós, que ha fet l'afició de l'Athletic de Bilbao. Sempre m'ha encantat el futbol del nord i  el d'Euskadi especialment. I sempre recordaré l'esportivitat amb què ens reberen l'afició del Guernika en la promoció d'ascens a Segona Divisió B del meu estimat Atlètic Balears. El vespre abans del partit definitiu, aficionats bascos vingueren a l'Estadi Balear a sopar a la fresca amb noltros, i, inclús alguns, després d'haver perdut l'ascens, ens acompanyaren a la celebració a la font de la Rambla... molt probablement a cap altra banda de l'Estat espanyol una afició hauria fet el mateix. A més, sempre per a mi, el futbol de la meva infantesa seran records bascos. Encara se me posa la pell de gallina quan pens amb la Real Sociedad dels 80, amb el vell, i avui derruït Atocha, a vessar i amb un espectacular Arconada davall les vetustes porteries d'un...

El diari francés Le Monde ha publicat un interessant reportatge sobre el paper de l'economia submergirda a l'Estat espanyol. Segons el diari l'economia submergida representa, a dia d'avui, gairebé el 25 % del PIB i, sense ella, hi hauria hagut ja una revolució social. És de destacar el paper desactivador que té el frau fiscal de la insurrepció social, i el coneixement que en té el propi Estat del mateix. A Espanya és freqüent el "B", i és tan freqüent que el govern dretà de Rajoy acaba de fer una amnistia per tots aquells que duen anys defraudant. Tot això sense oblidar que en aquells pocs casos en els quals els defraudadors són condemnats en via penal, el propi Ministre de Justícia els indulta quan han d'ingressar a la presó, tal i com va passar , no fa molt, amb l'empresari mallorquí Fausto Ferrero. La defraudació arriba, com s'ha vist, fins i tot a la família reial, que pagava "en negre" als seus empleats, per no parlar dels ...

Grup de militants del PST. Abaix, a la dreta, amb la mà a la cara,  l'assassinada Yolanda Martín (font El País) El dia 1 de febrer de 1980 feia gairebé 5 anys que havia mort el dictador Franco. Regnava Juan Carlos de Borbón, Felipe González era líder de l'oposició i governava  la UCD d'Adolfo Suárez. Tal i com conta en un magnífic reportatge El País , en aquella Espanya dels anys 80 un sicari assassí, anomenat  Emilio Hellín, matà a una de les líders juvenil del comunista Partido Socialista de los Trabajadores ( PST ). L'assassinada es deia Yolanda González Martín, i era una nina de 19 anys, que va morir per haver comès el greu delicte d'intentar sindicar als estudiants de secundària del Madrid del moment. L'assassí, Emilio Hellín Moro, va segrestar a Yolanda en el seu pis d'estudiants, la va posar en el maleter del seu cotxe amb la col·laboració d'un altre dirigent feixista, Ignacio Abad. La portaren a un descampat del poble anomenat Sant Martín d...

Un poema preciós, per celebrar un Sant Jordi en un any molt especial... Sant Jordi té una rosa mig desclosa,  pintada de vermell i de neguit;  Catalunya és el nom d'aquesta rosa,  i Sant Jordi la porta sobre el pit.  La rosa li ha contat gràcies i penes  i ell se l'estima fins qui sap a on,  i amb ella té més sang a dins les venes  per plantar cara a tots els dracs del món.  Josep Maria de Segarra (1894-1961)

A Hispanoamèrica hi ha un fenomen que m'encanta i és el que es denomina "Acción Poética". Són grafits pintats a les parets amb versos, alguns de poemes famosos, i altres d'anònims però que inclouen en moltes ocasions grans lliçons vitals. La seva bellesa, saviesa, i espontaneïtat  m'encanten, i aposta m'agrada anar cercant les diferents pintades i penjar les que trob més originals. Avui, una molt adient per Sant Jordi, del gran, i admirat per mi, Pablo Neruda:  " Si nada nos salva de la muerte, al menos que el amor nos salve de la vida "

Una al·lota andaluça parla de la catalanofobia...  "A mí, de pequeña, me enseñaron a odiar a los catalanes y, la verdad, es que durante un tiempo, durante mi niñez, cada vez que escuchaba algo de Cataluña o los catalanes era como si escociera ... te generaba un sentimiento repulsivo" "cuando crecí me di cuenta que era dejarte llevar por ese odio que te meten en la cabeza desde pequeño"  "yo llevo vivivendo en Barcelona desde noviembre 2011 y en ningún sitio, en ninguno, me han discriminado por hablar en mi idioma";  "el catalán no es chino, si escuchas bien puedes entenderlo"  "el catalán no es un dialecto del castellano ¡por Dios!" "tampoco entiendo porque te duele ver una felicitación en catalán, no me cabe en la cabeza, no creo que sea un idioma hiriente, no sé, estoy segura, segurísima, que si la felicitación hubiera sido en inglés nadie habría dicho nada" "es que no le veo lógica odiar a...

El diputat d'Esquerra Republicana Joan Tardà ha estat expulsat  avui del Congrés dels Diputats per parlar en català. El diputat reivindicava que si tots els alumnes d'una classe s'han de veure afectats perquè un demani que es faci en castellà, si un diputat espanyol demana que es faci el debat en català, el debat s'hauria de fer en català aplicant la mateixa doctrina de respecte dels suposats " derechos individuales de los ciudadanos ". La resposta: Joan Tardà ha estat expulsat de la suposada Cort democràtica espanyola per haver gosat a cometre el greu delicte de parlar en la seva llengua. Us imaginau el que passaria si un president del Parlament de Catalunya, o de Balears, expulsàs a un diputat per xerrar en castellà? En lògica, això vol dir que hi ha ciutadans de primera (els castellanoparlants), i de segona (els catalanoparlants), i que els segons, noltros, veim els nostres drets trepitjats dia a dia per un estat dictatorial i despòtic en matèria lingüís...

Després de la meva entrada anterior, referida a Guillem Agulló i el seu procés judicial, llegesc a Vilaweb que un Jutge d'Instrucció ha imputat al Batle de Burjassot ( Compromís ) per un presumpte delicte relacionat amb la limitació de l'exercici de la llibertat d'expressió i de foment l'odi. El motiu? Haver ordenat retirat una parada que havia posat el partit d'extrema dreta sense autorització a una plaça pública. L'autor de la denúncia, David Usero, apareix a la foto de Vilaweb amb el braç en alt i una bandera franquista. Aquesta mateixa foto, a Alemanya, implicaria la detenció dels que hi apareixen i el seu empresonament per apologia del feixisme, ja que allà és un delicte greu fer la salutació nazi i portar banderes o emblemes feixistes. Aquí, són ells els que denuncien i els batles democràtics els imputats. Tot plegat no té cap ni peus. Aquest mateix batle, avui imputat per una denúncia de l'extrema dreta, va ser amenaçat de mort i publicaren els...