Toni Bennàssar

El diari francés Le Monde ha publicat un interessant reportatge sobre el paper de l'economia submergirda a l'Estat espanyol. Segons el diari l'economia submergida representa, a dia d'avui, gairebé el 25 % del PIB i, sense ella, hi hauria hagut ja una revolució social. És de destacar el paper desactivador que té el frau fiscal de la insurrepció social, i el coneixement que en té el propi Estat del mateix. A Espanya és freqüent el "B", i és tan freqüent que el govern dretà de Rajoy acaba de fer una amnistia per tots aquells que duen anys defraudant. Tot això sense oblidar que en aquells pocs casos en els quals els defraudadors són condemnats en via penal, el propi Ministre de Justícia els indulta quan han d'ingressar a la presó, tal i com va passar , no fa molt, amb l'empresari mallorquí Fausto Ferrero. La defraudació arriba, com s'ha vist, fins i tot a la família reial, que pagava "en negre" als seus empleats, per no parlar dels ...

Grup de militants del PST. Abaix, a la dreta, amb la mà a la cara,  l'assassinada Yolanda Martín (font El País) El dia 1 de febrer de 1980 feia gairebé 5 anys que havia mort el dictador Franco. Regnava Juan Carlos de Borbón, Felipe González era líder de l'oposició i governava  la UCD d'Adolfo Suárez. Tal i com conta en un magnífic reportatge El País , en aquella Espanya dels anys 80 un sicari assassí, anomenat  Emilio Hellín, matà a una de les líders juvenil del comunista Partido Socialista de los Trabajadores ( PST ). L'assassinada es deia Yolanda González Martín, i era una nina de 19 anys, que va morir per haver comès el greu delicte d'intentar sindicar als estudiants de secundària del Madrid del moment. L'assassí, Emilio Hellín Moro, va segrestar a Yolanda en el seu pis d'estudiants, la va posar en el maleter del seu cotxe amb la col·laboració d'un altre dirigent feixista, Ignacio Abad. La portaren a un descampat del poble anomenat Sant Martín d...

Un poema preciós, per celebrar un Sant Jordi en un any molt especial... Sant Jordi té una rosa mig desclosa,  pintada de vermell i de neguit;  Catalunya és el nom d'aquesta rosa,  i Sant Jordi la porta sobre el pit.  La rosa li ha contat gràcies i penes  i ell se l'estima fins qui sap a on,  i amb ella té més sang a dins les venes  per plantar cara a tots els dracs del món.  Josep Maria de Segarra (1894-1961)

A Hispanoamèrica hi ha un fenomen que m'encanta i és el que es denomina "Acción Poética". Són grafits pintats a les parets amb versos, alguns de poemes famosos, i altres d'anònims però que inclouen en moltes ocasions grans lliçons vitals. La seva bellesa, saviesa, i espontaneïtat  m'encanten, i aposta m'agrada anar cercant les diferents pintades i penjar les que trob més originals. Avui, una molt adient per Sant Jordi, del gran, i admirat per mi, Pablo Neruda:  " Si nada nos salva de la muerte, al menos que el amor nos salve de la vida "

Una al·lota andaluça parla de la catalanofobia...  "A mí, de pequeña, me enseñaron a odiar a los catalanes y, la verdad, es que durante un tiempo, durante mi niñez, cada vez que escuchaba algo de Cataluña o los catalanes era como si escociera ... te generaba un sentimiento repulsivo" "cuando crecí me di cuenta que era dejarte llevar por ese odio que te meten en la cabeza desde pequeño"  "yo llevo vivivendo en Barcelona desde noviembre 2011 y en ningún sitio, en ninguno, me han discriminado por hablar en mi idioma";  "el catalán no es chino, si escuchas bien puedes entenderlo"  "el catalán no es un dialecto del castellano ¡por Dios!" "tampoco entiendo porque te duele ver una felicitación en catalán, no me cabe en la cabeza, no creo que sea un idioma hiriente, no sé, estoy segura, segurísima, que si la felicitación hubiera sido en inglés nadie habría dicho nada" "es que no le veo lógica odiar a...

El diputat d'Esquerra Republicana Joan Tardà ha estat expulsat  avui del Congrés dels Diputats per parlar en català. El diputat reivindicava que si tots els alumnes d'una classe s'han de veure afectats perquè un demani que es faci en castellà, si un diputat espanyol demana que es faci el debat en català, el debat s'hauria de fer en català aplicant la mateixa doctrina de respecte dels suposats " derechos individuales de los ciudadanos ". La resposta: Joan Tardà ha estat expulsat de la suposada Cort democràtica espanyola per haver gosat a cometre el greu delicte de parlar en la seva llengua. Us imaginau el que passaria si un president del Parlament de Catalunya, o de Balears, expulsàs a un diputat per xerrar en castellà? En lògica, això vol dir que hi ha ciutadans de primera (els castellanoparlants), i de segona (els catalanoparlants), i que els segons, noltros, veim els nostres drets trepitjats dia a dia per un estat dictatorial i despòtic en matèria lingüís...

Després de la meva entrada anterior, referida a Guillem Agulló i el seu procés judicial, llegesc a Vilaweb que un Jutge d'Instrucció ha imputat al Batle de Burjassot ( Compromís ) per un presumpte delicte relacionat amb la limitació de l'exercici de la llibertat d'expressió i de foment l'odi. El motiu? Haver ordenat retirat una parada que havia posat el partit d'extrema dreta sense autorització a una plaça pública. L'autor de la denúncia, David Usero, apareix a la foto de Vilaweb amb el braç en alt i una bandera franquista. Aquesta mateixa foto, a Alemanya, implicaria la detenció dels que hi apareixen i el seu empresonament per apologia del feixisme, ja que allà és un delicte greu fer la salutació nazi i portar banderes o emblemes feixistes. Aquí, són ells els que denuncien i els batles democràtics els imputats. Tot plegat no té cap ni peus. Aquest mateix batle, avui imputat per una denúncia de l'extrema dreta, va ser amenaçat de mort i publicaren els...

El diari El País treu un interessant reportatge sobre l'assassinat del jove militant esquerrà independentista Guillem Agulló . Agulló era militant de Maulets , i el matà una banda de neonazis per haver comès el delicte de dur un braçalet que posava "Nazis No". El braçalet li havia brodat sa mare. Després d'apunyalar-lo, els feixistes cantaren davant el cos agonitzant el "Cara al Sol" braç en alt. Tot i això, l'Audiència Provincial de Castelló, tal i com molt bé explica El País , no va veure cap tipus de transfons ideològic en la mort de Guillem Agulló. L'assassí material, Pedro Cuevas, fou condemnat a 14 anys de presó, no se li imputà la integració en banda armada o l'agreujant de racisme o motivació ideològica del crim (art. 22.5 del Codi Penal). D'aquests 14 anys només en complí 4. Es veu que no li aplicaren els jutges espanyols al neonazi la " doctrina Parot " que apliquen als presos etarres (permeteu-me el cinisme comparatiu...

Article, sobre la pèrdua de la Rectora Montserrat Casas, aparegut a la pàgina 4 del Diario de Mallorca de dia 2 d'abril de 2013. Dol universitari Antoni Bennàssar Moyà La Universitat de les Illes Balears ha quedat commocionada per la notícia de la mort de la seva Rectora, la Dra. Montserrat Casas. A mi, particularment, m’ha agafat amb total sorpresa la notícia. El primer que vaig pensar és que, malauradament, aquesta nostra Universitat ha perdut, molt joves i de forma inesperada, a dos dels seus Rectors més emblemàtics: Nadal Batle i Montserrat Casas. Tot i no haver tractat amb la Rectora en l’àmbit personal, sí que ho vaig poder fer, en bastantes ocasions, en l’àmbit professional i acadèmic. Així, fora saber si sóc la persona més adequada per fer-ho, m’he atrevit finalment a escriure unes senzilles paraules amb la modesta intenció de fer un flashback dels records que genera en mi la finada. Per a mi, Montserrat Casas sempre serà, fonamentalment, una...

M'acab d'assabentar de la mort de la nostra Rectora, Montserrat Casas. Després de Nadal Batle, és el segon gran rector que perdem a una edat molt jove. Amb mi, la Dra. Casas, sempre va ser una persona propera, amable i atenta, cosa que no puc dir de molta de la fauna universitària; i, especialment de molts de catedràtic que es creuen petits déus/senyors feudals. Montserrat Casas, amb el seu equip, ha hagut d'afrontar la difícil implantació de la nefasta reforma educativa de Bolonya, i, sobretot, les dures retallades pressupostàries que hem patit en els darrers anys. A dia d'avui, encara em record de quan vaig conèixer a la finada, fa molts, molts d'anys: jo era representant dels estudiants al Claustre, i ella recentment havia estat elegida Síndica de Greuges. M'enrecord que en el seu informe, va ser molt dura amb el nepotisme universitari. Tothom, aquell dia, en va parlar... Avui, amb la notícia, per mi inesperada, estic estorat...

Aquesta setmana es compleix el 33 aniversari de la mort de Monseñor Romero, assassinat per l'extrema dreta dirigida per l'exèrcit del País. A més, es va produir l'assassinat durant la missa, mentre consagrava, mesclant-se la seva sang amb el calze, adquirint un significat simbòlic sobre el qual els teòlegs experts en litúrgia n'han escrit molt. Aquests dies, coincidint amb l'elecció del nou Papa, se'n torna a parlar molt de la teologia de l'alliberament. El diari Público ha tret un interessant reportatge sobre Romero, i els seus principals elements de discurs. Romero parlava de les «tres idolatrías» que corrompien El Salvador: "la riqueza y la propiedad privada"; la Seguridad Nacional i, derivat de l'anterior, la denominada per ell "la Organización " que és la que mata a tot aquell que pertanyi a un moviment d'oposició. Un discurs que, sens dubte, continua ben vigent arreu del món. Després del cop d'Estat a El Salvador...

Article aparegut avuia dia 27 de març de 2013, al Diario de Mallorca, pàgina 29. Hebemus Papam Antoni Bennàssar Moyà Una de les notícies d’aquest any, serà, sens dubte, l’elecció del nou Papa. Amb aquesta elecció s’ha produït una petita revolució en el si del catolicisme, almanco per a mi, inesperada. En primer terme, s’ha generat una nova esperança, entre determinats sectors catòlics, vinculada a la idea de canvi. Un sentiment que, des de el Concili Vaticà II, per ventura no es vivia. En aquest sentit, l’elecció de Jorge Mario Bergoglio, ja suposa, per si mateix i ab initio , moltes novetats. S'ha elegit a un Papa, per primera vegada sud-americà, i per primera vegada jesuïta. Intentant generalitzar (cosa perillosa, ho reconec) podem dir que els jesuïtes, històricament ultra conservadors, giraren els seus plantejaments i, des de fa unes dècades, han integrat en la seva ordre a un important sector de teòlegs que podem considerar avantguarda social del catolicis...

La crisi de Xipre amenaça a afectar-nos a tots. No sabem ben bé que ha passat, però l'Europa optimista i creixent de fa sis o set anys sembla un llunyà record del passat. Ara, sembla que els estalvis de centenars de milers de xipriotes estan en perill, i, com a mínim, els que tinguin més de 100.000 euros en el banc, pot ser que en perdin una part. Això genera una inseguretat jurídica impressionant no tant pels xipriotes, sinó pels ciutadans de tota Europa. L'austeritat alemanya ha provocat que no només estem en la pitjor crisi econòmica de la història d'Europa, sinó que, a més, no tinguem ni segurs els pocs doblers que poguem tenir al banc. Mentre, gràcies a la por, els especuladors financers es fan d'or amb la prima de risc... Aquesta és l'Europa dels mercaders que defensen Merkel i Rajoy. Cameron, com a mínim, és sincerament antieuropeista!

Dia 20 de març de fa 10 anys començava la Guerra d'Irak. Es fonamentà en moltes mentides, i provocà la mort, segons determinades fonts, de més d'un milió de persones, si computam les mortes en els atemptats i les operacions antiterroristes que encara avui es produeixen. El responsables d'aquestes morts són George Bush, José María Aznar, Tony Blair i Durao Barroso. Una fotografia, presa a les Açores, representa la trobada d'aquella guerra. Tots d'ells viuen, a dia d'avui, en el luxe, i sense cap remordiment de consciència. Esperem que, ja que la justícia no ho farà, almanco les jutgi la història...

Els catòlics ja tenim Papa. I s'ha produït una revolució, almanco per a mi, inesperada. S'ha elegit a un Papa, per primera vegada sud-americà, i per primera vegada jesuïta. Els jesuïtes, històricament ultra conservadors, giraren els seus plantejaments i, des de fa anys, s'han convertit en l'avantguarda social del catolicisme. Així, no puc oblidar-me del paper dels jesuïtes en la teologia de l'alliberament, amb desenes de màrtirs caiguts per la seva defensa del socialisme cristià, entre ells, i com a nom més significatiu, Ignacio Ellacuría, i cinc companys més, a El Salvador. En aquesta elecció he de reconèixer també que que m'agrada que sigui membre d'una ordre històrica, unes ordres mendicants (jesuïtes, franciscans, benedictins, dominics...) que havien anat perdent molta de força dins el catolicisme, durant el passat pontificat de Joan Pau II, davant els moviments ultres de nova creació,  (Prelatura, Comunió i Alliberament, Legionaris, Neocatecumenals, ...

"Una nació d'ovelles, procrearà un govern de llops" Edward Morrow (1908-1965) Periodista de la CBS El despotisme es fonamenta, sens dubte, en la passivitat dels oprimits. Així, la rebeldia, és, abans, ara i sempre, la única garantia de la llibertat. Edwars Murrow és el mític presentador sobre el qual George Clooney va fer la magistral pel·lícula, en blanc i negre, Good Night, and Good Luck .

Hi ha fotos que s'indentifiquen plenament amb una època. Aquesta mítica fotografia fou publicada a la darrera pàgina del diari El País , el 23 de juny de 1976. El nin que hi surt es diu Daniel Rivas Azcueta, i actualmente frega la quarentena. La manifestació la va concocar el PCE, en el qual militaven els seus pares, i les il·legals encara Comissions Obreres. La fotografia la va fer el fotògraf César Lucas. El pare del nin era treballador de la desapareguda Aviaco, i la mare, era, i encara és, treballadora de l'hospital La Princesa de Madrid (un dels atacats per Esperanza Aguirre). Aquell nin, fill d'obrers militants comunistes, que va aixecar el puny espontàniament en mig de una manifestació, va treballar primer de cambrer mentres estudiava, i va ser personal de terra de Iberia durants molts d'anys. Gràcies a un programa de beques de la companyia "de bandera", a dia d'avui és pilot de línies aèries. Aquest fou el gran triomf de la transició: que un fil...

Gran expressió de poesia popular: "Soy un hombre libre porque no me aprisionan los celos porque no me atormenta la mujer perfecta porque cuando amo acaricio y no golpeo porque soy padre como la madre siempre presente porque a mi amor no lo condiciona el sexo porque no soy Ken ni necesito una Barbie soy un hombre porque no aprisiono a la mujer libre"

Ahir vaig tenir l'oportunitat de veure una gran, grandíssima pel·lícula:  Silver Linings Playbook . La pel·lícula està nominada a 8 Oscars i amb tot el mèrit del món. El paper de na Jennifer Lawrence és espectacular, a l'igual que el de Bardley Cooper, per no parlar de Robert de Niro de secundari... El maneig de la càmera que fa el director, amb moviment continu li dóna un estil peculiar, dinàmic, i sorprenent. D'inici, a més, crea un ambient el director/guionista en el qual no saps molt bé el que ha passat de veritat a la història, i el que és simple imaginació dels protagonistes.  En quant a l'argument, té un gran i segon sentit aquesta pel·lícula segons el meu entendre: ni tots els bojos estan tancats, ni tots els qualificats de "normals" estan bé mentalment . Així, es juga molt amb la idea del factor desencadenant: quin motiu duu a un/a manifestament trabucat a ser-ho? La mort del teu home, que la teva dona t'engani amb un home lleig molt més ma...

El diputat del partit UPD, i actor fracassat, Toni Cantó, ha manifestat al Congrés dels Diputats, defensant la tortura del toro de la Vega, que els animals no tenen ni el dret a la vida ni el dret a la llibertat. És a dir, que els animals no tenen cap dret i se pot fer amb ells el que vulguin, ja que "no son nuestros iguales éticos". Aquest senyor, a més de ser jurídicament un ignorant (hauria de saber, com a diputat, que el maltractament animal és un delicte al Codi Penal espanyol, i està castigat amb fins un any de presó, art. 337), és un enemic dels drets dels animals, i, per tant, és el meu enemic ideològic, i, per extensió, ho és el seu partit, que comparteix aquesta postura. I ho recordaré un pic i un altre, ja que UPD és un partit que defensa el maltractament dels animals. En aquests moments en què des de l'extrema dreta ideològica s'ataquen els drets dels animals (a més dels drets de les persones) vull recordar aquelles paraules tan maques del dibuixant nord...