Toni Bennàssar

"L'ambició sol portar a les persones a executar els menesters més vils. Per això, per trepar*, s'adopta la mateixa postura que per arrossegar-se". Jonathan Swift  (1667-1745) Polític i escriptor irlandés. *En català, el terme més usat (i menys castellanitzat) és "enfilar" enlloc de "trepar" per referir-se a pujar aferrant-se al que sigui. De totes maneres el Diccionari Català Valencià Balear admet l'expressió "trepar" maldament ens adverteix que no és d'ús freqüent. De totes maneres, el propi Borja Moll solia dir que, a Mallorca, de forma inconscient, les coses dolentes tendeixen a dir-se en castellà ("quina noche que he passada" "vaja caldo que li ha sortit" "es passa tot lo dia fent es perro ". Així, i considerant des de el meu punt de vista l'actitud "trepa" com una de les pitjors del gènere humà, crec que he fet una traducció el més fidedigne possible a l'esperit d...

He viscuts al llarg de la meva vida molts de derbis estre el meu estimat Atlètic Balears i el Real Mallorca. Uns cops amb el primer equip i l'altra amb el seu filial. Forma part de l'essència balearica la rivalitat amb el nostre etern contrincant, el Real Mallorca. Aquest diumenge vaig viure el darrer, contra el filial mallorquinista (un filial que juga a Segona B, tal i com molt bé va recordar el nostre fons nord, gràcies a la compra per 400.000 € d'una plaça a la RFEF, ja que havia descendit l'any passat esportivament); un derbi que acabàrem guanyant, gràcies a Déu, per 3 gols a 1. Les emocions viscudes m'han dut a recordar passatges de la meva biografia en to nostàlgic, no ho negaré.  Vaig néixer en el si d'una família balearica, i vaig començar a anar al camp de la mà del meu padrí. He vist ascensos i descensos de categoria, he viscut la glòria i he tocat l'infern, he observat caure moltes llàgrimes i brotar molts de somriures a les grades de l'...

L´únic dret constitucional que costa doblers d'exercir als ciutadans és el dret de vaga. Així, per molts de treballadors, en èpoques de crisi els costarà moltíssim haver de perdre un dia de sou a l'hora que es signifiquen laboralment davant la seva empresa. Així, la incidència de la vaga crec que no serà tot el nombrosa que desitjaríem. En tot cas, sí que crec que s'ha de fer una crida a tots els treballadors que es veuen obligats per les seves circumstàncies personals a anar a fer feina demà que, com a mínim, s'apunten a les diferents manifestacions (que això no els costarà res econòmicament) per poder demostrar el poder de la classe obrera en marxa plantant cara al neoliberalisme destructor de totes les conquestes que ha costat segles aconseguir. 

Tal dia com avui va morir Miguel Hernández, un dels meus poetes favorits. La poesia compromesa socialment de Miguel Hernández ha superat totes les èpoques convertint-se en referent ètic d'un home forjat a si mateix, de formació autodidacte, d'orígens gairebé marginals i que es va convertir en la veu d'un poble que mai havia tingut veu: Vientos del pueblo me llevan   Vientos del pueblo me llevan, vientos del pueblo me arrastran, me esparcen el corazón y me aventan la garganta. Los bueyes doblan la frente, impotentemente mansa, delante de los castigos: los leones la levantan y al mismo tiempo castigan con su clamorosa zarpa. No soy un de pueblo de bueyes, que soy de un pueblo que embargan yacimientos de leones, desfiladeros de águilas y cordilleras de toros con el orgullo en el asta. Nunca medraron los bueyes en los páramos de España. ¿Quién habló de echar un yugo sobre el cuello de esta raza? ¿Quién ha puesto al huracán...

La Conselleria d'Educació ha enviat una circular a tots els centres escolars ordenant retirar les senyeres que s'hi han anat penjat per protestar contra les polítiques reaccionàries que s'han emprès des de el Govern en contra de la llengua catalana. La circular, que ja "circula" per internet, és espectacular, ja que diu que s'ha d'eliminar la senyera dels instituts ja que ni és un "símbol reconegut a l'Estatut d'Autonomia" ni tampoc és "la bandera nacional" (es deu referir la circular com a bandera "nacional" a la rojigualda, ara bandera oficial del regne borbònic en el que vivim, i abans, durant 40 anys, bandera oficial del règim franquista...). A més a més, diu la circular que no es poden fer reivindicacions als centre amb "rerefons polític". Bé doncs, en primer lloc, com a mallorquí, em sent avergonyit que se'm digui que la senyera del Rei en Jaume no és un "símbol reconegut". Així ens va an...

Tal dia com avui de l'any 1883 moria el fundador del socialisme científic, Karl Marx. Amb l'actual crisi del sistema capitalista a l'Europa occidental el seu pensament continua més viu que mai. Tot i la prostitució de les idees marxistes dutes a terme per determinats règim despòtics (amb l'estalinisme i el maoisme al capdavant), el marxisme ideològic continua més viu que mai. Som molts que, de manera directe i indirecte, vegem la vida des de la perspectiva de la lluita de classes, el materialisme històric o la dialèctica social de contraris. M'enrecord quan vaig comentar la meva tesi doctoral, l'any 2000, en què eren molts el que me deien que havia nascut 30 anys massa tard, ja que era un tesi molt pròpia dels anys 70 del segle XX però que, en el segle XXI, parlar de la crisi futura del capitalisme, preconitzar la titularitat pública dels mitjans de producció, teoritzar sobre nacionalitzacions, control dels mercats financers, o reflectir l'explotació labo...

"L'únic que necessita el mal és que els homes bons no facin res" Bruce Willis en Tears of the Sun , Antoine Fuqua, 2003.

"Res passa que no estigui escrit, hi ha que donar temps al temps" John Wayne a The Alamo , John Wayne, 1960.

Avui, dia 8 de març, és el dia de la dona treballadora. Ficats en aquesta crisi econòmica vergonyant és fa molt difícil de parlar en exclusiva de la lluita de la dona en el mercat de treball. De cada vegada més ha d'estar més unida la lluita en contra de del capitalisme i del patriarcat. Així, en una època de retallades dels drets laborals l'explotació en contra de la classe obrera oprimeix en especial al més dèbils i dones, mares, immigrants, infants i exclosos socials solen ser les seves primeres víctimes. A més, vivim en una societat en la qual continua amb la pràctica extesa de la prostitució (una altra mostra històrica d'una cultura patriarcal explotadora), tant la de carrer, que es produeix de forma declarada en cantons, bordells i anuncis de diari; com aquella altra, més subtil, que va vinculada al manteniment o consecució d'un lloc de feina o d'un ascens social. Tot plegat ens duu a un flashback que fa que sembli que tornem endarrera dècades o segles en qua...

"Allà a on es cremen els llibres, s'acaba per cremar als homes" Heinrich Heine (1797-1856), poeta alemany.

"Les oportunitats marquen la nostra vida, inclús les que deixam passar" Brad Pitt en El curiós cas de Benjamin Button , David Fincher, 2008.

"Tremolin, si volen, les classes governants, davant la perspectiva d'una revolució comunista. Els proletaris, amb ella, no tenen res a perdre, com no siguin les seves cadenes. Tenen, en canvi, un món sencer per guanyar". Karl Marx, Friedrich Engels, Manifest Comunista , 1848.

Des de la seva consagració constitucional, el nou tòtem de la política espanyola es diu "reducció del dèficit". Tot es val amb aquest objectiu: destruir la sanitat, l'educació, i tot el que es posi per davant. El dèficit no es ve produint per gastar massa, sinó per ingressar menys. Les polítiques de la dreta espanyola, seguint les directrius de qui ens governa realment (la dreta europea i els mercats financers) generen i generaran una increment del dèficit públic degut a què augmentaran la recessió econòmica, autèntica causa del sistema. Qualcú hauria d'explicar a aquests Chicago Boys que ens governen, tant aquí com a Madrid, les teories den Keynes i del Franklin D. Roosevelt i el seu New Deal. L'alternativa és la catàstrofe econòmica i el començament d'una gran revolta social tal i com va predir un altre gran economista: Karl Marx. 

"Veig molt de potencial, però està tudat. Tota una generació fent feina en benzineres, servint taules, o sent esclaus oficinistes. La publicitat ens fa desitjar cotxos i robes, tenim feines que odiam per comprar merda que no hem de menester. Som els fills maleïts de la història, desarrelats i sense objectius, no hem patit una gran guerra, ni una depressió. La nostra guerra és la guerra espiritual, la nostra depressió és la nostra vida. Creixerem amb la televisió que ens va fer creure que qualque dia seríem milionaris, déus del cinema o estrelles del rock. Però no ho serem, i poc a poc ho entenem, el que fa que estiguem molt cabrejats..." Brad Pitt en Fight Club , David Fincher, 1999.

"Has estimat qualque vegada a qualcú fins a sentir que ja no existeixes? Fins al punt que ja no t'importa el que passi? Fins al punt en el que estar amb ella ja no és suficient... i quan et mira i el teu cor es deté per un instant?... Jo sí..." Ryan Gosling en El Diari de Noah , Nick Cassavetes, 2004.

"Mentim!, Dim que m'has esperat tots aquests anys. Di-m'ho. Mentim i dim que hauries mort si jo hagués tornat. Mentim i diguem que encara m'estimes i que jo t'estim..." Sterling Hayden a Joan Crawford en Johnny Guitar , Nicholas Ray, 1954. 

Llegesc  amb estupefacció i preocupació com ahir es va reunir el president del Govern de de les Illes amb uns empresaris recuperant un vell projecte de pelotazo  urbanístic de l'època Matas consistent en construir una universitat privada elitista a Mallorca. Es vol aprovar mitjançant una llei singular i, entre els estudis que diu que impartirà es troba medicina. Òbvia dir que, al mateix temps, el Govern del Sr. Bauzá ha aturat la implantació dels estudis de medicina a la Universitat Pública de les Illes Balears. Molt simptomàtic tot plegat... El més preocupant del conjunt és que estam construint una societat de dos nivells: la primera, d'aquells que es poden pagar els estudis privats, la segona, d'aquells que no. La reducció de beques, i el que és més greu, la progressiva implantació dels números clausus a la UIB (que deixen anualment a centenars de joves sense poder estudiar a la seva terra) es una mostra d'aquesta política. La universitat pública, i la UIB (a ...

"Estic tot sol, però no sóc l'únic que ho està. Tots estam tot sols, tots sols per sempre". Diari d'un Rebel * 1995, Scott Kalvert, amb Leonardo DiCaprio.

Les curiositats de la història han dut que gairebé coincidís en el mateix dia el 75 aniversari de l'afusellament del darrer batle republicà de Palma, Emili Darder, i la declaració judicial del gendre del Rei, Inaki Undargarín. Són dues notícies que han tingut un resò molt diferent als mitjans de comunicació però que estan, en definitiva, interconnectades. Emili Darder, Antoni Maria Ques i la resta de repressaliats per les seves idees republicanes durant l'any 1937 no eren republicans (i federalistes majoritàriament...) per una oposició personal a la figura de n'Alfonso XIII (que també, m'imagin). La gent culta, i els republicans del 31 ho eren, es sentien republicans i antimonàrquics pel que representava de privilegi la monarquia, i, perquè havien vist des de la experiència històrica els efectes perniciosos que havien provocat els Borbons en el territori espanyol. La monarquia, i sobretot allò que l'enrevoltada (els "Grandes de España", el nepotisme, el...

Els treballadors grecs s'han tirat a la desesperada als carrers. S'han ocupat estudis de televisió, s'han cremat desenes d'edificis, i s'ha atacat a la policia en autèntiques batalles campals. Les televisions espanyoles, en la seva tasca desinformativa, parlen de "disturbios callejeros". Gràcies a twitter i facebook rebem la informació en temps real i de contingut real penjada pels propis ciutadans grecs a través dels seus smarts phones . Així es fan les revolucions del segle XXI. Són revolucions que trenquen el control informatiu vertical tradicional, i això sí que és autènticament revolucionari. Grècia, el bressol de la democràcia, està lluitant per recuperar-la. No importa el que han votat o el que votaran els grecs, les estan governant des de Berlín i, d'això, el poble, ja fa temps que se n'ha donat compte. Veurem com acaba la vella Europa, però només hi ha dos camins, o recuperar la democràcia, o iniciar una llarga etapa d'esclavitu...