Toni Bennàssar

Avui comença una nova etapa professional per jo. El nou govern del PP m'ha cessat en el BOIB d'avui. Ahir va fer desaparèixer la Defensoria del menor de la Comunitat Autònoma. Així, m'he convertit en el darrer Defensor del Menor de la Comunitat Autònoma, un fet històric que m'emplena d'orgull. En aquest sentit, vull distingir quatre apartats; 1.- En primer lloc, dir que em sembla molt trist que després de 14 anys s'hagi fet desaparèixer l'Oficina de Defensa dels Drets del Menor. Ha estat una institució que ha complert una important missió en la defensa dels menors i que s'havia creat per un govern del PP, s'havia posat en marxa amb un govern progressista i s'havia mantingut en tots els canvis polítics fins ara. Era una institució independent, de supervisió i control, adscrita a una Conselleria però amb autonomia de gestió i assimilada als comissionats parlamentaris. Ara, ja no hi ha cap òrgan que dugui a terme les seves funcions. Simplement s...

La polèmica dels crucifixos als despatxos i a les preses de possessió m'ha dut, de cop, a pensar en uns versos de n'Antonio Machado, que, com sabeu, és un dels meus poetes favorits. No puc deixar de reproduir-los: Gran pagano, se hizo hermano de una santa cofradía; el Jueves Santo salía, llevando un cirio en la mano — ¡aquel trueno!—, vestido de nazareno. Llanto de las virtudes y coplas por la muerte de Don Guido Antonio Machado

Intentar entendre altres cultures diferents de la pròpia sempre és difícil. Jo, personalment, no he estat mai capaç d'entendre la religiositat andalusa. Aquests dies es celebra la romeria de El Rocío, i, quan veig les imatges per televisió, no sóc capaç d'encaixar-les en la teologia catòlica que diuen representar. Que milers de persones s'empenyin, peguin colzades, es trepitgin, i arribin a acubar-se per intentar tocar o moure una estàtua d'una Mare de Déu d'una ermita és, al meu modest entendre, incomprensible. Enguany, fins i tot, han hagut de suspendre la processó ja que han trencat el pas fruit de les empeses per intentar moure la imatge. Que en el segle XXI es produeixin aquests tipus de manifestacions, al meu entendre, és incomprensible. Les creences de cadascun són les que són, però, com he dit abans, crec sincerament que aquest tipus de manifestacions tenen molt difícil encaix en l'ortodòxia del catolicisme. La creença en l'existència d'un esser ...