Toni Bennàssar

Després de posar poemes d'altres autors al bloc des de fa temps he decidit, per aquestes festes, publicar uns versos escrits del meu puny i lletra.  Sé que les meves línies fan riure al costat dels grans poetes als que admir, però m'he decidit, des de la modèstia, començar a publicar els meus experiments amb els mots i les lletres.  Les paraules les se’n duu el vent, i les meves són molt poca cosa, però darrera elles hi ha un temps de reflexió i creació que he dedicat, aquest Nadal, als meus amics. El gran diccionari Alcover-Moll defineix l'amistat com aquell "sentiment afectuós envers d'altri, independent dels lligams de parentiu i de l'atractiu del sexe". L'afectuositat autèntica, l'amistat en definitiva, és de les poques coses coses que no es poden comprar amb doblers i, per tant, crec que s'han de valorar en extrem en aquest món materialista que vivim (o patim) tots plegats.   Poema de Nadal 2010 En les llars es passa gana en els co...

Avui hem lliurat al Parlament de les Illes Balears la memòria 2009 de l'Oficina de Defensa dels Drets del Menor que dirigesc. En total, durant l'any 2009, hem dut a terme 300 actuacions de defensa dels drets del menor, a més d'instruir 172 expedients de defensa, que han suposat un seguiment detallat del cas per part de diferents professionals i institucions. La majoria d'actuacions de defensa han anat referides a la desprotecció jurídica del menor (un 46 % del total d'actuacions de l'oficina). En quant a altres àmbits significatius, destaca un 19 % d'actuacions referides a l'àmbit educatiu. A aquesta xifra li segueix un 13 % d'actuacions referides a maltractaments de menors. Aquests casos són els més dramàtics. Quan hom ha de tractar a menors que han patit maltractament, viu situacions que el marquen per a la resta de la seva existència. Així, en el marc d'aquest 13% s'inclouen els casos d'abusos sexuals (un 2,5 % del total d'actuaci...

"La recuperación de la cultura es la primera premisa para recuperar la política de izquierda. Todos dicen que se debe mirar al centro, yo creo que se debe empezar por recuperar la izquierda".  Stefano Rodotà, professor emèrit de la Universitat de La Sapienza i coautor de la Carta Fonamental de Drets de la Unió Europea a El País de 12 de desembre dixit . N'estic fart que la resposta a una crisi econòmica espectacular que ha provocat la dreta siguin solucions d'extrema dreta. Els drets socials que han costat segles aconseguir ara seran eliminats sota la premissa de la necessària recuperació. Els que ens ho recepten són els mateixos que propugnaven la privatització dels beneficis de les grans empreses en èpoques de bonança. Aquest és el capitalisme del segle XXI, un capitalisme que privatitza els beneficis i socialitza les pèrdues amb fons públics. I jo em deman: a on és l'esquerra davant tot això? Ja no em referesc a l'esquerra partidista, en bona mesura a...

"La vida és allò que et va passant mentre estàs ocupat fent altres plans" John Lennon , en la lletra de la cançó Beautiful Boy (Darling Boy).  El dia de la nostra societat ens impedeix veure les coses amb la suficient perspectiva. Tothom es troba immers en una espiral laboral i social que dificulta plantejar-nos els gran temes vitals. L'espai d'introspecció personal és pràcticament inexistent i la gent es troba immersa en una gran fuita de cap endavant, sense aturall ni destí. S'ha arribat a un extrem a on la pròpia paraula filosofia o intel·lectual tenen un to despreciatiu en determinats àmbits. La nostra societat marca que l'individu s'ha de dedicar a fer coses "productives", a aconseguir grans objectius professionals, a tenir millors cotxes i millors cases, a fer grans viatges de luxe i a cremar la targeta de crèdit en les millors tendes de roba. Són aquests paràmetres mesurables econòmicament els que  s'empren, a dia d'avui, pe...

No fa gaire s'ha presentat l'informe Unicef 2010. Les xifres d'aquest informe donen per molt, però, d'entre elles, destacaria ara que el 24% dels nins espanyols entre 0 i 17 anys estan en risc greu de pobresa. En el marc europeu, la mitjana es situa en el 20% el risc de pobresa infantil. En aquest sentit, l'informe és clar a l'hora d'establir que els anys de bonança econòmica a l'Europa occidental no va servir per reduir el nombre de menors en risc de pobresa en la majoria de països, sinó que augmentaren. Ara, amb la crisi, s'ha incrementat encara més el número de menors en situació de risc d'exclusió social. Crec, per tot això, que és obvi que l'actual sistema capitalista no aprofita les etapes de creixement per beneficiar als més necessitats, mentre que, quan vénen mal dades, són aquests els primers en empitjorar, encara més, la seva situació. En quant a la comparativa entre països, les xifres fan empegueir, així, per posar un exemple esfer...

"El mite intern que movia les desenes de milers de comunistes no era un altre que la seva rebel·lia davant la percepció d'injustícia i la seva voluntat de lluitar per una societat millor" Carme Molinero i Pere Ysàs, en Els anys del PSUC. El partit de l'antifranquisme (1956-1981) , pàgina 17. Estic llegint en aquests moments el magnífic assaig històric d'aquests dos catedràtics d'història contemporània i he trobat una frase que resumeix el pensament comunista. Com a nét de comunista vaig entendre, des de ben petit, que la ideologia comunista, per damunt de sigles i estratègies de partit, era el fruit de la il·lusió de molta gent honrada i pobre que simplement aspirava, des de la base, a canviar les estructures d'una societat summament injusta. Aquest noble esperit fou posteriorment prostituït per múltiples dirigents que, partint de la nomenkatura estalinista i arribant a l'entreguisme monàrquic carrillista, varen acabar amb els nobles ideals de l...

L'anàlisi d'un resultat electoral es pot fer de moltes òptiques distintes. En quant a les eleccions catalanes que es celebraren ahir, el primer que s'ha de destacar és l' aclaparadora victòria de CiU després de 7 anys a l'oposició. Una CiU que s'ha distanciat molt, en quant a la seva direcció, de la CiU de Jordi Pujol. Així, i de manera sorprenent per alguns, molts dels dirigents de CiU han incorporat sense vergonya el discurs independentista en el seu llenguatge polític. A pesar de tot, s'haurà de veure en el dia a dia cap a quin camí es pren, ja que, en moltes d'ocasions, el pragmatisme del govern i la llepolia del poder fan canviar de discurs a més d'un només arribar al càrrec. En quant al tripartit, dir que el PSC-PSOE s'ha pegat una paperina de proporcions històriques. Tal i com deia ahir en el seu esplèndid article previ a les eleccions Josep Ramoneda a El País, el PSC intentava agradar a tothom i no ha acabat agradant a ningú. A més, ...

Els proppassats 18 i 19 de novembre vàrem celebrar, organitzat per l'Oficina de Defensa dels Drets del Menor, el ja III Congrés estatal sobre la defensa dels menors a les crisis de parella. En aquesta ocasió m'he de felicitat del número d'assistents, ja que es matricularen 335 persones quedant gairebé cent més sense possibilitat d'assistir-hi per manca d'aforament. Els temes tractats es basaren en dos grans blocs temàtics: la guàrdia i custòdia compartida i la violència en l'àmbit familiar. En quant a la guàrdia i custòdia compartida, s'ha de dir que vàrem triar el tema davant les darreres reformes de la legislació civil foral de Catalunya i Aragó que han prioritzat la guàrdia i custòdia compartida per davant de l'exclusiva. Aquest és un debat que s'hauria d'obrir al meu entendre a les Balears ja que tenim una compilació de Dret Civil propi infradesenvolupada. Crec que la propera legislatura s'hauria d'escometre la redacció d'un codi ...

" L'home que condiciona la seva felicitat al compliment d'un objectiu es fa esclau d'aquest " Domenico Cieri A molta de gent, els grans objectius els fan perdre la perspectiva. Aquell que sacrifica la seva vida per un gran objectiu està perdent la partida abans de començar-la. En primer lloc, perquè el camí és més important que la meta i qui s'omple d'infelicitat per arribar a la meta, quan l'aconsegueix, si és que ho fa, se n'adona que travessar la línia no valia tant d'esforç. En segon lloc, que s'ho juga tot a un únic objectiu està posant tot el seu futur en una sola carta, si aquesta li surt girada ho haurà perdut tot.

" Es pot calcular el que val un home pel nombre dels seus enemics, i la importància d'una obra d'art pels atacs que rep " Gustave Flaubert , en una carta a Louise Colet escrita el 14 de juny de 1853. L'èxit sol generar enveges i, per tant, crítiques. Cadascú ha de generar es seus propis judicis davant les persones i les obres, amb el mínim d'interferències possibles. Escoltar a tercer a l'hora d'entrar a valorar a tercers sol dur a conclusions errònies.

He vist uns homes de sang afadigada, ossos humiliats d'enllà dels segles; uns homes amb els ulls com ganivetes per fitar el cel amarg. Aquests homes no diuen mai: la nostra terra, perquè ells són la nostra terra Memòria d'un viatge Josep Maria Llompart Parlar den Josep Maria Llompart sempre m'emociona. A més d'un gran poeta, amb una obra desconeguda pel gran públic, Llompart fou, sobretot, un patriota. Defensor acèrrim de la llengua i cultura catalanes a Mallorca, lluitador en contra del gonellisme, difusor dels valors materials i immaterials del nostre País, tots els ciutadans d'aquesta terra l'hauríem de tenir en la memòria. Llompart va passar els primers anys de la seva vida a Galícia , i la castellana fou la seva primera llengua. Aquest fet no fou obstacle, retornat a Mallorca, per conèixer i estimar, amb un enamorament instantani, el patrimoni cultural i històric de la nostra terra. Llompart, que hagués pogut triar dur una vida noble i desarre...

Si em dius adéu, vull que el dia sigui net i clar, que cap ocell trenqui l'harmonia del seu cant. Que tinguis sort i que trobis el que t'ha mancat en mi. Si em dius "et vull", que el sol faci el dia molt més llarg, i així, robar temps al temps d'un rellotge aturat. Que tinguem sort, que trobem tot el que ens va mancar ahir. I així pren tot el fruit que et pugui donar el camí que, a poc a poc, escrius per a demà. Què demà mancarà el fruit de cada pas; per això, malgrat la boira, cal caminar. Si véns amb mi, no demanis un camí planer, ni estels d'argent, ni un demà ple de promeses, sols un poc de sort, i que la vida ens doni un camí ben llarg. Que tinguem sort Lluís Llach i Grande A l'hora de parlar de poesia en català, Lluís Llach és, per la seva condició de cantautor, un dels grans oblidats. Lluís Llach és un dels mestres de la poesia musicada, de la lletra convertida en art per obra i gràcia de la música. En aquest sen...

"No hemos conseguido que nuestra habla sea reconocida. Debemos crear un estándard propio del catalán en Balears" Marc González, secretari general de UM a Palma dixit (10/11/2010, Ultima Hora , pàg. 24), Una de mel, i una de sal, com casi sempre a UM. A l'hora que s'oposa a la derogació del Decret de Mínims, UM es suma, per boca del seu màxim responsable a Palma, a les tesis secessionistes en contra de la llengua catalana. El més trist és que que fa vint-i-cinc anys en Jeroni Albertí tenia les coses més clares en matèria lingüística que no els actuals dirigents uemites. La llengua estàndard és un concepte lingüístic que serveix per designar a la varietat, coneguda per tots els parlants, que s'empra en els usos formals de l'idioma. Des de la normativa fabriana, a començaments del segle passat, l'estàndard del català està perfectament fixat. Ara, dins d'una tònica blaverista preocupant, sembla que a la dreta espanyolista del PP se li pot sumar la dre...

Aquest cap de setmana he tingut l'oportunitat de ser convidat a participar a una taula rodona sobre el futur del nacionalisme polític a les Illes Balears. Els meus contertulians eren els representants polítics de PSM, ERC-Illes, Entesa per Mallorca i UM. Jo hi anava en qualitat de persona independent que duu anys lluitant per la unitat de l'esquerra política del PSOE a les Illes Balears. Fent cinc cèntims de la meva intervenció, he de dir que el meu anàlisi partia d'una realitat inqüestionable i no és altre que l'actual fragmentació del nacionalisme progressista a les Illes Balears parteix de les successives escissions que ha patit el PSM. Fins als anys 90, el PSM era la força hegemònica de l'esquerra nacionalista illenca. En els anys 90, fruit d'una escissió del PSM, neix la secció local d'ERC a les Illes Balears. L'any 2005, fruit de l'enfrontament entre els dos sectors del PSM (denominats renovadors i oficialistes), neix Entesa per Mallorca, enti...

Guardiola havia dit que no aniria ningú del Barça a recollir el Príncipe de Asturias concedit a "La Roja" ja que demà a les 18:00 h jugam partit de lliga. La directiva havia recolzat en públic i en privat aquesta decisió. Ahir el Rei d'Espanya va cridar a Sandro Rossell. El president del Barça, com a bon súbdit, es va posar a les ordres règies i es va desdir de la decisió tècnica i institucional. Avui Xavi Hernández serà a Oviedo i demà no podrà jugar contra el Saragossa. Per ser president del Barça no basta amb ser un bon gestor o tenir una bona imatge, es necessita molt més. Josep Suñol , membre d'ERC i president del Barça durant la guerra civil espanyola, fou detingut pels "nacionales" a Guadarrama i afusellat allà mateix. Narcís de Carreras , un dels millors presidents de la història del Barça, va proclamar el 17 de gener de 1968, en ple franquisme, allò de "El Barça és més que un Club". El seu successor, Agustí Montal, va contestar a la dona ...

"Cada vez que veo los morritos de Leire Pajín pienso lo mismo" Francisco Javier León de la Riva, batlle de Valladolid dixit . El batlle de Valladolid, el "popular" Francisco Javier León de la Riva , acaba d'insultar a la ministra de sanitat, igualtat i afers socials, Leire Pajín. Els greus insults sexistes no són insults exclusivament en contra d'una ministra, sinó que són per extensió insults a totes les dones, ja que l'atac misogin ha anat en contra de qui ha de vetllar pels drets de les dones a l'estat espanyol. A més, aquest senyor es veu que ja té un llarg historial de misogínia, amb perles tal i com "No creo en las paridades, me parecen paridas" o quan va denominar a la ministra de defensa, Carme Chacón, "señorita Pepis vestida de soldado". En un dia en el qual el president del govern espanyol ha decidit prescindir del Ministerio de Igualdad es veu que el masclisme institucional ha pres força. En aquests casos hem d...

Una ONG nord-americana, denominada Project Pevention ofereix 220 euros a cada drogoaddicte britànic que es decideixi fer una esterilització. La BBC ja ha entrevistat a un drogoaddicte, de nom John, que ha cobrat l'esmentada quantitat a canvi d'una vasectomia. Segons la presidenta de l'ONG, Barbara Harris, la finalitat de la mesura és evitar que es produeixin embarassos en els quals els fetus puguin patir malformacions fruit del consum de drogues per part de la mare. He de dir, en primer terme, que l'esterilització és per a mi una pràctica mèdica que em genera miraments inclús practicada en els animals. El fet que des de una ONG s'aprofiti de la situació de feblesa moral i econòmica d'un drogoaddicte per impulsar-lo a patir una intervenció quirúrgica irreversible em sembla una aberració moral de primer ordre. El que necessita tota persona addicte a les drogues és el màxim de suport mèdic i psicològic i no la presència de guardians de la raça que fomentin la seva...

Avui el ministre Pérez Rubalcaba s'ha reunit amb un grup de "toreros". Es veu que aquesta genteta estava indignada pel fet que un país modern i europeu com Catalunya s'hagi atrevit a prohibir la "fiesta nacional". Per compensar el greuge, el ministre les ha promès que les competències  taurines deixarien d'estar al ministeri d'interior, que és el ministeri competent en regular els espectacles públics, i passarien al ministeri de cultura, donant la raó als toreros, que és consideren uns "artistes". La festa dels bous genera sempre posicions molt confrontades, però donar passes cap endarrera considerant que la tortura continuada d'un animal, per espai de vint-i-cinc minuts de mitjana, és una mostra d'art del segle XXI diu molt d'aquest estat que en diuen Espanya. Legitimar el maltractament animal, promocionar-lo amb doblers públics, i incloure-ho dins un ministeri de cultura diu molt de l'endarreriment espanyol en molts d...

Segons un estudi publicat pel prestigiós diari econòmic The Wall Street Journal enguany es batrà un rècord en quant a les retribucions dels directius de les grans companyies nord-americanes. Així, les 35 principals empreses de Wall Street repartiran entre els seus directrius 144.000 milions de dòlars. És autènticament escandalós que aquells que han provocat, amb l'especulació i l'artifici financer, la crisi actual, siguin els grans beneficiats de la mateixa. Per quin motiu hem de pagar sempre els treballadors les crisis i se n'han de dur els beneficis, tant en època de bonança com de recessió, els capitalistes? El sistema capitalista està corrupte fins abaix i serà molt difícil reformar-lo sobre criteris d'eficiència i justícia social. Dades com les retribucions dels directius així ho demostren. Aquest passat cap de setmana he vist les dues pel·lícules sobre Wall Street de n'Oliver Stone, la de 1987 i la 2010. En els dos films es veu el caràcter despiadat dels espe...

El passat diumenge 19 de setembre va morir José Antonio Labordeta. Ara que veig que tothom es vol posar medalles dient que era "su amigo" i anant a fer-se fotos a les exèquies, me n'he recordat d'una de les seves darreres entrevistes , concedides a El País . En aquella entrevista Labordeta es queixava que els socialistes l'acusaven de "ser de derechas" i que Marcelino Iglesias, president d'Aragó, no l'havia convidat a la seva presa de possessió. Sí, sí, el mateix Marcelino que, una vegada mort, surt a totes les fotos proclamant-se orgullós i, en certa manera hereu, de Labordeta. Mirau que deia el gran cantautor finat no fa gaire " A mí ya no me invitan ni a la toma de posesión del presidente. Igual se ponen contentos con mi marcha, pero sigo escribiendo y lo haré con libertad ". Quanta hipocresia que genera, en ocasions, la política entesa de forma electoralista. Vull reivindicar, al marge d'aquestes misèries, la figura i l'herè...