Toni Bennàssar

L'anàlisi d'un resultat electoral es pot fer de moltes òptiques distintes. En quant a les eleccions catalanes que es celebraren ahir, el primer que s'ha de destacar és l' aclaparadora victòria de CiU després de 7 anys a l'oposició. Una CiU que s'ha distanciat molt, en quant a la seva direcció, de la CiU de Jordi Pujol. Així, i de manera sorprenent per alguns, molts dels dirigents de CiU han incorporat sense vergonya el discurs independentista en el seu llenguatge polític. A pesar de tot, s'haurà de veure en el dia a dia cap a quin camí es pren, ja que, en moltes d'ocasions, el pragmatisme del govern i la llepolia del poder fan canviar de discurs a més d'un només arribar al càrrec. En quant al tripartit, dir que el PSC-PSOE s'ha pegat una paperina de proporcions històriques. Tal i com deia ahir en el seu esplèndid article previ a les eleccions Josep Ramoneda a El País, el PSC intentava agradar a tothom i no ha acabat agradant a ningú. A més, ...

Els proppassats 18 i 19 de novembre vàrem celebrar, organitzat per l'Oficina de Defensa dels Drets del Menor, el ja III Congrés estatal sobre la defensa dels menors a les crisis de parella. En aquesta ocasió m'he de felicitat del número d'assistents, ja que es matricularen 335 persones quedant gairebé cent més sense possibilitat d'assistir-hi per manca d'aforament. Els temes tractats es basaren en dos grans blocs temàtics: la guàrdia i custòdia compartida i la violència en l'àmbit familiar. En quant a la guàrdia i custòdia compartida, s'ha de dir que vàrem triar el tema davant les darreres reformes de la legislació civil foral de Catalunya i Aragó que han prioritzat la guàrdia i custòdia compartida per davant de l'exclusiva. Aquest és un debat que s'hauria d'obrir al meu entendre a les Balears ja que tenim una compilació de Dret Civil propi infradesenvolupada. Crec que la propera legislatura s'hauria d'escometre la redacció d'un codi ...

" L'home que condiciona la seva felicitat al compliment d'un objectiu es fa esclau d'aquest " Domenico Cieri A molta de gent, els grans objectius els fan perdre la perspectiva. Aquell que sacrifica la seva vida per un gran objectiu està perdent la partida abans de començar-la. En primer lloc, perquè el camí és més important que la meta i qui s'omple d'infelicitat per arribar a la meta, quan l'aconsegueix, si és que ho fa, se n'adona que travessar la línia no valia tant d'esforç. En segon lloc, que s'ho juga tot a un únic objectiu està posant tot el seu futur en una sola carta, si aquesta li surt girada ho haurà perdut tot.

" Es pot calcular el que val un home pel nombre dels seus enemics, i la importància d'una obra d'art pels atacs que rep " Gustave Flaubert , en una carta a Louise Colet escrita el 14 de juny de 1853. L'èxit sol generar enveges i, per tant, crítiques. Cadascú ha de generar es seus propis judicis davant les persones i les obres, amb el mínim d'interferències possibles. Escoltar a tercer a l'hora d'entrar a valorar a tercers sol dur a conclusions errònies.

He vist uns homes de sang afadigada, ossos humiliats d'enllà dels segles; uns homes amb els ulls com ganivetes per fitar el cel amarg. Aquests homes no diuen mai: la nostra terra, perquè ells són la nostra terra Memòria d'un viatge Josep Maria Llompart Parlar den Josep Maria Llompart sempre m'emociona. A més d'un gran poeta, amb una obra desconeguda pel gran públic, Llompart fou, sobretot, un patriota. Defensor acèrrim de la llengua i cultura catalanes a Mallorca, lluitador en contra del gonellisme, difusor dels valors materials i immaterials del nostre País, tots els ciutadans d'aquesta terra l'hauríem de tenir en la memòria. Llompart va passar els primers anys de la seva vida a Galícia , i la castellana fou la seva primera llengua. Aquest fet no fou obstacle, retornat a Mallorca, per conèixer i estimar, amb un enamorament instantani, el patrimoni cultural i històric de la nostra terra. Llompart, que hagués pogut triar dur una vida noble i desarre...

Si em dius adéu, vull que el dia sigui net i clar, que cap ocell trenqui l'harmonia del seu cant. Que tinguis sort i que trobis el que t'ha mancat en mi. Si em dius "et vull", que el sol faci el dia molt més llarg, i així, robar temps al temps d'un rellotge aturat. Que tinguem sort, que trobem tot el que ens va mancar ahir. I així pren tot el fruit que et pugui donar el camí que, a poc a poc, escrius per a demà. Què demà mancarà el fruit de cada pas; per això, malgrat la boira, cal caminar. Si véns amb mi, no demanis un camí planer, ni estels d'argent, ni un demà ple de promeses, sols un poc de sort, i que la vida ens doni un camí ben llarg. Que tinguem sort Lluís Llach i Grande A l'hora de parlar de poesia en català, Lluís Llach és, per la seva condició de cantautor, un dels grans oblidats. Lluís Llach és un dels mestres de la poesia musicada, de la lletra convertida en art per obra i gràcia de la música. En aquest sen...

"No hemos conseguido que nuestra habla sea reconocida. Debemos crear un estándard propio del catalán en Balears" Marc González, secretari general de UM a Palma dixit (10/11/2010, Ultima Hora , pàg. 24), Una de mel, i una de sal, com casi sempre a UM. A l'hora que s'oposa a la derogació del Decret de Mínims, UM es suma, per boca del seu màxim responsable a Palma, a les tesis secessionistes en contra de la llengua catalana. El més trist és que que fa vint-i-cinc anys en Jeroni Albertí tenia les coses més clares en matèria lingüística que no els actuals dirigents uemites. La llengua estàndard és un concepte lingüístic que serveix per designar a la varietat, coneguda per tots els parlants, que s'empra en els usos formals de l'idioma. Des de la normativa fabriana, a començaments del segle passat, l'estàndard del català està perfectament fixat. Ara, dins d'una tònica blaverista preocupant, sembla que a la dreta espanyolista del PP se li pot sumar la dre...

Aquest cap de setmana he tingut l'oportunitat de ser convidat a participar a una taula rodona sobre el futur del nacionalisme polític a les Illes Balears. Els meus contertulians eren els representants polítics de PSM, ERC-Illes, Entesa per Mallorca i UM. Jo hi anava en qualitat de persona independent que duu anys lluitant per la unitat de l'esquerra política del PSOE a les Illes Balears. Fent cinc cèntims de la meva intervenció, he de dir que el meu anàlisi partia d'una realitat inqüestionable i no és altre que l'actual fragmentació del nacionalisme progressista a les Illes Balears parteix de les successives escissions que ha patit el PSM. Fins als anys 90, el PSM era la força hegemònica de l'esquerra nacionalista illenca. En els anys 90, fruit d'una escissió del PSM, neix la secció local d'ERC a les Illes Balears. L'any 2005, fruit de l'enfrontament entre els dos sectors del PSM (denominats renovadors i oficialistes), neix Entesa per Mallorca, enti...

Guardiola havia dit que no aniria ningú del Barça a recollir el Príncipe de Asturias concedit a "La Roja" ja que demà a les 18:00 h jugam partit de lliga. La directiva havia recolzat en públic i en privat aquesta decisió. Ahir el Rei d'Espanya va cridar a Sandro Rossell. El president del Barça, com a bon súbdit, es va posar a les ordres règies i es va desdir de la decisió tècnica i institucional. Avui Xavi Hernández serà a Oviedo i demà no podrà jugar contra el Saragossa. Per ser president del Barça no basta amb ser un bon gestor o tenir una bona imatge, es necessita molt més. Josep Suñol , membre d'ERC i president del Barça durant la guerra civil espanyola, fou detingut pels "nacionales" a Guadarrama i afusellat allà mateix. Narcís de Carreras , un dels millors presidents de la història del Barça, va proclamar el 17 de gener de 1968, en ple franquisme, allò de "El Barça és més que un Club". El seu successor, Agustí Montal, va contestar a la dona ...

"Cada vez que veo los morritos de Leire Pajín pienso lo mismo" Francisco Javier León de la Riva, batlle de Valladolid dixit . El batlle de Valladolid, el "popular" Francisco Javier León de la Riva , acaba d'insultar a la ministra de sanitat, igualtat i afers socials, Leire Pajín. Els greus insults sexistes no són insults exclusivament en contra d'una ministra, sinó que són per extensió insults a totes les dones, ja que l'atac misogin ha anat en contra de qui ha de vetllar pels drets de les dones a l'estat espanyol. A més, aquest senyor es veu que ja té un llarg historial de misogínia, amb perles tal i com "No creo en las paridades, me parecen paridas" o quan va denominar a la ministra de defensa, Carme Chacón, "señorita Pepis vestida de soldado". En un dia en el qual el president del govern espanyol ha decidit prescindir del Ministerio de Igualdad es veu que el masclisme institucional ha pres força. En aquests casos hem d...

Una ONG nord-americana, denominada Project Pevention ofereix 220 euros a cada drogoaddicte britànic que es decideixi fer una esterilització. La BBC ja ha entrevistat a un drogoaddicte, de nom John, que ha cobrat l'esmentada quantitat a canvi d'una vasectomia. Segons la presidenta de l'ONG, Barbara Harris, la finalitat de la mesura és evitar que es produeixin embarassos en els quals els fetus puguin patir malformacions fruit del consum de drogues per part de la mare. He de dir, en primer terme, que l'esterilització és per a mi una pràctica mèdica que em genera miraments inclús practicada en els animals. El fet que des de una ONG s'aprofiti de la situació de feblesa moral i econòmica d'un drogoaddicte per impulsar-lo a patir una intervenció quirúrgica irreversible em sembla una aberració moral de primer ordre. El que necessita tota persona addicte a les drogues és el màxim de suport mèdic i psicològic i no la presència de guardians de la raça que fomentin la seva...

Avui el ministre Pérez Rubalcaba s'ha reunit amb un grup de "toreros". Es veu que aquesta genteta estava indignada pel fet que un país modern i europeu com Catalunya s'hagi atrevit a prohibir la "fiesta nacional". Per compensar el greuge, el ministre les ha promès que les competències  taurines deixarien d'estar al ministeri d'interior, que és el ministeri competent en regular els espectacles públics, i passarien al ministeri de cultura, donant la raó als toreros, que és consideren uns "artistes". La festa dels bous genera sempre posicions molt confrontades, però donar passes cap endarrera considerant que la tortura continuada d'un animal, per espai de vint-i-cinc minuts de mitjana, és una mostra d'art del segle XXI diu molt d'aquest estat que en diuen Espanya. Legitimar el maltractament animal, promocionar-lo amb doblers públics, i incloure-ho dins un ministeri de cultura diu molt de l'endarreriment espanyol en molts d...

Segons un estudi publicat pel prestigiós diari econòmic The Wall Street Journal enguany es batrà un rècord en quant a les retribucions dels directius de les grans companyies nord-americanes. Així, les 35 principals empreses de Wall Street repartiran entre els seus directrius 144.000 milions de dòlars. És autènticament escandalós que aquells que han provocat, amb l'especulació i l'artifici financer, la crisi actual, siguin els grans beneficiats de la mateixa. Per quin motiu hem de pagar sempre els treballadors les crisis i se n'han de dur els beneficis, tant en època de bonança com de recessió, els capitalistes? El sistema capitalista està corrupte fins abaix i serà molt difícil reformar-lo sobre criteris d'eficiència i justícia social. Dades com les retribucions dels directius així ho demostren. Aquest passat cap de setmana he vist les dues pel·lícules sobre Wall Street de n'Oliver Stone, la de 1987 i la 2010. En els dos films es veu el caràcter despiadat dels espe...

El passat diumenge 19 de setembre va morir José Antonio Labordeta. Ara que veig que tothom es vol posar medalles dient que era "su amigo" i anant a fer-se fotos a les exèquies, me n'he recordat d'una de les seves darreres entrevistes , concedides a El País . En aquella entrevista Labordeta es queixava que els socialistes l'acusaven de "ser de derechas" i que Marcelino Iglesias, president d'Aragó, no l'havia convidat a la seva presa de possessió. Sí, sí, el mateix Marcelino que, una vegada mort, surt a totes les fotos proclamant-se orgullós i, en certa manera hereu, de Labordeta. Mirau que deia el gran cantautor finat no fa gaire " A mí ya no me invitan ni a la toma de posesión del presidente. Igual se ponen contentos con mi marcha, pero sigo escribiendo y lo haré con libertad ". Quanta hipocresia que genera, en ocasions, la política entesa de forma electoralista. Vull reivindicar, al marge d'aquestes misèries, la figura i l'herè...

El dia 14 de setembre, a Tordesilla (província de Valladolid), han matat a cops de llança a "Platanito", un toro de 3 anys. Abans de matar-lo l'havien perseguit 200 homes a cavall acorralant-lo fins a l'extenuació per "la vega". Aquest "espectacle" és impulsat, pagat i patrocinat pel propi Ajuntament, que ho considera una "tradició". L'heroi del poble d'enguany ha estat un jovenet, vestit amb un polo de Ralf Lauren, que ha tingut l'honor clavar-li la llança definitiva. Televisión de Castilla y León ho ha retransmet tot per a què quedi constància gràfica d'aquesta "mostra cultural". Als informatius de la televisió  castellana digueren que "Platanito ha sido un digno toro de la vega". Sí, es va portar molt bé mentre li clavaven les llances i els punyals.  La batllessa de la localitat, María del Milagro Zarzuelo, ha qualificat la persecució de "Platanito" com un "torneo fantástico". A m...

El Govern català, en un gest valent, està estudiant exigir als professors universitaris uns mínims coneixements de català per poder impartir docència. És lògic que es demani que els professors d'un país coneguin la llengua dels seus alumnes. I és molt més lògic que si aquesta exigència s'aplica als professors de més baix nivell educatiu (primària i secundària), també s'hagi de demanar el mateix als professors i catedràtics d'universitat. La lògica, com sol passar sempre, no acompanya a la universitat i davant aquesta possibilitat tan raonable ja ha sortit la caverna mediàtica espanyolista atacant la mesura, afirmant que això impedirà que els bons professors donin classes a les universitats catalanes. Permeteu-me la llicència de dir que és surrealista afirmar que "un bon professor" universitari, que, per ser-ho ha de dominar forçosament més d'una llengua, deixarà una universitat a la que estigui còmode per no haver d'aprendre la llengua dels seus alu...

Jo vull esser capità dels desheredats del món i amb els morts de fam anar pertot... No m'importa a on. Despertar amb els meus crits, tremolant a la serena, tots els que estan adormits conformats i panxa plena. I vull que sia ma llança el llamp que en tots els combats, il·lumini l'esperança de tots els desesperats. I sens parar de lluitar, cercant ales pel meu vol, morir sense doblegar els genolls, mirant el sol. I sens parar de lluitar Pere Capellà i Roca PS. Aquest és un dels meus poemes preferits del gran poeta algaidí Pere Capellà. Tot un símbol de rebel·lia d'una generació que vegé com els somnis de cultura i llibertat que havia representat la República s'estroncaven sota les urpes des feixisme. Mestre d'escola represaliat, tinent de l'exèrcit republicà, presoner polític, dramaturg i poeta, la biografia de Pere Capellà és, en certa manera, un reflex del que fou la vida de molts d'altres  mallorquins anònims, patriotes i socialistes...

A l'Estat espanyol passen coses ben estranyes. Així, les principals institucions de l'Estat viuen el curiós fenomen de tenir una bona part dels seus membres en situació  de caducitat del seu mandat Així, la manca d'acord entre PP i PSOE impedeix renovar les magistratures del constitucional i veurem que passa també amb el defensor del poble (càrrec que ara, després de la finalització del mandat de Enrique Múgica, ocupa interinament l'ex-diputada eivissenca del PP María Luisa Cava de Llano). El cas més greu, no obstant, és el del Tribunal Constitucional. El TC està composat per 12 membres. D'aquest membres, un, el conservador Roberto García-Calvo, va morir el mes de maig de 2008, fora que s'hagi ocupat des de aquell moment la seva vacant. Així, des de l'any 2008 són 11 els membres del TC. D'aquests 11, 4, tenen el seu mandat caducat des de el mes de desembre de l'any 2007. És a dir, la presidenta María Emilia Casas Baamonde (progressista) i els magistr...

Veig amb grata sorpresa com el passat dissabte aparegué a l'Estadi de Son Moix una pancarta que posava " Platini Balearico ". Seria un honor que Michel Platini, un dels millors jugadors dels darrers quaranta anys, fos seguidor blanc-i-blau, cosa que ens hauria de fer  dir-li "Merci M. Platini", en agraïment per tenir, un club tan modest, un seguidor tan il·lustre. Com que pos en dubte, a pesar de les pancartes mallorquinistes, les suposades dèries baleàriques del dirigent de la UEFA, he començat a cercar altres hipòtesis, i he arribat a la conclusió que determinats aficionats mallorquinistes empren l'adjectiu "balearico" com un suposat insult per dejectar a qui, en aplicació de la normativa internacional, els ha retirat la llicència UEFA per insolvència econòmica. En tot cas, crec que és per tots els balearicos un honor que haguem estat  també capaços d'atreure l'atenció de l'afició barralet i que s'apliqui a la grada mallorquinist...

Segons un informe de la UGT de Catalunya, el 23 % dels joves catalans ni estudia ni treballa. Són la generació "ni ni", no fan ni una cosa ni l'altra. 154.000 joves catalans es passen el dia sense fer res. Aquesta situació implica un fracàs majúscul del conjunt de las societat. El potencial de qualsevol poble es troba, sens dubte, en els seus joves. A partir del moment en el qual 1 de cada 4 joves ni té feina ni estudia per trobar-ne es genera un fracàs col·lectiu de molt difícil solució. Què pot pensar un jove que es passa el dia tombat jugant a la playstation o mirant televisió escombraria?Quins somnis pot tenir? Què aspira a fer durant la seva vida? Quins objectius marquen la seva existència? El capitalisme ha fomentat una societat de cérvols consumistes buits de valors i capacitat crítica. Aquest n'es un dels seus resultats. La manca d'esperit crític inoculat des de petits, i el bombardeig mediàtic de personatges públics, que esdevenen en  models socials, i q...