Entrades

Belén Esteban, heroïna del govern central

"Tengo mucha simpatía por Belén Esteban, lo reconozco" Ángeles González-Sinde, ministra de cultura d'Espanya, dixit . "Belén Esteban es una madre coraje" Pedro Cerolo, regidor del PSOE a l'Ajuntament de Madrid, dixit . El patetisme intel·lectual d'aquest Estat que n'anomenen Espanya està arribant a límits difícilment comparables. El més greu, no obstant, és que des de les autoritats públiques, i més des de el ministeri de cultura, s'aplaudeixi a determinats personatges que han fet de la vulgaritat, la incultura i la mala educació el seu modus vivendi. Suposo que aquests aplaudiments deuen formar part d'una política de panem et circenses per acontentar i distreure a n'els plebeus en un moment de crisi. Bono, el més positiu és que la ministra de cultura passarà a la història per haver perseguit i penalitzat la descàrrega de cultura a través de la xarxa sense pagar drets d'autor i per haver elogiat a na Belén Esteban. Això ho diu tot de...

Enduriment de la llei penal del menor

La reforma de la llei del menor està en els titulars de tots els mitjans de comunicació darrerament. Sembla que l'augment de la repressió és la única forma de combatre els problemes que poden tenir els adolescents amb la justícia. Darrera cada infracció comesa per un menor hi sol haver un cúmul de problemes que l'han dut a delinquir. Intentar, ja sigui amb menors o amb adults, atribuir a un simple canvi de lleis la solució de tots els problemes és un greu error. És cert que la resposta fàcil i demagògica és intentar vendre a l'opinió pública que un enduriment de les penes implicarà una reducció dels índexs d'inseguretat però, tal i com demostra la criminologia un pic i un altre, això no és així. Qui comet un delicte, quan ho fa, no sol pensar en les conseqüències, i molt manco si el delicte que comet és greu. En matèria de menors, la situació encara és més complexe. Així, darrera cada menor infractor hi ha un fracàs col·lectiu del conjunt de la societat. A més, hem de v...

Atacs a la justícia

"el juez José Castro y los fiscales anticorrupción "mienten" y, al final, "la justicia así lo demostrará"" Jaume Matas i Palou, ex ministre d'Espanya i ex president de les Illes Balears dixit (7/04/2010) (transcripció feta pel diari El Mundo de l'entrevista emesa per IB3). La imputació a un jutge i a uns fiscals d'un presumpte delicte de prevaricació judicial és molt greu a més de ser constitutiu d'un possible delicte de calumnies si no es poden demostrar les acusacions.

Garantia d'honestedat

“El PP és garantia de bona gestió i honestedat a les Balears" María Dolores de Cospedal, secretaria general del PP, dixit (5/05/2010) Vist els casos de corrupció que estan cada dia als jutjats sembla una innocentada, però no, és ben cert. La manca d'autocrítica és la primera passa pel fracàs electoral, i esperem que, en aquesta ocasió, també així ho sigui. Ni en la pitjor època de Felipe González havia vist declaracions tan cíniques davant la pròpia corrupció. Enlloc d'afrontar responsabilitats polítiques, explicar si els doblers desapareguts han servit per finançar al partit i netejar els càrrecs polítics directius de persones relacionades amb escàndols de presumpta corrupció, se'ns diu, de forma grandiloqüent i buida de contingut, que el propi partit és garantia d'honestedat. En resum, és la frase del dia sens dubte.

Presumptes cumpables

Imatge
Llegesc estupefacte el titular del diari El Mundo en la seva edició espanyola: " La homicida tenía en su web una muñeca con las venas cortadas ". Amb l'expressió "la homicida" es refereix a una menor de 14 anys que pot estar involucrada en la mort d'una altra de 13. Es veu que el principi de presumpció d'innocència, que determinats mitjans ho reclamen a crits quan es tracta de polítics corruptes, no és d'aplicació a les nines de 14 anys. Els fets d'aquest tràgic esdeveniment succeït a Seseña les desconec, ja que només sé el que en diu la premsa, però trob molt greu que ja es qualifiqui, de bones a primeres, d'homicida a una menor que acaba de ser detinguda. Per molt que la menor hagués confessat davant la policia, això no és, ni molt manco, una prova irrefutable de què ella sigui qui ha comès el crim. Podria reconèixer-lo per afanys de protagonisme, per encobrir a un tercer o per qualsevol altre motiu. Serà homicida quan l'hagi condemnada...

Reforma sanitària als Estats Units

Imatge
El passat diumenge dia 22 de març de 2010 es produí una fita històrica als Estats Units: es va aprovar la reforma del sistema sanitari impulsada per Barack Obama. Amb 219 vots a favor i 212 en contra es va aprovar un nou model sanitari que ha desfermat tantes passions com odis. Aquesta reforma no és la que va proposar Obama durant la seva campanya electoral, sinó una versió descafeïnada de la mateixa, sense una assegurança pública que s'assemblés al model europeu de seguretat social. Obama ha hagut de cedir molt, entre d'altres coses acceptant, a darrera hora, un compromís explícit de què en cap cas es puguin destinar fons públics que permetin finançar avortaments. L'exigència li va venir de les seves pròpies files, encapçalada per un grup de congressistes demòcrates que estaven disposats a votar en contra de la llei del seu propi president. El resultat, no obstant, compensa amb escreix totes les cessions possibles. Quan s'apliqui plenament la reforma del sistema de sal...

Eleccions regionals franceses

Per primera vegada, en molts d'anys, l'esquerra francesa té qualque cosa a celebrar. A la primera volta de les eleccions generals franceses el PSF ha obtingut un 30 % dels vots, front al 26,7 de la dreta francesa de Sarkozy. La victòria socialista no és la única bona notícia del dia, sinó que també s'ha de destacar que Els Verds, dirigits per Daniel Cohn Bendit, han obtingut el 12% dels vots. Es consolida, per tant, un moviment verd gal que està dirigit a liderar l'ecologisme europeu, amb una força que només es seguida d'enfora pels alemanys de Bündnis 90/Die Grünen . Per la seva part, el Front d'Esquerres, coalició conformada al voltant del PCF, ha obtingut un digne 6,2 %. Els grans derrotats han estats els radicals d'esquerres del Nou Partit Anticapitalista, que només ha obtingut el 2 % dels vots. El discurs del "no" sitsemàtic ja no ven entre un electorat fart de suportar governants de dreta mentre observa les bregues entre les formacions d'...

8 de març, dia internacional de la dona treballadora

Imatge
Dia 8 de març és el dia internacional de la dona treballadora. En aquesta efemèride es commemora la mort de 146 dones a la fàbrica Sirtwood Cotton de Nova York, durant l'any 1908 ,en un incendi provocat per les bombes incendiàries llançades per la patronal en un intent d'aturar la vaga que mantenien les treballadores per denunciar l'explotació laboral i la discriminació salarial que patien les dones de la industria nord-americana. El color lila amb el que s'identifica al moviment feminista es deu al color de les teles que teixien les treballadores mortes el dia de l'atemptat. Durant molts d'anys, dones i nins, cobraven la meitat que els homes a les fàbriques i sementers, amb l'excusa de què feien la meitat de feina que la que podia fer un home. Així es va construir la revolució industrial i l'acumulació de bona part de les fortunes capitalistes. Durant anys de lluita es va aconseguir anar avançant amb l'equiparació entre homes i dones, i el primer ...

Hipocresia sobre l'autodeterminació

Imatge
Un recent estudi de la Universitat Oberta de Catalunya revela que el 80,2% dels espanyols està d'acord amb la màxima de què "els pobles del món tenen el dret d'autodeterminació". Curiosament, si als mateixos enquestats se'ls demana si Catalunya, com a "poble del món", té dret a l'autodeterminació, el parer de l'enquestat canvia de forma ràpida. Així, un 50% dels enquestats que reconeix el dret d'autodeterminació per a qualsevol poble del món creu a l'hora, de forma paradoxal i il·lògica, que Catalunya no té dret a autodeterminar-se. El sil·logisme aristotèlic és la base de la lògica filosòfica, això ho sap qualsevol alumne de batxillerat. Resulta clar que si es defensa el dret d'autodeterminació dels pobles del món (premissa major) i si Catalunya és un poble del món (premissa menor), la conclusió lògica del sil·logisme seria que Catalunya té dret a l'autodeterminació. Així, si aplicam l'estructura de premissa major, premissa...

El ditet d'Aznar

Imatge
L'ex-president del govern espanyol José Maria Aznar ha estat notícia per fer un gest ofensiu, amb el dit cor extès , a un grup d'estudiants que protestava contra la seva presència a la Universitat d'Oviedo. Aquest gest, al meu parer, no és anecdòtic, i representa la plasmació gràfica, quasi iconogràfica, d'una forma de governar. M'enrecord el menyspreu que va tenir el seu govern, parlant d'universitats, en relació a estudiants i professors quan va aprovar, impulsada per Pilar del Castillo, la Ley Orgánica de Universidades (LOU) que va obrir el camí cap a la privatització de la universitat i la precarització del professorat universitari. A més, aquesta mateixa actitud de menyspreu, la va mostrar en molts d'altres moments del seu mandat, en especial davant les protestes contra la gestió del Prestige i la guerra d'Irak. Ara, una fotografia, el retrata, i demostra el tarannà profund d'uns governants que vàrem haver de sofrir molts durant vuit anys de la ...

Pactes d'estat

Els darrers mesos s'està parlant molt dels pactes d'estat per afrontar la crisi econòmica, tant a l'àmbit estatal com autonòmic. El pacte d'estat és un instrument que ha de partir dels partits polítics però que ha d'involucrar al conjunt de la societat civil. El sistema capitalista viu, des de la transició espanyola de l'any 1978, un dels seus pitjors moments, i sembla, per aquest motiu, que és imprescindible un gran acord per afrontar la situació econòmica i social vigent. En tot cas, per arribar a grans acords globals es necessita, en primer lloc, que hi hagi organitzacions polítiques que tenguin allò que en filosofia política es coneix amb el nom de "raó d'estat." Això, malauradament, no es dóna en aquests moments. La crisi econòmica, que provoca situacions de greu injustícia social, es vista des de l'oposició com un instrument ràpid per arribar al poder polític a costa dels damnificats d'una crisi a escala global. Les propostes econòmiq...

Celda 211

Imatge
La pel·lícula del director mallorquí Daniel Monzón Celda 211 ha estat la gran triomfadora dels premis Goya d'enguany. En total se n'ha dut vuit premis. És un autèntic èxit l'aconseguit per un film que va ser dels que més em va agradar l'any passat. És una obra molt dura que reflecteix la realitat de les presons, amb els instints mes primaris dels presos i el tracte degradant que es pot donar entre determinats funcionaris. La brutalitat de la pel·lícula comença des de la primera escena de la mateixa amb un suïcidi d'un pres que passara a la història del cinema; una brutalitat i violència, realista però mai gratuïta, que es repetirà en múltiples escenes de la cinta. S'ha parlat molt de la interpretació de Javier Tosar en el paper de Malamadre, encara que jo també destacaria el paper de Antonio Resines fent del funcionari Utrilla, un agressor, feixista i corrupte. En resum, estic molt content pel resultat a la gala dels Goya d'una pel·lícula d'un director...

Pensions als 67 anys

El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha anunciat un endarreriment en l'edat de jubilació. Així, de forma progressiva, s'arribarà a que l'edat de jubilació es fixi en els 67 anys d'edat. El primer que s'ha de dir en relació a aquest assumpte és que s'ha de tenir molt en compte que, per determinades professions, fer feina per damunt dels 65 anys és un autèntic risc per la salut i la pròpia vida del treballador. Un picapedrer, un pagès, un miner o un pescador no pot arribar ni tan sols als 65 anys fent feina a ple rendiment. S'ha de conèixer la duresa d'aquestes i d'altres professions per poder dir fredament, tal i com es diu des de determinats escons, que als 65 anys un treballador encara està en plenitud de condicions de fer feina. Resulta curiós, en aquest sentit, que justament l'Estat reconeix la possibilitat de prejubilar-se a determinades professions funcionarials que no són, ni de bon tros, tan dures com les descrit...

Tabac i cinema

Imatge
Ahir vaig veure la pel·lícula Nine . La veritat és que la vaig trobar força avorrida, però, al marge de la crítica cinematogràfica (aspecte en el qual no en sóc expert), hi ha un tema que sí voldria tractar d'aquest film i no és altre que l'ús que se'n fa del tabac. Durant tota la la pel·lícula el protagonista masculí de la cinta no atura de fumar i el tabac forma part de "l'encant" del personatge. Així, la majoria de diàlegs es duen a terme entre el fum d'una cigarreta de tabac ros. Feia molt que no veia aquest fenomen del tabac als cinemes, tot i que la pel·lícula (aquesta molt millor cinematogràficament) Avatar , de James Cameron, també ha desfermat polèmica als Estats Units ja que Sigourney Weaver apareix fumant durant determinades escenes de la filmació. A l'estat espanyol sembla que a ningú li importa si els protagonistes fumen o no a les pel·lícules, cosa que, al meu parer, sí que s'ha de tenir en compte. De vegades ens oblidam d'una ...

Aeroports colonials

Imatge
Ara es comencen a entendre les coses. El govern de Zapatero s'ha oposat, per activa i per passiva, a introduir mecanismes de cogestió aeroportuària que permetessin a les Illes Balears gestionar els seus aeroports. S'acaba de fer públic que del conjunt d'aeroports espanyols només n'hi ha 9 de rentables, dels quals Son Sant Joan és el segon en número de beneficis per AENA. Els doblers que genera el nostre aeroport serveixen per aixugar, per posar un exemple, els 300 milions d'euros de pèrdues anuals que té Barajas. És un típic tractament colonial aquest: els ingressos de les colònies sempre han servit per aixugar els dèficits de la metropoli; avui els nostres doblers sen van cap a Barajas de la mateixa manera que, des de el segle segle XVI i fins el XIX, l'or i la plata americans servien pels luxes de la monarquia i per sufragar les piques de Flandes. Mentre veim com sen duen les nostres divises cap a Madrid podem comprovar com a Barajas hi arriba el metro, hi e...

Xifres del blog 2009

Imatge
A començament d'any resulta el moment de fer repàs i he aprofitat per treure les estadístiques del número de visites al meu blog. En total han estat 1579 els usuaris diferents que han visitat el blog des de el dia 1 de gener al 31 de desembre de 2009. Gràcies a tots ells per haver dedicat un petit espai del seu temps al meu racó de reflexió personal. 1.579 usuarios han visitado este sitio. 2.826 Visitas 1.579 Usuario único absoluto 3.897 Páginas vistas 1,38 Promedio de páginas vistas 00:00:50 Tiempo en el sitio 81,95% Porcentaje de rebote 55,45% Nuevas visitas

Xarxes Socials

Imatge
El divendres 8 de gener hem presentat des de l'Oficina de Defensa dels Drets del Menor el primer estudi que ha produït l'observatori d'internet. Es tracta d'un anàlisi, realitzat durant un any, de les xarxes socials i de l'ús que es fa de les mateixes per part dels menors d'edat. La primera dada significativa és que és produeix un fenomen que m'he atrevit a batejar com a d'"exhibicionisme digital". Els nadius digitals, els nostres menors, entenen internet com una extensió més de la seva vida quotidiana i en fan ús sense donar-li gaire importància. De forma paral·lela a aquest fenomen, se'n produeix un de paral·lel consistent en què els adolescents es fotografien de forma continuada en qualsevol àmbit de la seva vida quotidiana i ho publiquen de forma immediata a les xarxes socials. Algunes d'aquestes fotos són força inadequades. Així, fotografies d'adolescents nuus, beguent alcohol, o consumint sustàncies psicotròpiques es poden tro...

Nova etapa audiovisual

Imatge
Aquest any 2010 comença amb forces novetats en el panorama audiovisual espanyol. En primer terme, s'està acabant de tramitar la llei audiovisual de l'estat, una norma que duu dècades de retard. A més a més, a partir del proper divendres RTVE deixarà d'emetre publicitat, mesura que s'acompanyarà d'una nova programació més cultural i menys comercial. Sembla que tot son bones notícies, però no és ben bé així, sobretot per a la nostra llengua. La implantació de la TDT ha suposat un seriós retrocés de la llengua i cultura catalanes a nivell audiovisual. La proliferació de canals no s'ha traduït en un augment del número de canals en català. Ans al contrari, la política duta a terme des de els responsables de IB3, amb la aquiescència dels de TV3, ha provocat que s'aprofités el canvi tecnològic per impedir-nos veure la TV3 que s'emet a Catalunya, enviant-nos a nosaltres una senyal "per estrangers" (TV3cat). El retrocés és, doncs, notable i s'ha tra...

Juguetes de Nadal

El Nadal s'ha convertit en l'etapa més consumista de l'any. És una de les èpoques en què el materialisme es manifesta de forma més clara en forma de compres. Així, es produeix anualment per aquestes dates un increment espectacular de la demanda de juguetes, producte de la visita dels Reis d'Orient o del Pare Noel. És convenient, com cada any, recordar que les juguetes que es regalen als nostres nins no han de tenir, en cap cas, connotacions sexistes o de foment de la violència. El joc lúdic és una de les principals eines educatives de què disposam en el procés d'aprenentatge dels infants i, per tant, no s'ha de fer servir per a què els menors aprenguin comportaments que puguin resultar-lis perjudicials. Afortunadament, de cada pic es veuen menys nins amb juguetes bèl·liques pels carrers. A pesar d'aquesta dada positiva, s'ha de dir que, en moltes d'ocasions, les juguetes bèl·líuques s'han substituït per videojocs violents que són emprats pels ni...

Lluís Sitjar, una mala opció

Poc a poc es van sabent més dades del projecte, impulsat per l'Ajuntament, de construir el nou recinte firal a l'Estadi Lluís Sitjar. És un projecte que no m'agrada i que desaprovo des de un començament. I, com que me supòs que més d'un pensarà que la meva postura es deriva de la meva condició de balearico confés, posaré una sèrie d'arguments, d'entre els molts que tenc, que fan que consideri poc apropiat la construcció del recinte firal a l'antiga seu dels hereus dels alfonsins. Avui mateix, el Diario de Mallorca publica els primer informes que maneja l'Ajuntament de cara a defensar que la Conselleria de Comerç construeixi al Lluís Sitjar la seu del recinte firal. L'espai del recinte firal, sense capacitat d'expansió degut a què romandrà inserit dins una trama urbana, és de 10.000 metres quadrats i sembla que està previst que pugui acollir unes 6.000 persones com a màxim. Si feim una comparativa ràpida, podem veure que el principal recinte f...