Entrades

Hipocresia sobre l'autodeterminació

Imatge
Un recent estudi de la Universitat Oberta de Catalunya revela que el 80,2% dels espanyols està d'acord amb la màxima de què "els pobles del món tenen el dret d'autodeterminació". Curiosament, si als mateixos enquestats se'ls demana si Catalunya, com a "poble del món", té dret a l'autodeterminació, el parer de l'enquestat canvia de forma ràpida. Així, un 50% dels enquestats que reconeix el dret d'autodeterminació per a qualsevol poble del món creu a l'hora, de forma paradoxal i il·lògica, que Catalunya no té dret a autodeterminar-se. El sil·logisme aristotèlic és la base de la lògica filosòfica, això ho sap qualsevol alumne de batxillerat. Resulta clar que si es defensa el dret d'autodeterminació dels pobles del món (premissa major) i si Catalunya és un poble del món (premissa menor), la conclusió lògica del sil·logisme seria que Catalunya té dret a l'autodeterminació. Així, si aplicam l'estructura de premissa major, premissa...

El ditet d'Aznar

Imatge
L'ex-president del govern espanyol José Maria Aznar ha estat notícia per fer un gest ofensiu, amb el dit cor extès , a un grup d'estudiants que protestava contra la seva presència a la Universitat d'Oviedo. Aquest gest, al meu parer, no és anecdòtic, i representa la plasmació gràfica, quasi iconogràfica, d'una forma de governar. M'enrecord el menyspreu que va tenir el seu govern, parlant d'universitats, en relació a estudiants i professors quan va aprovar, impulsada per Pilar del Castillo, la Ley Orgánica de Universidades (LOU) que va obrir el camí cap a la privatització de la universitat i la precarització del professorat universitari. A més, aquesta mateixa actitud de menyspreu, la va mostrar en molts d'altres moments del seu mandat, en especial davant les protestes contra la gestió del Prestige i la guerra d'Irak. Ara, una fotografia, el retrata, i demostra el tarannà profund d'uns governants que vàrem haver de sofrir molts durant vuit anys de la ...

Pactes d'estat

Els darrers mesos s'està parlant molt dels pactes d'estat per afrontar la crisi econòmica, tant a l'àmbit estatal com autonòmic. El pacte d'estat és un instrument que ha de partir dels partits polítics però que ha d'involucrar al conjunt de la societat civil. El sistema capitalista viu, des de la transició espanyola de l'any 1978, un dels seus pitjors moments, i sembla, per aquest motiu, que és imprescindible un gran acord per afrontar la situació econòmica i social vigent. En tot cas, per arribar a grans acords globals es necessita, en primer lloc, que hi hagi organitzacions polítiques que tenguin allò que en filosofia política es coneix amb el nom de "raó d'estat." Això, malauradament, no es dóna en aquests moments. La crisi econòmica, que provoca situacions de greu injustícia social, es vista des de l'oposició com un instrument ràpid per arribar al poder polític a costa dels damnificats d'una crisi a escala global. Les propostes econòmiq...

Celda 211

Imatge
La pel·lícula del director mallorquí Daniel Monzón Celda 211 ha estat la gran triomfadora dels premis Goya d'enguany. En total se n'ha dut vuit premis. És un autèntic èxit l'aconseguit per un film que va ser dels que més em va agradar l'any passat. És una obra molt dura que reflecteix la realitat de les presons, amb els instints mes primaris dels presos i el tracte degradant que es pot donar entre determinats funcionaris. La brutalitat de la pel·lícula comença des de la primera escena de la mateixa amb un suïcidi d'un pres que passara a la història del cinema; una brutalitat i violència, realista però mai gratuïta, que es repetirà en múltiples escenes de la cinta. S'ha parlat molt de la interpretació de Javier Tosar en el paper de Malamadre, encara que jo també destacaria el paper de Antonio Resines fent del funcionari Utrilla, un agressor, feixista i corrupte. En resum, estic molt content pel resultat a la gala dels Goya d'una pel·lícula d'un director...

Pensions als 67 anys

El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha anunciat un endarreriment en l'edat de jubilació. Així, de forma progressiva, s'arribarà a que l'edat de jubilació es fixi en els 67 anys d'edat. El primer que s'ha de dir en relació a aquest assumpte és que s'ha de tenir molt en compte que, per determinades professions, fer feina per damunt dels 65 anys és un autèntic risc per la salut i la pròpia vida del treballador. Un picapedrer, un pagès, un miner o un pescador no pot arribar ni tan sols als 65 anys fent feina a ple rendiment. S'ha de conèixer la duresa d'aquestes i d'altres professions per poder dir fredament, tal i com es diu des de determinats escons, que als 65 anys un treballador encara està en plenitud de condicions de fer feina. Resulta curiós, en aquest sentit, que justament l'Estat reconeix la possibilitat de prejubilar-se a determinades professions funcionarials que no són, ni de bon tros, tan dures com les descrit...

Tabac i cinema

Imatge
Ahir vaig veure la pel·lícula Nine . La veritat és que la vaig trobar força avorrida, però, al marge de la crítica cinematogràfica (aspecte en el qual no en sóc expert), hi ha un tema que sí voldria tractar d'aquest film i no és altre que l'ús que se'n fa del tabac. Durant tota la la pel·lícula el protagonista masculí de la cinta no atura de fumar i el tabac forma part de "l'encant" del personatge. Així, la majoria de diàlegs es duen a terme entre el fum d'una cigarreta de tabac ros. Feia molt que no veia aquest fenomen del tabac als cinemes, tot i que la pel·lícula (aquesta molt millor cinematogràficament) Avatar , de James Cameron, també ha desfermat polèmica als Estats Units ja que Sigourney Weaver apareix fumant durant determinades escenes de la filmació. A l'estat espanyol sembla que a ningú li importa si els protagonistes fumen o no a les pel·lícules, cosa que, al meu parer, sí que s'ha de tenir en compte. De vegades ens oblidam d'una ...

Aeroports colonials

Imatge
Ara es comencen a entendre les coses. El govern de Zapatero s'ha oposat, per activa i per passiva, a introduir mecanismes de cogestió aeroportuària que permetessin a les Illes Balears gestionar els seus aeroports. S'acaba de fer públic que del conjunt d'aeroports espanyols només n'hi ha 9 de rentables, dels quals Son Sant Joan és el segon en número de beneficis per AENA. Els doblers que genera el nostre aeroport serveixen per aixugar, per posar un exemple, els 300 milions d'euros de pèrdues anuals que té Barajas. És un típic tractament colonial aquest: els ingressos de les colònies sempre han servit per aixugar els dèficits de la metropoli; avui els nostres doblers sen van cap a Barajas de la mateixa manera que, des de el segle segle XVI i fins el XIX, l'or i la plata americans servien pels luxes de la monarquia i per sufragar les piques de Flandes. Mentre veim com sen duen les nostres divises cap a Madrid podem comprovar com a Barajas hi arriba el metro, hi e...

Xifres del blog 2009

Imatge
A començament d'any resulta el moment de fer repàs i he aprofitat per treure les estadístiques del número de visites al meu blog. En total han estat 1579 els usuaris diferents que han visitat el blog des de el dia 1 de gener al 31 de desembre de 2009. Gràcies a tots ells per haver dedicat un petit espai del seu temps al meu racó de reflexió personal. 1.579 usuarios han visitado este sitio. 2.826 Visitas 1.579 Usuario único absoluto 3.897 Páginas vistas 1,38 Promedio de páginas vistas 00:00:50 Tiempo en el sitio 81,95% Porcentaje de rebote 55,45% Nuevas visitas

Xarxes Socials

Imatge
El divendres 8 de gener hem presentat des de l'Oficina de Defensa dels Drets del Menor el primer estudi que ha produït l'observatori d'internet. Es tracta d'un anàlisi, realitzat durant un any, de les xarxes socials i de l'ús que es fa de les mateixes per part dels menors d'edat. La primera dada significativa és que és produeix un fenomen que m'he atrevit a batejar com a d'"exhibicionisme digital". Els nadius digitals, els nostres menors, entenen internet com una extensió més de la seva vida quotidiana i en fan ús sense donar-li gaire importància. De forma paral·lela a aquest fenomen, se'n produeix un de paral·lel consistent en què els adolescents es fotografien de forma continuada en qualsevol àmbit de la seva vida quotidiana i ho publiquen de forma immediata a les xarxes socials. Algunes d'aquestes fotos són força inadequades. Així, fotografies d'adolescents nuus, beguent alcohol, o consumint sustàncies psicotròpiques es poden tro...

Nova etapa audiovisual

Imatge
Aquest any 2010 comença amb forces novetats en el panorama audiovisual espanyol. En primer terme, s'està acabant de tramitar la llei audiovisual de l'estat, una norma que duu dècades de retard. A més a més, a partir del proper divendres RTVE deixarà d'emetre publicitat, mesura que s'acompanyarà d'una nova programació més cultural i menys comercial. Sembla que tot son bones notícies, però no és ben bé així, sobretot per a la nostra llengua. La implantació de la TDT ha suposat un seriós retrocés de la llengua i cultura catalanes a nivell audiovisual. La proliferació de canals no s'ha traduït en un augment del número de canals en català. Ans al contrari, la política duta a terme des de els responsables de IB3, amb la aquiescència dels de TV3, ha provocat que s'aprofités el canvi tecnològic per impedir-nos veure la TV3 que s'emet a Catalunya, enviant-nos a nosaltres una senyal "per estrangers" (TV3cat). El retrocés és, doncs, notable i s'ha tra...

Juguetes de Nadal

El Nadal s'ha convertit en l'etapa més consumista de l'any. És una de les èpoques en què el materialisme es manifesta de forma més clara en forma de compres. Així, es produeix anualment per aquestes dates un increment espectacular de la demanda de juguetes, producte de la visita dels Reis d'Orient o del Pare Noel. És convenient, com cada any, recordar que les juguetes que es regalen als nostres nins no han de tenir, en cap cas, connotacions sexistes o de foment de la violència. El joc lúdic és una de les principals eines educatives de què disposam en el procés d'aprenentatge dels infants i, per tant, no s'ha de fer servir per a què els menors aprenguin comportaments que puguin resultar-lis perjudicials. Afortunadament, de cada pic es veuen menys nins amb juguetes bèl·liques pels carrers. A pesar d'aquesta dada positiva, s'ha de dir que, en moltes d'ocasions, les juguetes bèl·líuques s'han substituït per videojocs violents que són emprats pels ni...

Lluís Sitjar, una mala opció

Poc a poc es van sabent més dades del projecte, impulsat per l'Ajuntament, de construir el nou recinte firal a l'Estadi Lluís Sitjar. És un projecte que no m'agrada i que desaprovo des de un començament. I, com que me supòs que més d'un pensarà que la meva postura es deriva de la meva condició de balearico confés, posaré una sèrie d'arguments, d'entre els molts que tenc, que fan que consideri poc apropiat la construcció del recinte firal a l'antiga seu dels hereus dels alfonsins. Avui mateix, el Diario de Mallorca publica els primer informes que maneja l'Ajuntament de cara a defensar que la Conselleria de Comerç construeixi al Lluís Sitjar la seu del recinte firal. L'espai del recinte firal, sense capacitat d'expansió degut a què romandrà inserit dins una trama urbana, és de 10.000 metres quadrats i sembla que està previst que pugui acollir unes 6.000 persones com a màxim. Si feim una comparativa ràpida, podem veure que el principal recinte f...

Hipocresia amb el CO2

Llegesc al diari Público que la cimera contra el canvi climàtic emetrà tant de diòxid de carboni com emet la ciutat de Cadis durant tot un any. La causa de tanta emissió? el transport privat i luxós dels caps d'estat i de govern assistents. Hi haurà 1.200 limusines i 140 avions privats que mantindran l'status quo i la "comoditat"dels dirigents mundials. Aquesta dada és significativa i exemplar d'un món que està mal repartit i que actua amb molta d'hipocresia. Aquells que van a decidir sobre el canvi climàtic són uns dels màxims contaminants del món, degut al luxe dins el quan volen viure. Tenim molt a canviar si volem salvar el planeta i hauríem de començar pels nostres dirigents i les seves mentalitats. A partir d'aquí tot són propostes, però no estaria gens malament, per posar un exemple, la penalització fiscal per emissió de CO2. Així, hem de tenir present que un sol 4x4 o una limusina emeten i consumeixen tant com 3 o 4 cotxes utilitaris de cilindrada...

Violència domèstica i menors

Aquesta passada setmana tinguérem l'oportunitat d'organitzar, des de l'Oficina de Defensa dels Drets del Menor, el II Congrés estatal sobre la defensa dels menors davant les crisi de parella. Del debat amb els professionals m'agradaria destacar una dada: els menors que afronten millor la separació dels seus pares són aquells que mantenen, amb posterioritat a la separació, contacte quotidià amb els dos progenitors, alhora que el progenitor no custodi paga de forma regular la seva pensió alimentària. Per tant, si els pares tenen present que l'interès superior del fill és el que ha de prevaldre no hi sol haver problemes.Diferent és si s'empra als nins com una eina per fer mal a l'altre pare o mare. A més, del congrés es va desprendre una dada preocupant: darrera la meitat de les separacions hi ha hagut episodis, esporàdics o continuats, de violència domèstica. Així, tenim que molts de nins han hagut de viure, en el seu àmbit familiar, episodis de violència, ...

UPD

Aquest cap de setmana un partit de nova creació, i que ha crescut molt electoralment en les darreres conteses electoral, ha celebrat el seu congrés. Unión Progreso y Democracia , liderat per l'ex dirigent del PSOE Rosa Díez, ha fixat els seus eixos programàtics, entre els quals destaca la revisió de la Constitució espanyola. Dins d'aquesta revisió, s'inclouria la reimplantació de la cadena perpetua i s'eliminaria de la mateixa l'article 3.3, que és la disposició que recull la "riquesa" cultural que implica l'existència de diverses llengües a l'Estat. A més, s'ha declarat que UPD no és un partit ni de dretes ni d'esquerres. L'amalgama ideològica sortida del congrés és, en tot cas, preocupant. Quan llegia l'exposició ideològica als diaris em recordava, en certa manera, una mescla de lerrouxisme i del discurs dels denominats "antipartits" que sorgiren en l'àmbit de la dreta durant els anys 30 del passat segle. En aquella...

Legalització de la prostitució?

Imatge
El debat sobre la prostitució i la seva possible legalització està molt de moda darrerament. Es parla de què hauria de ser una professió com qualsevol altre i que els i les seves professionals haurien de pagar impostos i cotitzar a la seguretat social. El tema de la prostitució és força delicat i implica moltes consideracions. Per un costat, s'ha de dir que la gran majoria de prostitutes no ho són de forma voluntària. Algunes d'elles ho fan per pura necessitat econòmica, però, moltes altres, són simples esclaves sexuals víctimes de la tracta de blanques. Aquestes màfies, que en ple segle XXI trafiquen amb persones com si fossin animals, estan darrera de bona part de l'oferta de prostitució que hi ha al nostre País. A més, cada tant, es detecten a menors que són obligades a prostituir-se per part dels mafiosos que les han comprades als seus països d'origen. És, per tant, el món de la prostitució, un món sòrdid, ple d'injustícia, esclavitud, droga i sofriment, i, en ...

Los Secretos

Acab de tornar del concert de Los Secretos a la Sala Assaig de Palma. M'ha entrat nostàlgia dels anys vuitanta. Nostàlgia d'una època que vaig viure sent adolescent. Una època referenciada per la millor generació de músics que hi ha hagut a l'Estat espanyol en els darrers cinquanta anys. La movida va marcar la nostra infantesa i primera adolescència . Vàrem créixer escoltant a Los Secretos , Nacha Pop, Alaska , Loquillo , Mecano , La Unión, El Último de la Fila, Sabina, Miguel Rios , Celtas Cortos , Objetivo Birmania i tants d'altres. Fou una època inigualable amb cançons meravelloses com La chica de ayer , Ojos de Gata o Déjame . Els anys noranta marcaren una decaiguda de la música en castellà i passaren a primer pla el rock català amb Gossos o Els Pets. En tot cas, no hi ha hagut un relleu generacional digne d'aquella meravellosa generació de músics que integraren la movida . Quan sent la música pop actual i la compar amb aquells grans músics la veri...

El Parlament i les noves tecnologies

Durant aquest any 2009 ha tingut lloc en el si de la comissió de drets humans del Parlament de les Illes una ponència tècnica sobre els menors davant les tecnologies de la informació i la comunicació. Vaig tenir l'oportunitat de participar en aquesta ponència i ara se n'han publicat les conclusions globals. D'aquestes conclusions en destacaria una: no es pot difondre la versió alarmista de què internet és un cau de delictes i un perill pels menors. Internet és una oportunitat única i ha implicat una revolució cultural de primer ordre. Des de la invenció de la impremta, l'instrument que més ha contribuït a democratitzar l'accés al coneixement ha estat internet. No es pot dimonitzar, al·legant possibles perills, una eina educativa de primer ordre com és internet. Així, qualsevol restricció dels accessos a internet ha de ser reprovada des de la defensa de la llibertat d'expressió i de pensament. En tot cas, el que és necessari és adaptar la legislació vigent, que e...

Depressió política

S'estan vivint moments molts durs a la política balear. El Parlament de les Illes Balears, màxim òrgan representatiu de la sobirania popular del País, té, a hores d'ara, 6 imputats asseguts als seus escons. Tres imputats són del PP: Jaume Font, Josep Juan Cardona i Antoni Serra; dos imputats són d'UM: la presidenta de la Cambra, Maria Antònia Munar, i Bartomeu Vicens; i, per últim, el PSOE també ha tengut el seu imputat, Xicu Tarrés. Al marge d'haver de respectar la presumpció d'innocència com un dret fonamental bàsic, s'ha de dir que, segon el meu parer, la situació present està generant a bona part de la ciutadania, i en especial entre la progressista, una apatia política sense precedents. Veig a gent altra-hora il·lusionada i esperançada amb l'activitat pública que es troba en una situació de depressió política davant el penós escenari que patim. Si computam alts càrrecs de la legislatura anterior, ens adonam que hi ha aprop de 30 persones imputades per d...

Fotos de menors

La secretària general del PP, Dolores de Cospedal, ha qüestionat que es protegeixi la imatge dels menors d'edat a l'hora se'ls permetrà avortar, a partir dels 16 anys, sense consentiment patern. Les declaracions les ha fetes arran de la publicació, sense autorització, de les fotos de les filles del president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, en una recepció amb Barack Obama. En concret, Cospedal es va demanar, en un míting, el següent: ¿es sostenible proteger a una menor para que no se le vea la cara y permitir, sin embargo, que pueda abortar sin que se entere su padre? . Des de el meu punt de vista, és molt perillós mesclar les coses. La imatge dels menors és protegible sempre i en tot cas, ja sigui la imatge de les filles de Zapatero, la de la filla de Belén Esteban, o la imatge de qualsevol adolescent irresponsable que penja fotografies compromeses al fotolog o al facebook. Intentar mesclar ous amb caragols, legitimant indirectament els atemptats contra...