Entrades

ZP i la pena de mort

Zapatero sembla que es vol convertir en el líder mundial de l'abolició de la pena de mort. Per coherència, no obstant, convendria que comencés pel seu Estat i per la seva Constitució, l'espanyola. Així, m'agradaria recordar que la Constitució espanyola de 1978 és de les poques europees que encara inclouen, de forma vergonyosa, la pena de mort en el seu articulat. Per tot això, si en Zapatero vol ser un líder polític coherent, hauria d'impulsar de forma immediata una reforma del text constitucional espanyol enlloc de donar discursos grandiloqüents a l'àmbit internacional.

Educació i Igualtat Social

Article aparegut al diari Ultima Hora el dissabte 20 de setembre de 2008 a la pàgina 45. Educació i igualtat social Antoni Bennàssar Moyà [1] Com cada any, comença a mitjan setembre un nou curs escolar. L’educació, i en especial l’escola, és un dels principals elements conformadors de les característiques bàsiques d’una societat. Així, una de les grans revolucions que ha permès, durant els dos darrers segles, forjar una societat més justa, ha estat la implantació d’un sistema públic i gratuït d’ensenyament a la majoria d’estats del món. L’avenç que implica que un infant pugui rebre una formació estàndard, al marge de la renda dels seus pares, és un dels pilars bàsics de l’estat social i democràtic de dret. Així, només es pot construir una societat lliure sobre la base de ciutadans formats, i l’existència de l’escola pública com a element bàsic de l’aprenentatge de l’individu és un requisit inexcusable per aconseguir un model social avançat i democràtic. D’aquesta manera,...

11 STC

Imatge
Un any més es celebrar l'onze de setembre. Efemèride de derrotes, es commemora amb tristor a diferents llocs del món la caiguda de Catalunya davant les tropes castellanes i borbòniques de Felip V, la caiguda del govern popular de Salvador Allende a Xile i la caiguda de les torres bessones a Nova York. Aquest any, el Tribunal Constitucional ha volgut sumar una nova derrota a la llista d'efemèrides. Mitjançant una polèmica sentència, ha prohibit que el president d'Euskadi pugui cridar a consulta al seu poble. Es prohibeix una consulta popular que ni tenia caràcter vinculant ni era pròpiament un referèndum. Aquesta decisió ha implicat una nova derrota de la democràcia directa a l'Estat espanyol. Sembla que molts del prohoms de l'Estat pensen que els referèndums els carrega el dimoni, i malament va un poble que s'avesa a ser consultar a les urnes. La Sentència té perles jurídiques molt sucoses: La Ley recurrida presupone la existencia de un sujeto, el “Pueblo Vasco...

La recerca de feina a través d'internet

Participació a la tertúlia sobre noves tecnologies d'Ona Mallorca. Tema del programa: la recerca de feina a través d'internet.

El més estimat

El Diari de Balears fa una votació sobre quin és el club esportiu més estimat a les Illes Balears. Per ara anam líders nosaltres. La votació es por fer al següent enllaç .

Jaime Primero, ese gran español

Imatge
Llegesc que Carlos Delgado, batlle de Calvià, ha introduït l'himne espanyol, la marxa de gradaneros , als actes de celebració de l'arribada de Jaume I a Peguera. A més, i com a mesura adjunta, s'ha eliminat (oh, pecat!) Els Segadors del repertori de l'orquestra municipal del consistori calvianer. Aquestes decisions són lògiques en virtut de la particular interpretació de la història que tenen alguns. Així, el proper que ens queda sentir és que Jaume I, un destacat membre de la dinastia borbònica (arrelada, com es veu, des de sempre a Espanya), va desembarcar a Mallorca amb una rojigualda al coll i xiulant l'himne d'Espanya. Espanya, una realitat existent des de la prehistòria, identificada per la llengua castellana, parlada pel bon rei aragonès (que no català), Jaume I (o Jaime Primero, millor, que era com li deien a l'època). PS. Parlant seriosament, i posats a desmuntar mentides, m'agradaria recordar que Els Segadors no sonen a les Illes arran d'un...

Decideixo decidir

Imatge
Divendres passat vaig tenir l'oportunitat de dinar, convidat per l'Obra Cultural Balear, amb Mònica Sabata, portaveu de la Plataforma pel Dret a Decidir . Es va parlar de la situació política al Principat, de la campanya decideixo decidir, de la implantació de la plataforma al conjunt dels Països Catalans, de la sentència del constitucional sobre l'Estatut català i de moltes altres coses. A jo, a títol personal, el que em sembla trist és que hagem d'articular, en ple segle XXI, moviment cívics que defensin una cosa tan bàsica com és el dret d'un poble a decidir lliurament el seu futur. El dret a decidir és la base de la democràcia i s'ha de lluitar per aconseguir que aquest dret estigui present a l'Estat espanyol en l'aspecte nacional. Defensar el dret d'autodeterminació de les col·lectivitats no implica, ni molt manco, defensar la independència de cap territori; simplement suposa defensar el principi bàsic democràtic que són els vots els que han de...

Accidents

Tothom està de dol per la terrible desgràcia que ha passat a l'aeroport de Barajas. Tot plegat duu a la reflexió. Estam posant diàriament les nostres vides en mans de companyies privades, que declaren pèrdues, acomiaden treballadors, i que pretenen, per damunt de tot, oferir els seus productes al millor preu, costi el que costi. Hem viscut darrerament dos incidents greus que ens han impactat i que fan que molts de ciutadans tenguin dubtes sobre l'eficàcia dels controls públics sobre l'economia privada en àmbits especialment delicats. El primer d'ells, en ordre d'importància, ha estat l'accident de Barajas, però tampoc ens podem oblidar de les greus irregularitats que han dut a què s'amagués una greu fuita nuclear a la central d' Ascó . En aquest món del capitalisme desapiadat l'Estat no pot dimitir. Han de ser organismes públics i eficients els que controlin que, sota cap concepte, es posa en perill la seguretat dels ciutadans per produir a més baix ...

Paparra

Imatge

Bolivia i la recuperació de les llengües indígenes

El govern d'Evo Morales, a Bolivia, posarà en marxa universitats en aymara, quítxua i guaraní . És una passa aquesta molt important per recuperar una cultura pròpia destruïda durant segles. Si el genocidi dut a terme a Amèrica i Àsia per part dels colonitzadors europeus va ser mol important, no és menys escandalós l'etnocidi silenciós que es va efectuar i que es continua perpetuant a molts de països d'Amèrica llatina. Tots els intents de recuperació de les cultures que intentaren ser fagocitades pel castellà, anglès i portuguès són d'aplaudir. Afortunadament, a dia d'avui, hi ha a Amèrica llatina una fornada de governs que uneixen el fet de ser d'esquerres amb un alt component indígena. Evo Morales era presentat abans de ser president com el candidato indigenista , o el líder cocolero , per part de la premsa espanyola. A Hugo Chávez se'l denomina freqüentment com a el índio Chávez , i els opositors criolls interns, o colonialistes externs, el qualifiquen h...

Participació a Tertulia d'Ona Mallorca

He participat a la tertúlia d'Ona Mallorca i s'ha parlat de dos temes ben interessants, la corrupció del consorci turisme jove i Son Espases. Aquí teniu l'arxiu.

Corrupció a rompre

Cada dia un s'aixeca amb una sorpresa nova a nivell de detencions judicials vinculades a la corrupció d'etapes polítiques afortunadament anteriors. Ahir, sis membres del PP foren detinguts a Palma. Havien estat alts càrrecs del Govern Matas i ara sembla que presumptivament aprofitaven la gestió pública per enriquir-se a nivell personal. La portaveu actual del PP, Catalina Soler, ha manifestat que els populars seran immisericordiosos amb els corruptes. És curiós, ja que el cinisme de la vida fa que la pròpia portaveu immisericorde estigui relacionada amb una causa de fons ben obscur, el denominat "cas cavallistes". En tot cas, i al marge de qüestions puntuals, si sumam tots els casos que han anat apareixent durant el darrer any després de la desfeta electoral pepera ens podem adonar que hi havia una manera de fer política basada en la idea d'impunitat. Sort de què, per vint i pocs vots a la Illa d'Eivissa, es va poder començar a desmuntar tot això. L'air...

Fent País

Rafel Nadal, ara que negocia ser la imatge turística exterior del Govern de les Illes, s'ha posat a fer País. Segons El Mundo , se va enfadar molt de què un periodista s'atrevís a fer una pregunta en català a una roda de premsa. Sobren els comentaris. PRESENTACIÓN EQUIPO OLÍMPICO DE TENIS Nadal: 'Mejor en español' * Nadal se enfada ante la pregunta en catalán a Robredo Nada más entrar en la sala, Nadal ya preguntó en voz alta sobre el idioma en el que iba a ser la rueda de prensa: «¿Contesto en inglés o en español?». Cuando decidieron que iban a contestar a las preguntas en castellano, llegó la cuestión en catalán del informador, lo que terminó por importunar a Nadal, un poco harto de la situación.

Sobre corbates

Imatge
Jo, com molts altres, sóc poc amic de portar corbata. En la professió del Dret és gairebé una peça de roba imprescindible per a determinades activitats, tal i com pot ser anar a les vistes orals del judicis. He vist en ocasions a advocats demanar excuses al jutge per no haver pogut portar corbata a un acte judicial. Ara, arran de l'incident que va protagonitzar José Bono al Congrés dels Diputats, la qüestió de les corbates s'ha tornat a posar de moda. I dins de la literatura sorgida, destacaria un gran article d'Andrés Trapiello publicat a El Magazine de dia 27 de juliol de 2008. CORBATAS, CRUCIFIJOS Y OTROS ARREOS ANDRÉS TRAPIELLO ¿Qué hombre no ha tenido en algún momento de su vida un altercado serio a cuenta de una corbata?. Hace años, formando parte del tribunal que sometía a escrutinio las solicitudes de los aspirantes a becarios de la Academia de España en Roma, se me acercó uno de los beneméritos miembros de la Academia de San Fernando (en cinco años no vi en ese ju...

Manipulació informativa

Vídeo i carta anònima de resposta d'un catalanoparlant emprenyat amb la manipulació de la Telemadrid de n'Esperança Aguirre: En esta noticia de Telemadrid se quejan de que si te vas de vacaciones a la costa catalana, los restaurantes se llaman ' El racó del Bon Menjar ' y los helados se llaman ' gelats ' y los zumos se llaman ' sucs ', y se quejan de que esto sea así, y de que se indique así. ¡Qué fuerte, qué fuerte! Así que 'gelats'... ¡qué barbaridad! ¡¡En catalán helados no se dice 'helados', se dice 'gelats'!! ¡¡Dios, qué fuerteeeee... qué atropello, qué indignación!! ¿¿Pero cómo puede ser que en otro idioma no digan 'helados' igual que se dice en español?? (menudo descubrimiento que acaban de hacer estos 'periodistas' de TeleEspe, ¿eh?) Y encima la culpa de que se diga 'gelats' la tiene el gobierno catalán... que es el que está obligando a los catalanes a decir 'gelat' y 'entrepà de formatg...

No hay problema sin solución

Imatge
Pel meu barri es publicita un vident africà. Ara he escanejat la publicitat que va deixant per les bústies ja que ho trob força interessant. De ser vera el que diu, no es necessitarien ni psicòlegs, ni advocats, ni mediadors familiars, ni metges, ni res de res. Posaríem un vident africà a la nostra vida i tot solucionat. PS. He esborrat la primera part del número de telèfon per evitar que ningú es pensi que em dedic a publicitar serveis de dubtosa eficàcia.

Royal Mallorca SAD

Sembla que el Real Mallorca SAD pot ser venut a un anglès. L'anglès diu que no en sap res de futbol i que el que el seu primer objectiu és augmentar la massa social anglesa que vagi a veure la seva empresa. El futbol professional fa molt que ha perdut el cap. S'ha imitat el model de l'esport professional nord-americà i s'ha impulsat una manera d'actuar en la qual els sentiments dels aficionats són el que menys importa. No sé que pensaran els barralets, tampoc m'interessa gaire, em supòs que n'hi haurà que dins el fanatisme supporter ho veuran bé i altres seran més crítics. Aquest canvi de propietat podrà suposar a nivell estètic, en tot cas, que ara es puguin veure al fons sud de l'Ono Estadi (antigament Son Moix, of course ), a més de les banderes espanyoles amb el toro de Osborne que porten els afeccionats radicals barralets, qualque Union Jack . Tot sigui per superar Trafalgar.

Un drama darrera cada prostituta

Apareix a El País un interessant reportatge sobre la prostitució i l'evolució de la nacionalitat de les prostitutes. Les dades que es donen són colpidores. Pel que es conta, es veu que estan augmentant el número de prostitutes espanyoles i que els preus cauen en picat. Recentment, a un congrés virtual sobre prostitució celebrat a Palma, es parlava que la prostitució s'està convertint en una nova modalitat d'oci de cap de setmana, socialment ben vista, per molts de joves de sexe masculí. El que m'agradaria destacar de tot això és que darrera cada prostituta hi ha casi sempre un gran drama personal i molt de sofriment, que s'ha de perseguir als proxenetes que es lucren amb la vida d'aquestes dones i que s'ha de preservar els seus drets el màxim possible. A més, i com a dada curiosa, es veu que la febre de la selección ha arribat als prostíbuls, i que la nacionalitat espanyola de les prostitutes augmenta les tarifes a pagar pels clients. Es conta al reportat...

Mans enlaire, això és un atracament

Imatge
Mans enlaire, això és un atracament. Tres dècades després de què s'aprovés la Constitució espanyola de 1978 l'Estat espanyol ha fet públiques, per primera vegada, les balances fiscals. Els resultats són colpidors. L'Estat espanyol se'n duu 3.190 milions d'euros que no tornen a les Illes. Mentre, les desigualtats socials creixen dia a dia, i els nostres serveis públics empitjoren degut a què no tenim el doblers necessaris per afrontar l'augment de població i les noves necessitats tecnològiques i interculturals. Vos imaginau les polítiques socials que podríem fer amb 3.200 milions d'euros? Són uns doblers que empren altres Comunitats, pagades per noltros, per passar-nos per davant i fer-nos la competència, millorant en I+D+I, i subvencionant les seves indústries per a què ens llevin clients. Aquesta és la penosa realitat en la que ens toca viure. Davant això crec que el crit de guerra de tots els ciutadans de les Illes, provenguin d'on provenguin, hauria ...

Bilingüisme xinès

Imatge
Ahir vaig anar a una oficina de correus de Ciutat de Mallorca. Vaig quedar sorprès ja que no hi havia cap cartell de retolació exclusivament en català, tal i com denuncien els del manifiesto , emperò sí que n'hi havia un de ben gros escrit exclusivament en xinès. Em supòs que aquest tipus de retolació no molesta als defensors de la llengua de Cervantes (no he llegit mai cap article en contra dels rètols en idiomes estrangers, siguin el xinès a correus, l'anglès a Magaluf o l'alemany a la Beer Strasse de S'Arenal). Es veu que només es preocupen, els del manifiesto , davant els intents de recuperació del nostre estimat català al seu àmbit territorial. M'imagin que els espanyolistes pensaran, una vegada vista la fotografia, que un cartell en xinès té disculpa si incorpora imprès un element ben gros i significatiu tal i com és la rojigualda . Tal mostra d'espanyolitat no demanada ho disculpa tot.