Toni Bennàssar

Vídeo i carta anònima de resposta d'un catalanoparlant emprenyat amb la manipulació de la Telemadrid de n'Esperança Aguirre: En esta noticia de Telemadrid se quejan de que si te vas de vacaciones a la costa catalana, los restaurantes se llaman ' El racó del Bon Menjar ' y los helados se llaman ' gelats ' y los zumos se llaman ' sucs ', y se quejan de que esto sea así, y de que se indique así. ¡Qué fuerte, qué fuerte! Así que 'gelats'... ¡qué barbaridad! ¡¡En catalán helados no se dice 'helados', se dice 'gelats'!! ¡¡Dios, qué fuerteeeee... qué atropello, qué indignación!! ¿¿Pero cómo puede ser que en otro idioma no digan 'helados' igual que se dice en español?? (menudo descubrimiento que acaban de hacer estos 'periodistas' de TeleEspe, ¿eh?) Y encima la culpa de que se diga 'gelats' la tiene el gobierno catalán... que es el que está obligando a los catalanes a decir 'gelat' y 'entrepà de formatg...

Pel meu barri es publicita un vident africà. Ara he escanejat la publicitat que va deixant per les bústies ja que ho trob força interessant. De ser vera el que diu, no es necessitarien ni psicòlegs, ni advocats, ni mediadors familiars, ni metges, ni res de res. Posaríem un vident africà a la nostra vida i tot solucionat. PS. He esborrat la primera part del número de telèfon per evitar que ningú es pensi que em dedic a publicitar serveis de dubtosa eficàcia.

Sembla que el Real Mallorca SAD pot ser venut a un anglès. L'anglès diu que no en sap res de futbol i que el que el seu primer objectiu és augmentar la massa social anglesa que vagi a veure la seva empresa. El futbol professional fa molt que ha perdut el cap. S'ha imitat el model de l'esport professional nord-americà i s'ha impulsat una manera d'actuar en la qual els sentiments dels aficionats són el que menys importa. No sé que pensaran els barralets, tampoc m'interessa gaire, em supòs que n'hi haurà que dins el fanatisme supporter ho veuran bé i altres seran més crítics. Aquest canvi de propietat podrà suposar a nivell estètic, en tot cas, que ara es puguin veure al fons sud de l'Ono Estadi (antigament Son Moix, of course ), a més de les banderes espanyoles amb el toro de Osborne que porten els afeccionats radicals barralets, qualque Union Jack . Tot sigui per superar Trafalgar.

Apareix a El País un interessant reportatge sobre la prostitució i l'evolució de la nacionalitat de les prostitutes. Les dades que es donen són colpidores. Pel que es conta, es veu que estan augmentant el número de prostitutes espanyoles i que els preus cauen en picat. Recentment, a un congrés virtual sobre prostitució celebrat a Palma, es parlava que la prostitució s'està convertint en una nova modalitat d'oci de cap de setmana, socialment ben vista, per molts de joves de sexe masculí. El que m'agradaria destacar de tot això és que darrera cada prostituta hi ha casi sempre un gran drama personal i molt de sofriment, que s'ha de perseguir als proxenetes que es lucren amb la vida d'aquestes dones i que s'ha de preservar els seus drets el màxim possible. A més, i com a dada curiosa, es veu que la febre de la selección ha arribat als prostíbuls, i que la nacionalitat espanyola de les prostitutes augmenta les tarifes a pagar pels clients. Es conta al reportat...

Mans enlaire, això és un atracament. Tres dècades després de què s'aprovés la Constitució espanyola de 1978 l'Estat espanyol ha fet públiques, per primera vegada, les balances fiscals. Els resultats són colpidors. L'Estat espanyol se'n duu 3.190 milions d'euros que no tornen a les Illes. Mentre, les desigualtats socials creixen dia a dia, i els nostres serveis públics empitjoren degut a què no tenim el doblers necessaris per afrontar l'augment de població i les noves necessitats tecnològiques i interculturals. Vos imaginau les polítiques socials que podríem fer amb 3.200 milions d'euros? Són uns doblers que empren altres Comunitats, pagades per noltros, per passar-nos per davant i fer-nos la competència, millorant en I+D+I, i subvencionant les seves indústries per a què ens llevin clients. Aquesta és la penosa realitat en la que ens toca viure. Davant això crec que el crit de guerra de tots els ciutadans de les Illes, provenguin d'on provenguin, hauria ...

Ahir vaig anar a una oficina de correus de Ciutat de Mallorca. Vaig quedar sorprès ja que no hi havia cap cartell de retolació exclusivament en català, tal i com denuncien els del manifiesto , emperò sí que n'hi havia un de ben gros escrit exclusivament en xinès. Em supòs que aquest tipus de retolació no molesta als defensors de la llengua de Cervantes (no he llegit mai cap article en contra dels rètols en idiomes estrangers, siguin el xinès a correus, l'anglès a Magaluf o l'alemany a la Beer Strasse de S'Arenal). Es veu que només es preocupen, els del manifiesto , davant els intents de recuperació del nostre estimat català al seu àmbit territorial. M'imagin que els espanyolistes pensaran, una vegada vista la fotografia, que un cartell en xinès té disculpa si incorpora imprès un element ben gros i significatiu tal i com és la rojigualda . Tal mostra d'espanyolitat no demanada ho disculpa tot.

Front a les mentides, les dades. El Diari de Balears publica les dades de les notes tretes en català i castellà dels alumnes presentats a selectivitat. Un 5,54 és la nota mitjana que els balears obtingueren de l'assignatura Llengua catalana i la seva literatura. En el cas de l'assignatura Llengua i literatura castellana, la mitjana, d'un 5,33, fou algunes dècimes lleugerament inferior, segons informaren ahir fonts de la Universitat de les Illes Balears. Es veu que la suposada "persecució" que duim a terme "contra" el castellà, i que denuncien els del manifiesto , no està donant fruits. D'aquestes dades, almanco en Carlos Delgado en podrà treure una de positiva: Com a cosa curiosa, els alumnes del municipi de Calvià són els que manco han emprat el català per fer els exàmens. Només entre un 50 i un 60 per cent dels estudiants residents en aquell municipi han emprat majoritàriament el català per examinar-se.

El capità de la selecció espanyola de futbol, la roja , s'ha sumat al Manifiesto por la Lengua Común (la castellana, of course ). En declaracions a El Mundo , ho ha fet, segons ell, pels següens motius : " Me adhiero porque creo en el vínculo que supone nuestro idioma común y porque no quiero que ni un solo niño en mi país no pueda acceder a su derecho a educarse a través de este vínculo común " Aquest manifest, que ara està tant de moda, intenta, en fons, tornar al monolingüisme castellà i conté perles com aquestes: La lengua castellana es común y oficial a todo el territorio nacional, siendo la única cuya comprensión puede serle supuesta a cualquier efecto a todos los ciudadanos españoles. Los representantes políticos, tanto de la administración central como de las autonómicas, utilizarán habitualmente en sus funciones institucionales de alcance estatal la lengua castellana lo mismo dentro de España que en el extranjero, salvo en determinadas ocasiones características...

Ara que tothom parla de "la roja" i que la font de les tortugues s'omple de gent amb banderes espanyoles( i més d'una de feixista preconstitucional) aprofit per penjar dos vídeos inoblidables. El primer, el del reportatge del Canal 4 sobre el desplaçament a Gernika, el segon, la notícia de IB3 sobre l'ascens. 18 anys després, tornam a ser equip de segona.

Darrerament ha estat força polèmic a n'aquest bloc els meus comentaris sobre el Balears. Sembla que han despertat més ganes de replicar que qualsevol comentari polític. En tot cas, voldria recomenar dos articles, un den Pere Fullana i un den Francesc Bujosa, que resumeixin un poc el que representa el Balears i la seva rivalitat amb el Mallorca. Els teniu aquí el den Francesc ( html i pdf ) i el den Pere Fullana ( html i pdf ). Transcric, a més, dos paràgrafs significatius de cada un d'ells. Francesc Bujosa: Mentre m’atracava a la porta d’entrada vaig pensar en una frase de Narcís de Carreres, el que fou president del Barça, que un dia afortunat va dir allò de "nosaltres som el que som i representem el que representem". Una frase d’aparença enigmàtica i que, tanmateix, tothom va entendre. L’únic president en el món que també pot dir això –som el que som i representam el que representam– i que tot el món entengui perfectament el que vol dir és el de l’Atlètic de Balea...

Demà diumenge, a partir de les 12, ens jugam l'ascens. Preus populars, 5 euros en anticipada, i es presumeix una entrada de més de 10.000 persones a l'Estadi. Esperem tenir la sort que mai hem tenguda i que puguem assolir una categoria que vàrem perdre fa 18 anys. En tot cas, sempre ens quedarà records inoblidables d'una temporada que entre d'altres coses ha aconseguit rellançar l'afició baleàrica i desplaçar més de 200 aficionats a Bilbao. Tot un rècord per un equip de tercera divisió.

Aquest cap de setmana men vaig a Guernika. Jugam la final d'ascens a segona divisió B. Això ja és una festa i un premi passi el que passi damunt el camp. Després de l'infern de la regional fa dos anys haver assolit el campionat de lliga per davant del Mallorca i haver arribat a la final de l'ascens ja és tot un premi. Ens anam cap a Bilbao 200 grillats que sentim els colors blanc-i-blaus dins el cor. Justament ens la jugam contra l'equip d'una ciutat que és símbol del nacionalisme basc i de la lluita antifeixista. Només un arribarà a la segona divisió, una autèntica llàstima. Esperem tenir sort noltros en un camp difícil, la necessitarem.

Com que aquesta setmana parlam bastant de futbol, crec convenient citar un interessant article den Llorenç Capella al diari de Balears en que conta el passat del president més emblemàtic del Real Mallorca: en Lluís Sitjar. Aquest president va donar nom camp històric dels barralets, el que estava ubicat (i encara hi està esperant un pelotazo ), a la barriada de El Fortí. Bé, pels interessat en la història, aquí està l' article . Un dia parlaré de presidents i directius dels Balears (els Matas, Jaume Planas, Peñarandes, i companyia...) de ideologia antagònica al citat Lluís Sitjar.

Estem a la recta final de la temporada i darrerament parl bastant més que de costum de futbol. El club dels meus amors, l'Atlètic Balears, està jugant la promoció d'ascens a segona divisió B. Aquest fet implica que els mitjans informatius ens prestin més atenció. Quan vaig entrar a la directiva del Club, l'equip havia davallat a regional preferent, estava ple de deutes, i només quedàrem tres persones a la directiva per treure el carro cap endavant. A dia d'avui, que van millor les coses, rebem qualque floreta. En aquest sentit, he vist que que el diari Ultima Hora ha publicat una vinyeta sobre la profunda preocupació que desperta entre l'afició mallorquinista el fet que poguem assolir l'ascens. Una preocupació que va unida a la situació del sector turístic i de la indústria del totxo. Molt significatiu. Els aficionats dels Balears, històricament, ens hem preocupat, a més de pel nostre Club, per la forma amb la qual podíem arribar a final de mes. La diferència s...

Llegesc al Diari de Balears una preocupant notícia . Sembla que la darrera idea del govern ZP és que vol treure del conveni ferroviari els més de tres-cents milions que es necessiten per construir el tramvia de Palma. Jo sóc més partidari de metro que de tramvia, i em supòs que si es fa el tramvia és, entre d'altres coses, degut a què és més barat per kilòmetre que un metro (les tuneladores et cobren a preu de canari jove). Ara sembla, segons la notícia, que Madrid es posa a discutir que tinguem un transport públic fins a l'aeroport. Un aeroport, el de Palma, que li permet treure uns beneficis anuals, en concepte de ingressos turístics, impressionants. Rebem de la metròpoli madrilenya, en aquest sentit, un tracte pitjor que el que rebien les colònies del segle XIX. Convé recordar, en aquest sentit, que l'Imperi Britànic va posar vies de tren a totes les seves colònies, ja que li permetien dur les matèries primeres amb rapidesa als ports, i d'allà a la metròpoli. Si des ...

Crec que avui és un bon dia pel Món: la humanitat té una monarquia menys. El Nepal ha votat a favor de la República . El rei haurà de partir, els súbdits passaran a ser ciutadans. La monarquia és un règim propi de sistemes feudals, amb reminiscències odioses, que perpetua la discriminació nacional, de classe i de gènere. Per tot això estic content de què el Món tengui una república més i un rei menys. Encara que, no podem oblidar, que hi ha en el Món repúbliques odioses que de progressistes i respectuoses amb les identitats nacionals minoritàries no en tenen res.

El passat dissabte ens reunírem la gent del BLOC (militants dels partits i independents, entre els quals m'incloc) per analitzar el primer any de govern. Sembla que fou ahir en què es va derrotar al PP a les urnes i es donava pas a una nova etapa de canvi polític. En aquest any han canviat moltes coses, entre elles que s'ha posat en marxa una neteja política que ha desembocat en molts de dirigents de l'antic govern encausats per casos de corrupció política. Queda molta de feina per fer, noltros també cometem errors i tenim febleses, entre elles la més important la nostra debilitat orgànica com a possible força política alternativa al bipartidisme, però podem oferir a la societat, almanco, la credencial de tenir les mans netes de corrupció. I això, vist com està el panorama, és molt.

He quedat molt sobtat quan he llegit una notícia al diari Ultima Hora en la qual es narra com un home s'ha fet passar per advocat, fins i tot actuant a judicis, durant molt de temps. L'individu en qüestió sembla ser que no tenia cap tipus de titulació, encara que, segons va dir al judici, es considerava un "erudito del Derecho". A mi sempre m'agrada recordar una frase atribuïda al metge Gregorio Marañón i que afirmava que " Todo español, por el mero hecho de serlo, ya se cree un médico, y si, además sabe leer y escribir, se convierte automáticamente en abogado ". Em resulta paradoxal, en aquests sentit, que en matèria de Dret, medicina i llengua tothom es cregui un "especialista". S'ha d'exigir un respecte per la gent, com jo, que hem dedicat i dedicam la nostra vida a l'estudi del Dret, a més de pagar religiosament les nostres quotes al col·legi professional. Benvingudes siguin en aquest sentit totes les sentències de condemna per...

Vicente Grande va guanyar en una sola operació immobiliària especulativa 32 milions d'euros. Va comprar una finca per 14 milions i la va vendre als pocs dies per 46. La seva declaració davant el jutge ha estat apoteòsica: diu que l'operació va ser un "cop de sort" i que " no se'n recorda "de com va cobrar els 46 milions d'euros. Sorprenent la poca memòria d'alguns en quantitats significatives...