Toni Bennàssar

Ara que tothom parla de "la roja" i que la font de les tortugues s'omple de gent amb banderes espanyoles( i més d'una de feixista preconstitucional) aprofit per penjar dos vídeos inoblidables. El primer, el del reportatge del Canal 4 sobre el desplaçament a Gernika, el segon, la notícia de IB3 sobre l'ascens. 18 anys després, tornam a ser equip de segona.

Darrerament ha estat força polèmic a n'aquest bloc els meus comentaris sobre el Balears. Sembla que han despertat més ganes de replicar que qualsevol comentari polític. En tot cas, voldria recomenar dos articles, un den Pere Fullana i un den Francesc Bujosa, que resumeixin un poc el que representa el Balears i la seva rivalitat amb el Mallorca. Els teniu aquí el den Francesc ( html i pdf ) i el den Pere Fullana ( html i pdf ). Transcric, a més, dos paràgrafs significatius de cada un d'ells. Francesc Bujosa: Mentre m’atracava a la porta d’entrada vaig pensar en una frase de Narcís de Carreres, el que fou president del Barça, que un dia afortunat va dir allò de "nosaltres som el que som i representem el que representem". Una frase d’aparença enigmàtica i que, tanmateix, tothom va entendre. L’únic president en el món que també pot dir això –som el que som i representam el que representam– i que tot el món entengui perfectament el que vol dir és el de l’Atlètic de Balea...

Demà diumenge, a partir de les 12, ens jugam l'ascens. Preus populars, 5 euros en anticipada, i es presumeix una entrada de més de 10.000 persones a l'Estadi. Esperem tenir la sort que mai hem tenguda i que puguem assolir una categoria que vàrem perdre fa 18 anys. En tot cas, sempre ens quedarà records inoblidables d'una temporada que entre d'altres coses ha aconseguit rellançar l'afició baleàrica i desplaçar més de 200 aficionats a Bilbao. Tot un rècord per un equip de tercera divisió.

Aquest cap de setmana men vaig a Guernika. Jugam la final d'ascens a segona divisió B. Això ja és una festa i un premi passi el que passi damunt el camp. Després de l'infern de la regional fa dos anys haver assolit el campionat de lliga per davant del Mallorca i haver arribat a la final de l'ascens ja és tot un premi. Ens anam cap a Bilbao 200 grillats que sentim els colors blanc-i-blaus dins el cor. Justament ens la jugam contra l'equip d'una ciutat que és símbol del nacionalisme basc i de la lluita antifeixista. Només un arribarà a la segona divisió, una autèntica llàstima. Esperem tenir sort noltros en un camp difícil, la necessitarem.

Com que aquesta setmana parlam bastant de futbol, crec convenient citar un interessant article den Llorenç Capella al diari de Balears en que conta el passat del president més emblemàtic del Real Mallorca: en Lluís Sitjar. Aquest president va donar nom camp històric dels barralets, el que estava ubicat (i encara hi està esperant un pelotazo ), a la barriada de El Fortí. Bé, pels interessat en la història, aquí està l' article . Un dia parlaré de presidents i directius dels Balears (els Matas, Jaume Planas, Peñarandes, i companyia...) de ideologia antagònica al citat Lluís Sitjar.

Estem a la recta final de la temporada i darrerament parl bastant més que de costum de futbol. El club dels meus amors, l'Atlètic Balears, està jugant la promoció d'ascens a segona divisió B. Aquest fet implica que els mitjans informatius ens prestin més atenció. Quan vaig entrar a la directiva del Club, l'equip havia davallat a regional preferent, estava ple de deutes, i només quedàrem tres persones a la directiva per treure el carro cap endavant. A dia d'avui, que van millor les coses, rebem qualque floreta. En aquest sentit, he vist que que el diari Ultima Hora ha publicat una vinyeta sobre la profunda preocupació que desperta entre l'afició mallorquinista el fet que poguem assolir l'ascens. Una preocupació que va unida a la situació del sector turístic i de la indústria del totxo. Molt significatiu. Els aficionats dels Balears, històricament, ens hem preocupat, a més de pel nostre Club, per la forma amb la qual podíem arribar a final de mes. La diferència s...

Llegesc al Diari de Balears una preocupant notícia . Sembla que la darrera idea del govern ZP és que vol treure del conveni ferroviari els més de tres-cents milions que es necessiten per construir el tramvia de Palma. Jo sóc més partidari de metro que de tramvia, i em supòs que si es fa el tramvia és, entre d'altres coses, degut a què és més barat per kilòmetre que un metro (les tuneladores et cobren a preu de canari jove). Ara sembla, segons la notícia, que Madrid es posa a discutir que tinguem un transport públic fins a l'aeroport. Un aeroport, el de Palma, que li permet treure uns beneficis anuals, en concepte de ingressos turístics, impressionants. Rebem de la metròpoli madrilenya, en aquest sentit, un tracte pitjor que el que rebien les colònies del segle XIX. Convé recordar, en aquest sentit, que l'Imperi Britànic va posar vies de tren a totes les seves colònies, ja que li permetien dur les matèries primeres amb rapidesa als ports, i d'allà a la metròpoli. Si des ...

Crec que avui és un bon dia pel Món: la humanitat té una monarquia menys. El Nepal ha votat a favor de la República . El rei haurà de partir, els súbdits passaran a ser ciutadans. La monarquia és un règim propi de sistemes feudals, amb reminiscències odioses, que perpetua la discriminació nacional, de classe i de gènere. Per tot això estic content de què el Món tengui una república més i un rei menys. Encara que, no podem oblidar, que hi ha en el Món repúbliques odioses que de progressistes i respectuoses amb les identitats nacionals minoritàries no en tenen res.

El passat dissabte ens reunírem la gent del BLOC (militants dels partits i independents, entre els quals m'incloc) per analitzar el primer any de govern. Sembla que fou ahir en què es va derrotar al PP a les urnes i es donava pas a una nova etapa de canvi polític. En aquest any han canviat moltes coses, entre elles que s'ha posat en marxa una neteja política que ha desembocat en molts de dirigents de l'antic govern encausats per casos de corrupció política. Queda molta de feina per fer, noltros també cometem errors i tenim febleses, entre elles la més important la nostra debilitat orgànica com a possible força política alternativa al bipartidisme, però podem oferir a la societat, almanco, la credencial de tenir les mans netes de corrupció. I això, vist com està el panorama, és molt.

He quedat molt sobtat quan he llegit una notícia al diari Ultima Hora en la qual es narra com un home s'ha fet passar per advocat, fins i tot actuant a judicis, durant molt de temps. L'individu en qüestió sembla ser que no tenia cap tipus de titulació, encara que, segons va dir al judici, es considerava un "erudito del Derecho". A mi sempre m'agrada recordar una frase atribuïda al metge Gregorio Marañón i que afirmava que " Todo español, por el mero hecho de serlo, ya se cree un médico, y si, además sabe leer y escribir, se convierte automáticamente en abogado ". Em resulta paradoxal, en aquests sentit, que en matèria de Dret, medicina i llengua tothom es cregui un "especialista". S'ha d'exigir un respecte per la gent, com jo, que hem dedicat i dedicam la nostra vida a l'estudi del Dret, a més de pagar religiosament les nostres quotes al col·legi professional. Benvingudes siguin en aquest sentit totes les sentències de condemna per...

Vicente Grande va guanyar en una sola operació immobiliària especulativa 32 milions d'euros. Va comprar una finca per 14 milions i la va vendre als pocs dies per 46. La seva declaració davant el jutge ha estat apoteòsica: diu que l'operació va ser un "cop de sort" i que " no se'n recorda "de com va cobrar els 46 milions d'euros. Sorprenent la poca memòria d'alguns en quantitats significatives...

El futbol desferma passions. Com ja sabeu jo sóc soci des de petit i directiu actualment de l'Atlètic Balears. Sempre hi ha hagut una gran rivalitat entre el RCD Mallorca i l'Atlètic Balears i el Constància d'Inca. Jo vaig créixer sentint als majors contar una màxima ja feta: "El Mallorca representa als senyors, el Balears als treballadors i el Constància a la Part Forana". Els anys que duu el Mallorca a l'elit ha fet que això s'oblidés per part de molta de gent. No obstant això, continua a moltes bandes un sentiment de rivalitat forta amb l'equip de n'Alfonso XIII, sempre afavorit pel poder. M'han passat un vídeo d'un programa de TV3, força graciós i interessant, en el qual una dona demostra el seu odi cap a l'equip de Vicente Grande. L'he penjat a youtube ja que trob que no es pot deixar de veure.

Després d'un temps d'inactivitat en el blog per motius personals, reprenc l'activitat del mateix amb una notícia passada però maca: el primer de maig. Hi anàrem la gent del BLOC a celebrar una festa que des de fa ja més d'un segle agermana als treballadors de tots els llocs del Món. Les coses han avançat, però la lluita per la millora de les condicions laborals de la classe treballadora no s'acaba mai.

El passat dissabte era de visita oficial a Menorca. A Maó, em vaig trobar una tenda força curiosa. És una gelateria que està especialitzada en granissats i té un original mètode de provar que el seu granissat de llimona està fet d'autèntic suc de llimona. La imatge, que he pres des de el mòbil, ho diu tot.

Carlos Delgado presenta la seva candidatura a presidir el PP Balear. Ho fa amb uns arguments d'espanyolisme amb estuf d'extrema dreta. Mai s'havien defensat postures tan escorades cap al nacionalisme radical espanyolista com fa Delgado. No crec que tengui possibilitats reals de guanyar el congrés, sincerament, però les ganivetades que es pegaran durant les disputes poden deixar sang pel camí. Na Rosa Estaràs sol dir de la gent d'esquerres que ens entenem degut a què "el poder és el millor pegamento (sic)". Cree el ladrón que todos son de su misma condición diuen en el seu estimat castellà. Ara, que ells han perdut el poder, sembla que tot es desfà com una calça. Tant de bo que duri això molt d'anys, amb guerres fratricides i detencions de corruptes, i que tot plegat ens permeti a l'esquerra un reforçament que necessitam molt. I esperem que nosaltres no ressuscitem a un rival debilitat amb els nostres propis errors, tal i com ha passat gairebé sempre.....

La figura de l'alumne que copia és un tòpic pel qual hem passat tots els que hem estat professors. Ara bé, hi ha copiades i copiades. Resulta que hi ha un autèntic escàndol per la possible copiada (que podria anar vinculada a un possible cas de corrupció) en les oposicions a advocat de l'Estat, una de les opos més difícils que hi ha. La notícia, sorprenent, la podeu llegir aquí . Aquestes oposicions elitistes sempre m'han fet mala olor, entre d'altres coses degut a què molt poques persones poden dedicar-se anys i anys a preparar-les. Si es confirmàs el veredicte de copions, hi podria haver un abans i un després, sobretot ja que pot servir per a desmitificar la puresa de determinades categories funcionarial. Esperem que es faci justícia, maldament només sigui per redimir als honrats que, després d'anys preparant les opos, les han acabat suspenent.

La corrupció colpeja al PP. Sembla, per les notícies de premsa i el que passa als jutjats, que se comença a destapar la impunitat amb la qual actuaven determinats alts càrrecs del PP. Moblaven les seves cases, anaven a restaurants i hotels de luxe, posaven benzina a les seves barques, acudien a prostíbuls i feien regals a les seves esposes, i tot, amb doblers públic. Ara sembla que el PP es desfà com una calça. Com bé ha dit el diputat Diéguez, ara s'entén que Matas fugís tan aviat cap als Estats Units. Determinats pperos es pensaven que governarien sine die i que això les permetria actuar amb total impunitat robant els doblers públics. Sort que, gràcies a vint-i-set vots a Eivissa, han canviat les coses i es destapa tot això.

Una persona com jo, que està fent feina en matèries d'afers socials, no acaba d'entendre la remodelació del govern que ha fet Zapatero. M'explic: no entenc com així no s'ha creat un ministeri d'afers socials, i el que no entenc de cap manera és que es mescli afers socials amb educació. I molt menys ho entenc després de crear-se un ministeri específic per la "igualtat". No és també igualtat ajudar a qui més ho necessita de la societat? O només és igualtat dur a terme polítiques de gènere? Crec que el més raonable hagués estat crear un ministeri d'afers socials i igualtat, deixar educació tal i com estava, i que treball hagués tingut una cartera pròpia. En resum, que la organització dels ministeris, des de una òptica social, no l'entenc. L'únic positiu: la creació d'un ministeri d'innovació i universitat. Fa temps que era ben necessari i també enyor una conselleria d'aquest tipus al nostre Govern.

Veig que s'està preparant un altre gran pelotazo urbanístic a Palma. L'estadi Lluís Sitjar es vol urbanitzar amb l'aquiescència de l'Ajuntament de Palma. Sembla que es permetrà que es faci una gran zona comercial que generarà unes plusvàlues espantoses pels propietaris dels terrenys. I el màxim beneficiari d'aquesta operació serà els constructor Vicente Grande ja que a través de la seva empresa RCD Mallorca SAD controla més d'una tercera part de les accions del vell camp del Fortí. Sembla, malauradament, que governi qui governi, volen acabar sempre fent negoci els mateixos.