Toni Bennàssar

Mariano Rajoy va negar els perills del canvi climàtic, argumentant el que li havia dit " su primo ". Per ventura el que passsa és que té un pla "B" per si efectivament es desertitzen determinades zones de l'Estat espanyol:

Article publicat al diari Ultima Hora del dia 26 d'octubre de 2007, pàgina 44: Tretze roses roges Antoni Bennàssar Moyà El director Emilio Martínez Lázaro estrena aquesta setmana la pel·lícula Las trece rosas , basada en uns fets reals esdevinguts a la finalització de la Guerra Civil espanyola. Es tracta de la història de tretze al·lotes, set de les quals menors d’edat, que moriren afusellades a mans dels guanyadors de la guerra. Era un cinc d’agost de 1939, el lloc triat fou el cementiri de l’est de Madrid, i les bales segaren la vida a tretze joves dones, militants totes (llevat d’una, Blanca Brisac Vázquez) de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU). La mort de les denominades «tretze roses» de Madrid fou un fet convertit ràpidament, per part de la resistència antifranquista, en una icona de la brutal repressió postbèl·lica que tenia lloc a Espanya. La història de les tretze roses de Madrid m’ha interessat personalment des d’un vessat particular: investig, des de ja ...

Llegesc a El País que la fundació del PP ha promogut una publicació en la qual denúncia el caràcter "marxista" dels llibres de l'assignatura "educación para la ciudadanía". Segons el document els llibres de educación promouen que es nins tendeixin a "razonar sistemáticamente en clave marxista" (uffffffffff, quina por...) a més de difondre "valores anticapitalistas, antioccidentales, antiamericanos, anti-PP y anticristianos". Les reflexions del document FAES són molt divertides i es recomenable la seva lectura. Imaginau-vos, fins i tot s'enfaden pel fet que es citi al pare Casaldàliga a algun llibre d'"educación".

Impressionant imatge (font, diari Público ), en primer pla, d'un grup d'ideologia d'extrema dreta cremant una senyera catalana el dia de la fiesta nacional . Esper que fiscalia actuï també contra els que cremen símbols autonòmics amb tota la duresa que està prevista al Codi Penal.

L'eurodiputat del PP Jaime Mayor Oreja ha estat entrevistat pel diari La Voz de Galicia . A l'esmentada entrevista, el polític popular ha afirmat que el franquisme era una situació " de extraordinaria placidez " (pels franquistes, es suposa). A més, es nega a condemnar el franquisme i les seves atrocitats amb el següent argument: " ¿Cómo voy a condenar lo que, sin duda, representaba a un sector muy amplio de españoles? ". Sobren, com casi sempre, els comentaris.

Avui dia 13 d'octubre ha superat el blog les 15.000 visites. Mai m'hagués pensat arribar a n'aquesta xifra quan vaig començar aquest espai de reflexió personal. Ara a seguir, dia a dia, amb la meva petita entrada a la blogosfera.

A Madrid s'ho passaren molt bé ahir celebrant el dia de la hispanitat. Un grup de joves cultes, en el marc de les celebracions, es dedicaren a fer coses ben divertides: calaren foc a una estelada (la vermella, la socialista, la del PSAN, com no...), insultaren al president del govern espanyol i al conseller primer de la Generalitat catalana, proferiren visques a n'en Hitler i cantaren el "cara al sol". A més, com es pot veure al vídeo, algun d'aquests "joves" dugueren a l'acte de celebració ninets de pocs anys (supòs que amb la finalitat de què en vagin aprenent). Res més a contar, el vídeo ho diu tot. Si l'Audiència Nacional vol actuar identificant aquests senyors (ara que ja en té experiència d'identificacions per crema de banderes) el vídeo roman penjat a la xarxa.

Frases estel·lars de Maria de la Pau Janer a la seva darrera entrevista : "Él [Jaume Matas] era el caballo ganador. Tenía una fuerza enorme". "yo no creí nunca que en el PP balear, que yo consideraba, viendo a Jaume Matas, muy moderado y muy de centro, pudiera haber tanta gente de extrema derecha" "Jaume Matas se equivocó. Yo también, porque ninguno de los dos pudo imaginar las consecuencias de aquella historia. Yo sufrí un linchamiento. Unos me decían pepera, y otros catalanista traidora. Yo llegué a pensar que si hubiera una guerra civil vendrían los dos bandos a matarme" "Tú te vas a Washington y me dejas a mí en medio de este pastel..."

S'acosta el 12 d'octubre, " día de la raza " en temps del general Franco. En una al·locució sense precedents ni comparances el líder de l'oposició dretana a l'Estat espanyol, Mariano Rajoy, es va dirigir a la "nación", com si un cap d'estat fos, per donar la seva particular visió d'Espanya. A n'aquest discurs fa una crida a "honrar la bandera"... " La bandera que aprobamos en 1978, la que exhiben nuestros deportistas con orgullo, la que cubre el féretro de nuestros soldados, la que saludan con respeto todos los jefes de Estado que nos visitan, el símbolo de España, el símbolo de la nación libre y democrática que formamos más de cuarenta millones de españoles, la bandera de todos, porque en ella estamos todos representados ". Aquesta pública ostentació de la bandera ha de servir, segons Rajoy, " Para que todo el mundo sepa lo que los españoles sentimos por España, y que sabemos proclamarlo sin aspavientos, pero con...

Segons les darreres dades publicades, el 60% dels treballadors de les Illes sobreviuen amb salaris de 1.000 euros. Si afegim això a l'alt cost que té la vivenda a les Illes, els resultats són evidents. Aquesta és la "rica" comunitat en la qual ens toca viure. I no em serveix l'excusa recurrent de l'existència d'economia submergida que distorsiona aquestes dades: la realitat quotidiana implica que, si bé hi ha gent fent feina en "negre", aquesta feina que no cotitza ni surt a les enquestes és un complement imprescindible per poder arribar a final de mes pagant l'hipoteca com a conseqüència d'uns sous "reals" d'autèntica misèria.

El Diari de Balears inclou a l'edició d'avui un article amb les xifres comparatives de doblers destinats a política lingüística. A les Illes Balears, la quantitat no arriba als quatre milions d'euros. Poques coses es poden amb aquests doblers. A més, si comparam els nostres quatre milions amb els noranta-dos que hi destina Euskadi, la xifra fa empegueir. I si ho comparéssim amb els doblers que destina Espanya a l'Institut Cervantes, el resultat seria colpidor.

... la quantitat de 8.66 milions d'euros. Aquí , la notícia. Evidentment, despeses de seguretat, viatges, manteniment de palaus i demés no hi romanen incloses.

Una imatge val més que mil paraules.

Els fills del president del Real Madrid CF han tengut molta de sort. Han aconseguit l'adjudicació, per part de la Comunidad Autónoma de Madrid (presidida per Esperanza Aguirre), de tres àtics de protecció oficial a preu de ganga. Sempre n'hi ha d'afortunats. Tres joves "de classe treballadora" menys cercant vivenda; ara, a Madrid, "només" ens queden 200.000 que continuen en cerca. Llegiu aquí la notícia.

Davant la injustícia, tal i com deien les argentines mares de la Plaza de Mayo, "ni olvido, ni perdón".

Grans esquetx humorístic dels bufons de Polònia sobre la politització de la justícia. Afortunadament, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.

Déu les vol empenedits : Maria de la Pau Janer quiere ´olvidar´ su relación con el PP y critica a sus dirigentes : "La derecha del Estado es tan desagradable que nadie quiere pactar con ellos", dijo en Catalunya Radio

El PP ja té nou, o millor dit, "nova", líder. La successora de Jaume Matas és Rosa Estaràs. D'aquest relleu em criden l'atenció dues coses. Primer, la forma amb la qual s'ha produït la dimissió de l'antic pressident: per fax des de Washington. Es veu que l'ex-president de les Illes no tenia temps suficient per viatjar al seu antic País per fer un relleu en condicions. El segon que em crida l'atenció és la persona triada per substituir a Jaume Matas: Rosa Estaràs. La política valldemossina és la persona que fa pocs mesos va fonamentar la seva estratègia política en una campanya extremadament dura, amb atacs furibunds i personals, contra Unió Mallorquina i Maria Antònia Munar. Ara, actualment, el PP està a l'oposició, entre d'altres coses, degut a què UM es va negar a pactar amb el PP, un partit que havia sotmès al partit regionalista i a la seva líder a tot tipus d'insults durant la campanya electoral de RosaEstaràs. Sembla que, amb el relle...

Impressionant article econòmic sobre el sistema sanitari dels Estats Units. La privatització provoca que una operació d'apendicitis et pot costar 40.000 euros de la teva butxaca. I una altra dada molt preocupant, als Estats Units hi ha més d'un onze per cent dels menors d'edat que no tenen cobertura sanitària. Xifres impressionants, i més si les comparam amb la depesa en armament que té la gran potència nord-americana. Aquestes xifres ens han de fer reflexionar sobre les conseqüències que té el capitalisme ultralliberal si no li aturam els peus des de el sector públic. Afortunats som els europeus de tenir el sistema sanitari que tenim.