Toni Bennàssar

Aquesta setmana passada s’ha parlat força sobre els primers detalls que ha avançat el Govern, per boca del ministre Jordi Sevilla, de la reforma constitucional. Així, i en quant a la necessària reforma de la Cambra Alta, s’ha dit que està previst introduir un dret de veto del que disposaran les Comunitats Autònomes per impedir, o alentir (això encara no es sap), l’aprovació de determinades lleis. Es diu que aquelles Comunitats amb llengua pròpia i dret civil foral tindran el dret de vetar les lleis estatals que els puguin afectar. Per contra, s’ha filtrat que també es concedirà a les quinze Comunitats Autònomes, i a les dues Ciutats Autònomes africanes, el dret de vetar aquelles normes legislatives estatals que puguin rompre la «solidaritat» entre territoris. No fa falta dir que això es presenta força complicat. Quina llei no podrà afectar, potencialment al manco, a la suposada «solidaritat» entre territoris? Gairebé totes. Sembla que es vol tornar incórrer amb l’error del «café para ...

Ahir es va celebrar a Venezuela el referèndum revocatori que hagués pogut acabar amb la presidència de n'Hugo Chávez. En primer lloc, s'ha de dir que és força curiosa i gairebé única la figura jurídica i constitucional del referèndum revocatori. Que un president pugui ser enviat a casa seva en qualsevol moment del seu mandat és una articulació de la democràcia directa que no s'ha dut a terme a cap Estat contemporani. En l'àmbit polític, la cosa també és certament interessant. La denominada "revolución bolivariana"és una experiència que seguim a nivell mundial, amb molt de deteniment i esperança, tota l'esquerra (o el que queda d'ella) . A jo, personalment, mai m'ha acabat de fer la figura d'Hugo Chávez. Sempre l'he trobat massa populista i un poc histrió. No obstant, les seves polítiques si que m'han convençut. Venezuela és un país amb la població escindida i allà on la lluita de classes es manifesta de manera clara i dramàtica. Un Esta...

Antonio Baeza, capellà de Bailén, va oficià dia 20 de juliol una missa al seu poble. Així, i sent les festes patronals, va agafar una granera i des de dalt de la trona va citar a Sant Francesc tot fent una al·legat pacifista. Va defensar que els militars havien de deixar els fusells i agafar les graneres per netejar els mals del món. El problema era que a primera fila de l’ofici religiós hi eren les principals «autoritats» del poble, amb en José Manuel Moyá, General de Brigada, al capdavant. Justa acabada la missa, el general es dirigí al mossèn per recriminar-li el seu discurs. Dies després, la majoria absoluta de l’ajuntament, composada pel Partido Popular i una Agrupación Independiente , aprovaren una moció que sol·licitava al bisbat el ràpid trasllat del capellà a un altre poble. Bé, el cas mereix comentari apart i profund. Analitzem, seguidament, un grapat de consideracions sobre aquests fets: Primer: Per quin motiu assistiren les autoritats militars i civils, amb caràcter o...

El diari El País d’ahir va treure en portada una notícia que, de confirmar-se, seria molt greu. Segons sembla, el PSOE està pactant unes conclusions amb el Partido Popular per tancar en fals la Comissió d’investigació en relació als atemptats de l’onze de març. Així, el PSOE no inculparia cap tipus de responsabilitat política als «populares» a canvi que aquests acceptessin signar amb els socialdemòcrates un nou pacte antiterrorista. Això, si es dur a terme, seria un frau més al sistema democràtic. El que han de fer els parlamentaris és esbrinar i depurar les responsabilitats, de tot tipus, que provocaren o permeteren que s’executés un atemptat que provocà més de 190 morts. Tancar un pacte entre els dos grans partits, amagant la veritat, seria una prostitució més de la democràcia parlamentària.

Aquesta setmana s'ha produït un nou escàndol en relació a l’expresident Aznar. Així, la Cadena Ser ha publicat les factures que demostren que s’han destinat a prop de 700.000 € de doblers públics per promocionar la medalla que, a títol individual, volia aconseguir el gran amic de George Bush el senyor Aznar. A més de consideracions morals i polítiques, prou òbvies, aquests fets també poden tenir serioses conseqüències jurídiques. D’aquesta forma, molt probablement, s’hauria pogut cometre un delicte de malversació de cabdals públics a més d’un delicte de falsedat documental. Con dic, fets prou greus i que necessiten una ràpida resposta per part de les autoritats judicials i polítiques.

L’ex–president  del Govern espanyol, José María Aznar, ha fet unes importants declaracions a l’emissora colombiana Ràdio Caracol. Així, el dirigent popular ha insinuat que se n’havia  duit a casa seva documents secrets en relació als atemptats de dia onze de març. La notícia l’ha recollida en aquests termes el diari electrònic Vilaweb : L'ex-president espanyol, José María Aznar, admet que es va endur documents del CNI: L'ex-president espanyol, José María Aznar, ha admès que es va endur documents del CNI referents a la investigació de l'11-M. Aznar ha fet aquestes declaracions en una emissora de ràdio colombiana, Radio Caracol . De confirmar-se, això és un acte gravíssim. El senyor Aznar estaria cometent un delicte penal. Esperem que la fiscalia es posi en marxa i aclareixi els fets, processant, si es necessari, a  l’ex–president. Al marge de les conseqüències jurídiques que suposa un robatori de documentació oficial i secreta hi ha una qüestió ètica–política de m...

Malauradament, i una vegada més, les Illes Balears han tornat a ser notícia a tots els mitjans de comunicació estatals. Fa uns mesos, una delegació de alts dirigents polítics balears (encapçalats per en Jaume Matas) anaren a Moscou de viatge oficial, teòricament per a potenciar el turisme balear. Després, es presentaren com a despeses derivades del viatge, a cobrir pels fons públics, set entrades a un conegut bordell de la capital russa. De confirmar-se els fets, i segons sembla estan més que confirmats, es un escàndol majúscul. Jurídicament es tracta d’un presumpte delicte de malversació de fons públics. Políticament es un acte que demostra la manca de respecte dels que ho cometeren en relació al càrrec que ocupen i la representació que ostenten. Moralment és un indecència. La prostitució, en la majoria de casos forçada, és la major denigració que pot patir un ésser humà. Normalment va acompanyada de bandes mafioses, de tracta de blanques, de drogues i negocis bruts. Bé doncs, molt pr...

Avui, a Palma, Esquerra Republicana de Catalunya ha proposat al PSM constituir una federació que aglutinàs ambdos partits amb l’objectiu de poder plantar cara al bipartidisme PP-PSOE. ERC sap ben bé el que fa. El PSM es troba en un dels seus pitjors moments de la seva història. Així, duu tres eleccions seguides perdent una sagnia insuportable de vots. A més, la generació de dirigents (Sampol, Morro, Serra) que havien duit el partit als seus millors resultats electorals s’ha retirat de la vida pública. A tot això, els seus substituts (Muñoz, Nanda Ramon, Mascaró...) no donen, ni prop fer-s’hi, la talla política necessària. I per afegitó, es presenta a curt termini un Congrés amb tres sectors del partit confrontats (per motivacions personals) i amb una absència de debat ideològic notable. Dins d’aquest riu revolt, ERC ha emès una OPA (per fer servir termes borsaris) a les bases del PSM. Si la direcció del PSM rebutja l’oferta republicans, i no té una justificació coherent, es pot tornar...

Una de les gran diferències que històricament han existit entre els partits de dreta i els d’esquerra s’havia situat en el sistema de participació de la militància en les decisions del partit. Així, l’esquerra havia vingut fonamentada en un esquema assembleari i participatiu de les bases del partit en les decisions de transcendència que poguessin afectar a la formació. Així, l’història socialista s’ha forjat sobre interessants i conflictius congressos. Podríem recordar, en el segle XIX, el Congrés d’Efurt que marcaria el futur del l’SPD alemany i del socialisme en general. També hem de citar el II Congrés del Partit Socialdemòcrata Rus, celebrat l’any 1903, que culminaria en l’escissió del partit en bolxevics i menxevics. El PSOE tingué en el Congrés de Suresnes una renovació essencial que possibilità la seva renaixença després de quaranta anys d’ofuscació. Bé doncs, aquest cap de setmana ERC ha celebrat el seu congrés i ha estat força polèmic. El caporals del partit volien imposa...

Els Estats Units han posat en marxa un programa per a què els ciutadans s’espiïn i denunciïn mútuament. L'espionatge va vinculat a la conducció i es pot veure l’inici del projecte a n'aquesta web . La revista Time se n'ha fet resò. Tot això m’ha recordat la novel•la d’Orwell 1984 . Així, anem cap una societat totalment vigilada. Vigilada per mitjans tècnics (l’informàtica és una gran eina) i vigilant-nos uns als altres sota el un gran germà tuïtiu. Es veu que Bush és un gran deixeble de n’Stalin. Qui ho havia de dir!

Hi ha un cert mite que justifica els grans crims de la dictadura franquista fonamentant-se en el desconeixement i/o impossibilitat d’actuar de la majoria de la població de l’Espanya “nacional”. Aquesta asseveració jo sempre l’he posada en dubte. Justament, aquest cap de setmana, apareix una interessant entrevista dins de la secció «Republicanas del 36». L’entrevista es fa a Maria Ripoll Garau (Porreres, 1928) neboda d’en Joan Garau, fuster, i del seu germà Climent, batle de Porreres, ambdós militants d’Esquerra Republicana Balear. Fragments de l’entrevista són prou aclaridors sobre l’actitud de bona part del poble porrerenc en relació amb la repressió feixista. Aquesta actitud crec que, a més, es podria estendre analògicament a bona part de la societat del mallorquina del 36. Transcric part de l’entrevista: - Y desde que los detuvieron hasta que los asesinaron ¿Qué pasó? - Primero los llevaron a Falange y les dieron de beber aceite de ricino. Luego, al conco Joan se lo llevaron a l...

Aquest proppassat divendres el Govern espanyol ha aprovat el projecte de “Ley de Violencia de Género”. Aquesta norma ha desfet posicions força contraposades. Segons la meva opinió, i tal i com està plantejada la norma, és manifestament inconstitucional. Que uns mateixos fets siguin qualificat com a delicte enlloc de falta, venint això únicament motivat pel sexe de l’autor del delicte, és una aberració. Així, hi haurà un manifest agreujament de la pena si un home mata a la seva dona; i pel contrari, si una dona mata al seu home en una brega familiar, la seva pena serà minorada. La justificació de la Vice-presidenta Teresa Fernández de la Vega és una aplicació de la igualtat material prevista a l’article 9.2 de la Constitució. Jo ho poso en dubte. Aquest article, l’article roig de la Constitució, parla de l’obligació dels Poders Públics de dur a terme polítiques que possibilitin la igualtat real i efectiva dels ciutadans. Es pot enquadrar una regulació parcial i discriminatòria en l’apl...

Ahir varen eliminar la Selección Española de Fútbol . Això ha copsat tots els mitjans de comunicació. Titulars com “Catastrofe” o “Desastre nacional” han estat habituals. La Selección ha tornat a ser eliminada, com casi sempre, i què? Què suposa això per a qualsevol ciutadà mitjà? Li afecta de manera directa en la seva vida? Servirà la victòria o la derrota de la Selección per augmentar o davallar el que paga d’hipoteca un treballador? Donarà la Selección feina als aturats? Ajudarà la Selección a protegir els drets dels menors i de la gent major? Contribuirà la Selección a augmentar el nivell de cultura de l’Estat? La resposta a les preguntes anteriorment formulades em sembla que és negativa. Idò bé, per quin motiu els principals problemes del vuitanta per cent de la població són obviats als mitjans de comunicació? Per quin motiu està tot emmascarat per una qüestió intranscendent com és el futbol mercenari i professional? La solució està, com casi sempre, està a l’antiguitat clàssi...

La Constitució europea fou aprovada el passat dissabte. Teòricament hauria de ser un gran dia per Europa. Jo ho poso en dubte. Es tracta d’una Constitució que segueix la dinàmica pròpia del que ha estat el procés de construcció europea. Una construcció d’esquena als ciutadans. Una construcció feta a mida dels mercaders del gran capital. Una construcció que no ha pensat ni pensa amb els treballadors. Una construcció sobre la base dels Estats. Una construcció que ha obviat els pobles i els ciutadans. Al marge de qüestions ideològic–polítiques ara comença una època jurídicament complicada en el procés d’entrada en vigor de la Constitució. Aquest període, que a ben segur durarà més de dos anys, vindrà marcat per les ratificacions que s’han de dur a terme per part dels parlaments o pobles de cada un dels Estats de la Unió. El problema irresolt és el següent: què passarà si hi ha qualque Estat que no ratifiqui la Constitució? El dubte està pendent. Hi ha Estats, com per exemple Gran Bre...

El transvasament de l’Ebre previst al Plan Hidrológico Nacional ha estat aturat avui pel Govern espanyol mitjançant la figura d’un Decret Llei. Això ha estat el compliment d’una de les gran promeses del PSOE i dels seus socis de governabilitat: IU i ERC. El PHN i les seves faraòniques obres implicaven dues coses. En primer lloc, era la base de grans projectes especuladors i depredadors del territori al sud de la Península (que tothom se’n recordi ara de Terra Mítica ). Per un altre costat, i això sí que té una major dimensió política, el PHN era una qüestió de confrontació nacional i partidista. Es tractava, segons la visió del PP, de dur l’aigua des de territoris hostils a altres territoris afins. Així, Catalunya i Aragó, socialistes i/o nacionalistes ambdues, havien de veure com se n’anava la seva aigua cap a les populars Múrcia i Comunidad Valenciana. Com afegitó, les manifestacions antitransvasament foren emprades de manera demagògica per poder despertar, més si cap, el sentiment n...

Ahir, en sessió plenària, acudiren 30 diputats al Ple del Congrés dels Diputats. Recordem que la Cambra està composta per 350 diputats que pagam amb els nostres sous. L'ordre del dia no es pogué complir. El motiu? Que jugava la Selección Española de Fútbol . Ses Senyories s'estimaren més veure córrer pilotes que complir amb els seus deures laborals i representatius. Si un treballador s'excusa sense justificar del seu lloc de feina, maldament siguin deu minuts, s'en va automàticament al carrer. Ses Senyories no tenen aquest problema: l'acta de diputat els garanteix 4 anys de sou. Esperem que, com a mal menor, la selecció espanyola sigui aviat eliminada de l'Eurocopa (així, al manco, els diputats no tindran excusa per no fer feina).

La Catedràtica de Dret del Treball de la Universidad Complutense de Madrid Emilia Casas ha estat elegida nova presidenta del Tribunal Constitucional. S'ha convertit així en la primera dona que arriba a la més alta magistratura judicial de l'Estat.A més, la seva trajectòria al Tribunal Constitucional és força esperançadora. Així, ha estat la magistrada que en els darrers anys s'ha mostrat més valenta i progressista. He llegit vots particulars redactats per ella que són magistrals. Mai es pot dir a priori , però sembla que el canvi en relació amb en Jiménez de Parga serà dràstic i radical.

Els resultats a les Illes són impressionants. En primer lloc, el PP ha perdut 50.000 vots (121.025 front a 170.083). El PSOE ha mantingut els resultats (100.229 front 100.023). El PSM s'ha enfonsat de manera espectacular (9.375 front 33.295). UM ha perdut 13.000 vots (7.997 front a 20.155). La sorpresa agradable per l'esquerra ha estat ERC. ERC ha passat de no tenir quasi cap vot a obtenir 7.564 vots. Els millors resultats del Partit republicà des de 1936. Les coses, a les Illes, avui han començat a canviar. El PSM s'ho ha de pensar bé. Ha fracassat de manera estrepitosa. Jo ja ho havia apuntat aquesta setmana en l'article Quo vadis PSM . Que continuïn (no sé si per molts d'anys) amb CiU, UM i el PP (governaren junts Maria i Alaró, que ningú se n'oblidi) i desapareixeran en poc temps. I per últim, també serà la primera vegada que un illenc, no difuminat en un grup parlamentari estatal-europeu, tindrà veu pròpia a Brussel•les per defensar els interessos de les I...

El PSOE ha guanyat, per poca distància, les eleccions. El PP ha quedat com a segona força. Això suposa un reforçament notable del Govern Zapatero. S'haurà d'haver acabat les excuses dels atemptats, del comando Rubalcaba , del contubernium Prisa , etc. S'ha demostrat que el PP va perdre les eleccions generals perquè el poble va volgué. Punt.

Un grup de bisbes, encapçalats pel president de la Conferència Episcopal, el Sr. Rouco Varela, han fet pública avui Pastoral allà a on es diu de manera literal: "que no se vote a los partidos que hacen del laicismo una bandera". Això és impresentable. Es demostra una vegada més la pretesa patent de cors que es creuen tenir els bisbes espanyols. Què vol dir això de intentar condicionar el vot dels ciutadans des de la jerarquia eclessiàstica el mateix dia de les eleccions? no es pot ser catòlic i laic? Que llegeixin els evangelis: donau a Déu el que és de Déu, i al César al que és del César.