Antoni Janer Torrens escriu avui un colpidor article sobre llengua i classe social al diari Ara Balears.
Parlar en castellà als fills feia ric; fer-ho en català, feia pobre. Hem estat les classes populars i treballadores les que hem mantingut viva la llengua a les Illes Balears: no ho oblidem mai 👇
“A mi i als meus tres germans, de petits, ens parlaren en castellà. Tant mon pare com ma mare són ben mallorquins. L’opció de no transmetre’ns el català vingué determinada sobretot per ell. Procedia d’una família industrial sabatera i pensava que el castellà feia més senyor. La meva mare, que era filla d’un dentista important, no li posà cap emperò. Ara aquesta posició pot resultar molt estranya, però aleshores, no. Era un tema d’estatus social”.
"Em va saber molt de greu la seva deserció lingüística amb els meus dos germans i amb mi. Sempre em deia que, en ple boom turístic, com que venia d’una família pagesa, pensava que el català era cosa de pobres. En canvi, veia el castellà de mon pare com la llengua que ens podia obrir més portes. En aquells temps els eivissencs no tenien cap mena de consciència lingüística”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada