Jaume Santandreu, in memoriam

Fa poc més d'un mes vaig visitar a n'en Jaume a Ca'n Gazà - Institut contra l'exclusió social. Es trobava cansat físicament però extremadament lúcid mentalment. Parlàrem de molts temes, entre altres, de la seva joventut comunista i de la tasca que que dugueren a terme amb Paco Obrador ajudant als treballadors forasters i explotats de l'hosteleria; i, de com, aquella parròquia comunal que va crear a S'Arenal servia de refugi per molts de perseguits pels tentacles del franquisme. Parlàrem  molt, amb noms i llinatges, de la corrupció intrínsica a tots els àmbits que va suposar el franquisme sociològic (no només el polític), i de com dita corrupció ha continuat fins el dia d'avui sense que ningú les hagi fet passar comptes als botxins. També parlàrem dels seus enfrontaments constants amb l'alta jerarquia eclesiàstica; apareixent, de manera recurrent en forma de trauma, els abusos sexuals que va patir d'infant al seminari, i com dits abusos foren tapats pels superiors convertint-lo a ell que era la víctima, en culpable, pel simple fet d'haver-se atrevit en denunciar els fets amb només 12 anys d'edat. Aquell encobriment institucional era, i se li notava, el que més mal li feia a l'ànima.


En Jaume desprenia aquell dia una gran pau interior. Quan ens acomiadàrem em va regalar un llibre seu: "Mon cor aflama estels", obra que recull  una quarantena d’intervencions seves com a capellà en funerals i actes de comiat de persones. Me va dir, a manera de metàfora: "'Te'n vas, però amb aquest llibre estaré una estona més amb tu". Li vaig demanar que me fes un "ex libris" a manera de dedicatòria i em va contestar: "ja t'ho faré quan ens tornem a veure i l'hagis llegit". Vaig llegir el llibre tot d'una i, del mateix, em va impactar, sobre tota la resta, el relat de la mort de la seva germana petita en l'adolescència, i com aquell tràgic fet li havia fet canviar la visió de la vida, i de la mort. Amb en Jaume a no ens tornarem a veure físicament, com a mínim en aquesta dimensió, però queda simbòlicament aquella dedicatòria pendent. 



Descansa en pau camarada Jaume Santandreu Sureda, que bé t'ho has guanyat. 






Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"La internacional" en català

Imatge
S'ha musicat en català l'històric himne socialista La Internacional . Era una versió que trobàvem a faltar ja que habitualment l'hem haguda de sentir sempre en castellà. A més, adjunt la lletra de l'himne traduïda també al català. Amunt els damnats de la terra...! LA INTERNACIONAL Amunt els damnats de la terra! Amunt els qui pateixen fam! La força pel dret és vençuda, s'acosta el bell temps de la pau. Del passat, destruïm misèries, esclaus, aixequeu vostres cors: la terra serà tota nostra, no hem estat res i ho serem tot! És la lluita darrera, agrupem-nos, germans! La Internacional serà la pàtria dels humans. (bis) No esperis salvacions supremes de déus, de reis ni de tirans. Obrer, és la sang de tes venes la que triomfant et salvarà. La força del tirà sotmesa tot puny deixarà quan voldràs. Atiem la fornal encesa, el ferro és fill del nostre braç. És la lluita darrera, agrupem-nos, germans! La Internacional serà la pàtria dels humans....
Més informació

Malditos socialistas, malditas elecciones...

Imatge
Poema anarquista, sobre la col·laboració del PSOE amb la dictadura de Primo de Rivera, que fou musicat per Chicho Sánchez Ferlosio l'any 1999:      MALDITOS SOCIALISTAS, MALDITAS ELECCIONES "Que el mundo va a cambiar, nos dicen... que cuando votemos, nos escucharán. Si en cambio no votáis, nos dicen... los del otro lado nos aplastarán, y así se quedarán, nos dicen, con las manos libres para hacer su plan. Malditas elecciones, decimos, si la voz rebelde se domesticó. Malditas elecciones, decimos, quieren el gobierno, y nosotros no... Menudos demagogos, con sus perros de presa, jugando como siempre al palo y la promesa. Malditos socialistas vendidos al patrón, jugando con nosotros al gato y el ratón. Nos habéis traicionado sin ninguna vergüenza, nos habéis desterrado y matado también... Habrá que echar la cuenta de tantas injusticias, la cuenta de la sangre y de la libertad. La cuenta de la sangre, y de la libertad..."
Més informació

Judici a la memòria

Imatge
Aurora Picornell, Catalina Flaquer, Antònia i Maria Pascual; i Belarmina González: els vostres botxins no foren mai ni jutjats ni condemnats. És més, moriren entre honors després d'haver vençut per la força de les armes. Ara, com a mínim, qui us ha ultratjat des de la posició d'impunitat que li dona ser la segona autoritat de les Illes Balears es seurà a la banqueta d'acusats. El delicte del que se l'acusa? haver violentat la vostra memòria i haver fomentat fent-ho l'odi en contra de tot el que representàveu. Aquest judici serà, no obstant, molt més que això. Serà, en definitiva, un judici històric per posar llum i començar a reparar moltes ferides mal curades a una societat en la que mai s'ha fet justícia a favor dels vençuts. PS: Us volgueren enterrar a una fossa comú de Son Coletes per fer-vos desaparèixer i heu estat llavor per tots nosaltres. No passaran! Fins a la victòria sempre!
Més informació