Fa poc més d'un mes vaig visitar a n'en Jaume a Ca'n Gazà - Institut contra l'exclusió social. Es trobava cansat físicament però extremadament lúcid mentalment. Parlàrem de molts temes, entre altres, de la seva joventut comunista i de la tasca que que dugueren a terme amb Paco Obrador ajudant als treballadors forasters i explotats de l'hosteleria; i, de com, aquella parròquia comunal que va crear a S'Arenal servia de refugi per molts de perseguits pels tentacles del franquisme. Parlàrem molt, amb noms i llinatges, de la corrupció intrínsica a tots els àmbits que va suposar el franquisme sociològic (no només el polític), i de com dita corrupció ha continuat fins el dia d'avui sense que ningú les hagi fet passar comptes als botxins. També parlàrem dels seus enfrontaments constants amb l'alta jerarquia eclesiàstica; apareixent, de manera recurrent en forma de trauma, els abusos sexuals que va patir d'infant al seminari, i com dits abusos foren tapats pels superiors convertint-lo a ell que era la víctima, en culpable, pel simple fet d'haver-se atrevit en denunciar els fets amb només 12 anys d'edat. Aquell encobriment institucional era, i se li notava, el que més mal li feia a l'ànima.
En Jaume desprenia aquell dia una gran pau interior. Quan ens acomiadàrem em va regalar un llibre seu: "Mon cor aflama estels", obra que recull una quarantena d’intervencions seves com a capellà en funerals i actes de comiat de persones. Me va dir, a manera de metàfora: "'Te'n vas, però amb aquest llibre estaré una estona més amb tu". Li vaig demanar que me fes un "ex libris" a manera de dedicatòria i em va contestar: "ja t'ho faré quan ens tornem a veure i l'hagis llegit". Vaig llegir el llibre tot d'una i, del mateix, em va impactar, sobre tota la resta, el relat de la mort de la seva germana petita en l'adolescència, i com aquell tràgic fet li havia fet canviar la visió de la vida, i de la mort. Amb en Jaume a no ens tornarem a veure físicament, com a mínim en aquesta dimensió, però queda simbòlicament aquella dedicatòria pendent.
Descansa en pau camarada Jaume Santandreu Sureda, que bé t'ho has guanyat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada