Toni Bennàssar

Avui, el Diario de Mallorca publica una entrevista a una important dirigent hotelera mallorquina. En referència als que ens oposam a la massificació turística diu que està "... preocupada de ver que hay gente que no sabe de qué come" (referint-se a que els mallorquins, segons ella, "menjam" gràcies al turisme). Això ho diu a la pàg. 7 del Diario de Mallorca. Dues pàgines més enllà, a la pàg. 9 del mateix diari, el president de "Mallorca Sense Fam" conta com molts de treballadors, amb una feina estable i una nòmina fixa, passen fam i han d'acudir a demanar caritat per menjar, perquè amb el que guanyen de nòmina a n'aquesta Mallorca classista no poden ni pagar un lloguer per una casa a on viure. A mi, "el que me preocupa", és que haguem tornat a l'esclavitud i que un treballador, amb el que guanya per la seva feina, hagi de demanar caritat per poder menjar.  

Aquesta temporada, per primera vegada en la meva vida, no he publicat res sobre la marxa esportiva de l'Atlètic Balears a les xarxes socials. No ho he fet degut a que no m'he sentit identificat amb determinades coses de la gestió efectuada i, també, per no haver de replicar, silenciar o blocar continuament a determinats individus que es dediquen de forma sistemàtica a fer de trolls a les xarxes, sent els sicaris dels seus amos. Me fa molta peresa, la veritat. Esportivament, la temporada ha estat un desastre sense paliatius. El masculí, amb un pressupost milionari, no ha estat capaç d'ascendir, i ens ha eliminat un cinquè classificat que fa mesos que no paga la nòmina als seus jugadors. El femení, després d'una primera volta espectacular, ha acabat descendint. El juvenil, ha perdut la Divisió d'Honor. Sobren els comentaris, està tot dit. En quant a la propietat, ha tornat a invertir una doblerada, que li han malbaratat. No se li pot recriminar res, sinó agrair-li...