Toni Bennàssar

Un recordatori de Dret Constitucional pels membres de l'executiva del PSOE de Pedro Sánchez que amb el seu vot es sumaren a l'elecció de Mariano Rajoy Brey  dient que ho feien "por imperativo"... Constitució Espanyola, art. 67.2: " Los miembros de las Cortes Generales no estarán ligados por mandato imperativo ". PD. Deixau d'enganar a la gent!

Empegueït de veure com un partit amb 137 anys d'història, el PSOE, s'ha llevat la careta, i, a les ordres de l'IBEX-35, ha oficialitzat la gran coalició duent al poder a la dreta hereva del franquisme. Els morts del partit, inclosos els que encara a dia d'avui romanent enterrats a les cunetes, s'estan capgirant dins les seves tombes. Ara ja queda clar qui es qui, que PP i PSOE conformen un sol partit i que l'oposició al règim que avui s'instaura ha d'estar en el carrer i en els partits que hem votat "no" i que, forçosament hem de mirar de fer un front comú davant del PPOE per evitar que el nou partit sorgit avui es converteixi en un "movimiento nacional" esdevingut en un partit únic que és el que pretenen (amb la comparsa, en tot cas, graciosa de Ciudadanos). El lamentable espectacle de la dimissió d'avui dematí de Pedro Sánchez Pérez-Castejón, ha estat el darrer punt d'una farsa patètica, i ha permès que els seus afins avu...

Escoltar el meravellós pop espanyol del '80, i pensar que Operación Triunfo fou el símbol metafòric de la degradació cultural espanyola sorgida de l'aznarisme.  " Tengo una casa sin ventanas  y una tristeza enamorada,  tengo un disfraz pero no es carnaval  y esta locura que no puedo parar.  Todos me dicen "¿qué te pasa?"  y yo no sé qué contestar.. ."

Article publicat al Diario de Mallorca de dijous 20 d'octubre de 2016, pàgina 33: X? Crònica personal d'una generació Antoni Bennàssar Moyà* Fórem una generació de nins i nines que els dissabtes dematins miràvem una bolla de cristall en la que una bruixa dolenta ens alliçonava que "el mal era el capital", frase que anys després entendríem i descobriríem que era ben certa. Ens enamoràrem de la música de La movida escoltant-la a Tocata. Cridàrem jugant pels carrers allò de "OTAN no, bases fuera", i vérem, ja des de nins, com Felipe González traïa progressivament als seus votants a mesura que l'infestava la corrupció ideològica i econòmica del seu partit. Fórem una generació que aprengué que el "cavall" no era un animal, sinó la mort en forma de xeringa. L'heroïna se'n dugué molts dels que eren joves quan nosaltres érem nins, de la mateixa manera que es perderen moltes de vides als volants d'aquells taüts amb rodes que eren els ...

El "O bruixo d'Arteixo" ja ha complit 85 anys ... com enyor, en aquesta època de xuleria tatuada, aquella manera d'entendre el futbol! “ Es más humana la derrota... A veces oyes esas frases manidas: ‘A mí me gusta ganar hasta en los entrenamientos’. Al que le guste perder es tonto. Pero en toda disputa hay ganadores y perdedores. El mundo no se gobierna únicamente por los sentimientos de los que se dicen ganadores natos ”.

Si la política d'un Govern que es defineix d'"esquerres" es resumeix en regalar una inversió de 110 milions d'euros de doblers públics a un grup hoteler per a què hi faci negoci a canvi d'un canon, que, de bones a primeres i sense ser un expert en l'assumpte, sembla ridícul front a la inversió realitzada, crec que ens ho hem de fer mirar. A més, si qualsevol ciutadà dels que hem pagat amb els nostres impostos part d'aquests 110 milions d'euros volem realitzar-hi activitats, promogudes des de els moviments cívics, al Palau de Congressos, haurem de passar per caixa, i pagar al Grup Hoteler Melià per fer-lo servir. Em sap greu, però trob una vergonya tot plegat #algúhohaviadedir  "No era això, companys, no era això pel que varen morir tantes flors, pel que vàrem plorar tants anhels. Potser cal ser valents altre cop i dir no, amics meus, no és això".

Circular per la Carretera de Manacor (MA-15) i que un percentatge molt alt dels cotxes que t'avancen duguin un adhesiu d'una empresa de lloguer, i pensar que tots els mallorquins pagam el peatge a l'ombra a la UTE constructora d'aquells cotxes sense que hi vegem cap benefici. Així, pagam els mallorquins residents per cada cotxe que passa per aquella carretera , quan els cotxes d'empreses de rent a car no paguen, en la seva majoria, ni un sou euro d'impostos a les Illes Balears, ja que la majoria de rent a cars paguen els impostos de societats; matriculació; IVA; hidrocarburs; o a l'Estat, o a municipis de la Península que mantenen un impost de circulació amb un tipus impositiu residual. En el dia de la "raza" hem de fer un pensament ja que el tractament colonial que patim només permet que altres es facin milionaris mentre els ciutadans d'aquesta illa pagam la festa amb uns serveis públics tercermundistes.

L'any 2006, ara fa 10 anys, vaig denunciar des del sindicalisme universitari (era membre del comité d'empresa per l'STEI Ensenyament Públic a la UIB), les irregularitats en el procés d'acreditacions de professorat universitari, i com generava situacions d'injustícia i nepotisme manifest. Aquella denúncia em va costar la meva carrera docent i investigadora a la Universitat Pública. Els executors de la meva expulsió foren un parell de cretins que, ja aleshores, es passejaven (i ho continuen fent) amb carnets a la boca que duen el títol de "socialista" o "ecosobiranista" a les seves sigles. Uns carnets que els han dut, quan governen els seus respectius partits, a càrrecs institucionals i prebendes públiques. La "casta" més hipòcrita que m'he trobat al llarg de la meva vida professional, us ho puc assegurar, ha estat a la universitat pública. I el cinisme més vergonyant, també. El primer que se'm va ensenyar només arribar a la unve...

Estic indignat de veure com "periodistes" madrilenys i polítics que s'omplen tot el dia la boca de les paraules "presumpció d'innocència" quan parlen dels presumptes autors de casos de corrupció política, ara duguin a terme un linxament públic contra un grup de nins menors d'edat , professors, i equip directiu d'un centre educatiu, en un cas, en el qual just s'acaba de posar en marxa la instrucció de l'expedient administratiu derivat d'un presumpte cas de violència escolar. STOP DEMAGÒGIA. Ah, i a un jutge que li agraden molt les pantalles de televisió, algú del Consejo General del Poder Judicial li hauria de recordar que la seva jurisdicció no va més enllà del partit judicial de Granada i que aquí tenim dos grans jutges de menors, i un ample equip de fiscals de menors que fan molt bé la seva feina.

Avui vespre a TV3 han emès un interessant reportatge sobre la maternitat. El 25 % de les dones nascudes entre 1970 i 1980 a l'Estat espanyol voldrien tenir fills i ja no en tendran mai, fonamentalment per les seves circumstàncies laborals i econòmiques. Les parelles espanyoles voldrien tenir, de mitja, 2,4 fills per parella, però les seves circumstàncies laborals i econòmiques les duen a tenir-ne només 1,4. Quan escolteu a determinats "patriotes" capitalistes omplir-se la boca de la paraula "família", "futur", "maternitat" i "infantesa" pensau en aquestes dades, i, si podeu, tapau-li la boca amb elles.

Llegir que Susana Díaz ha ordenat " llevar al barro " a Podemos i pensar en les paraules del gran Periko Solabarria quan va dir allò de:  " Hay que pisar barro y no alfombras, pues el barro deja huella "  Mostrant-me profundament orgullós de ser dels que estam en el fang, i no en les estores, com ella... sent el vermell de les estores que trepitgen quan boten del cotxe oficial l'únic un poc roig que queda en el PSOE. Deixem petjada, i, des de el fang, aixequem una autèntica transformació socialista; "podem", sens dubte, aconseguir-lo!

I ara també hem d’aturar les lleis pròpies de forma “preventiva”? He participat de forma molt activa amb el diputat Balti Picornell Llado en la redacció de la modificació de la Llei 1/1992, de 8 d'abril, de protecció dels animals que viuen a l'entorn humà en l'àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, modificació que prohibia, entre altres maltractes animals, les curses de toros a Balears. Aquesta modificació, té elements en comú (i altres no) amb la llei catalana però el que sí que tenc clar és que si ens han d’anul·lar les lleis, aprovem-les i que ho faci el polititzat TC arribat el moment, però el que no podem fer és que ens posem el pegat abans de la ferida.

« La paciència comença amb llàgrimes i, a la fi, somriu » Fotografia d’un retrat de Ramon Llull* al monestir de Cura…  PS. En el dia de Sant Francesc no podia oblidar al franciscà, de fe i fets, més universal…

Fotos que vaig fer ahir de Sa Dragonera*, en homenatge a tots els que, ara fa 30 anys, la salvaren de l'especulació.  

La mort del PSOE com a partit d'esquerres no és, ni molt manco, la mort del socialisme. Ara és l'hora de ser el suficientment intel·ligents per, des de la mà estesa, construir un moviment autèntic d'unitat popular que aglutini a l'esquerra transformadora, l'ecologisme polític, les forces sobiranistes que defensen el dret a decidir i a tots els socialistes de bona fe que ha obert o obriran els ulls a partir d'aquests dies. Només des de aquesta unitat es pot construir un procés constituent que acabi amb el corrupte règim del '78. Les paraules que vaig escoltar en directe de Íñigo Errejón, ara fa un  fa un any i mig, a la "Marcha por el Cambio" de Podemos, són més vives que mai:  " Venimos a tender la mano. Hoy somos muchísimos aquí pero falta mucha gente; y a toda esa gente le tendemos la mano. Hayáis votado lo que hayáis votado; vengáis de donde vengáis; confiárais antes en los unos o en los otros; si os indignáis con lo que pasa en nuestro...

A la molt recomanable exposició del Caixafòrum de Palma sobre Baltasar Pòrcel s'hi poden veure els llibres rojos de Mao que va portar de Xina el gran escriptor andritxol en un dels seus viatges. Contemplant-los he pogut pensar en la desgràcia que ha estat sempre per mi el maoisme. I el més preocupant és que la gran majoria de maoistes ideològics amb els que m'he trobat, tenien tan gran menyspreu per la cultura i els intel·lectuals que, fruit del seu caràcter illetrat, no sabien ni qui era en Mao. I això és el pitjor que et pot passar: trobar-te amb maoistes hereus de la ideologia de la "revolució cultural" que ni saben que va existir un tal Mao que emparava en certa manera en els seus escrits i praxis política la seva visió del món i el seu odi a la gent formada. Aquests són els més perillosos, ja que acudeixen a la solució fàcil de qualificar de "casta" a tot aquell que hagi passat per una universitat. D'aquí a la "revolució cultural" i els c...